Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Padró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Padró. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 de gener de 2014

Josep Padró i Sala

És difícil explicar tota l'activitat del Pep en el món de la música. En l'obituari que signava Jordi Sardans a regio7 de 14 d'abril de 2012 n'hi ha un precís resum:

"(...) Intel·ligent, modest, perseverant i patriota, fou sensible a diverses inquietuds culturals, però va dedicar la major part dels 73 anys de la seva vida a la música, que l'apassiona i en viu professionalment. Nebot del pintor Josep Padró González, des de ben jovenet, s'interessa per les arts plàstiques i assisteix a xerrades de caire cultural en què intervenen els pintors Marzo-Mart i Josep M. Massegú, entre d'altres. Compositor vocacional, però no professional, com li agradava definir-se, compon la seva primera sardana Il·lusió, als catorze anys. Del 1956 al 1987 en farà nou més. Tan sols a disset anys ja crea el seu primer poema simfònic. La seva biografia lliga plenament amb la música ja des de ben jove. Estudia als conservatoris de música de Manresa i Barcelona i és diplomat en Pedagogia Musical Moderna per l'Institut Lemmens, de Bèlgica. S'especialitza en flauta travessera i de bec i actua com a solista a l'Orquestra de Cambra de Manresa i la Mediterrània. Anys més tard, exerceix de professor del Conservatori Professional Municipal de Música, de flauta travessera i música de cambra.
Forma part de l'Agrupació Municipal de Música i toca amb la Banda Municipal. A la pràctica es fogueja a la Cobla Manresa, funda l'Orquestra Atlàntida amb el seu germà Joan i amb Narcís Juanola i es consolida amb la Cobla Bages, on s'estarà fins al 1975. Quatre anys abans començava a dirigir el Quartet de Flautes Dolces, que forma amb Manuel Oliveras i els germans Ignasi i Onofre Boqué, dins les Joventuts Musicals, de les quals és directiu del 1966 al 1971. Amb el quartet, estudien, redescobreixen i donen a conèixer la música antiga del país. El 1974 guanyen el Premi Nacional d'Interpretació de Música de Cambra Josep M. Ruera. Dos anys més tard, Padró constitueix Esclat, escola de pedagogia activa, que sorgeix com una alternativa al Conservatori, per a l'aprenentatge de la música. Amb el seu peculiar esperit crític assoleix canviar la manera d'ensenyar música. Així, dins la nova escola, és el responsable de la part pedagògica, mentre que Onofre Boqué s'encarrega de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna, dirigit per Manel Camp.
Padró també havia participat en enregistraments per a discogràfiques, tant per a la Cobla Bages, com per a cantants com ara Ramon Muntaner o els populars Esquirols, com també en la recreació del Poema de Nadal, a càrrec de l'Orfeó Manresà. També havia practicat el jazz amb la Big Band del Bages. Padró va formar part activa i va compartir experiències amb el col·lectiu cultural Art Viu, i l'any 1983 fou un dels fundadors de Quaderns de Taller, amb els qui ha mantingut una estreta col·laboració. El seu esforç per divulgar la música l'havia portat a produir el programa Mikrokosmos a Ràdio Manresa, amb Manel Camp i Josep M. Escribano. També havia estat comentarista musical, al periòdic Manresa i posteriorment al diari Regió7. Membre del consell assessor inicial de la revista manresana El Pou de la gallina, l'any 2009 obté el premi Oleguer Bisbal, que atorga l'esmentada revista, per votació popular. L'any passat va superar un procés de crisi i va publicar el CD Policromies. La seva filla, la violinista Ariadna, continua la nissaga musical. Descansi en pau."
Tercer pessebre al cim de Collbaix pujat la nit de Nadal sortin de la missa del gall pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Els germans Joan i Josep Padró tocant la flauta travessera, l'any 1965. Foto: Antoni Quintana i Torres

Per saber-ne més:
El Pep pel propi Pep
Ball dels nans de Manresa
Josep Padró i la gralla.
Entrada a wikipedia de Josep Padró.

dilluns, 12 d’agost de 2013

dissabte, 8 de juny de 2013

Josep Padró i la gralla

El 10 de març de 2013 es va fer un gran homenatge a Josep Padró que ens va deixar el 30 de març del 2012.

Programa de l'homenatge a Josep Padró .PDF

Recordant l'excepcional partitura per a gralles del ball dels Nans de Manresa, vaig consultar la seva filla Ariadna si el Josep havia escrit alguna altra música per a gralles. I va semblar que una altra, com a mínim, en va escriure.
Amb l'Alba Logan vam tenir la sort de poder-la tocar al pati del Kursaal el dia de l'homenatge (i potser estrena) . És la peça titulada "Galeig", una primera versió o revisió de la peça "Xalesta" que va quedar finalista al 1er concurs de composició dels grallers La Tarota el 2006. Totes les obres finalistes i guanyadores d'aquell any van ser editades a:
http://www.grallerslatarota.cat/publicacions.php

Aquí deixo la partitura i el midi:

Galeig .MIDI

Galeig .PDF

dilluns, 27 d’agost de 2012

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.