dimecres, 24 de febrer de 2016

40 anys de l'escola de música Esclat.

Què és ESCLAT
L’any 1976/77 (per tant aquest any enceta el 40 aniversari) s’obria a Manresa una escola de música amb una proposta de contingut plenament innovador, atrevit i compromès, constituint-se en un fort reactiu de cara a despertar una nova concepció en la pedagogia musical. Es tractava d’adaptar els sistemes actius i creatius que es venien experimentant en països eurpoeus des de feia molts anys, adaptat a les peculiaritats de la cultura i tradicions catalanes. Així neixia “Esclat, Escola de música”. 
Al principi dins la nova escola, el responsable de la part pedagògica va ser Josep Padró, i Onofre Boqué s'encarregà de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna (1979), dirigits per Manel Camp.
Ideari de l'Escola, en paraules de Josep Padró, era:

 “La música ha estat reconeguda per psicòlegs i pedagogs com un dels vehicles més poderosos per la sensibilitazció de l’individu, estimulant la seva capacitat per la percepció de les subtileses emotives de la bellesa i de la bondat, i per tant ajudant-lo en la seva realització com a home.
Ja fa alguns anys, com si fóssim impulsats per una necessitat imperiosa, i adonant-nos de la negació que l’ensenyament convencional de la música feia als principis de llibertat i espontaneïtat que han de sorgir en tot art, sorgiren en diferents països d’Europa uns quants músics que, per diversos camins, però amb una finalitat comuna, portarien a terme una tasca pedagògica gegantina: elementalitzar l’art, de forma que l’infant pogués introduir-se a la música, fer música i gaudir-ne, amb elements pròpis i servint-se del pròpi llenguatge expressiu. Aquests músics foren Carl Orff a Austria, Zoltan Kadály a Hongria, Maurice Martenot i Justine Ward a França entre altres.
Aquest tipu de padagogia musical no es basa pas en la monòtona articulació d’un mètode, sinó més aviat en la participació activa i imaginativa de l’infant en una tasca on li serà permès desenvolupar la seva fantasia i expressar-la lliurement.
D’aquesta manera, ha dit Orff, l’infant tindrà un valuós ajut per a obrir la porta al seu món personal. Estem convençuts que sense una educació musical elemental ben encaminada, no pot existir una profitosa formació superior, i ni tant sols una profunda i autèntica comprensió. En aquest sentit, l’art serà més important que l’ofici. Per tant, no s’intentarà arribar a la música mitjançant el solfeig, sinó més aviat al solfeig per mitjà de la música.
En els moviments culturals més importants de tots els temps, des de l’antiga Grècia, l’expressió rítmica corporal ha estat considerada com la forma musical primitiva que millor encarrila la interpretació vocal i instrumental. La pedagogia moderna també ho ha entès així, i serà amb els instruments del seu cos mateix, i amb les cançons del pròpi país que l’infant gaudirà d’un llenguatge inequívoc.
El solfeig educa més la vista que l’oïda i es converteix facilment en un exercici visual mancat de sentit, i sense que la funció auditiva, en resulti tampoc afavorida. L’infant ha d’aprendre a estimar la seva veu i a sentir que el so musical no brolla de la notació o el pentagrama, sinó de la pròpia capacitat creadora.
Només a través del so en la seva accepció més pura, és possible la sensibilització. Per mitjà de l’exemple, l’infant entrarà en el coneixement de l’art en les seves formes fonamentals: creació, percepció i interpretació, però la seva creació, no serà una conseqüència directa d’una formació teòrica, sinó una típica expressió d’espontaneïtat. Això no vol pas dir que a l’infant li sigui vedat l’accés a la teoria i a la grafia dels signes musicals, el domini de les quals, aconseguirà d’una manera natural, després d’haver-se familiaritzat progressivament amb aquest llenguatge.
Seriem capaços de concebre que a un infant se l’ensenyés a llegir abans que a parlar? O que se li vulguéssin imposar els preceptes de la teoria dels colors i la persepectiva quan, portat per la seva fantasia sense límits, dibuixa amb il·lusió la caseta, el caminet i l’arbre?
Entenem que les normes que han de guiar l’ensenyament de la música no poden estar en desacord amb els principis que regeixen la pedagogia en general, considerant que el seu tractament mereix una atenció especial, no solament per la seva condició d’art, sinó per les seves peculiaritats com a tal, singularment per la seva abstracció.
No desconeixem pas el risc i les dificultats que suposa l’adaptació d’uns sistemes pensats per a una altres països, amb un nivell cultural molt superior, i que gaudeixen d’una oficialitat i facilitat per introduir-los a l’instant, i en l’ambient més propici per al seu aprofitament integral. No obstant això, mentre esperem que algun dia, també a casa nostra sigui possible posar a l’abast de tots els infants, un mètode coherent de sensibilització a través de la música, ens plau oferir als de la nostra ciutat un treball voluntariós i il·lusionat, a la recerca d’aquest imperiós objectiu”.

Aquesta fou la idea que justificaria la fundació d’Esclat, i que tot i sent-ne la principal, en generaria tot un munt d’altres que al llarg del temps s’anirien incorporant, sempre amb la participació de diferents equips de mestres especialitzats, compromesos en l’elaboració d’una programació pròpia, constantment actualitzada.
La sensibilitazació dels infants, l’accés dels adults a la pràctica musical, la incorporació de la música moderna i tradicional a les disciplines acadèmiques i una colla d’activitats contribuents a la divulgació de la cultura musical en general, han constituït els eixos d’un programa amb un objectiu final inequívoc: gaudir de la música.

Actualment, Esclat s'estructura en:
Iniciació per a nens i nenes de 3, 4 i 5 anys
SAMI (Sensibilització i Aprenentatge de la Música per Infants) de 6 a 9 anys. Amb especial incidència en cançó, espressió corporal, audició, dansa, treball rítmic, flauta, instrumental Orff i lectura.
Instruments Orff
Llenguatge musical, infants i adults.
Harmonia moderna I, II, III i IV i arranjaments.
Instruments: 
  • Àrea de clàssic: Clarinet, Flauta de bec i travessera, Guitarra clàssica, piano, trompeta, violí, viola i violoncel.
  • Àrea de modern: Baix, bateria, cant, guitarra elec., saxo, trombó, trompeta, piano.
  • Àrea de tradicional: acordió, gralla, guitarra, sac, tarota.
Conjunts instrumentals
  • Tallers.
  • Orquestra.
  • Big band juvenil.
  • Música de cambra.
  • Combos: modern, celta i tradicional.
Cursets: informàtica musical, harmònica....

Històries de l'Esclat:
L'any 1979, amb la voluntat d’apropar la música en viu als nens, va néixer el Col·lectiu Faristol (Rialles/Esclat), amb la figura clau de Joan Crosas i amb la creació d’espectacles com La història del jazz en conte , La llegenda de les set notes , La cançó dels tururuts o Al ritme de la Big Band.
1979 Història del Jazz en conte a la Sala Loiola

Joan Crosas conduint "La llegenda de les set notes", el 4 d'octubre de 1980. 
Foto: Jordi Pascual al Pou de la Gallina
El 1982 es va realitzar una important exposició d'instruments ètnics dins el programa d'activitats d'Esclat Musical-82 i el Cicle de concerts Jazz al Bages (conjuntament amb Jazz-Promoció i el Sielu)

Programa del Cicle
L'any 2000 en el si de l'escola neix el cor Esclat Góspel Singers dirigit per Ramon Escalé i que du cinc cd’s editats dels seus espectacles.
EGS a l'espectacle THE GOSPEL MACHINE 2010

L’any 2008-09 es presentà “Descobrir Chomon” Un espectacle coproduit per Cineclub Manresa, lligat completament al director cinematogràfic de principis del XX, on es va posar música en directe tocada pels alumnes i composades a mida dels films.
Cartell de l'espectacle Descobrir Chomón


Any 2010 primera Setmana Cultural amb infinitat d'activitats musicals.


Programa de la Setmana Cultural 2010
L'any 2014 s'inicien els tallers musicals d'estiu per a petits i grans.

Cursets de cant coral: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas (1986-87) fins al més recent (2014) de Basílio Astúlez.
Cursets de pedagogia musical de Josep Padró (1983-85-...) o Jos Wuytack. 
Cursets de dansa de Joan Serra o Misericòrdia Pàmies.
Cursos de percussió amb António Sanchez o Santi Serratosa de percussió corporal el 2014.
Cursos d'Ada Andrés de recursos teatrals o Doug Godkin d'instruments Orff.

Videos:
2012 Cantada de Nadales pels carrers de Manresa
2012 Combo celta
2014 Manresa Zombie Walk - Cercavila apocalíptica
2015 Setmana cultural oberta al públic

Fotos:
Concerts de Santa Cecília, 
Setmana Cultural, final de curs...
(Foto Ministrers de l'Aixada 2014
Participació a la Pianada i altres trobades d'instruments
(Foto Pianada amb Manel Camp 2013)
Concert dr final de curs



  Participació als 
Músics al carrer Vic-Remei
Participació a les Cantates de l'ACEM
(Foto 2015)
 
                               
Txaranga de l'Esclat al Zombi walk
(Foto 2014)

Estrena de la Big Band del Catà.
Coordinada per David Martell i 
amb professors de l'Esclat 
(Concert presentació 2015) 
   
Anna Vega (2014-15) 
Música per a nadons.
Participació en els concerts de Santa Cecília de la UMB
(Foto 2014)
Homenatge a Josep Padró
 (2013)
     




S'haurà d'estar atent a les activitats que organitzi l'Escola per celebar-ho!!!!

1 comentari:

  1. Primer de tot Felicitats, Escalt!! a tots els professors de les diferents etapes, Els iniciadors i els continuadors de la mateixa pq els uns sense els altres no estariem aquí.
    L'Esclat en la nostra família ha estat una peça molt i molt important fa més de vint anys que entrem i sortim, pugem i baixen les escales hem passat per a casi totes les aules, hem rigut plorat i gaudit de la música hem après a no poder viure sense ella a respectar-la en tots els camps que comporta. Ens ha donat el camí a seguir en el futur.
    En el nostra cas l' Esclat no es una simple escola, ens la sentim una mica nostra.
    -Es la nostra escola de Musica!
    Gràcies a tots per fer-ho possible, ens veiem demà!
    Fam. Soldevila Sala .

    ResponElimina