dissabte, 20 de setembre de 2014

Els garrapates

Manresa té una mida que propicia que hi hagin més d'una entitat dedicada a un mateix tema. Moltes vegades la segona és una escisió de la primera i massa sovint són segurament rivals. 
L'any 1830 es fundà una segona capella de música a la Ciutat, a part de la de la Seu, fundada pel Rnt Josep Obiols. De seguida van rebre un mal nom: GARRAPATES, nom que feia referència "a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori".
L'anècdota és extreta d'un document titulat "Història de l'Art Musical en Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853- Manresa, 26 de setembre de 1935), que fou arxiver de Manresa. És un document inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal al fons Sarret i Arbós amb la signatura V/88. Sota el títol duu un lema: "La música parla á l'anima" que és prou bonic. Reprodueixo la Portada:



Transcric el fragment de l'anècdota explicada per Sarret i Arbós:

"A l'any 1830 es creà a Manresa una capella de música separada de la Seu, essent fundador el Rnt Josep Obiols, gran músic compositor i, a l'ensems, Mestre de primera ensenyança que fou del Col.legi de Sant Ignasi, Prior de l'Hospital de Sant Andreu d'aquesta ciutat.
La creació d'aquesta nova Capella mogué una revolució entre els músics i cantaires, formant-se dos partits que es disputaven la prioritat en l'execució de la música religiosa originant-se una competència extraordinaria, la qual va arribar fins a privar que els individus de la Capella de la Seu prenguèssin part en les funcions de l'altre; i que la nova, fundada pel Rnt Obiols se la motegés amb el nom de garrapata, fent alusió a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori.
Aquesta nova capella subsistí amb el mateix nom fins a la mort del darrer mestre que fou en Francisco March, successor del Rnt, Estanislao Font, pvre. durant quina direcció, la Garrapata competia amb la Capella de la Seu.(...)"



divendres, 19 de setembre de 2014

La festa popular alternativa (2)

Dos anys després de l'entrada dedicada a la festa popular alternativa i en fa un del Cor de queixa. M'agradaria actualitzar d'alguna manera aquelles entrades vista l'extraordinària vitalitat de tots aquests col.lectius i la força que encomanen.


COLLA BASTONERA AUTOGESTIONADA MANRÚSSIA VAN DEL PAL que a part de sortides a Calaf o Sant Llorens de Morunys aquest any han celebrat el quart aniversari amb una extraordinària trobada on van participar: la Colla Picarols de Santpedor, Cop de Garrot de Berga, Colla bastonera de Sans, Colla bastonera de Sant Andreu i la colla bastonera de l'Eixample

Grup de tabalers BATRAKES amb molts més components una gran quantitat de sortides, incloses dues a Andorra.



El COR DE QUEIXA que segueix amb la seva activitat. Gran concert a Cal Cases al juliol i  comença el curs 2014-15 amb un increible concert a la FMA de Manresa.


Colla de diables (segon any que reciten versots a la FMA) i la guita de la GATZARA amb molta activitat a Manresa i sortides a Vic.



El nou gegant "boig" del CARNABARS estrenat el 2014 amb música pròpia.




El nou gegant

El 22 d'agost de 2014 a les 19 hores es va cel.lebrar al barri antic La Nit Boja, acte organitzat pel Carnabars de Manresa (Cafè l'Havana i Associació de joves La Gatzara). En el transcurs de l'acte va ser presentat el nou gegant apadrinat pel gegant vell del Carnabars. Tot i poder-se presentar el gegant, es va haver de suspendre l'acte pel continuat xàfec.



L'acte es va repetir el dilluns 25.



El gegant és obra dels escultors Joan Viladomat i Sara Reig, del fuster Domènec Forns, de la botiga de Roba Sellarès i el taller Parentel.la.



I va ser batejat amb la seva pròpia música interpretada pel grup de grallers els Quatre arreplegats. La composició és per a dues veus de gralla i és obra de Martí Forns. Es titula La Primera.



http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/45729/nit/boja/estrena/nou/gegant/carnabars

dijous, 18 de setembre de 2014

Cançó de Joia

El 3 d'agost de 2011 es va presentar el 3er Concurs de música per a Ball de Bastons en el marc de la Festa Major de Vilanova organitzat per la Coordinadora de balls de bastons de Catalunya. Només tenia una categoria que incloïa qualsevol formació instrumental amb que s'acompanyen els balls de bastons.
El jurat es va reunir a Manresa el 8 de desembre i estava format per Xavier Orriols, Daniel Vilarrubias, Carles Llongueras, Joan Pedrós, Josep Guillén, Marc Galí i Òscar Martí de secretari. El concurs tenia primer, segon premi i dos accèssits.
Els premis es van lliurar el 17 de desembre a Agramunt:
1er Premi: "Ball de bastons de Joan Cuscó.
2on Premi: "La closca de nou" de Marta Pujades.
Accèssit: "Cançó de joia" de Ferran Barrios.
Accèssit: "La llavor" de Marta Pujades.
Moltes felicitats al Ferran Barrios per aquest premi, per pensar en la gralla i sobretot per la gran melodia. Aquí a Manresa Manrússia van del Pal i Geganters de Manresa l'han incorporat al seu repertori




dimarts, 16 de setembre de 2014

Estil manresà de la sardana

A Manresa va sorgir una manera de ballar la sardana que és coneguda com a “estil manresà” Es tracta d’una proposta de reducció de tirades que actualment s’està imposant en el món sardanístic. Al reduir la durada de la sardana respecte a la sardana de deu tirades, fa que ballar-la sigui menys cansat i que es puguin interpretar més peces en una mateixa ballada, afavorint la diversitat musical. Segons informacions facilitades per Núria Soler Cunill filla de Francesc Soler  Mas, va ser el seu pare el principal impulsor. La primera aplicacio del "sistema de reduccio de tirades", en un aplec tingué lloc a la tarda del 25 concurs de sardanes, el 1970, al Passeig del riu de Manresa. La presentacio oficial, però, va ser el 1981 en el marc del Congrés de cultura popular i tradicional de la Generalitat amb una ponència del mateix Francesc Soler i Mas (Proposta de reducció de tirades). Es a partir d'aquest any que comença a escampar-se'n l'ús i solen ser els mateixos músics de la cobla els promotors.
Mireu què en deia el Diari de Manresa el 28 de febrer de 1970:




La música de la sardana té una estructura formada per dues melodies diferents: la melodia dels curts i la dels llargs. Aquestes melodies s’anomenen tirades i sempre es toquen en el mateix ordre, depenent de la quantitat de tirades.
Hi ha tres estructures importants: 

La sardana de 10 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
4a tirada de curts
3a tirada de llargs
4a tirada de llargs
- Contrapunt -
5a tirada de llargs
- Contrapunt -
6a tirada de llargs
És l’estructura “tradicional” o "ampurdanès"de la sardana. Utilitzada en algunes audicions (ballades), són sardanes que tenen una durada d’aproximadament 15 minuts. Ballar-ne una de sencera requereix un bon estat físic, ja que cansa molt. Escoltar-la es fa etern, i per la gent que no balla un pèl aburrida.
Per aquests motius, últimament moltes ballades es fan de 7 tirades i no hi ha cap concurs amb sardanes de 10 tirades.

La sardana de 7 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
3a tirada de llargs
- Contrapunt -
4a tirada de llargs
Aquesta estructura s’ha posat molt de moda últimament. Són més llargues que les de 4 tirades però no es fan eternes com les de 10. La seva durada està entre 8 i 10 minuts.
Actualment s’utilitzen en moltes audicions, ja que permeten poder ballar més sardanes. Els concursos de colles sardanistes també es ballen sardanes de 7 tirades.
Aquest tipus de sardanes també s’anomenen sardanes d’estil “manresà”.

La sardana de 4 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
Aquestes sardanes s’utilitzen en moltes gravacions de cds i en exhibicions de colles sardanistes. Solen durar uns 4 o 5 minuts.


Per saber-ne més:

Inventari del patrimoni immaterial de Manresa

Soler i Mas, Francesc (1995). La sardana a Manresa, 1901-1994). Manresa, Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages.

http://instisardanes.wordpress.com/2012/01/29/lestructura-de-les-sardanes/

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/la-sardana-manresa.html


dijous, 4 de setembre de 2014

Moscada, Vacances i Valset a tres veus

Algun grup de grallers comença a incorporar tarota com a gralla baixa a la formació de dues veus de gralla i es generen arranjaments a tres veus de les nostres músiques. Aqui un exemple:


dilluns, 1 de setembre de 2014

Les partitures de Manrússia van del pal

Totes les partitures dels balls de la colla bastonera Manrússia van del Pal (CBAMVP) des dels inicis fins el 2014:










A punt per començar el Cercatasques-2014 de la FMA

Trio ars

En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

"De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.
Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.
La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.
Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.
Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.
Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

Formaven part del TRIO ARS:
Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)
Poeta. President de l'entitat esperantista
Bela Espero. President del Centre
Excursionista de la Comarca de Bages.
Autor del llibre Quan el cor i el
cervell parlen (1932).

Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)
Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,
jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al
RCD Espanyol. Membre de la Junta de
Govern Republicana Provisional de
Manresa, del 14 d'abril de 1931. President
de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou
ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.
Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal
de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del
Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà
ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)
Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola
Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat
per elements d'extrema esquerra el
1936.



A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26


A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.
La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928


Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34


Bibliografia: