Crec que aquest blog és per mostrar la música, en el més ampli ventall del mot, que s'ha fet i es fa a Manresa. Però desde Manresa també s'ha pensat la música que hi ha al món. És aquest el sentit d'aquesta entrada.
Amb l'aixopluc de l'Escola de Cultura de Pau (http://escolapau.uab.cat/) Alba Sanfeliu reflexiona i fa un compendi de la música per/per a la Pau i Josep Maria Vilar en un article de Prespectiva Escolar n 279 de novembre de 2003 ho fa de
la música de la guerra.
La música i els Drets Humans .PDF
La música i la guerra .PDF
dissabte, 30 de juny del 2012
Campanes de la Seu
En motiu del canvi dels motors de la campana Sant Ignasi (1974) i la Santa Maria (1941) de la Seu de Manresa, Regió 7 va fer aquest article per explicar-ho. És interessant perquè aprofita per fer una repassada de les característiques i funcions d'aquests instruments.
Fitxes de les campanes
El rellotge de la Seu
L'última campanera de Manresa
Campanes de la Seu, l'any 1969. (Foto d'Antoni Quintana i Torres)
Els campaners de la Seu: Ignasi Augé i Pau Blas en plena activitat (Foto de L'Abans)
Campanes de la Seu .PDF
Fitxes de les campanes
El rellotge de la Seu
L'última campanera de Manresa
divendres, 29 de juny del 2012
Colla castellera Tirallongues
No cal dir que els castells porten també la música en el seu ADN. Encara no he penjat les partitures que toquen, ja arribarà. Permeteu-me primer ensenyar la interessant ressenya que fa Carles Jodar dels començaments de la colla. L'article també és extret de festes.org.
dijous, 28 de juny del 2012
Goigs de la Llum II
Peça vocal molt popularitzada que es canta en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum.
La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.
Llibret Llum 2015
Imprenta llibreria Roca 1867
Ignasi Abadal Plana del Olm
Vich: Pere Morera Impressor
Manresa: Imprenta Roca 1877
Manresa, Vi Centenari de la Llum, 1945
Imprenta Roca
Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95
Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.
Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.
Imprenta llibreria Roca 1867
Imprenta Roca
Dibuix Joan Vilanova
Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95
Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.
Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
Les figures del correfoc
Carles Jodar ens fa un resumida i imprescindible explicació de les figures del Correfoc de Manresa. l'article està penjat a:
Ball del Rossinyol i Bolangera
El 2009 es van recuperar dos balls amb vocació de ser participatives: el Ball del rossinyol i el Ball de la Bolangera. Es ballen tant per la Festa Major i per la Festa de la Misteriosa Llum. Les va harmonitzar per a cobla Jesús Ventura. D'aquesta versió vaig fer-ne una transcripció per a trio de gralla i l'Alba Logan les va comprimir per fer-les més recordables. També respectava el canvi de to que es sent a la sardana i que de vegades també fan els acordionistes que la toquen.
Bolangera .PDF
Ball del rossinyol .PDF
Bolangera .PDF
Ball del rossinyol .PDF
Per saber-ne més:
BALLÚS CASÒLIVA, Glòria. La Dansa. Materials per a la seva historia. Farell Editors: 2009
dijous, 21 de juny del 2012
Aiguallum
A Manresa es va editar un cd en que 21 manresans procedents de diferents països del món cantaven sobre el tema de l'Aigua i la Llum. Un extraordinai treball que explica amb detall Alba Sanfeliu en aquest article que preten deixar un registre dels objectius, dels participans i de com es va gestar tot el projecte.
TEXT DE L'ARTICLE .PDF
TEXT DE L'ARTICLE .PDF
dimecres, 20 de juny del 2012
Correfoc i la banda
L'any 2009 la Unió Musical del Bages va fer un concert per Santa Cecília que era la culminació del treball del creador de les melodies, en Lluís Toran (tret de La Tremenda que és de Lluís Sarró), de l'arranjador Jordi Gonzàlez i la voluntat de mostrar aquestes músiques en format banda. Poso l'enllaç del text que va llegir el presentador de l'acte i un text que en Lluís Toran va escriure per al programa de ma del concert. El document és penjat a la web de festes.org.
Per saber-ne més:
Moscada. Correfoc.
A cada plaça per on passa el Correfoc sóna aquesta música que fa embogir tothom. La música és de Lluís Toran i aquesta vegada arranjada per en Jodi Badia en ocasió d'una trobada de cors infantils. Adjunto un article de Carles Jódar sobre les particularitats de les Moscades.
Vacances. Correfoc
Aquest any 2012 fa trenta anys de la creació de les músiques del correfoc. Lluís Toran en va ser el creador de la major part. Aquest tema és el que es balla al final del Correfoc a la plaça de l'Ajuntament. La partitura que ensenyo és la que usen els grallers per tocar en altres àmbits. N'he classificat de desconegut l'arranjador perquè el desconec, però si algú me'n fes notar l'origen ho canvio de seguida. A saltar!!
Per saber-ne més:
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Les figures del correfoc
Totes les músiques del Correfoc
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Les figures del correfoc
Totes les músiques del Correfoc
dissabte, 16 de juny del 2012
Els "recollectors" de cançons.
Abans de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya a la nostra ciutat ja hi havia recollectors de cançons tradicionals, transcriure-les i donar-les a conèixer. Sempre lligats al Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Secció folklore i Butlletí) i a l'Orfeó Manresà (amb la seva escola de música). La doctora Glòria Ballús en cita tres, en un article que es pot consultar al final, que són: Blai Padró, Joaquim Pecanins (director de l'Orfeó manresà) i Miquel Caelles i n'inclou una cançó recollida per cada un. També es pot consultar:
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.
TEXT COMPLET .PDF
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.
TEXT COMPLET .PDF
Sàtires amb els Goigs de la Llum
La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.
Els pagesos van al Carme /
només fan que veixinar
fan pudor de cols i trunfos /
i ganyes de bacallà.
El rector i la majordoma /
feien beguda al balcó
veient la llum que venia /
els va caure el petricó.
I tots hi anaven corrent /
al darrera de la gent
menos el capellà de la Guia /
que es bevia I'aiguardent.
Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:
Goigs de'l Llum Eléctrich
Aquella llum inclement,
tant opaca y tant impura
un triumvirat nos figura
que pelà l'Ajuntament
Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.
Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.
Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.
en pels, per tot ornament
coberts de blava pintura d
’aquella lIum de foscura
se rebé l'adveniment.
(...)
diumenge, 10 de juny del 2012
Marxa dels armats II
Aquesta és la versió actual de la Marxa. Sempre s'interpreta amb flautes travesseres.
Marxa dels Armats actual .PDF
Marxa dels Armats actual .PDF
Marxa dels armats I
Aquesta és la antiga marxa que acompanyava els armats de Manresa a la processó de Setmana Santa. És extreta del butlletí 137 del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de 1930.
Marxa dels armats antiga .PDF
Marxa dels armats antiga .PDF
Himne nocturn
Josep Noguera és qui va escriure aquesta interessant peça per a gralla. És molt comú sentir-la en cercaviles a Manresa. L'acord del principi dóna joc a acurar l'afinació del grup de gralles, el tema principal és fàcil de fer i els dos solos pel més atrevits. "Total"
Posteriorment i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers vaig fer una tercera veu.
Posteriorment i degut a l'incorporació de terceres veus als grups de grallers vaig fer una tercera veu.
Goigs de la Llum (I)
Aquest goigs són molt populars a Manresa i es canten el 21 de febrer Dia de la Llum, la festa major d'hivern. Rememoren el miracle de la Llum. Són d'origen popular i la versió que mostro és per a gralla i tarota de l'harmonitzada per Miquel Blanch per a cor.
Balls de bastoners
Al llibre "Les músiques del ball de bastons" Àngel Vallverdú i Rom i Robert Rovira i Ferré hi ha transcrits els balls que tradicionalment ballaven i ballen els bastoners de Sant Jordi de l'ACB de Manresa.
divendres, 8 de juny del 2012
A la meva nina
Aquesta és una cançó composada per Lluís M. Bosh i Daniel i arranjada d'Àngel Vallverdú (2002) per als cavallets de l'ACB de Manresa.
Ballet de Calaf
Ball del rossinyol
Antic ball popular de Manresa que ara s'intenta recuperar fent-ne grans ballades populars per Festa Major.
Nocturn Blau
Ball de la vocalia Bages-Berguedà de l'Agrupació de colles geganteres de Catalunya que va ser composada el 2008 per poder-l'ho tocar i ballar a les trobades de gegants. Va ser composada per Fermí Mor de Moià i Josep Noguera.d’Artés.
dilluns, 4 de juny del 2012
Ball dels Cavallets de Manresa
Ball dels Cavallets (recuperats el 1982) va ser composta per Josep M. Solà (que també en feu la versió per a cobla) i estrenat el 15 de febrer de 1982. La coreografia és d'Antoni Navarro.
Per saber-ne més:
Ballús Casòliva, Glòria (2009). El patrimoni festiu de Manresa. La Dansa. Materials per a la seva història. Manresa: Farell editors, Ajuntament de Manresa i Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages.
Capdevila Plans, Jaume (2007). El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
Torras i Serra, Marc (1990). Manresa, festes i tradicions. Manresa: Ajuntament de Manresa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)