Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa

Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.

Ball de la Pubilla i l'Hereu .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels pubills a tres veus .PDF

Toc d'inici i Xasoil

Aquest any 2012 els Gegants de Manresa per Festa Major han estrenat dos temes nous. Tots dos són obra d'Alba Logan Sallent i serveixen per a dos propòsits també nous.
Un és el Toc d'inici per a dues veus de gralla i tarota que han tocat els grallers de l'entitat amb tots els grallers que s'hi han volgut afegir, per anar tocant durant tot el cercavila que s'ha organitzat per portar la imatgeria de la ciutat des de Casa Caritat fins la que és la seva residència durant les festes: l'Ajuntament.

Toc d'Inici .PDF

El segon és el ball Xasoil que també es va estrenar el mateix dia (22 d'agost) a la plaça de l'Ajuntament. Un ball que executen dos nans, els dos gegantons i l'Hereu i la Pubilla que són les figures que més viatgen representant la nostra ciutat.

Xasoil .PDF

Els podeu veure i sentir a aquests dos vídeos:

Vídeo 1

Vídeo 2

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.

L'article de BLANCA SELVA a CIVTAT .PDF

Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.

Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.
• Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.

Ball de Gegants de Manresa

Ball dels Gegants de Manresa.
Estrenats el 1982 en substitució dels vells i centenaris que estan al Museu Comarcal. Són obra de Manel Casserres.
El gegant té un pes de 55 kg i una altura de 3'57 m i la geganta té un pes de 50 kg i una altura de 3'45 m.
La música va ser recollida per Miquel Blanc i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla gegantera i estrenada el 1985.

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.

Gegants de Manresa .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels gegants de Manresa a tres veus .PDF

Exposicions d'instruments

Que jo recordi a Manresa s'han fet dues exposicions d'instruments ètnics. La primera el 1982 l'escola de música Esclat n'organitzava una dintre les activitats d'Esclat Musical-82. I l'altra promoguda per Caixa de Manresa del 16 de desembre de 1994 fins al 15 de gener de l995. Josep Maria Vilar  va ser el comisari d'aquesta última que va convèncer famílies i persones, la majoria manresanes perquè deixessin part dels seus instruments per poder-los exposar. En els agraïments del programa hi consten: Lluís Atcher, Familia Bahí - Vives, Dolors Bonet, Familia Cano - Díaz, Dolors Casas, Cuca i Queta, Xavier Orriols, Josep M. Pintó - Fina Haro, Mireia Pintó, Lluís Pinyot, Anna Sala, Josep Torras, Carme Vila, Familia Vilar - Recasens i Valentí Vilar.
Programa de l'exposició .PDF

S'hi van poder veure instruments provinents dels cinc continents dels més senzills als més sofisticats. I com bé senyala la portada del programa de ma, amb aquesta persona feta instrument, hi havia en l'exposició molta cura per entendre més enllà dels aspectes artesanals, morfològics o tècnics, com els instruments tenen la facultat "de fer-nos arribar les melodies, els ritmes i les harmonies mes genu'ínes d'una cultura, bo i afegint-hi el seu timbre peculiar, aquell color particular que ens parla -tan be com pocs altres elements- d'algunes de les esséncies mes profundes d'aquesta música i d'aquesta manera de sentir l'art, la vida, la relació amb l'entorn."

Va ser una exposició, jo diria, molt visitada en la que també es van fer visites escolars per les quals  J. M. Vilar va redactar una guia didàctica d'observació:

Guia didàctica de l'exposició .PDF

Voldria destacar una reflexió del programa que em resulta extraordinàriament interessant i actual:
"Voldríem, encara, que aquesta mostra no ens portes només un missatge musical, o ni tan sols centrat en els aspectes artesanals i ornamentáls d'aquests instruments, sino que constitueixin una finestra oberta a la multiplicitat étnica i cultural que aquests representen. La música i els seus instruments, com la resta de llenguatges no verbals, pot ser i ha de ser una bona escola per a l'aprenentatge de la societat multicultural del futur i una prevenció efectiva contra la xenofobia que a voltes amenaça l'actual."

Josep Maria Mestres Quadreny II

Mirar JMMQ.

Llegir JMMQ.

 "Tot muda de color al so de la flauta"

"En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam."

Sonar JMMQ.

Música d’ambientació per a l’exposició de Xavier Coll,

presentada a la Galerie Janine Hao.

París, 1972.

Suite bufa (1966)

Escoltar JMMQ

Entrevista 21/10/1985"José María Mestres Quadreny presenta su obra electroacústica"

Sentir JMMQ

Sonates au coin du feu (1984)

Concert "Aronada" a la Rambla (2010)