Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF

S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."

Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:

Guia didàctica de l'exposició .PDF

Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."