diumenge, 12 de juliol de 2015

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)

Aquest és el quart volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la primera de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.
Juny
Dia 23, vigília de Sant Joan. És el mes en que les plantes tenen major força i propietats i convé recollir-les. Amades fa un recull de les costums i creences en relació a això. A Manresa "es rentaven els ulls amb aigua de nou flors posada a la serena, amb la finalitat d'enfortir-se la vista. Es rentaven dues vegades mentre fos a sol post i amb dues aigues de flors diferents". (vol IV-p. 88)
Tant al Pla de Bages com a Manresa es creia que per guarir-se de la trencadissa el pacient ha de dormir dins el tronc esberlat d'una alzina surera, sobretot al voltant del santuari de Juncadella. "Els arbres de la rodalia del santuari gairebé tots es veuen ferits per haver estat emprats en el sentit indicat. Sembla que antigament aquell paratge havia estat força emboscat. Cau dins el possible que aquells boscos vinguessin a constituir un santuari primitiu, cristianitzat més tard, en aixecar-se el centre de devoció mariana de Juncadella." (vol IV-p. 90)
"A Manresa creien que si hom posa al covador d'una lloca un brot de donzell collit aquesta nit, tots els ous van bé i tots els polls són galls". (vol IV-p. 92)
"A Manresa creuen que només aquesta nit es troba l'herba de la fidelitat, la qual té la propietat de fer vomitar els qui en veuen si no són fidels al matrimoni. És llarga, prima i blanca com la neu." (vol IV-p. 100)
També hi ha la creença que "per guarir-se els golls, a Manresa es rentaven el coll amb aigua de nou fonts" (vol IV-p. 106)

També és un dia d'éssers fantàstics, bruixes i dimonis. "A Manresa creuen que el dimoni només té intimitats amb les casades i sent un gran respecte per les vídues. Després d'haver-les festejades, com a record de les relacions, els marca amb una figura de serp damunt del ventre". "A Manresa creuen que les bruixes són fàcilment distingibles perquè tenen dues ninetes als ulls, i d'aquí que llur mirada sigui feridora i matadora. Hi ha qui creu que que només tenen dues ninetes a l'ull esquerre i que al dret se'ls veuen unes banyasses de cèrvol." (vol IV-p. 126)
"A Manresa els malalts, quan el metge no els entenia el mal, es fregaven un ou per la part del cos més afectada per la malaltia i a mitjanit l'anaven a deixar a la cruïlla de quatre camins sense que ningú els veiés; el passant que recollia o tan sols tocava l'ou es contagiava la malaltia, de la qual el pacient quedava guarit." (vol IV-p. 131)

Amades nota remacable les pràctiques relacionades amb els animals. Així "a Manresa creuen que menjar femta de gat o de mussol dóna el do de profecia i de veure l'esdeveniodor". O "a Manresa posaven llocades al punt de la mitjanit creguts que així no surt cap ou fallat i que neixen tants pollets com ous s'han posat. Si les posaven a les nou neixien tot polles, i si ho feien a les dotze, tot galls." (vol IV-p. 172-173)

Dia 24, Sant Joan, que en alguns llocs era venerat pels traginers. "Els de Manresa, al matí, celebraven una solemne festa religiosa. A la sortida, feien una cercavila, que tenia molta semblança amb els Tres Tombs. Passejaven el bestiar, tan ben enflocat i arreat com podien, i lluïen rics guarniments, ben proveïts de sonors picarols i cascavellades, i cobrien els animals amb mantetes i cobertes, bellament i ricament brodades. A la tarda, feien diverses festes de caire profà, en carrers ben guarnits amb banderetes de paper, gallardets i força abundor de brancatge i de verdor. Entre els diferents jocs i curses que feien, mai no hi mancava la sort de l'anella." (vol IV-p. 219)
També a Manresa es creu que sant Joan "té influència damunt dels gats; els que neixien abans d'avui són mal ratadors, tipaners i esgarrapaires, i els que neixien d'avui enllà són desnarits, però molt ratadors." (vol IV-p. 249)

Dia 29, Sant Pere, a molts llocs costaners patró dels pescadors, que alhora veneraven altres marededéus: "una que gaudia de força devoció marinera era venerada, per cert, ben allunyada de la mar, als afores de Manresa, en una capelleta especial; la imatge d'aquesta Mare de Déu portava un ruixó (àncora petita de tres puntes) a la mà, i la de l'Infant Jesús duia un vaixellet." (vol IV-p. 296)

Juliol
Dia 20. Es creia que avui comença la canícula i que acaba al 20 d'agost. La canícula o estel canicular és l'estel Sírius o Ca major. És el període més calorós de l'any i temps per a fer pronòstics i profecies. "A Manresa també distingien quatre estels que només es veuen durant les canícules, i així mateix els situen als quatre costats de la rosa dels vents i els creuen el reflex dels quatre puntals o columnes que sostenen el món i àdhuc les pròpies columnes, puix que les idees i conceptes sobre afers poc materials sovint solen ésser inconcrets i imprecisos. Els que entenen en els senyals del cel i en l'art dels estels saben llegir les coses que han de passar: guerres, terratrèmols, pestes, fams i altres grans cataclismes, car es nota que aquests estels s'empal.lideixen i perden brillantor com si algun dels puntals flaquegés i el món es sotragués." (vol IV-p. 557)
Com a molts pobles europeus durant aquest període els mals fan el seu curs i no s'hi pot fer res. "A Manresa creuen que durant aquest període dominen els gossos roigs, que escampen mal i desventures arreu. Hom n'ha de defugir el tracte i àdhuc la vista; és de mal averany, però, maltractar-los o fer-los algun mal." (vol IV-p. 561)


Dia 31 Sant Ignasi de Loyola. "Era millitar, i en la defensa de Pamplona va caure ferit d'una cama. Els metges militars amb qui tractava no el curaven com ell volia i, per tal de veure si trobaria un metge al seu gust, va venir a Barcelona, on, després de sofrir molt de temps i de consultar diversos metges, va restar lleugerament coix, amb una cama una mica mes curta que l'altra. Com que era molt alt i ben plantat, va creure que no esqueia per a un militar el seu petit defecte físic, i decidí abandonar la carrera.



Va visitar la Mare de Déu de Montserrat, amb la devoció corrent en la generalitat de romeus que pugen a la muntanya, i la imatge, en veure'l, se'l mira amb ulls tferents de com mirava a tothom, se li mostrà riallera, expressiva i bondadosa a desdir, tant, que el militar es va commoure profundament i decidí abraçar la vida religiosa, i a Montserrat mateix va deixar l'uniforme i l'espasa. De retorn de Montserrat, va passar per Manresa, on va visitar l'ermita le la Mare de Déu de la Guia, i la Mare de Déu, per boca d'aquella imatge, li va parlar amb tanta tendresa i amb tant d'afeete, que decidí, des d'aquell moment, lliurar-se a la vida de penitencia, i va cercar, a Manresa mateix, la cova que li va servir de refugi i de lloc d'oració.

Un dia, que Ignasi passava peí carrer de Sobre-roca, va trobar un noiet que plorava amargamenit, al costat d'un pou, perqué li havia caigut una gallina al fons i temía que la seva mare li pegaría. El sant va acostar-se al brocal i va beneir l'aigua, que al moment pujà, pujà, fins arribar a sota el nivell del brocal, i el minyó va poder agafar la gallina, amb tota facilitat i viva.

Sant Ignasi se'n va venir a Barcelona, per tal d'estudiar. Va posar a casa d'una doneta manresana, que vivía en una travessia de la Bória, en un carreró encara existent, conegut per carrer de Sant Ignasi, en record d'haver-hi viscut el sant. Quan ja tenia una quarantena d'anys, va aprendre gramática i teologia entre una colla d'infants, que li'n feien cent per un diner. Aprenia en uns estudis que aleshores hi havia a la Torre de la Bória, mena de fortificació

antiga que existia a la placa de l'Angel, a l'entrada del carrer susdit.

Antigament, el convent deis Angels estava als afores de Barcelona, si fa no fa vers on avui s'escau la cruilla deis carrers d'En Pere IV i de la Marina. Sembla que, aleshores, les monges dels Angels no guardaven la regla monàstica amb el degut rigorisme. Llicéncia que va meréixer serioses reprensions per part de sant Ignasi, el qual, amb un seu company, una nit va tractar d'espavilar uns minyons que rondaven el convent, pero aquests devien ésser més en nombre o més valents, i van donar una solemne pallissa a sant Ignasi i al seu company, de la qual el sant va restar molt ternps malalt i es veié obligat a una convalescéncia molt llarga. En la cripta de l'església de Betlem es conservaven fins ara, com una relíquia, uns borrallons de la llana del matalàs on jeia el sant durant la malaltia i un escambellet de fusta, on seria mentre estava convalescent. 

Sant Ignasi demanava almoina al peu de la porta de l'església de Santa María, de la qual havia estat parroquià. Desitjós de fer un viatge a Roma va reunir la suma necessàría per a efectuar-lo, pero, for per un malentés, fos perqué el preu va variar, es trobà, al moment d'embarcar, que tenia una quantitat molt superior a la que precisava. Les monedes d'or que li van sobrar del preu del passatge va deixar-les al peu d'una porta d'escapada, d'una casa del carrer de la Mercé, que donava al carrero de sota muralla, i, segons la tradició, quan, després de molts mesos, tornà a Barcelona, trobà allí mateix les monedes que hi havia deixat. 

Des de Roma va anar a París, i els atzars de la vida el van portar a conviure amb un company, la condició i nom del qual la tradició no explica, que, com sant Ignasi, era home molt decidit i de molta empresa, i els dos es van contrapuntar per crear i fundar un organísme que deixés petjada de la seva influencia, i l'un i l'altre van assolir el seu intent, puix que sant Ignasi va fundar la Cornpanyia de Jesús i el seu company va instituir la maçoneria. Tornat sant Ignasi a Barcelona, va fer diferents viatges a Montserrat, a visitar la Mare de Déu i inspirar-se en la seva bondat, puix que ella era la que l'havia induít a abrasar la vida religiosa. Diu la tradició que, en les seves anades a la muntanya santa, reposava i passava un temps a l'ermita de Sant Cebriá, del peu de Collcerola, vora del barrí barceloní d'Horta, on també va sojornar sant Francesc d'Assís.

Sant Ignasi tornà a Manresa, a fer vida en la seva cova. Cada dia, amb els dits, feia una creueta damunt de la roca viva, i va acabar per deixar-hi marcada una creu. Allí va rebre la visita de Nostre Senyor, el qual va indicar-li la conveniencia que fundés la Companyia de Jesús, i també hi va rebre la visita de la Mare de Déu, que li va dictar el llibre dels sants exercicis.

Com ja hem dit en començar, sant Ignasi havia estat militar, i en diversos paisos és advocat de la tropa. La gent de muntanya reclamava sant Ignasi perqué la guardes de llops, Segons la tradició, per tornar la tranquil.litat a un pobre rabadà va beneir una ovella que un llop acabava d'escorxar i va tornar a viure. Conta també la tradició que els manresans volien erigir-lo bisbe, i ell, per defugir el càrrec, un vespre, d'amagat, va fugir de la ciutat. Un cop en despoblat, sentí l'udolar d'una gran llopada i, a fi de no ésser presa d'aquests carnissers, tota la nit va córrer empaitat per ells, sense seguir camí ni carrera. L'endemá, en fer-se de dia, sense saber on havia anat a parar, es trobá altra vegada davant de Manresa. Els nostres avis, el dia que es purgaven, invocaven sant Ignasi, per tal que la purga els fes bon efecte, sense dolor ni transtorn intestinal. També el reclamaven contra les febres. Segons veu popular, aquest sant va descobrir la virtut purgant i febrífuga d'un fruit molt astringent, conegut per fava de sant Ignasi, degut precisament a haver estat ell el qui la va trobar. Aquesta fava, semblant a una ametlla grossa i granelluda, es emprada en farmàcia pes obtenir l'estricnina. i la veu popular li atribueix les mateixes propietats que a aquest producte." (vol IV-p. 653-655)

Agost
Aquest mes a més de la calor és temps de pedregades. A molts llocs és costum fer un toc de campanes per desfer les tempestes i trencar els núvols. En referència a les campanes "a Manresa diuen que a les campanes se'ls comunicava virtut en batejar-les i que es feien irresistibles als dimonis i a les bruixes, no pas pel seu so ni pel metall de què eren fetes, sino perquè eren batejades" (vol IV-p. 674)

Dia 4 Sant Domènec. "A Manresa beneïen i repartien l'aigua de Sant Domènec, que la gent anava a cercar amb càntirs i bevia amb deler, creguda que duia salut. Antigament els pavordes de la cofraria del sant, després el gremi de garbelladors, i més ençà els elements pagesos, establien una tauleta davant de l'altar per recollir les almoines que feia la caritat pública en profit del culte al sant. Als donants els daven una creu que hom penjava al coll de la mainada amb una cinta, en la creença que portava sort." (vol IV-p. 733)

Dia 15: l'Assumpció de la Mare de Déu. La mort de la Mare de Déu es celebrava en alguns temples muntant un túmul que figura el llit de mort de Maria. "Les dones de Manresa amagaven cabdells de fil sota del coixí perquè cobrés gràcia; l'anomenaven fil de la Mare de Déu i servia per pronosticar el mal donat, l'embruixament, l'esperitament, el mal mirat i d'altres mals d'aquells que no entenen els metges. Es prenia la mida del malalt, des de la punta del dit gros del peu dret fins la coroneta del cap, amb un tros de fil de la Mare de Déu, i es repetia la mesura del peu esquerre; si els dos fils eren exactes no hi havia malaltia, però per mica de diferència que es notés era indici d'anormalitat, i tant més greu com més grossa era. També es prenia la mida de la punta del dit del mig de la ma dreta, que és el dit del cor, fins a la canal del pit, i igual es feia amb l'esquerra, tenint els braços estesos." (vol IV-p. 786)
Dia 30. "Avui és el darrer dia de la festa major de Manresa. Els ocellistes d'aqueixa ciutat havien celebrat llur festa, que es pot dir que era la festa majot dels ocellistes del Pla de Bages i de les seves contrades veïnes. Al matí organitzaven dues comitives, una per cada entitat, que anaven a l'estació a rebre els ocellistes forasters que acudien amb llurs moixons per prendre part en el certamen. Anaven presidides per les senyeres respectives i per uns subjectes vestits d'emperador, de reí i de nobles que volien figurar la cort dels ocells. Amb un carretó tot guarnit portaven els premis, que consistien en corones, flors i llaçades de seda en qué constava la data de la festa. Els ocellistes portaven les gàbies ben tapades amb robes blanques per tal d'evitar que els ocells es descantessin. Les comitives voltaven pels carrers mes importants i feien cap a les entitats, on els forasters eren obsequiats amb coques i mistela i el president feia un parlament. Després tenia lloc el eoncurs, iniciat per un altre parlament presidencial dirigit al jurat, al qual demanava claredat i bon judici." (vol IV-p. 976-977)
Ocellaires amnresans 1930 (Arxiu Jaume Pons)

Dia 31. "Els botiguers de teles fines i robes bastes de Manresa i d'Igualada" havien anat a l'important aplec i mercat de Sant Ramon del Portell (Sant Ramon Nonat, Segarra). (vol IV-p. 981)


AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada