Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.
 |
| Foto de http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida |
I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:
"incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".
 |
| Marta Rigau (Foto del blog Femeni i singulars) |
La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .
.jpg) |
Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80)
(Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)
|
Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada