dilluns, 9 de maig de 2016

Goigs del Santuari de Santa Maria de Joncadella

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
Ignasi Abadal, plana del Olm.
Senyora de Juncadella,
sou molt bella!
Lo cel per Vos, verge pia,
Feu, que logrém, algun dia.
...
Mes apar, que Catalunya
Es la alcunya
De la vostra devoció;
Perque vostra protecció
May s'allunya,
D'ella en la tribulació,
Guiantla, brillant Estrella.
Sou molt bella! ...
...
Si de la vostra potencia
Experiencia
Te Catalunya tant certa,
Tambe's cert la experimenta
Ab frecuencia
La bona gent, que frequenta
L'iglesia de Juncadella.
Sou molt bella! ...
...
De Juncadella la fama
Vos proclama
Per la mar, y per la terra:
En tempestats, y en la guerra
Seus reclama;
Y la vostra llum desterra
Tot perill, mal, y querella.
Sou molt bella! ...

Cançó popular a la Mare de Déu de Joncadella
A LA VERGE DE JUNCADELLA.
CANÇÓ POPULAR.
Música del mestre Nicanor Pérez
Gràfiques Nadeu
Brillant Estrella
de Juncadella,
la Verge aimada dels pelegrins;
siau, Madona,
nostra Patrona
fins a la Patria dels Serafins.

Som la Fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.
...
Ja fa centúries,
que a voladúries,
venen els pobles de tot el Pla;
sent Vós, Princesa,
d'aital bellesa,
qui no us estima i estimarà?
...

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
LLetra de Jaume Boloix i Canela Premiada al Certamen cxde l'Acadèmia mariana de Lleida L'any 1914
Ja que sou tan pura i bella
que fins Déu us dona el cor:
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Quan el Pla de Bages fora
deslliurat de serrains,
no poguereu bella Aurora,
amagar els raigs divins.
Anyoravau la capella
d'una cova en la foscor.
...
Prop de Vos teniu, Maria,
agraïts dos jovincells;
per la fe han sigut un dia
fets esclaus dels infidels,
Des d'Alger, l'orfa parella
us invoca de tot cor.

Llur cadena haveu rompuda
i els heu dut als llochs nadius,
per aixó sou coneguda
per la Verge dels captius.
Renoveu la maravella
deslliurant al pecador.
...
Doncs del cel sou la Portella
si un invoca el pecador;
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Virolai a la Mare de Déu de Joncadella.

Lletra: mn. Anton Navarro.
Lliri del Camp que el clos de Juncadella
ompliu de dolç perfum;
de nostre cel inextingible estrella,
doneu-nos gràcia i llum!

Des d'aquell jorn feliç que una pastora
trobà de vostra Imatge el sant tresor,
Reina gentil, la terra que us adora
tornà per Vos com un verger en flor.

De Castellnou de Bages a Manresa
vostre Amor dolç a tots ens feu germans;
a vostres peus és nostra herència estesa
ruixada amb sang del cor dels catalans.

Alba eternal de nostra hermosa plana
que al braç portau al Sol que és vostre Fill;
sempre sereu la nostra capitana,
a prop de Vós no ens trobarà el perill.

Vós sou la Font de l'aigua dolça i pura
per a calmar la set del pelegrí,
Vós sou el bàlsam que les llagues cura
del cor lassat que el desengany ferí.
Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Lletra: Mn. Josep Pont-Mn. Josep Feu
Música: Nicanor Pérez
Dibuix: Josep Herms
Inomsa 1993
Puix sou nostra sentinella
que per tot el Pla vetlleu.
Bell Estel de Juncadella,
els fills vostres empareu.
...
Nostres avis us bastien
aquest temple tan formós,
prova clara que sentien
un amor intens per Vós.
Dels devots de la comarca
l'homenatge aquí rebeu.
...
Gent de tota la contrada,
que per Pasqua acull l'Aplec,
ve per dar-vos la besada,
que és del cor el viu batec.
És diada que agermana;
del conviure és l'altaveu.

Sigueu nostra protectora,
sigueu nostre parallamps.
Beneïu, oh gran Senyora,
nostres llars i nostres camps.
Beneïu el Pla de Bages,
que us venera com sabeu.


1969

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Deu vols salve Reyna mia
de las Verges la mes bella:
mes pura quel llum del dia
Senyora de Juncadella.
...
En tota tribulació
en perill, en grave dany,
en malaltia, y afany,
tempestat, y aflicció
sius reclaman Verge pia
prest los deslliurau de aquella:
mes pura quel llum del dia.
...
No olvideu Verge María
Santa y resplandent Estrella,
als de vostra Confraría
destos plans de Juncadella.
 Manresa, Domingo Coma Impressor y Llibreter

 Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1858

  Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1854

  Manresa, Imprenta Abadal 1875

Imprenta i llibreria Roca 1949



Per Saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

dimarts, 3 de maig de 2016

Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 
  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."




TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

divendres, 1 d’abril de 2016

Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Abril
El dia 5 és Sant Vicent Ferrer. Llegendàries són les seves prèdiques, miracles i històries que s'en contaven. S'explica que "una doneta de Manresa, en saber que Sant Vicenç havia de sermonar, va venir a peu des d'aquella població per tal de poder-lo sentir i va deixar el marit i els fills mig abandonats. Un cop a la ciutat, tingué gran interès en confessar-se amb sant Vicenç, el qual li preguntà qui era i d'on era, i la doneta li digué que havia vingut expressament de Manresa per sentir-lo i que havia abandonat per això la seva família. El sant li ho reprovà i li digué que tenia l'obligació de curr del seu marit i de la fillada, que s'en tornés a casa seva, i que no per això deixaria de sentir-lo, puix que així ella ho desitjava. La bona dona complí les paraules del confés, i al bell punt que posava el primer peu a la llosana de la porta de casa seva, oí ben clarament la primera paraula del sermó de Sant Vicenç, que va sentir-se des de Manresa tan bé com des de la plaça del Rei, de Barcelona." (vol III-p. 258)

Imatge dels goigs de sant Valentí

El dia 25 és dia de Sant Marc. A molts indrets del Pla de Bages es repartien (i encara es fa) i beneïen panets que tenien diverses propietats curatives. També un dia com aquest "els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa. Van situar-se vora del remolí de sota el pont, i endimoniaven a tothom qui passava per allí a la vora. Els cònsols de Manresa van acudir a l'abat del monestir de Sant Benet de Bages peraquè els deixés la relíquia de sant Valentí, per tal de fer fugir els diables. El prec fou atès i el desig dels jurats va ser plenament assolit. Els goigs del sant fan al.lusió al miracle. Els de Manresa van restar tan agraïts del favor rebut del sant, que es van fer càrrec de no tornar les relíquies al monestir. El sant no se'n va sentir agradat i, per obra divina, van desaparèixer les relíquies de Manresa i van anar a parar dins d'un esbarzer del cim d'un serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastoreta de la masia de les Brucardes. En saber-ho els monjos de Sant Benet, hi van anar a cercar-les en processó. En record del prodigi, al punt on foren trobades les relíquies hi van aixecar una capelleta dedicada a Sant Valentí, el nom del qual va prendre des d'aleshores el serrat. Com que la troballa va ser feta el dia d'avui, des d'aleshores cada any va celebrar-se una festa a la dita capelleta, a la qual acudien els veins de Sant Fruitós, d'Olzinelles i de Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. La capelleta  fa anys que està enrunada. Encara subsisteix l'esbarzer on foren trobades les relíquies, el qual, per més que se'l talli, sempre rebrota". (vol III-p. 310)

Maig
Era el mes dels concursos ocellistes que, segons Amades, van néixer a principis del XIX i que havien assolit la màxima importància a mitjans del mateix segle i no li consta que es practiqui fora de Catalunya. L'afició va iniciar-se a Barcelona i es va anar estenent pel territori. Cita com a nucli important la ciutat de Manresa. (vol III-p. 486)

El dia 16 és Sant Joan Nepomucè venerat "per assolir una bona sort, el qual és invocat especialment per obtenir un número ben alt en el sorteig militar". En naquest sentit  era invocada  la Mare de Déu de Joncadella, a Manresa. (vol III-p. 638)

Juny
Època de sega en els camps propis i de fer la transhumància per segar per altri. d'aquests últims hi havia moltes colles que anaven cap a Lleida passant pel "vell camí ral de Manresa a la ciutat del Segre. En arribar a Cunill, entre Calaf i Cervera, que és el darrer punt des d'on es veu el Montserrat per aquella cantonada, tots s'agenollaven, deien una salve encarats a la muntanya, i demanaven a la Moreneta protecció per a ells i sobretot, que afavorís la collita vinent, que els assegurava la feina i el pa per a un altre any". (vol III-p. 701)

El dia 20 és el dia del beat Miquel Pagès: "Fill de Manresa, baró de grans virtuts i mereisements, que morí per terres de França; el seu cos obrà portentosos miracles que li van valer gran veneració." (vol III-p. 903)

Miquel Pagès (Manresa, ca. 1400 - Castres, França, 20 de juny de 1450) fou un frare dominic. Fou venerat com a beat al si de l'Orde de Predicadors, tot i que no ha estat formalment beatificat, i es pot considerar venerable. No se'n tenen gaire dades. Atret per la religió des de petit, en 1426 ingressà com a frare al convent de Sant Domènec de Manresa. Desitjant una vida de major observança i austeritat, en 1436 anà al convent reformat de Saint-Vincent de Castres. Tingué una vida virtuosa i predicà efectivament contra els heretges; la seva manera de viure li féu guanyar l'apel·latiu popular de l'home sant. Hi morí amb fama de santedat en 1450.

diumenge, 20 de març de 2016

Memòria de la Setmana Santa a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu els actes de la Quaresma tal com ell els recorda. 

"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.

El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.

El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.

El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.
Dibuix de Joan Vilanova

El DISSABTE DE GLORIA es descobria l'altar Major i al Gloria s'engegaven les campanes i de bon matí ja es cantaven les caramelles escampant arreu l'alegría juvenil de la Pasqua.
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.

I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."

TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

dilluns, 14 de març de 2016

Cançons sobre Manresa


De fora de la ciutat i de dins estant, el nom de Manresa amb més o menys qualificatius i descripcions, ha anat sortint en la música. Escoltem-ne uns quants (cliqueu el títol):

"Amor meu, vine aquí,
ballem l'últim tango a Manresa,
i abans de que quedis estesa,
garrella meva, has de fruir.
Si el trobes estantís,
aquest últim tango a Manresa,
jo et cantaré la Marsellesa


Fusioon: "Suite Minorisa" (1975)


La Brigada Fantasma: "Manresa de nit" (1981)
"Manresa de nit, 
Manresa de nit,
petita ciutat adormida
a la vora del temps
reposa la vida
de negre i argent."


Cabrianes Motor City: "Manreskà" (90')

Gossos: "Baby only you" (1996)
"Sé que era divendres, 
sortia del "Rio" perquè estava cansat
quan un cotxe va parar 
i ella va baixar. 
Acompanya'm a donar el volt
que avui jo em trobo sol, 
dins del cotxe vam fer de tot
i ella em deia tu, només tu."

Brams: "De bar en bar" (1999)
"De bar en bar

de Salses a Guardamar

Si són Fires a Girona
a Banyoles o a Figueres
l'Aplec del Cargol
l'Alternativa de Manresa
Agafa la garrafa 
que és festa major"


M'apunto a Manresa (2005)
“El nostre amor és savi,
m'apunto a tu 
no busco res a canvi 
m'apunto a tu. 
i encara que em facis mal, 
tu ets el pa i jo sóc la sal 
de Manresa ara i per sempre 
formo part 
el nostre amor és màgic, 
m'apunto a tu”


Julio Madrid: "Manresa es mi ciudad" (2007)
"Es Catalunya central
una bonita ciudad 
que se llama Manresa 
la Catalunya central. 
Es Catalunya central
una bonita ciudad 
donde el milagro de la luz
es hizo un dia realidad."



Els Pets: "Mala cara" (2007) 
"Tu treballes a Manresa,
jo quan plego agafo el tren.
Tinc només la nit per veure´t
en aquell bar d'ambient."

Ai Ai Ai: "Vaig i Vinc" (2008)
"Del túnel de Parpers passat Argentona
Enfilo Granollers i me'n vaig a Vic
Jalem al Petricó tot passant l'estona
I faig cap a Manresa de content"


"És divendres i estic amb mi
Tinc calés a la butxaca,
és estrany també en mi
Vaig amb presses caminant
Des de lluny ja veig la plaça
i que hi sigui per molts anys
Dins l'Havana, és un lloc estrany
que si hi vas és com ser a casa
i sinó un parany
Les ampolles van desfilant,
és el ritme frenètic
que al Roger li agrada tant"

La Cosa es Mostra: "Manresa" (2010)
"Aquí hay casas ocupas
chulos con gorras i rupas
yonkis fumando plata
Manresa city hoy
la ponemos en el mapa"



"Barcelona está llena de arte
Andalucía le vino a cantar
Y nuestro duende ya está en todas partes
Y en los alrededores de la gran ciudad
Santa Coloma, Manresa y Tarrasa
San Adrián, Badalona y Mollet"

Bye Bye Pedro: "Bye Bye Manresa" (2012)
"Hoy sale el sol
en mi ciudad
es Manresa
i no está tan mal.
Tienes que venir
a visitar
la calle Cós i la calle hospital
es donde mejor te trataran."

La Coixinera "Mar i muntanya"(2013)

"A Berga trobem la Patum
I allà a Alcoi com és costum
Tenen els moros i cristians
Però tots són bons catalans
A Arenys en pengen naps i cols
I a Canaletes pel futbol
A Manresa, Correfoc
Un que no és vist enlloc"
Sabor de Gràcia: "Gitanos Catalans" (2015)
"Hi ha gitanos a Gràcia
i al barri d'Hostafrancs
a Tarragona i a Lleida
i al barri del Raval.
Hi ha gitanos a Reus,
Girona, Manresa i Mataró
hi ha gitanos catalans
per tot el món"

Kelu: "Por las calles de Manresa" (2015)
"Se que vengo tumbao
que voy siempre regalao
por las calles de Manresa.
Dicen que estoy to zumbao
que me encuentro en to los laos
Si en coneixeu cap altra feu-m'ho saber que n'acabarem de fer la col.lecció!!!
(Moltes gràcies Marc, Núria, Joan, Júlia i Juan)

dilluns, 7 de març de 2016

Les partitures del cor inCORdis

Des d'un principi a la coral inCordis vam triar el repertori que voliem per les cançons que ens agradaven i no per les partitures que teniem a l'abast.
Primer vam explotar la idea de fer nosaltres les cançons com a "cor de queixa" que érem. Gràcies a la música de Raimon Bonvehí i la lletra de Montse Masdeu vam fer la Cançó de l'Ateneu, de fet la primera (i única) cançó d'aquestes característiques. De seguida, però, ens va començar a cridar l'atenció un tipus de repertori més revolucionari i/o reinvindicatiu. En aquest punt vam veure que el millor era adaptar les cançons que ens agradaven a una estructura majoritàriament a tres veus. Per sort el director, J.M. Vilar, s'hi va posar en la majoria, l'Elisabeth Contreras a transcriure a programa informàtic i producció de midis i jo mateix en menor mesura. 
Posem doncs a l'abast de tothom a qui interessi els arranjaments.









Concert de Manresa Solidaria el 26 de setembre de 2014 al Pati del Teatre  Kursaal

Per saber-ne més:
Coral Incordis
La festa popular alternativa

dimecres, 24 de febrer de 2016

40 anys de l'escola de música Esclat.

Què és ESCLAT
L’any 1976/77 (per tant aquest any enceta el 40 aniversari) s’obria a Manresa una escola de música amb una proposta de contingut plenament innovador, atrevit i compromès, constituint-se en un fort reactiu de cara a despertar una nova concepció en la pedagogia musical. Es tractava d’adaptar els sistemes actius i creatius que es venien experimentant en països eurpoeus des de feia molts anys, adaptat a les peculiaritats de la cultura i tradicions catalanes. Així neixia “Esclat, Escola de música”. 
Al principi dins la nova escola, el responsable de la part pedagògica va ser Josep Padró, i Onofre Boqué s'encarregà de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna (1979), dirigits per Manel Camp.
Ideari de l'Escola, en paraules de Josep Padró, era:

 “La música ha estat reconeguda per psicòlegs i pedagogs com un dels vehicles més poderosos per la sensibilitazció de l’individu, estimulant la seva capacitat per la percepció de les subtileses emotives de la bellesa i de la bondat, i per tant ajudant-lo en la seva realització com a home.
Ja fa alguns anys, com si fóssim impulsats per una necessitat imperiosa, i adonant-nos de la negació que l’ensenyament convencional de la música feia als principis de llibertat i espontaneïtat que han de sorgir en tot art, sorgiren en diferents països d’Europa uns quants músics que, per diversos camins, però amb una finalitat comuna, portarien a terme una tasca pedagògica gegantina: elementalitzar l’art, de forma que l’infant pogués introduir-se a la música, fer música i gaudir-ne, amb elements pròpis i servint-se del pròpi llenguatge expressiu. Aquests músics foren Carl Orff a Austria, Zoltan Kadály a Hongria, Maurice Martenot i Justine Ward a França entre altres.
Aquest tipu de padagogia musical no es basa pas en la monòtona articulació d’un mètode, sinó més aviat en la participació activa i imaginativa de l’infant en una tasca on li serà permès desenvolupar la seva fantasia i expressar-la lliurement.
D’aquesta manera, ha dit Orff, l’infant tindrà un valuós ajut per a obrir la porta al seu món personal. Estem convençuts que sense una educació musical elemental ben encaminada, no pot existir una profitosa formació superior, i ni tant sols una profunda i autèntica comprensió. En aquest sentit, l’art serà més important que l’ofici. Per tant, no s’intentarà arribar a la música mitjançant el solfeig, sinó més aviat al solfeig per mitjà de la música.
En els moviments culturals més importants de tots els temps, des de l’antiga Grècia, l’expressió rítmica corporal ha estat considerada com la forma musical primitiva que millor encarrila la interpretació vocal i instrumental. La pedagogia moderna també ho ha entès així, i serà amb els instruments del seu cos mateix, i amb les cançons del pròpi país que l’infant gaudirà d’un llenguatge inequívoc.
El solfeig educa més la vista que l’oïda i es converteix facilment en un exercici visual mancat de sentit, i sense que la funció auditiva, en resulti tampoc afavorida. L’infant ha d’aprendre a estimar la seva veu i a sentir que el so musical no brolla de la notació o el pentagrama, sinó de la pròpia capacitat creadora.
Només a través del so en la seva accepció més pura, és possible la sensibilització. Per mitjà de l’exemple, l’infant entrarà en el coneixement de l’art en les seves formes fonamentals: creació, percepció i interpretació, però la seva creació, no serà una conseqüència directa d’una formació teòrica, sinó una típica expressió d’espontaneïtat. Això no vol pas dir que a l’infant li sigui vedat l’accés a la teoria i a la grafia dels signes musicals, el domini de les quals, aconseguirà d’una manera natural, després d’haver-se familiaritzat progressivament amb aquest llenguatge.
Seriem capaços de concebre que a un infant se l’ensenyés a llegir abans que a parlar? O que se li vulguéssin imposar els preceptes de la teoria dels colors i la persepectiva quan, portat per la seva fantasia sense límits, dibuixa amb il·lusió la caseta, el caminet i l’arbre?
Entenem que les normes que han de guiar l’ensenyament de la música no poden estar en desacord amb els principis que regeixen la pedagogia en general, considerant que el seu tractament mereix una atenció especial, no solament per la seva condició d’art, sinó per les seves peculiaritats com a tal, singularment per la seva abstracció.
No desconeixem pas el risc i les dificultats que suposa l’adaptació d’uns sistemes pensats per a una altres països, amb un nivell cultural molt superior, i que gaudeixen d’una oficialitat i facilitat per introduir-los a l’instant, i en l’ambient més propici per al seu aprofitament integral. No obstant això, mentre esperem que algun dia, també a casa nostra sigui possible posar a l’abast de tots els infants, un mètode coherent de sensibilització a través de la música, ens plau oferir als de la nostra ciutat un treball voluntariós i il·lusionat, a la recerca d’aquest imperiós objectiu”.

Aquesta fou la idea que justificaria la fundació d’Esclat, i que tot i sent-ne la principal, en generaria tot un munt d’altres que al llarg del temps s’anirien incorporant, sempre amb la participació de diferents equips de mestres especialitzats, compromesos en l’elaboració d’una programació pròpia, constantment actualitzada.
La sensibilitazació dels infants, l’accés dels adults a la pràctica musical, la incorporació de la música moderna i tradicional a les disciplines acadèmiques i una colla d’activitats contribuents a la divulgació de la cultura musical en general, han constituït els eixos d’un programa amb un objectiu final inequívoc: gaudir de la música.

Actualment, Esclat s'estructura en:
Iniciació per a nens i nenes de 3, 4 i 5 anys
SAMI (Sensibilització i Aprenentatge de la Música per Infants) de 6 a 9 anys. Amb especial incidència en cançó, espressió corporal, audició, dansa, treball rítmic, flauta, instrumental Orff i lectura.
Instruments Orff
Llenguatge musical, infants i adults.
Harmonia moderna I, II, III i IV i arranjaments.
Instruments: 
  • Àrea de clàssic: Clarinet, Flauta de bec i travessera, Guitarra clàssica, piano, trompeta, violí, viola i violoncel.
  • Àrea de modern: Baix, bateria, cant, guitarra elec., saxo, trombó, trompeta, piano.
  • Àrea de tradicional: acordió, gralla, guitarra, sac, tarota.
Conjunts instrumentals
  • Tallers.
  • Orquestra.
  • Big band juvenil.
  • Música de cambra.
  • Combos: modern, celta i tradicional.
Cursets: informàtica musical, harmònica....

Històries de l'Esclat:
L'any 1979, amb la voluntat d’apropar la música en viu als nens, va néixer el Col·lectiu Faristol (Rialles/Esclat), amb la figura clau de Joan Crosas i amb la creació d’espectacles com La història del jazz en conte , La llegenda de les set notes , La cançó dels tururuts o Al ritme de la Big Band.
1979 Història del Jazz en conte a la Sala Loiola

Joan Crosas conduint "La llegenda de les set notes", el 4 d'octubre de 1980. 
Foto: Jordi Pascual al Pou de la Gallina
El 1982 es va realitzar una important exposició d'instruments ètnics dins el programa d'activitats d'Esclat Musical-82 i el Cicle de concerts Jazz al Bages (conjuntament amb Jazz-Promoció i el Sielu)

Programa del Cicle
L'any 2000 en el si de l'escola neix el cor Esclat Góspel Singers dirigit per Ramon Escalé i que du cinc cd’s editats dels seus espectacles.
EGS a l'espectacle THE GOSPEL MACHINE 2010

L’any 2008-09 es presentà “Descobrir Chomon” Un espectacle coproduit per Cineclub Manresa, lligat completament al director cinematogràfic de principis del XX, on es va posar música en directe tocada pels alumnes i composades a mida dels films.
Cartell de l'espectacle Descobrir Chomón


Any 2010 primera Setmana Cultural amb infinitat d'activitats musicals.


Programa de la Setmana Cultural 2010
L'any 2014 s'inicien els tallers musicals d'estiu per a petits i grans.

Cursets de cant coral: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas (1986-87) fins al més recent (2014) de Basílio Astúlez.
Cursets de pedagogia musical de Josep Padró (1983-85-...) o Jos Wuytack. 
Cursets de dansa de Joan Serra o Misericòrdia Pàmies.
Cursos de percussió amb António Sanchez o Santi Serratosa de percussió corporal el 2014.
Cursos d'Ada Andrés de recursos teatrals o Doug Godkin d'instruments Orff.

Videos:
2012 Cantada de Nadales pels carrers de Manresa
2012 Combo celta
2014 Manresa Zombie Walk - Cercavila apocalíptica
2015 Setmana cultural oberta al públic

Fotos:
Concerts de Santa Cecília, 
Setmana Cultural, final de curs...
(Foto Ministrers de l'Aixada 2014
Participació a la Pianada i altres trobades d'instruments
(Foto Pianada amb Manel Camp 2013)
Concert dr final de curs



  Participació als 
Músics al carrer Vic-Remei
Participació a les Cantates de l'ACEM
(Foto 2015)
 
                               
Txaranga de l'Esclat al Zombi walk
(Foto 2014)

Estrena de la Big Band del Catà.
Coordinada per David Martell i 
amb professors de l'Esclat 
(Concert presentació 2015) 
   
Anna Vega (2014-15) 
Música per a nadons.
Participació en els concerts de Santa Cecília de la UMB
(Foto 2014)
Homenatge a Josep Padró
 (2013)
     




S'haurà d'estar atent a les activitats que organitzi l'Escola per celebar-ho!!!!