"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.
El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.
El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.
El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.
Dibuix de Joan Vilanova
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.
I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."
TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.
Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada