Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.

Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.
• Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.