El tió
Els nens i nenes de Manresa cantaven tot picant el tió: (vol. I-p. 39)
"Pare nostre del tió,
bona nit que Déu ens dô;
ara venen festes,
festes precioses;
dones curioses,
menjarem gall d'indi,
menjarem torrons,
coques de pinyons;
caga tió,
caga torró
d'avellana i de pinyó,
i si són dels fins, millor."
Els torrons
Amades apunta l'esforç dels poncemers de Manresa i confiters barcelonins per combatre la invasió de torrons valencians, fent i difonent la producció pròpia. (vol. I-p. 156)
Sants Innocents
Alguns oficis feien bromes també. Explica que els "famosos poncemers i pastissers manresans" feien neules amb filagarses de cànem i d'estopa a dins. (vol. I-p. 230)
Els Reis
En fa una petita referència: "Havien estat típiques i importants les cavalcades vuit-cntistes de Manresa. Modernament la casa Jorba les ha restaurades". (vol. I-p. 413)
21 de gener Sant Fruitós
Referència indicant que es conserven relíquies del sant a Gènova, Seu de Manresa i Barcelona. (vol. I-p. 578)
La Candelera
"A Manresa, la cofradia de la Puríssima obsequiava les famílies dels confrares en què hi havia alguna noia casadora amb un estandal, candelera molt llarga ricament adornada, laborada a la manera de templet o d'altra forma artística i amb una imatge de la Puríssima a un extrem. Es feia com una processó presidida per la senyera i acompanyada per una orquestra que anava a repartir els estadals a casa dels confrares". (vol. I-p. 667)
14 de febrer Sant Valentí
"Les fadrines i vídues de Manresa anaven a visitar la imatge de sant Valentí que es cenerava a l'antic monestir de Sant Benet i li resaven oracions per tal que els fes trobar un bon casador. També hi acudien les mullers que no vivien amb prou harmonia matrimonial, a fi que els portés la pau a la llar familiar. I unes i altres cada dissabte solien dedicar-li oracions en aquest sentit". (vol. I-p. 783)
21 de febrer
"A Manresa, té lloc la festa de la Llum Misteriosa, baixada, des del cim de Montserrat damunt de la ciutat del Pla de Bages, vers el segle XIV. La ciutat estava en entredit amb el bisbe sobre la conducció d'aigues, damunt de la qual creien tenir dret el comú de Manresa i el bisbat. El plet era molt barallat i produïa molt disgust a ambdues parts. Inesperadament, el veïnat va adonar-se que desde Montserrat baixava una gran bola lluminosa que s'encaminava vers la població, va creuar per damunt del cel i va entrar dins del temple de la Mare de Déu del Carme, on es va destriar en tres boles que simbolitzaven la Santíssima Trinitat. Les campanes de tota la contrada es van engegar soles; per elles el bisbe, que estrobava a Santpedor, va tenir esment del prodigi i ràpidament va traslladar-se a Manresa i donà per cancel.lat el litigi en favor de la ciutat, puix que tothom va creure que el cel li donava la raó a l'enviar-li aqueslla llum misteriosa.
La vigília de la festa, a primera hora de la tarda, surt un nunci de la ciutat vestit a l'antiga, que anuncia la festa de l'endemà a toc de trompeta. Va seguit d'una banda que toca una tonada especial per aquesta festa, dita la marxa de la llum. En arribar a la plaça major, s'engega una gran tronada amb la finalitat de fer arribar a coneixement de tot el veïnat l'anunci de la festa de l'endemà. Al vespre es canten els goigs típics de la llum. L'endemà, al punt de les nou, hora en que va tenir lloc el prodigi, totes les campanes de la ciutat es llancen al vol. Se celebra una solemne festa a l'església del Carme, i a la tarda es fa una processó. Aquesta festa corre a càrrec de la confraria de la Santíssima Trinitat que la celebra des del segle XIV". (vol. I-p. 788)
26 de febrer Sant Baldomer
Patró dels manyans i serrallers, no dels ferrers, de Manresa i altres poblacions importants no agrícoles. (vol. I-p. 807)
AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.
Els altres volums:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada