Músiques de Manresa i més

dijous, 4 de febrer del 2016

Altres goigs de Manresa II

Goigs a llaor del gloriós Sant Ignasi de Loyola
Dibuix: Joan Vilanova

De l'excelsa Companyia

gran Fundador,

nostre cor en vos confia

sant Ignasi i us envia

l'himne ardent del seu amor.

Foto Wikipedia

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs de sant Maure Abat

Advocat de tots los que se troban molestats de algun dolor, los cuals se cantan en la Seu de Manresa.

Puig que sou tan estimat

De nostre Deu y Senyor:

Guardaunos de tot dolor

Gloria Sant Maure Abat.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-de-sant-maure-la-seva-festa-es-el.html

Goigs de Sant Ignasi de Loyola Malalt
En la Noble y Caritativa casa de Amigant
Imprenta Roca 1958

Vostras virtuts alcansaunos,

de quan estabau malalt.

Sant Ignasi deslliuraunos

del pecat y de tot mal.

Foto de manresaturisme.cat

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs de l'Assumció
GOIGS A N. SRA. EN LO TRIUNFANT MISTERI DE SA GLORIOSA ASSUMPCIÓ, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE LA SEU DE MANRESA.

Estampa de Pau Roca 1852

Vostra Assumpció Senyora,

Tots cantám ab alegria:

Siaunos desde aquest dia

En lo Cel gran Protectora.

O Jerusalem dichosa,

O santa Ciutat de Deu,

Vuy es quant ta gloria veu

Del jardí la millor rosa!

Maria es la flor hermosa,

Que á tot lo cel enamora.

...

Aquesta Ciutat agrahida

A las gracias que ha rebut,

Tindrá sempre per tribut

Honrarvos tota la vida;

Vos seréu sa Prelegida,

Sa advocada y defensora.

Puig sou Mare de Esperansa,

Y de tots benefactora:

Repetim ab confiansa

Siau nostra Protectora.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-seu.html

Goigs del Estatut 1932

Publicat al setmanari La Lluna de Manresa. Any 1, 1931, 14 d'agost, núm.2, pàgina 1.(cicle de goigs profans)
Música: Mestre Padilla

O Verge de la Salut,

sigueu nostra protectora,

defenseu-nos l'Estatut

ara i sempre i a tothora.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/06/goigs-del-estatut-la-lluna-manresa-1931.html

Goigs a la venerable Àngela Serafina Prat

Manresana fundadora del primer monestir hispànic de Clarisses Caputxines

Gràfiques Perramon 1986.

Puix com Mare Caputxina

refulgiu amb celsitut,

Venerable Serafina,

Imploreu-nos la virtud!

Cuadre de 1896, en la Galeria de Manresans Il.lustres de l'Ajuntament de Manresa.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/09/goigs-la-venerable-angela-serafina-prat.html

Cobles a Nostra Senyora dels Dolors

Que es canten a la Col.legiata Basílica de la Seu de Manresa.

Melodia: Mossèn Josep Maria Bassiana i Bach

Imprenta Copi-Gràfic 1999.

De set espases ferida

us mirem trista i plorosa.

Verge i Mare Dolorosa,

socorreu aquell que us crida.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2008/09/cobles-nostra-senyora-dels-dolors-la.html

Goigs del Gloriós martir Sant Mamét
Que se veneran en la Iglesia de Santa Clara de Manresa
Imprenta de Pau Roca.

Puix sou de Deu tan amat,

y en tota virtut perfet:

Guardaunos de tot pecat

ó valerós San Mamet.

Foto: Wikipedia

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/08/goigs-de-sant-mamet-la-seva-festa-es-el.html

Goigs a llaor del gloriosissim Pare Sant Ignasi de Loiola
Patró dels exercitants
Text de Francesc de B. Lladó.
1956.

Puix seguim la vostra escola

que és escola de fer santa:

Sant Ignasi de Loiola

vetlleu pels Exercitants.

Foto: Wikipedia

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs als beats màrtirs Maurici i Lluís Bertran.
GOIGS DELS BEATS MAURICI I LLUÍS BERTRAN, GERMANS DE SANT JOAN DE DÉU DE LA COMUNITAT DE MANRESA, MÀRTIRS DE LA FE I DE L'HOSPITALITAT EN LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA DE L'ANY 1936.
Lletra: Climent Forner
Música: Mn. Joan Bajona

Puig ningú testimonia

com el màrtir la fe en Crist:

deu-nos vostra valentia,

Fra Maurici i Fra Lluís.

Sou Germans Hospitalaris,

Fills de Sant Joan de Déu;

astres extraordinaris,

de nit fosca dia en feu;

nit que tot ho enfosquiria,

la del mal any trenta-sis.

De Navarra i onsevulla,

a Manresa heu arribat

acollint-vos a La Culla

al davant de Montserrat.

Sort tindríeu de Maria

amb rosaris sempre als dits!

...

Goigs històrics de Ntra. Senyora del Bon Succés.
Patrona del Barri de Puigterrà de la ciutat de Manresa.
Gràfiques Bausili 1961

Goigs en honor de Ntra. Sra. de Valldaura
que's venera en la ciutat de Manresa
Manresa: Imp. Cors, 1946

Imp. de Sant Josep, 1975

Goigs en alabansa de nostra Senyora de Valldaura venerada en la sua Capella de la Ciutat de Manresa

Gravadro: Pau Roca 1823.

Goigs ab que la ciutat de Manresa desitja
recompensar los agravis comesos en la real persona de Jesús Sacramentat per los seguidors del sistema lliberal.

Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/search/label/Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat-de.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm

dimecres, 27 de gener del 2016

Orquestra alternativa

Naixement i primera època
Durant la primavera de 1999, la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa va tenir la idea d’encarregar la creació d’una nova orquestra a Manresa, que portés expressament el nom d'aquesta festa. La idea era la de disposar d’una formació musical que clogués els actes, cada any, al final d’aquesta festa major. Així neix L'Orquestra de la FMA, que més tard es coneixeria amb el nom d’Orquestra Alternativa. L’Alternativa va aparèixer en públic per primera vegada el diumenge 29 d'agost de 1999, a la plaça de Puigmercadal de Manresa, davant de dues mil persones, després de l'actuació de Dusminguet. En aquella primera ocasió, la banda era formada pels músics següents: Oriol Torras (veu i teclats), Benjamí Ballester (guitarra elèctrica), Enric Mieza (baix), Xavier Matamala (bateria), Xavier Blanque (trompeta), Roger Fonts (saxo soprà i veu), Noè Escolà (saxo tenor) i Ramon Fonts (tècnic de so).
Estilísticament, l’Alternativa va bastir el seu treball sobre de versions de cançons conegudes, nacionals o estrangeres, arranjades d’alguna manera especial, i apropiant-se-les. I així, cavalcar, sense abusar-ne gaire, damunt de gèneres com el ska i el punk, però sense sentir-se mai lligada del tot a aquests dos estils.
La formació no va ser mai fixa, ja que atrets per la manera de ser, la voluntat de pasar-s’ho bé fent música i el bon ambient dels assajos i concerts, molts altres músics hi van col.laborar. Entre d’altres: Òscar Castellà (saxo), Lluís Coll (trompeta, teclats, corneta barroca), Joan Ramon Quirante (trombó), Sílvia i Cristina Palau (coristes), Patrícia Herrero (trompeta), Dani Huertas (saxo), Sara Hernández (veu), Manolo Pinos (saxo)…L’Orquestra també va ampliar els seus horitzons fent sortides a molts actes festius, polítics o culturals d'altres pobles i ciutats.

Segona època
Després d’alguns canvis i la voluntat de fer una base fixa, la formació estable de l’orquestra, a partir de la tardor del 2001, la van formar: Roger Torras (veu), Francesc Beltran ‘pelut’ (guitarra elèctrica) substituït posteriorment per Carles “Txarli” Fibla, Eloi Escudé (teclats), Jordi Portabella (baix) i Xavier Matamala (bateria). La secció de vent, tot i que sempre present, va ser més rotatòria. És l’època de la consolidació i eclosió de la banda a molts altres escenaris del país. Tot i així, la tardor del 2004 l’orquestra es va agafar un temps de pausa de les actuacions en directe pel cansament que provocava l’obligatorietat dels concerts i el perill de deshumanitzar el projecte.

Tercera època i final.
Els primers mesos de l’any 2005, la banda no es va reunir ni tan sols per assajar, moment en què la continuïtat de l’orquestra es va veure amenaçada. Però de seguida es van arreplegar forces suficients com per tornar a reunir una banda amb solvència, de cara a l’estiu del 2005, i de cara, sobretot, a la Festa Major Alternativa de Manresa d’aquell any, a la qual no es podia faltar. Formaven la banda en aquell moment: Roger Torras (veu) Oriol Torras (veu i teclats) Carles “Txarli” Fibla (guitarra elèctrica) Carles Badia (baix) Marcial Garcia (bateria) Eudald Camprubí (trompeta) Eduardo Urbano (saxo alto). Més endavant, també Eduardo Urbano i Carles Badia deixarien la banda, i s’hi unirien Pep Bashi (saxo) i Marc Torregrossa (baix) També segueixen col.laborant Xavier Blanque, Òscar Castellà, Noè Escolà, Roger Fonts, Sara Hernandez, Dani Huertas o Manolo Pinos. I la de Ramon Fonts que continuava essent el tècnic de so habitual de l’orquestra a tot arreu on anava.
El darrer concert a l'Alternativa va ser per la FMA del 2007 i el 2008 van cesar l'activitat.

..............................

En tot el temps d'activitat les actuacions més importants que va fer l’Orquestra van ser les festes majors alternatives de Sants i Gràcia, Barraques de Banyoles, de Sant Cugat del Vallès i d’El Prat de Llobregat, Ribes del Penedès, Roda de Ter, Festa dels Traginers de Balsareny, o l’Identicat de Baó (Catalunya del Nord), entre moltes d’altres; a part de la tradicional actuació anual a la Festa Major Alternativa de Manresa.

L’Alternativa ha compartit escenari amb grups com Cheb Balowski, Elèctrica Dharma, Brams, Obrint Pas, Fundación Tony Manero, Dusminguet i Sopa de Cabra, entre d’altres.

Cal dir que grups com Masos Rònecs, Orquestra Mitjanit, Plouen Catximbes, Aramateix, Grip, Boogie Dreams o Four Colours, The Gramophone Allstars i molts d’altres compten amb exmembres de l’Alternativa entre les seves files.

Entre d'altres el repertori de l'Orquestra Alternativa va incloure: Beat it de Michael Jackson, Wish you were here de Pink Floyd, Luna rossa de Banda Bassotti, Qualsevol nit potsortir el sol de Jaume Sisa, Perquè vull d'Ovidi Montllor, Nº 1 de Roger Fonts, Arrels d’Esquirols, Lo tio Pep de Popular valenciana, La rambla de Quimi Portet, En el Castell de Jaume Sisa, Sota una col d’Adrià Puntí, God save the Queen de Sex Pistols, La dona de paper de Lluís Coll, Love& Hate de Mano negra, Walking by myself de Gary Moore, I mean you de Thelonius Monk, Material girl de Madonna, Like a rollingh stone de Dylan, London calling i Rudie Can't fail deThe Clash....

Primer disc: Un directe (2002)
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa es va autoeditar un primer disc, enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Xa edició de la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001 amb temes de Sisa, Madonna, Thelonius Monk,...A part, l’any següent, apareixia la cançó Esclaps Nous, de Lluís Coll, interpretada per l’Alternativa, al disc Esclat’03 editat per la revista Enderrock promocionant el festival Rebrot d’aquell any.

Segon disc: Des de la reserva (2008)
Després de 9 anys als escenaris, el grup de rock de Manresa Orquestra Alternativa va editar el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit van tenir durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda. El disc va comptar amb la participació d’una trentena de músics, entre els quals, a part dels membres del grup acompanyats per altres músics que en algun moment o altre van col·laborar amb l’Alternativa i de la Coral Escriny de Santpedor, que interpretà la cançó Helena, desenganya’t de Pau Riba. L’enregistrament del treball va tenir lloc a casa d’un dels membres del grup a Manresa, va ser mesclat als estudis Kay de Salelles (Bages), i masteritzat als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Cal destacar que la producció artística va anar completament a càrrec de la pròpia formació. El resultat és un compendi gens convencional de música catalana de les quatre últimes dècades, passat pel sedàs i el so propi i ballable de l’Alternativa. Entre les cançons que s’hi poden trobar hi ha La Rambla de Quimi Portet, Arrels d’Esquirols, Dansa de la Primavera de Maria del Mar Bonet, En el Castell de Jaume Sisa o Sota una col d’Adrià Puntí. El títol Des de la reserva, correspon a una cançó amb el mateix nom, també inclosa al disc, del grup de música punk aparegut i desaparegut durant els anys 90 a la comarca del Bages, Cabrianes Motor City. També s’hi poden trobar dues cançons ‘de collita pròpia’: Nº 1, signada pel dissenyador i realitzador manresà Roger Fonts, i La dona del paper, obra del també manresà Lluís Coll, prestigiós cornetista i director del grup de música barroca La Caravaggia.

Orquestra Alternativa

Cançó: DANSA DE LA PRIMAVERA

Autors: Maria del Mar Bonet / Gregorio Paniagua

Videoclip: Slidemedia

Del disc: DES DE LA RESERVA (Picap, 2008)

divendres, 22 de gener del 2016

Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)

Carnestoltes

Al temps de Carnestoltes es feien grans àpats col.lectius oferts als pobres o a tota la població. "A Manresa l'àpat col.lectiu no es fa el dimarts, com és general costum, sinó el diumenge vinent. Surt la fadrinalla el dimecres de Cendra a fer una capta de queviures per a poder fer una berenada.(...) A les poblacions importants, on la cel.lebració d'un àpat col.lectiu redultava difícil d'organitzar, havia estat costum que les autoritats repartissin queviures entre la gent necessitada. No fa pas gaires anys que a Manresa encara es repartia carn als veïns pobres". (vol II-p. 372 i 375)

La Quaresma

El dimecres de Cendra era entè amb una barreja de ser l'últim dia de Carnestoltes i el primer de Quaresma. "A Manresa i a Bagà és costum d'esperar les colles que venen de fora (de berenar i de bullici segurament) i des de les cases tirar-los un cabàs de cendra". (vol II-p. 519)

El primer diumenge de Quaresma "A Manresa sortia per primera vegada la processó sense llums, dita així per no portar els seus assistents cap llum encès. Tenia per objecte propagar la doctrina cristiana. Feia les estacions del Viacrucis. Es parava per totes les places del trajecte; a cada una, i de manera dialogada, era posat de relleu un passatge de la doctrina. Sortia tots els diumenges de Quaresma. En les processons quaresmals era privada la barreja de sexes". (vol II-p. 578)

Aquestes costums eren més o menys teatralitzades depenent del lloc. "L'any 1763, per tal com el poble movia avalot en les representacions, amb gran perill de la pau pública, fou publicat un reial decret privant les representacions escèniques de tot classe per places i carrers i reduïnt-les a locals tancats. Abans, però, la Passió ja es feia als hospitals: la dada més antiga de que hom té notícia, d'una celebració en local tancat, correspon al 1750 i al fet que els confrares de la Puríssima Concepció de Manresa van demanar una sala al Sant Hospital, amb la condició de partir-se el guany entre aquest establiment benèfic i la susdita confraria." El text de les representacions fou unificat, corregit (pel trinitari fra Anton de Sant Jeroni de Vic), representat i publicat el 1773 a Vic, "A Manresa feia anys que també celebraven la Passió, amb gran concurs de devots, que acudien de tots els pobles de la rodalia. Els fidels manresans, que la feien com els de Vic, per devoció i profit de l'Hospital, no es van sentir conformes amb les esmenes introduïdes pel trinitari vigatà, i van fer estampar la versió del text que ells empraven, en pla de disconfomitat amb els de Vic. Es pot dir que les dues versions són iguals, llevat d'algunes alteracions en els parlaments". En alguns llocs, fins a finals del XIX s'indicava si el text utilitzat era el de Manresa o el de Vic. (vol II-p. 595-599)

En el quart dimecres de Quaresma hi havia el costum de serrar la vella: colles de nois que anaven a fer captiri per les cases i portaven un cistell i un tronc de fusta que simulaven serrar amb una serra. "A Manresa, com en altres indrets del Pla de Bages, fa anys que s'ha perdut el costum de serra la vella. L'anomenaven anar a fer camarleres; fins a temps moderns, la mainada feia encara per les cases un captiri infantil que rebia aquest nom: generalment, els solien donar ametlles i altra fruita seca" (vol II-p. 659)

Era molt mal vist cantar caramelles abans del dia fixat, de tal manera que "en els arxius de Manresa figura un procés seguit a la darreria del segle XVIII contra uns veïns que abans del Dissabte de Glòria van sortir a fer caramelles". (vol II-p. 687)

Diumenge de Rams, dia de celebrar l'entrada de Jesus a Jerusalem i rebut amb palmes i llorer. "A Manresa, la congregació dels Dolors celebrava, al vespre, una lluïda processó, a la qual concorrien els armats i gran nombre de misteris". (vol II-p. 712)

Setmana Santa

El dimecres Sant un sacerdot acompanyat d'algun escolà anaven a les cases a aspegir amb sal disolta en aigua beneïda les portes de les cases. Aquesta pràctica es deia salpàs i a Manresa salpasta. (vol II-p. 735)

El dijous Sant "a Manresa es feia una mena de meditació sobre la passió i mort de Jesucrist coneguda popularment per l'Agonia. Acabada aquesta, els infants es lliuraven a fer soroll com els fasos" (picar el mobiliari de l'esglesia amb maces i sorolls fets amb altres estris) "Els fasos, que avui són patrimoni exclusiu de la mainada, sembla que en altres temps eren practicats per la fadrinalla, que entrava a l'església i malmetia confessionaris i caixes de les confraries de manera irreverent i esbojarrada, segons es desprèn d'unes prohibicions i disposicions donades pel bisbe de Vic en ocasió d'una visita episcopal feta a Manresa l'any 1753". "En algun temps la idea dels fasos va agermanar-se amb els fesos, car havia estat molt corrent repartir, per part dels prohoms, fesos o fesolets a tothom qui havia assistit ala oficis de tenebres, com es feia encara no fa milt a Vilafranca del Penedès i a Manresa, on consta que en altre temps, acabat l'ofici, el prohom de la seu repartia fesols a tothom i els consellers feien distribuir unes varetes o bastonets; el poble, posant els fesols a terra, els picava amb les varetes a fi de fer-los saltar, acció en què veis la paròdia dels jueus fugint de l'atac dels cristians". (vol II-p. 752-754)

Un dels entremesos de les processons eren els armats i a Manresa feien "una mena de ball anomenat de la bandera" (vol II-p. 778)

Armats de Manresa 1893 (Arxiu Jaume Pons)

El Cicle Pasqual

Tal com passa el el Cançoner, també d'Amades, hi ha moltes referències als impressors manresans. En aquest cas amb goigs de caramelles i les estampes de la Mare de Déu del Roser de l'imatger Pau Roca. (vol II-p. 863 i 870)

Amades pensant d'on prové el nom de caramelles torna a recordar el procés (celebrat a Manresa) contra uns veïns que van sortir a cantar caramelles abans de temps en que cita que demanaven caramelles, o sigui que allò demanat va donar nom probablement a tota la festa. (vol II-p. 900)

El diumenge de Pasqua a trenc d'alba "a Manresa es feis la processó sense encontre. Sortia de l'església de Sant Pere Màrtir i era anomenada processó de sang i fetge" perque esmorzaven aquest plat del xai pasqual. "En arribara una plaça, un infant, revestit amb alba i cíngol, des de dalt d'un cadafal cantava l'antifonia, cant que repetia des de la trona, un cop entrada la processó al temple. Hi concorrien tots els novells matrimonis". (vol II-p. 919-921)

Per l'Ascensió "a Manresa feien una fira en que les noies firaven quelcom als minyons.

Per l'Ascensió,

la minyona fira al minyó,

i, si la fira és bona,

el minyó fira a la minyona.

Per l'Ascensió,

la minyona paga, i el minyó, no."

(vol II-p. 970)

El dilluns de Pasqua granada era dia de de sortir fora com el dilluns de Pasqua florida, però el bon temps convidava a anar més lluny, per exemple a la fira de Mataró on hi acudien els terrissaires d'arreu amb els seus objecte típics. Els de Manresa (amb els de Sabadell, Vilafranca i Esparraguera) "amb llur vaixella fina de taula i de rebost, tota vernissada, entre la qual sobresortien els típics morters i xocolateres graciosament decorades" (vol II-p. 988)

El dilluns de la Trinitat, dia dels sants Germà, Paulí, Just i Sicí (germans i fills del poble empordanès de la Pera, són anomenats Martirs de la Pera). Amades cita Manresa com poseidora de relíquies d'aquests màrtirs. (vol II-p. 998)

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol II. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

dilluns, 11 de gener del 2016

Altres goigs de Manresa I

Goigs del gloriós Apóstol Sant Pau.
QUES CANTEN EN LA SUA CAPELLA EXTRAMUROS DE LA CIUTAT DE MANRESA.
IMPRENTA ROCA 1875.

Puig en alta gerarquia

sou dignament exaltat:

Siau nostre amparo y guia

sant Pau apóstol sagrat.

Quant anaveu á Damasco

per cristians conquistar,

per lo camí encontràreu

al quins te tots de salvar;

y vent vostra valentía

del cavall vos ha llansat.

De la ditxosa caiguda

sens vista váreu quedar,

y sens ella coneguéreu

la llum queus venia á dar;

Senyor, que voleu que fassa

al punt li haveu demanat.

...

Puig contra tot mal de espalma

sou singular advocat:

Siau nostre amparo y guia

sant Pau apóstol sagrat

Foto del blog arquitecturamedieval

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/06/goigs-lapostol-sant-pau-manresa-bages.html

Goigs a Sant Lluc Evangelista.

GREMI D'ARTISTES I DE METGES DE MANRESA. GOIGS A LLAOR DEL GLORIÓS SANT LLUC EVANGELISTA, PATRÓ DE METGES I ARTISTES.
Música: Eudalt Pla
Lletra: Genís Padrós
Dibuixos: Joan Vilanova
Imprenta Sant Josep

Puix mostreu la llum divina

de la Nova Llei d'amor

O Sant Lluc, vostra doctrina

feu que ens guiï en la foscor.

De la noble Antioquia

metge il·lustre, prest heu vist

la salut que al món venia

de la Creu de Jesucrist

i apreneu la medicina

que guareix tota dolor.

Bull el zel en vostres venes,

ho doneu tot als humils

i seguiu de Tars a Atenes

a l'Apòstol dels Gentils

Rera vostre ja germina

la fe santa amb abundor.

Amatent quan us reveli

l'Esperit els seus secrets

escriureu un Evangeli

i l'hermós llibre dels fets;

clara font que ens il·lumina

i ens sodolla de dolçor.

Bell pintor us diu la historia

de la Verge que us somriu

i s'estén la vostra glòria

en el camp decoratiu,

puix d'inspiració divina

trobà en vos un ric tresor.

Us fa honor avui Manresa

i els seus metges i pintors

us han dut la flama encesa

dels seus vots i els seus amors

nova estela els encamina

en la vostra germanor.

Beneïu la seva vida

inspireu-los en la fe

i la terra dolorida

trobi en ells el nord serè

que si el món és una espina

tingui bàlsam i color.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/12/goigs-sant-lluc-evangelista-manresa.html

Goigs a Sant Cristòfol.

GOIGS DEL GLORIOS SANT CRISTOFOL, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE LA SEU DE MANRESA (Any 1858 Imprenta de Pau Roca)

Puig teniu tants grans honors

seu de Jesus tan amat:

Pregau per los pecadors

Cristofol mártir sagrat.

Vos Cánaneo nasquereu

entre la gentilitat,

en la Licia meresquereu

ser del Cel adoctrinat;

predicant ab gran fervor

la llum de la veritat.

...

De tota la Ciutat venen

à vostre Santa Capella

y à Manresa la tenen

per consol de tota aquella;

per curar de tots dolors

vos prenén per advocat.

...

Puig ab eterns resplandors

en lo Cel sou coronat:

Pregau per los pecadors

Cristofol mártir sagrat.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2014/07/goigs-sant-cristofol-manresa-bages.html

Goigs a la Mare de Déu de la Guia.
Imprenta Lluis Roca 1874

Si es guia el que en Vos sia,

Títol de vostres favors:

Corretgiu nostres errors

Mare de Déu de la Guia.

Be contesta Manresa

La immemorial pietat,

Contar llarga antiguetat

Aquest titol de noblesa;

Fentla igual als moradors

Als sigles de sa fè pia.

Als ulls petit edifici

Pareix aquest Santuari,

Mes en ell, inmens sacrari

Troba lo afligit Patrici;

La ciutat sos amats cors

Os remet en romeria.

...

Vos de Ignasi sou estada

La directora, y fins ara

Conservau la vostra cara

Sempre á sa Cova girada;

Y si os mudan los autors

Son burlats en sa porfía.

...

A Vos estrella del dia

Dirigim nostres clamors:

Donaunos salut y alegria

Y també vostres favors.

Foto Wikipedia

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/10/goigs-la-mare-de-deu-de-la-guia-manresa.html

Goigs a l'Assumpció de la Mare de Déu.

GOIGS A N. SRA. EN LO TRIUNFANT MISTERI DE SA GLORIOSA ASSUMPCIÓ, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE LA SEU DE MANRESA.
Imprenta Pau Roca 1852.

Vostra Assumpció Senyora,

Tots cantám ab alegria:

Siaunos desde aquest dia

En lo Cel gran Protectora.

O Jerusalem dichosa,

O santa Ciutat de Deu,

Vuy es quant ta gloria veu

Del jardí la millor rosa!

Maria es la flor hermosa,

Que á tot lo cel enamora.

...

Aquesta Ciutat agrahida

A las gracias que ha rebut,

Tindrá sempre per tribut

Honrarvos tota la vida;

Vos seréu sa Prelegida,

Sa advocada y defensora.

Puig sou Mare de Esperansa,

Y de tots benefactora:

Repetim ab confiansa

Siau nostra Protectora.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-seu.html

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat de Manresa.
Lletra: A.V. Prevere

Santa Imatge venerada

per nostra lleal ciutat

Siau la nostra advocada

Regina de Montserrat.

...

Oh dolsa Vèrge María

regnèu sempre mès aquí

puig Manrèsa en Vos confia

feune vòstre hermós jardí,

ciutat a Vos consagrada,

es un llòc sant y sagrat.

Goigs a llaor de Santa Isabel, Reina de Portugal.

Patrona dels Perfumistes de la ciutat de Manresa.

Lletra: P. Andreu de Palma de Mallorca

Música: Nicanor Pérez

Imprenta: Ferrer Vilar

Regina de Portugal

exemplar de santedat:

deixeu-nos per caritat

vostre perfum divinitat.

Foto de mscperu.org

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1DPzyi60UFEV4bbsJCs2nFHmc6BeMmAAtt9Wlq-z9MFjkucnYvS7IxeOGALJ0a1gd6DQU5rr-YEREPYgNNzd-ead-aM4b8LwfCD6kdsEBh6y01v3RFqKQrgqMzLNRSVFVzSXODN5Vz3xp/s1600/IsabelManresa8vii-goigs.jpg

Goigs a Santa Teresa de Jesús

GOZOS EN LOOR DE LA SERAFICA MADRE Y DOCTORA Santa Teresa de Jesús singular restauradora de la primitiva observancia del florido Carmelo (convent del Carme)

Manresa: Imp. de Roca, S. Miguel, 15.

En la Iglesia del Carmelo

de la Ciudad de Manresa

vuestros devotos, Teresa,

en Vos buscan su consuelo:

aquí os tegen con anhelo

la gala de amor preciosa.

https://castellinterior.wordpress.com/tag/manresa/

Goigs de Maria Santisima que li cantan los individuos de la Germandat de la Misericordia, en la Ciutat de Manresa
Artista: Roca, Pau
Manresa : Imprenta de Pau Roca, any 1860

Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat-de.html

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/search/label/Manresa

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm

dimarts, 5 de gener del 2016

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)

El tió

Els nens i nenes de Manresa cantaven tot picant el tió: (vol. I-p. 39)

"Pare nostre del tió,

bona nit que Déu ens dô;

ara venen festes,

festes precioses;

dones curioses,

menjarem gall d'indi,

menjarem torrons,

coques de pinyons;

caga tió,

caga torró

d'avellana i de pinyó,

i si són dels fins, millor."

Els torrons

Amades apunta l'esforç dels poncemers de Manresa i confiters barcelonins per combatre la invasió de torrons valencians, fent i difonent la producció pròpia. (vol. I-p. 156)

Sants Innocents

Alguns oficis feien bromes també. Explica que els "famosos poncemers i pastissers manresans" feien neules amb filagarses de cànem i d'estopa a dins. (vol. I-p. 230)

Els Reis

En fa una petita referència: "Havien estat típiques i importants les cavalcades vuit-cntistes de Manresa. Modernament la casa Jorba les ha restaurades". (vol. I-p. 413)

21 de gener Sant Fruitós

Referència indicant que es conserven relíquies del sant a Gènova, Seu de Manresa i Barcelona. (vol. I-p. 578)

La Candelera

"A Manresa, la cofradia de la Puríssima obsequiava les famílies dels confrares en què hi havia alguna noia casadora amb un estandal, candelera molt llarga ricament adornada, laborada a la manera de templet o d'altra forma artística i amb una imatge de la Puríssima a un extrem. Es feia com una processó presidida per la senyera i acompanyada per una orquestra que anava a repartir els estadals a casa dels confrares". (vol. I-p. 667)

14 de febrer Sant Valentí

"Les fadrines i vídues de Manresa anaven a visitar la imatge de sant Valentí que es cenerava a l'antic monestir de Sant Benet i li resaven oracions per tal que els fes trobar un bon casador. També hi acudien les mullers que no vivien amb prou harmonia matrimonial, a fi que els portés la pau a la llar familiar. I unes i altres cada dissabte solien dedicar-li oracions en aquest sentit". (vol. I-p. 783)

21 de febrer

"A Manresa, té lloc la festa de la Llum Misteriosa, baixada, des del cim de Montserrat damunt de la ciutat del Pla de Bages, vers el segle XIV. La ciutat estava en entredit amb el bisbe sobre la conducció d'aigues, damunt de la qual creien tenir dret el comú de Manresa i el bisbat. El plet era molt barallat i produïa molt disgust a ambdues parts. Inesperadament, el veïnat va adonar-se que desde Montserrat baixava una gran bola lluminosa que s'encaminava vers la població, va creuar per damunt del cel i va entrar dins del temple de la Mare de Déu del Carme, on es va destriar en tres boles que simbolitzaven la Santíssima Trinitat. Les campanes de tota la contrada es van engegar soles; per elles el bisbe, que estrobava a Santpedor, va tenir esment del prodigi i ràpidament va traslladar-se a Manresa i donà per cancel.lat el litigi en favor de la ciutat, puix que tothom va creure que el cel li donava la raó a l'enviar-li aqueslla llum misteriosa.

La vigília de la festa, a primera hora de la tarda, surt un nunci de la ciutat vestit a l'antiga, que anuncia la festa de l'endemà a toc de trompeta. Va seguit d'una banda que toca una tonada especial per aquesta festa, dita la marxa de la llum. En arribar a la plaça major, s'engega una gran tronada amb la finalitat de fer arribar a coneixement de tot el veïnat l'anunci de la festa de l'endemà. Al vespre es canten els goigs típics de la llum. L'endemà, al punt de les nou, hora en que va tenir lloc el prodigi, totes les campanes de la ciutat es llancen al vol. Se celebra una solemne festa a l'església del Carme, i a la tarda es fa una processó. Aquesta festa corre a càrrec de la confraria de la Santíssima Trinitat que la celebra des del segle XIV". (vol. I-p. 788)

26 de febrer Sant Baldomer