dimecres, 1 d’abril del 2015

El nom de Manresa

Recordo que el meu avi Bonaventura em deia que el nom Manresa volia dir "set vegades arrasada", per les vegades que havia estat destruida per estranys. Josep Maria Gasol comenta també que popularment s'ha entès Manresa com a "aigua llisa" o "mà esquerra". I la veritat és que consultant l'origen de la toponímia del nom Manresa res està gaire clar. I, a més a més, modernament encara han sorgit noves formes d'anomenar-la.

 Athanagia/Manu Rasa
L'historiador valencià, Pere Antoni Beuter (1490-1554), va publicar el llibre: "Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats d'Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l'inclit rei don Jaume la conquistà". En un capítol es parlava sobre la presència romana i les revoltes dels íbers, basant-se en textos d'un dels historiadors romans més famosos, Tit Livi. En una d'aquestes, parlava de dos prínceps, uns tals Amusit i Lleoner, prínceps d'Ausa i Antanagrum (o Athanagia) i co-prínceps d'Urgell, que s'havien alçat contra els romans però havien estat derrotats. I Beuter entenia que Athanagia era Manresa. Però, l'un i l'altre nom no s'assemblen en res. Així que es va inventar que la ciutat es va revoltar per segon cop, i que aleshores els romans la van destruir fins a tal punt que les cendres de la ciutat arrasada cabien dins el palmell de la mà: Manu Rasa. La identificació de Manresa amb Athanagia/Manu Rasa va fer fortuna durant molt de temps però els estudiosos no hi donen base científica.

 Bacasis 
L'arquebisbe de París Pere de Marca (1595-1662) va revisar també Tit Livi i va veure que la ciutat d'Athanagia era una ciutat ilergeta i que no fou destruida. Així que va proposar que Athanagia era Lleida. I per Manresa, va recórrer a un dels primers geògrafs de l'antiguitat, Ptolomeu, que afirmava que una de les ciutats dels “lacetans” era Bacasis. Aquesta Bacasis hauria vist com el seu nom es deformava i com finalment només es feia servir per definir el terme de la ciutat: Bages estava situat al Pla de Bages.

Manrasen/Manrasa
Joan Gaspar Roig i Jalpí, va néixer a Blanes el 1624  i es va establir a Manresa.  Va publicar l' Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa. En ell explicava que Plini, situava una illa anomenada Athana al golf pèrsic i que els seus habitants van deixar el país i es van instal·lar a l'interior de Catalunya, “meravellats per la salubritat del país català”. D'aquí va néixer Manresa. Per recolçar les seves teories es va inventar dues làpides romanes que suposadament s'havien trobat a Tarragona feia pocs anys, on hi apareixia el nom de “Manrasen” en una i “Manrasa” en l'altra. Els historiadors posteriors, però, tenen moltes proves que totes dues làpides són falses.

Minorisa Rubricata/Menresa
Les primeres aparicions del topònim no es fan fins a la primera meitat de segle X amb la forma Menresa, i sols tenim que la de Minorisa apareix dos cops, un el 945 i un altre el 949. En el segle XI la forma llatinitzada de Minorisa domina totalment  fins al segle XVIII en què el llatí desapareix de les escriptures notarials. Per donar cos a l'origen llatí es va fer la hipòtesi de l'existencia d'una ciutat romana anomenada Minorisa-Rubricata, i que hom situa en el delta del Llobregat, que en aquell temps podria ser a Martorell. Però la Minorisa-Rubricata no apareix en cap llista ni se'n té cap notícia; sols un notari manresà, a principis de segle XIX, falsificà un document d'època visigòtica on es citava un príncep i uns cònsols i un bisbe, de la ciutat Minorisa-Rubricata. Segons Albert Benet el més probable es que un dels origens fos el topònim indígena iberic Menresa. Jordi Morera (professor associat a la UAB) afegeix: "perquè hi hagi una Minorisa hi hauria d'haver una Maiorisa. Igual que hi ha una Mallorca i una Menorca. No té sentit que es parli d'una Minorisa Rubricata perquè hi hauria d'haver una Maiorisa Rubricata".

Mentissam/Menrissam
La proposa més seriosa sobre aquest nom la va publicar Miquel Cura i la va secundar un dels més grans erudits de la història de Manresa, Albert Benet. Es basava en un text d'un famós historiador romà, Tit Livi on després d'analitzar-lo seriosament associaven Mentissam amb Manresa. Segons la tesi, aquest nom (Mentissam) podria evolucionar perfectament a Manresa si no fos per aquesta “T”. Per això, Benet va proposar que, segurament es tractava d'un error de transcripció, ja que en tots els tipus de lletra minúscula fins a la invenció de la impremta la R i la T es confonien fàcilment. Per tant, el nom del poblat era “Menrissam”. 


Minurisia
Alfred Broch es va doctorar l'any 2000 amb la seva tesi “El poblament romà i pre-romà a la comarca del Bages. Segles VI-I aC”, on dedicava un capítol al topònim de Manresa i el Bages, i es posiciona per la tesi del filòleg Joan Coromines. Troba que els primers noms que tenim documentats de la nostra ciutat són “Manresa” o formes molt similars, i que fou després quan s'inventà el topònim de Minorisa. A més, ell proposà “Minurisia” com a nom original, provinent de la paraula cèltica “Minio”, que vol dir turó escarpat (com el Puigcardener). Aquesta és la teoria més recent, i potser la certa. Alfred Broch rebat els arguments d'Albert Benet perquè els considera massa especulatius i no aporten cap seguretat. De tota manera, com que no tenim constància que s'esmenti Manresa en cap document d'abans del segle IX, tot especulacions.

Les formes modernes
La majoria són fàcils de sentir:

 Manre: Topònim usat per la pijeria manresana.

Manrússia: De Manresa+Rússia, pel fred que fa a Manresa a l'hivern.

Resa: Crit de guerra de l’afició del Ricoh Manresa: Foooooooooorça Reeeeeeeeeesa!

Manre.S.A.: Nom d'una revista juvenil que va sortir a Manresa.

Manrakeish/Manruecos: De Manresa+Marrakeish/Marroc utilitzada amb to irònic o directament xenòfob.

Mandresa: De Manresa+mandra. Per allò de la boira espessa o que directament "a Manresa no hi fan res".

Per saber-ne més:
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)