dimecres, 24 de juny del 2015

Manrusiònica

El 2011 naixia a Manresa el festival Manrusionica, concebut per promoure la música electrònica a la capital del Bages. Un certamen que van iniciar Alfons Rodríguez i David Brossa després d'haver fet un curs de DJ. Amb ganes i idees van demanar a l'Ajuntament suport logístic i a través de les xarxes socials van trobar diferents col·laboradors, sis dels quals, Sergio Garcia, Dídac Travé, Dani Sánchez, Pere Bacardit, Marc Galí i Aleix Martín, van acabar integrats al col·lectiu.
L'objectiu inicial del festival era donar a conèixer les obres d'artistes principiants, sempre que aquestes es poguessin relacionar amb la música electrònica i sempre des de el punt de vista multidisciplinar: artistes plàstics, musicals, visuals, mercat d'artistes, dansa, dissenyadors de moda... I GRATUÏT!


Regió 7 2011
Cartell 2011
Cartells 2012-13-14
Manrusiònica Xics
2013
Manrusiònica 2015
 Balago a la Cova 2013

dilluns, 15 de juny del 2015

JJMM de Manresa

Segons l'enciclopèdia catalana JJMM és una organització internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Dit això i havent mirat tota l'eixuta i escabellada cronologia de JJMM de manresaa que exposo, noto que l'activitat, l'energia i les sinèrgies que van provocar són extraordinàriament grans i absolutament envejables pel que tenim ara. 

1940-Es funden Les Jeunesses Musicales a Brussel·les.

1945-Fundació de la Federació Internacional de Joventuts Musicals amb seu a Brussel·les.

1951-Neix la primera delegació a Catalunya:  Barcelona (1951). I la segueixen: València (1953), Terrassa (1954), Sabadell (1956), Palma (1956), Mataró (1956), Ciutadella (1958), Igualada (1958), Manresa (1959).....

1952-Neixen les JJMM d'Espanya.

1959-Neixen les JJMM de Manresa per l’empenta d’un grup de gent de l’Orfeó Manresà, entre els quals Josep Maria Orriols (president) i Josep Maria Descarga. Josep Galobardes i Andreu Baget (que aconsegueix la legalització) foren els següents presidents.
El prestigiós grup LOU BENNETT TRIO va actuar a la Sala Loyola l'any 1967 en un concert organitzat per JJMM.

1967-Es va constituir, a redós de les Joventuts Musicals, el germen del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya amb seu a Manresa. El 16 d’abril es va organitzar la Primera Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb un programa comú i amb assistència de 600 cantaires de les 11 corals de 8 poblacions diferents. 

A la sala Loyoa s'hi va fer la 1a trobada de corals infantils de Catalunya. Any 1967. De Manresa hi havia la Coral Aliret.

1967-Sota la presidència d’Ignasi Serracanta (a la Junta també hi havia J.M. Descarga, Onofre Boqué o Josep Padró) s’engega el primer cicle de les Nits Musicals de Manresa (un dels concerts és la primera actuació de Ll. Llach a Manresa) i també les corals Aliret i Rodamon.

1967-68-Dos Cursets d'Animadors de Cant de Manresa, que comptava com a professorat: L. Massó, L. Virgili, M. Cabero i Oriol Martorell.

1969-JJMM de Manresa són administradors de les festes de la Llum amb: Antoni Bahí Alburquerque, Josep Maria Escribano Casaldàliga, Antoni Fernández Ayuso, Gonçal Mazcuñan Boix, Josep Padró Sala, Montserrat Ribas Sorinas, Maria Teresa Torres Samsó, i Montserrat Vives Jorba.

El president de l’entitat, Ignasi Serracanta, va proposar el nomenament del pare Cassià Ma. Just  ja que, abans d’abat, era i havia estat sempre un dels organistes de Montserrat.com a soci d’honor de les JJMM de Manresa. La proposta va ser aprovada amb total unanimitat.
Fotografia: Arxiu Antoni Fernández Ayuso a Pou de la gallina de maig de 2008. L’abat llegeix el títol atorgat. Coral Aliret i la Coral Fa-la-a va oferir un concert dirigit per M. Teresa Masats Carbonell.

1967-72-Actuen per JJMM entre d’altres: Orfeó Manresà, Orfeó se Sants, Coral Cantiga, Cor Madrigal, l’Orquestra d’antics escolans de Montserrat, els pianistes A. Soler, M. Garcia Morante, Pere Vallribera,el Quartet Sonor, el Trio Barroc Ars Musicae, el Quartet Tarragó el violinista Shisuko Ishzawa, la cantant mexicana Maria de las Mercedes...

1970-1973- JJMM, Ajuntament i Caixa d'estalvis de Manresa programen diversos grans concerts: Coral Sant Jordi, Orquestra Filharmònica de Barcelona amb Orfeó Manresà, Cor madrigal del Conservatori Ciprian Porumbescu de Bucarest, la Süddeutsches Jugend Sinfonie Orchester, els cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlin, el Cor Petits Cantors de Viena i la Young Israel String i l'Orquestra Simfònica Juvenil de Renània del Nord-Westfàlia.
Cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlín sota la direcció d’Anton Lippe, el 4 de novembre de 1970 a la basílica de la Seu de Manresa. http://www.elpou.cat/noticia/1916/concerts/ajuntament/joventuts/musicals/setanta

1974-81?-Cor Elaia de JJMM de Manresa  dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys amb concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.
Montserrat Alavedra acompanyada d'Àngel Soler 19-07-75 Escola Renaixença
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976- Onofre Boqué i Josep Padró que havien estat vinculats a JJMM funden Esclat.

1976 el 26 de desembre primer concert de l'Obrador Instrumental de J.J.M.M. de Manresa, sota la direcció de Joan Casals i Clotet. 
Obrador instrumental i cor Montserrat
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976-Jaume Vives és president de JJMM de Manresa i té com a vocals Jaume Orriols, Josep Ma Vilar i M. Anna Soler Cantarell entre d'altres.

1977-1983-És el temps de la presidència d'Antoni Fernandez Ayuso que substitueix Jaume Vives (també membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) en la que es consoliden les activitats de JJMM creades anteriorment i es fan nous cicles de concerts de música clàssica, de cambra o de jazz. 
Es programen un total de 73 concerts. S'organitza el Concurs Permanent de Joves Intèrprets el 1981, en l’àmbit de tot l’Estat espanyol, celebrat els dies 19 i 20 de desembre a la Sala Mestre Blanch del Conservatori de Música de Manresa.  Es col.labora i organitza amb l’UNICEF, en l’any Internacional del Nen, un concert dels “Petits Cantors de Viena” al Teatre Conservatori de Manresa. Es forma part del Consell Municipal de Cultura i del Sub-Consell de Música; durant tres anys de la comissió de festes d’Estiu i de la Festa Major de la Ciutat i en general es participa en moltes reunions de JJMM d'Espanya i d'altres delegacions.

Conxa Comes i Jaume Espinalt foren els següents presidents.

1981-Al setembre es convoquen les primeres places de monitors de música per a les escoles públiques per procurar omplir el buit en aquest aspecte de l'ensenyament. JJMM hi té una participació activa. Comencen Felisa Albàs, Enriqueta Farràs, Ramon Atcher coordinats per Dolors Bonet; posteriorment Mercè Carbonell per parvulari i Pilar Pla que substitueix Atcher. 

1984-25è aniversari de l'entitat i Fundació de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya.

1986-Orriols, Vila i Espinalt creen la Junta Rectora amb la finalitat de mantenir viva l’entitat que havia caigut al punt de la inactivitat. Tot i així continuen les Nits Musicals que canvia la denominació ‘de Manresa’ per ‘de Bages’.

1987 l'1 de gener a Sant Vicenç de Castellet l'Obrador instrumental fa el darrer concert.

1989-Neix una nova Junta amb Marc Torra, Pep Bru, Montse i Núria Fernàndez, Andreu Cano i Jordi Gilabert i amb la col·laboració de Maria Díaz i Oriol Pérez. Una Junta jove, treballadora i il.lusionada que obre el ventall de gèneres programats al pop-rock, ball jazz. També reforcen la programació a tot el Bages amb concerts a Sant Fruitós, Rocafort, Navarcles, Balsareny, Callús Calders, Santpedor, Navàs, Cardona. També recuperen el cicle de Jazz al Passeig de Festa Major.

1993-94 El 5 de desembre de 1991 moria Marc Torra i l'activitat i els ànims del grup s'en van ressentir. S'aturen les activitats progressiva i definitivament.

1995-La Federació de Joventuts Musicals de Catalunya crea La Xarxa de Músiques a Catalunya, una activitat creada per les seves associacions locals a fi i efecte d’oferir arreu del país una sèrie de concerts de música clàssica de petit i mitjà format a cura principalment de joves músics professionals catalans.

2000-2009-Oriol Pérez Treviño coordina la Xarxa de Músiques a Catalunya.

Per saber-ne més:
  • FETS I GENT XLVIII. El Pou de la gallina.
  • Pou de la gallina de març de 2015 nº 307.
  • La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

dilluns, 1 de juny del 2015

I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:

"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":

Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Interpreten a la presentació: "A las barricades" (en esperanto)

de Barcelona.. (vinculat a l'Ateneu Popular la Flor de Maig)
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
Interpreten a la presentació: "Palestina Por la Paz" (música pròpia) i "Yo te nombro...Libertad"
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).

Cor de Sabadell
de Sabadell. 
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Director: Jorge Sarraute.

Normalment 39 components.
Directores: Ingrid Pujol Rovira.
Elena Zanzu

Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).


de Manresa (vinculat a l'Ateneu La Séquia).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.

La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar. 
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.

En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.

La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....

Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.

Gràcies a totes!!!!