Joan Ballús

Jo no coneixia personalment a Joan Ballús però recordó perfectament la seva figura dirigint la cobla Ciutat de Manresa en els ball protocolaris de la Imatgeria de Manresa a la Festa Major.

Va morir el 26 d'octubre de 2013 (va néixer el 29-8-1950)  i als diaris l'he vist adjectivat d'activista cultural. Potser queda curt i tot:

Director musical de l'Esbart

Expresident de l'Agrupació Cultural del Bages

Activitat sardanista a la Colla Dintre el bosc i Nova Crida

Director del cor Sant Josep i de la Capella de Música de la Seu

Dir de la cobla Ciutat de Manresa, de la coral Font del fil i el cor Divina Pastora

Un dels coordinadors de la processó de Semana Santa

Teatre amb el grup Nostra Llar i el grup teatral del Poble Nou

Havia participat en algunes Innocentades

Cantava en corals i tocava l'orgue.

Harmonitzador per a cobla del Ball dels Gegantons de Manresa

Treballador de Ràdio Manresa durant 40 anys (programes "Jazz cava", "Ser joven", "Área 51"...)

Va formar part del grup musical "Los Silents"

.....

Arthur Rubinstein i la rata del Teatre Conservatori

Un dels millors pianistes del segle XX, Arthur Rubinstein (1887-1982) va actuar dos cops a Manresa: al Teatre Conservatori el dimecres dia 15 de noviembre de 1916 (organitzat per l'Orfeó Manresa) i al Teatre Kursaal el divendres 13 de març de 1931 (organitzat per l'Associació de Música de Manresa) pel que va cobrar 1500 pessetes.

En el primer, al Teatre Conservatori: el programa que va interpretar va ser: 

• Fantasia i fuga en Sol menor de J.S.Bach
• Escenes de Carnaval de Schumann
• Balada en La bemoll, Nocturn, Scherzo, Mazurca i Polonesa en La bemol de F. Chopin
• La Maja y el Ruiseñor de Granados
• Ondina, de Ravel
• Nocturn per a la mà esquerra sola, d’Scriabine i 
• Rapsodia húngara núm. XII de Liszt. 

Crítica del concert de la revista CENACLE any II n. 12 de 1916

Degut a l'iniciativa de L'Orfeó Manresa, L'eminent pianista polac, Mr. A. Rubinstein, donà un conoert en el Teatre Conservatori d'aquesta ciutat, el dimecres dia 15 del més que som .L'espectació que aquest acte havia despertat entre els devots del diví art, se veié comblada de les més grans satisfaccions, car tothom qui assistí al concert, àdhuc els qui res entenen en música, quedaren meravellats del treball prodigiós realitzat per l'artista que aquests dies manté concentrada en son esguard l'atenció de tota la crítica musical d'Espanya. Començà la primera part amb la Fantasia i fuga en sol meaor, de J. S. Bach i amb les inefables Escenes de Carnaval de Schumann, on en Rubinstein mostrà totes les seves facultats en el domini tècnic del piano, no igualades tal volta per cap més virtuós del món. Un ritme intern, poderós, diria 's que menava la seva voluntat fent-la fluir per cadascuna d'aquelles notes sòbries i justes on d'en tant s'hi ovirava la mescolada poesia del séu esperit pres d' agüitat. La Balada en la bemol de Chopin i i la Polonesa ibid., pertanyents a la segona part refermaren la impresió rebuda. En les obres de Chopin, si veié potser com en cap d'altres la compenetració intuitiva de l'intèrpret amb el compositor i això explica la incomparable valentia que fou la nota característica de la segona part. En la tercera part, la més espiritual sens dubte, hi figurava La maja y el ruiseñor de Granados, que Rubinstein descapdellà d'un modo admirable com la meliflua Ondina de Ravel. Cal fer especial menció del Nocturn (per a la mà esquerra sola) de Scriabine, en qual interpretació no sabem pugui oomparar-se-li ningú més i que meresqué els aplausos unanims i sostinguts de la concurrencia que escoltava embadalida la pulcritut dql séu treball. Finalitzà l'acte amb l'execució de la Rapsodia núm. XII de Liszt i fou tan gran l'ovació que se li tributà que en remerciament a la admiració del públic, l'eminent pianista, l'obsequià amb una nova composició executada amb el mateix sentiment i consciència artística de les anteriors.

 I a mig concert, mentre tocava el gran pianista, va succeir que una rata es va passejar per la barana del segon o tercer pis. Terror?, Crits?.......Doncs no!

"(...) en Rubinstein no sapigué que mentres tenia en contemplació a la concurrencia, per una coronisa del tercer pis, s’hi passejá una rata com un conill, que a altres hores hauria sembrat un pánic i un desconcert de xisclets de dona i que en aquells moments tingué més força la devota contemplació que l’incident esmentat."  de "Cròniques de l'Orfeó Manresa" (1916)

 

" (...) un ratoli va tenir la sorprenent originalitat de passejar-se per la barana del segon pis; va resseguir tota la gran ferradura felpada del teatre i s’entornà al seu forat. Diuen que ningú no va fer el més lleu gest ni soroll i que el concertista no va donar-se compte de res. Després, assabentat, proclamà que enlloc del món s’hauria vist un cas col·lectiu de semblant capteniment." (de "Un llibre verd" de Vicenç Prat (2002))

Per saber-ne més:

La música al Kursaal. Glòria Ballús .PDF