dijous, 23 d’agost del 2012

Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.


Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
  • Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.


Ball de Gegants de Manresa

Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.


L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

divendres, 17 d’agost del 2012

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF
S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."
Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:
















Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."

dijous, 16 d’agost del 2012

Josep Maria Mestres Quadreny II

Mirar JMMQ.
Llegir JMMQ.

 "Tot muda de color al so de la flauta"

"En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam."


Sonar JMMQ.
Música d’ambientació per a l’exposició de Xavier Coll,
presentada a la Galerie Janine Hao.
París, 1972.

Suite bufa (1966)

Escoltar JMMQ


Sentir JMMQ

Sonates au coin du feu (1984)
Concert "Aronada" a la Rambla (2010)

Josep Maria Mestres Quadreny I

Josep Maria Mestres Quadreny va merèixer una exposició a la Sala de la Plana de Caixa Manresa a principis de 2011. Regió 7 el 27 de gener de 2011 titulava "Manresa rep, finalment, Mestres Quadreny" l'article de Susana Paz sobre el mestre. Un retrobament en dos sentits. El de manresà ja que quan tenia dos anys la família es va traslladar al Prat de Llobregat i poc després a Barcelona. I el retrobament, la possibilitat de conèixer una mica o una mica més el seu treball. Un treball que, ja ho diu el petit article de la web de Catalunya Música:  "prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."  Faig meu aquest article per contextualitzar Mestres Quadreny una mica més:

"Nascut a Manresa l'any 1929, la personalitat i l'empenta de Mestres Quadreny va resultar cabdal a l'hora d'aportar els necessaris rajos de llum en una època d'absoluta foscor política i social. No només des del seu vessant purament compositiu, sino també com a catalitzador i dinamitzador d'un context cultural senzillament erm. La seva decisiva implicació en entitats i institucions tan rellevants com la Fundació Joan Miró, el Centre d'Estudis Catalans de la Universitat de París, el Consorci de l'Auditori i de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, el Conjunt Català de Música Contemporània o la Fundació Phonos, serveixen d'exemple perfecte de la seva incansable tasca de difusió i regeneració constants. A tots nivells.
Si haguéssim d'assenyalar un compositor de l'Estat que hagi encarnat els ideals de trencament, de modernitat i d'avantguarda que van sacsejar la realitat musical d'Occident al llarg del segle XX, el millor candidat seria probablement Josep Maria Mestres Quadreny. La seva producció, polièdrica com ben poques, integra a la perfecció els diferents corrents de pensament i les metodologies més avançades en el terreny compositiu de les darreres dècades, en un conjunt d'obres molt variat, extraordinàriament cohesiu i sincer. El seu temperament innovador l'ha dut a treballar amb un reguitzell de formats (música vocal, orquestral, electroacústica, de cambra, escènica), alternant i agermanant instrumentació tradicional amb nous mitjans electrònics, trascendint gèneres (poesia, teatre, òpera, arts visuals) al costat dels noms clau del panorama artístic català, espanyol, europeu i universal, Brossa, Tàpies, Miró, Prats, Villèlia. I, per damunt de tot, apropant-se al fenomen sonor des d'una perspectiva sovint més pròpia d'un laboratori de recerca que d'un compositor a l'antiga com van ser Homs, Morera, Gerhard, Montsalvatge, Guinjoan o tants altres predecessors i coetanis. Des de la seva primera obra, la ja prometedora i weberniana "Sonata per a Piano" de 1957, Mestres Quadreny demostrava que el seu objectiu vital era la renovació incondicional del llenguatge musical imperant. Ben aviat es podia intuir en la producció de Mestres una diàfana intenció de trencar radicalment amb tot, fins i tot amb el dodecatonisme i el serialisme, autèntics estendards de la nova música a mitjan segle XX, per començar pràcticament de zero, seguint només els seus propis plantejaments estètics i tècnics. Més de cinquanta anys després, es fa molt difícil no reconèixer-li l'èxit rotund d'aquesta tàbula rasa que tan bé ha sabut omplir utilitzant conceptes aplicats de camps tan diversos com les matemàtiques, la probabilitat, la programació o l'art abstracte, i mantenint sempre una empremta sonora innegable, prou difícil de pair per al públic i l'establishment musical de cada moment històric. Fins i tot l'actual."

Trobo pertinent recomanar el dossier de premsa de l'exposició (comissionada per Manuel Guerrero i el també manresà Oriol Pérez) on es pot trobar una cronologia de la vida i obra i els textes: "JMMQ: de Cop de poma a Transit boreal. Música art i pensament" i "JMMQ i l'esperit català".


Nakki

No tinc cap intenció de fer entrades al blog referenciant ni molts ni pocs grups manresans ni discos, perquè seria interminable. Però si que hi ha algunes referències que són imprescindibles de coneixer. Avui toca recordar Nakki i el disc Bòria avall.
És un disc avant la lettre. Deutor dels pocs grups que amb instruments tradicionals van posar-hi una base de rock. És una de les arrels de grups tan actuals com La Carrau, Rauxa, Mesclat o La Coixinera.
És un disc ben realitzat, intel.ligent i vital. És una llàstima que no vagi tenir la volada que demanava el disc i que el grup no seguís més temps treballant.
En el fascicle dedicat a l'any 1991del col.leccionable del diari Avui El Rock Català 1960-1994 escriuen sobre Nakki (indexant-l'ho com un dels 18 millors elapés de l'any):
"A cavall entre el rock i el folk, Nakki era una formació absolutament atípica que va néixer amb la intenció de modernitzar la música tradicional. En format septet, el grup va gravar un primer elapé titulat Bòria avall, en el qual alternava temes pròpis amb peces populars."





Els temes del disc:

El castell
Dansa de Vilanova
Galop de cortesia
La festa
Manresa gegantera
cursa de xanques
Bòria avall
Corranda
Ball de bastoners
El café del Txocoa
Ball de Sant Ferriol


Els components del grup:

Xema Morales: gralla, sac de gemecs, percussions, viola de roda.
Pep Lòpez: gralla, tenora, flabiol.
Miguel A. Morales: guitarres elèctriques.
Miguel`A. Rodríguez: baix elèctric.
Santi Caballero: flauta travessera.
Ramon Viñeglas: bateria, percussions.
Cesc Serra: viola, violí.

La caràtula del disc

Escolteu Galop de cortesia


http://www.enderrock.cat/sons/grup/54/nakki  arran de les noves propostes del grup diuen:

"Des dels seus orígens, l’any 1986, la formació NAKKI ha estat en constant evolució i ha passat per diferents etapes musicals. En els seus inicis el grup instrumental s’inspirava i creava a partir del repertori de música popular i tradicional, adaptant i fusionant les melodies populars amb ritmes més actuals per donar així una visió renovada i fresca, més lligada al present que al passat, però sense deixar-lo de banda. Després de més de 15 anys de dedicació a altres projectes, NAKKI torna per ofererir un repertori amb composicions pròpies com a resultat d’aquesta constant evolució. Un repertori basat en la música d’arrel però que va més enllà, amb una sonoritat peculiar fruit de la diversitat tímbrica que ens aporta la “convivència” dels instruments tradicionals i moderns. Un discurs musical ric en diàlegs i fusió. Sempre buscant endinsar-se en diferents territoris sonors, NAKKI ofereix un concert obert a qualsevol forma de gaudi, ja sigui només escoltant o ballant. Amb l’espectacle de música en directe “ Fet a mà “ volen mostrar i compartir l’espai i l’essència que desprèn la seva música.

Nom Txema Morales
Viola de roda, wistle, ocarina, percusions i arranjaments
Anna Vega
Clarinet, flautes de bec, melòdica i teclat
Miguel Ángel 'Negro' Morales
guitarres, composició i arranjaments
Marc Sibila
Contrabaix i baix elèctric
Ramon Vinyeglas
Bateria, cajón, darbouka, udú i 'tabla'
12/2/1966."

Alguns dels temes d'aquest espectacle de la represa del grup els podeu escoltar aquí O veure'ls tocant a Santpedor aquí.

Per saber-ne més:
Regio7

Luthiers de Manresa

Moltes vegades he sentit el comentari "Manresa és una ciutat molt musical". En alguns aspectes potser si o en d'altres potser no. Però segurament en l'àmbit de la luthieria és prou significatiu.

Carrer Balsareny s/n passatge entre nº 2 i 4 ·
Manresa· Tel +34 938 733 718 ·
 Broquets de trompeta, tuba, trompa i trombó

Font&Roca















C/Mossèn Serapi Farré, 48 
08242 Manresa (Barcelona)
Tel. 629 393 969 / 653 845 324 / 938 771 895
Pianos
Josep Tubau
c/ Doctor Esteve 29
08240 Manresa
telf: 938743534
Flautes històriques
Txema Morales         

Sant Jaume, 18, àtic
08240 MANRESA
Telèfon 649.209.830
Inxes de gralla, tenora, tible, tarota i sac de gemecs.

Altres luthiers propers:
Orgue_salteri: Joseph Pujol (s. XVIII)
Orgues: Blancafort orgueners de Montserrat. Collbató.
Guitarres: Antonio Picadó. Berga.
Campanes: Guixà. Monistrol de Montserrat.
Inxes de gralla i tenora: Ramon Santamaria. Gironella.
Tenores i tibles: Alfons Sibila. Gironella.
Violins i violoncels: Artur Friedhoff. El Bruc.
Grall, gralla, sac: Josep Pratdesaba. Olost.
Gralla: Ton Munné. Igualada.
Violí, viola de roda: Ramon Elias. Altet (potser hores d'ara més aprop...)