dimecres, 24 de febrer del 2016

40 anys de l'escola de música Esclat.

Què és ESCLAT
L’any 1976/77 (per tant aquest any enceta el 40 aniversari) s’obria a Manresa una escola de música amb una proposta de contingut plenament innovador, atrevit i compromès, constituint-se en un fort reactiu de cara a despertar una nova concepció en la pedagogia musical. Es tractava d’adaptar els sistemes actius i creatius que es venien experimentant en països eurpoeus des de feia molts anys, adaptat a les peculiaritats de la cultura i tradicions catalanes. Així neixia “Esclat, Escola de música”. 
Al principi dins la nova escola, el responsable de la part pedagògica va ser Josep Padró, i Onofre Boqué s'encarregà de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna (1979), dirigits per Manel Camp.
Ideari de l'Escola, en paraules de Josep Padró, era:

 “La música ha estat reconeguda per psicòlegs i pedagogs com un dels vehicles més poderosos per la sensibilitazció de l’individu, estimulant la seva capacitat per la percepció de les subtileses emotives de la bellesa i de la bondat, i per tant ajudant-lo en la seva realització com a home.
Ja fa alguns anys, com si fóssim impulsats per una necessitat imperiosa, i adonant-nos de la negació que l’ensenyament convencional de la música feia als principis de llibertat i espontaneïtat que han de sorgir en tot art, sorgiren en diferents països d’Europa uns quants músics que, per diversos camins, però amb una finalitat comuna, portarien a terme una tasca pedagògica gegantina: elementalitzar l’art, de forma que l’infant pogués introduir-se a la música, fer música i gaudir-ne, amb elements pròpis i servint-se del pròpi llenguatge expressiu. Aquests músics foren Carl Orff a Austria, Zoltan Kadály a Hongria, Maurice Martenot i Justine Ward a França entre altres.
Aquest tipu de padagogia musical no es basa pas en la monòtona articulació d’un mètode, sinó més aviat en la participació activa i imaginativa de l’infant en una tasca on li serà permès desenvolupar la seva fantasia i expressar-la lliurement.
D’aquesta manera, ha dit Orff, l’infant tindrà un valuós ajut per a obrir la porta al seu món personal. Estem convençuts que sense una educació musical elemental ben encaminada, no pot existir una profitosa formació superior, i ni tant sols una profunda i autèntica comprensió. En aquest sentit, l’art serà més important que l’ofici. Per tant, no s’intentarà arribar a la música mitjançant el solfeig, sinó més aviat al solfeig per mitjà de la música.
En els moviments culturals més importants de tots els temps, des de l’antiga Grècia, l’expressió rítmica corporal ha estat considerada com la forma musical primitiva que millor encarrila la interpretació vocal i instrumental. La pedagogia moderna també ho ha entès així, i serà amb els instruments del seu cos mateix, i amb les cançons del pròpi país que l’infant gaudirà d’un llenguatge inequívoc.
El solfeig educa més la vista que l’oïda i es converteix facilment en un exercici visual mancat de sentit, i sense que la funció auditiva, en resulti tampoc afavorida. L’infant ha d’aprendre a estimar la seva veu i a sentir que el so musical no brolla de la notació o el pentagrama, sinó de la pròpia capacitat creadora.
Només a través del so en la seva accepció més pura, és possible la sensibilització. Per mitjà de l’exemple, l’infant entrarà en el coneixement de l’art en les seves formes fonamentals: creació, percepció i interpretació, però la seva creació, no serà una conseqüència directa d’una formació teòrica, sinó una típica expressió d’espontaneïtat. Això no vol pas dir que a l’infant li sigui vedat l’accés a la teoria i a la grafia dels signes musicals, el domini de les quals, aconseguirà d’una manera natural, després d’haver-se familiaritzat progressivament amb aquest llenguatge.
Seriem capaços de concebre que a un infant se l’ensenyés a llegir abans que a parlar? O que se li vulguéssin imposar els preceptes de la teoria dels colors i la persepectiva quan, portat per la seva fantasia sense límits, dibuixa amb il·lusió la caseta, el caminet i l’arbre?
Entenem que les normes que han de guiar l’ensenyament de la música no poden estar en desacord amb els principis que regeixen la pedagogia en general, considerant que el seu tractament mereix una atenció especial, no solament per la seva condició d’art, sinó per les seves peculiaritats com a tal, singularment per la seva abstracció.
No desconeixem pas el risc i les dificultats que suposa l’adaptació d’uns sistemes pensats per a una altres països, amb un nivell cultural molt superior, i que gaudeixen d’una oficialitat i facilitat per introduir-los a l’instant, i en l’ambient més propici per al seu aprofitament integral. No obstant això, mentre esperem que algun dia, també a casa nostra sigui possible posar a l’abast de tots els infants, un mètode coherent de sensibilització a través de la música, ens plau oferir als de la nostra ciutat un treball voluntariós i il·lusionat, a la recerca d’aquest imperiós objectiu”.

Aquesta fou la idea que justificaria la fundació d’Esclat, i que tot i sent-ne la principal, en generaria tot un munt d’altres que al llarg del temps s’anirien incorporant, sempre amb la participació de diferents equips de mestres especialitzats, compromesos en l’elaboració d’una programació pròpia, constantment actualitzada.
La sensibilitazació dels infants, l’accés dels adults a la pràctica musical, la incorporació de la música moderna i tradicional a les disciplines acadèmiques i una colla d’activitats contribuents a la divulgació de la cultura musical en general, han constituït els eixos d’un programa amb un objectiu final inequívoc: gaudir de la música.

Actualment, Esclat s'estructura en:
Iniciació per a nens i nenes de 3, 4 i 5 anys
SAMI (Sensibilització i Aprenentatge de la Música per Infants) de 6 a 9 anys. Amb especial incidència en cançó, espressió corporal, audició, dansa, treball rítmic, flauta, instrumental Orff i lectura.
Instruments Orff
Llenguatge musical, infants i adults.
Harmonia moderna I, II, III i IV i arranjaments.
Instruments: 
  • Àrea de clàssic: Clarinet, Flauta de bec i travessera, Guitarra clàssica, piano, trompeta, violí, viola i violoncel.
  • Àrea de modern: Baix, bateria, cant, guitarra elec., saxo, trombó, trompeta, piano.
  • Àrea de tradicional: acordió, gralla, guitarra, sac, tarota.
Conjunts instrumentals
  • Tallers.
  • Orquestra.
  • Big band juvenil.
  • Música de cambra.
  • Combos: modern, celta i tradicional.
Cursets: informàtica musical, harmònica....

Històries de l'Esclat:
L'any 1979, amb la voluntat d’apropar la música en viu als nens, va néixer el Col·lectiu Faristol (Rialles/Esclat), amb la figura clau de Joan Crosas i amb la creació d’espectacles com La història del jazz en conte , La llegenda de les set notes , La cançó dels tururuts o Al ritme de la Big Band.
1979 Història del Jazz en conte a la Sala Loiola

Joan Crosas conduint "La llegenda de les set notes", el 4 d'octubre de 1980. 
Foto: Jordi Pascual al Pou de la Gallina
El 1982 es va realitzar una important exposició d'instruments ètnics dins el programa d'activitats d'Esclat Musical-82 i el Cicle de concerts Jazz al Bages (conjuntament amb Jazz-Promoció i el Sielu)

Programa del Cicle
L'any 2000 en el si de l'escola neix el cor Esclat Góspel Singers dirigit per Ramon Escalé i que du cinc cd’s editats dels seus espectacles.
EGS a l'espectacle THE GOSPEL MACHINE 2010

L’any 2008-09 es presentà “Descobrir Chomon” Un espectacle coproduit per Cineclub Manresa, lligat completament al director cinematogràfic de principis del XX, on es va posar música en directe tocada pels alumnes i composades a mida dels films.
Cartell de l'espectacle Descobrir Chomón


Any 2010 primera Setmana Cultural amb infinitat d'activitats musicals.


Programa de la Setmana Cultural 2010
L'any 2014 s'inicien els tallers musicals d'estiu per a petits i grans.

Cursets de cant coral: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas (1986-87) fins al més recent (2014) de Basílio Astúlez.
Cursets de pedagogia musical de Josep Padró (1983-85-...) o Jos Wuytack. 
Cursets de dansa de Joan Serra o Misericòrdia Pàmies.
Cursos de percussió amb António Sanchez o Santi Serratosa de percussió corporal el 2014.
Cursos d'Ada Andrés de recursos teatrals o Doug Godkin d'instruments Orff.

Videos:
2012 Cantada de Nadales pels carrers de Manresa
2012 Combo celta
2014 Manresa Zombie Walk - Cercavila apocalíptica
2015 Setmana cultural oberta al públic

Fotos:
Concerts de Santa Cecília, 
Setmana Cultural, final de curs...
(Foto Ministrers de l'Aixada 2014
Participació a la Pianada i altres trobades d'instruments
(Foto Pianada amb Manel Camp 2013)
Concert dr final de curs



  Participació als 
Músics al carrer Vic-Remei
Participació a les Cantates de l'ACEM
(Foto 2015)
 
                               
Txaranga de l'Esclat al Zombi walk
(Foto 2014)

Estrena de la Big Band del Catà.
Coordinada per David Martell i 
amb professors de l'Esclat 
(Concert presentació 2015) 
   
Anna Vega (2014-15) 
Música per a nadons.
Participació en els concerts de Santa Cecília de la UMB
(Foto 2014)
Homenatge a Josep Padró
 (2013)
     




S'haurà d'estar atent a les activitats que organitzi l'Escola per celebar-ho!!!!

divendres, 19 de febrer del 2016

Partitura dels bombers de Manresa

Encara que comptés només amb una bomba de mà governada per dos persones i sis ajudants, a Manresa tenim cos de bombers desde 1851. Trobo en el Blog HISTÒRIES DE BOMBERS la taula de senyals per avisar als bombers i senyalar algunes maniobres dels bombers de Manresa sobre l'any 1900. També és una partitura, no?


I es que: "Fins l’invent, la difusió i la proliferació de les radiotransmissions, els cossos de bombers van estar molts anys organitzant-se i comunicant-se en els sinistres a base de tocs de xiulet, pito o corneta. Mitjançant aquests tocs es donaven les ordres i avisos corresponents i també s’avisava del districte o barri on es localitzava el foc. (...) cada cos de bombers feia servir la seva taula corresponent que tenien els tocs molt semblants. A la llarga, alguns cossos de bombers veïns van unificar els tocs de pito per poder coordinar-se quan actuaven conjuntament, i fins i tot, el juny de 1937 la Federació de Cossos de Bombers de Catalunya va proposar una unificació d’aquests tocs de pitos per tots els cossos catalans". (L’APAGAFOCS -número 2. abril 2009-pag 10)
Una de les darreres actuacions del corneta dels Bombers de Terrassa, de l'any 1955 
(Arxiu Municipal de Terrassa). 

Tocs d'altres ciutats:

Vic principis del XX

Terrassa 1898

Girona 1868

Tarragona 1914

Igualada 1896

Olot 1900
Aprofito per agrair profundament la feina i la generositat del Marc Ferrer i Murillo en el seu gran blog!!!!

dijous, 4 de febrer del 2016

Altres goigs de Manresa II

Goigs a llaor del gloriós Sant Ignasi de Loyola
Dibuix: Joan Vilanova
De l'excelsa Companyia
gran Fundador,
nostre cor en vos confia
sant Ignasi i us envia
l'himne ardent del seu amor.
Foto Wikipedia
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html


Goigs de sant Maure Abat
Advocat de tots los que se troban molestats de algun dolor, los cuals se cantan en la Seu de Manresa.
Puig que sou tan estimat
De nostre Deu y Senyor:
Guardaunos de tot dolor
Gloria Sant Maure Abat.
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-de-sant-maure-la-seva-festa-es-el.html


Goigs de Sant Ignasi de Loyola Malalt
En la Noble y Caritativa casa de Amigant
Imprenta Roca 1958
Vostras virtuts alcansaunos,
de quan estabau malalt.
Sant Ignasi deslliuraunos
del pecat y de tot mal.
Foto de manresaturisme.cat

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs de l'Assumció
GOIGS A N. SRA. EN LO TRIUNFANT MISTERI DE SA GLORIOSA ASSUMPCIÓ, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE LA SEU DE MANRESA.
Estampa de Pau Roca 1852
Vostra Assumpció Senyora,
Tots cantám ab alegria:
Siaunos desde aquest dia
En lo Cel gran Protectora.

O Jerusalem dichosa,
O santa Ciutat de Deu,
Vuy es quant ta gloria veu
Del jardí la millor rosa!
Maria es la flor hermosa,
Que á tot lo cel enamora.
...
Aquesta Ciutat agrahida
A las gracias que ha rebut,
Tindrá sempre per tribut
Honrarvos tota la vida;
Vos seréu sa Prelegida,
Sa advocada y defensora.

Puig sou Mare de Esperansa,
Y de tots benefactora:
Repetim ab confiansa
Siau nostra Protectora.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-seu.html

Goigs del Estatut 1932
Publicat al setmanari La Lluna de Manresa. Any 1, 1931, 14 d'agost, núm.2, pàgina 1.(cicle de goigs profans)
Música: Mestre Padilla
O Verge de la Salut,
sigueu nostra protectora,
defenseu-nos l'Estatut
ara i sempre i a tothora.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/06/goigs-del-estatut-la-lluna-manresa-1931.html


Goigs a la venerable Àngela Serafina Prat
Manresana fundadora del primer monestir hispànic de Clarisses Caputxines
Gràfiques Perramon 1986.
Puix com Mare Caputxina
refulgiu amb celsitut,
Venerable Serafina,
Imploreu-nos la virtud!
Cuadre de 1896, en la Galeria de Manresans Il.lustres de l'Ajuntament de Manresa.



Cobles a Nostra Senyora dels Dolors
Que es canten a la Col.legiata Basílica de la Seu de Manresa.
Melodia: Mossèn Josep Maria Bassiana i Bach
Imprenta Copi-Gràfic 1999.
De set espases ferida
us mirem trista i plorosa.
Verge i Mare Dolorosa,
socorreu aquell que us crida.

Goigs del Gloriós  martir Sant Mamét
Que se veneran en la Iglesia de Santa Clara de Manresa
Imprenta de Pau Roca.
Puix sou de Deu tan amat,
y en tota virtut perfet:
Guardaunos de tot pecat
ó valerós San Mamet.
Foto: Wikipedia

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/08/goigs-de-sant-mamet-la-seva-festa-es-el.html

Goigs a llaor del gloriosissim Pare Sant Ignasi de Loiola
Patró dels exercitants
Text de Francesc de B. Lladó.
1956.
Puix seguim la vostra escola
que és escola de fer santa:
Sant Ignasi de Loiola
vetlleu pels Exercitants.
Foto: Wikipedia
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs als beats màrtirs Maurici i Lluís Bertran.
GOIGS DELS BEATS MAURICI I LLUÍS BERTRAN, GERMANS DE SANT JOAN DE DÉU DE LA COMUNITAT DE MANRESA, MÀRTIRS DE LA FE I DE L'HOSPITALITAT EN LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA DE L'ANY 1936.
Lletra: Climent Forner
Música: Mn. Joan Bajona
Puig ningú testimonia
com el màrtir la fe en Crist:
deu-nos vostra valentia,
Fra Maurici i Fra Lluís.

Sou Germans Hospitalaris,
Fills de Sant Joan de Déu;
astres extraordinaris,
de nit fosca dia en feu;
nit que tot ho enfosquiria,
la del mal any trenta-sis.

De Navarra i onsevulla,
a Manresa heu arribat
acollint-vos a La Culla
al davant de Montserrat.
Sort tindríeu de Maria
amb rosaris sempre als dits!
...



Goigs històrics de Ntra. Senyora del Bon Succés. 
Patrona del Barri de Puigterrà de la ciutat de Manresa.
Gràfiques Bausili 1961



Goigs en honor de Ntra. Sra. de Valldaura 
que's venera en la ciutat de Manresa
Manresa: Imp. Cors, 1946
Imp. de Sant Josep, 1975

Goigs en alabansa de nostra Senyora de Valldaura venerada en la sua Capella de la Ciutat de Manresa
Gravadro: Pau Roca 1823.


Goigs ab que la ciutat de Manresa desitja
recompensar los agravis comesos en la real persona de Jesús Sacramentat per los seguidors del sistema lliberal.


Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/search/label/Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat-de.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm