diumenge, 12 de juliol de 2015

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)

Aquest és el quart volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la primera de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.
Juny
Dia 23, vigília de Sant Joan. És el mes en que les plantes tenen major força i propietats i convé recollir-les. Amades fa un recull de les costums i creences en relació a això. A Manresa "es rentaven els ulls amb aigua de nou flors posada a la serena, amb la finalitat d'enfortir-se la vista. Es rentaven dues vegades mentre fos a sol post i amb dues aigues de flors diferents". (vol IV-p. 88)
Tant al Pla de Bages com a Manresa es creia que per guarir-se de la trencadissa el pacient ha de dormir dins el tronc esberlat d'una alzina surera, sobretot al voltant del santuari de Juncadella. "Els arbres de la rodalia del santuari gairebé tots es veuen ferits per haver estat emprats en el sentit indicat. Sembla que antigament aquell paratge havia estat força emboscat. Cau dins el possible que aquells boscos vinguessin a constituir un santuari primitiu, cristianitzat més tard, en aixecar-se el centre de devoció mariana de Juncadella." (vol IV-p. 90)
"A Manresa creien que si hom posa al covador d'una lloca un brot de donzell collit aquesta nit, tots els ous van bé i tots els polls són galls". (vol IV-p. 92)
"A Manresa creuen que només aquesta nit es troba l'herba de la fidelitat, la qual té la propietat de fer vomitar els qui en veuen si no són fidels al matrimoni. És llarga, prima i blanca com la neu." (vol IV-p. 100)
També hi ha la creença que "per guarir-se els golls, a Manresa es rentaven el coll amb aigua de nou fonts" (vol IV-p. 106)

També és un dia d'éssers fantàstics, bruixes i dimonis. "A Manresa creuen que el dimoni només té intimitats amb les casades i sent un gran respecte per les vídues. Després d'haver-les festejades, com a record de les relacions, els marca amb una figura de serp damunt del ventre". "A Manresa creuen que les bruixes són fàcilment distingibles perquè tenen dues ninetes als ulls, i d'aquí que llur mirada sigui feridora i matadora. Hi ha qui creu que que només tenen dues ninetes a l'ull esquerre i que al dret se'ls veuen unes banyasses de cèrvol." (vol IV-p. 126)
"A Manresa els malalts, quan el metge no els entenia el mal, es fregaven un ou per la part del cos més afectada per la malaltia i a mitjanit l'anaven a deixar a la cruïlla de quatre camins sense que ningú els veiés; el passant que recollia o tan sols tocava l'ou es contagiava la malaltia, de la qual el pacient quedava guarit." (vol IV-p. 131)

Amades nota remacable les pràctiques relacionades amb els animals. Així "a Manresa creuen que menjar femta de gat o de mussol dóna el do de profecia i de veure l'esdeveniodor". O "a Manresa posaven llocades al punt de la mitjanit creguts que així no surt cap ou fallat i que neixen tants pollets com ous s'han posat. Si les posaven a les nou neixien tot polles, i si ho feien a les dotze, tot galls." (vol IV-p. 172-173)

Dia 24, Sant Joan, que en alguns llocs era venerat pels traginers. "Els de Manresa, al matí, celebraven una solemne festa religiosa. A la sortida, feien una cercavila, que tenia molta semblança amb els Tres Tombs. Passejaven el bestiar, tan ben enflocat i arreat com podien, i lluïen rics guarniments, ben proveïts de sonors picarols i cascavellades, i cobrien els animals amb mantetes i cobertes, bellament i ricament brodades. A la tarda, feien diverses festes de caire profà, en carrers ben guarnits amb banderetes de paper, gallardets i força abundor de brancatge i de verdor. Entre els diferents jocs i curses que feien, mai no hi mancava la sort de l'anella." (vol IV-p. 219)
També a Manresa es creu que sant Joan "té influència damunt dels gats; els que neixien abans d'avui són mal ratadors, tipaners i esgarrapaires, i els que neixien d'avui enllà són desnarits, però molt ratadors." (vol IV-p. 249)

Dia 29, Sant Pere, a molts llocs costaners patró dels pescadors, que alhora veneraven altres marededéus: "una que gaudia de força devoció marinera era venerada, per cert, ben allunyada de la mar, als afores de Manresa, en una capelleta especial; la imatge d'aquesta Mare de Déu portava un ruixó (àncora petita de tres puntes) a la mà, i la de l'Infant Jesús duia un vaixellet." (vol IV-p. 296)

Juliol
Dia 20. Es creia que avui comença la canícula i que acaba al 20 d'agost. La canícula o estel canicular és l'estel Sírius o Ca major. És el període més calorós de l'any i temps per a fer pronòstics i profecies. "A Manresa també distingien quatre estels que només es veuen durant les canícules, i així mateix els situen als quatre costats de la rosa dels vents i els creuen el reflex dels quatre puntals o columnes que sostenen el món i àdhuc les pròpies columnes, puix que les idees i conceptes sobre afers poc materials sovint solen ésser inconcrets i imprecisos. Els que entenen en els senyals del cel i en l'art dels estels saben llegir les coses que han de passar: guerres, terratrèmols, pestes, fams i altres grans cataclismes, car es nota que aquests estels s'empal.lideixen i perden brillantor com si algun dels puntals flaquegés i el món es sotragués." (vol IV-p. 557)
Com a molts pobles europeus durant aquest període els mals fan el seu curs i no s'hi pot fer res. "A Manresa creuen que durant aquest període dominen els gossos roigs, que escampen mal i desventures arreu. Hom n'ha de defugir el tracte i àdhuc la vista; és de mal averany, però, maltractar-los o fer-los algun mal." (vol IV-p. 561)


Dia 31 Sant Ignasi de Loyola. "Era millitar, i en la defensa de Pamplona va caure ferit d'una cama. Els metges militars amb qui tractava no el curaven com ell volia i, per tal de veure si trobaria un metge al seu gust, va venir a Barcelona, on, després de sofrir molt de temps i de consultar diversos metges, va restar lleugerament coix, amb una cama una mica mes curta que l'altra. Com que era molt alt i ben plantat, va creure que no esqueia per a un militar el seu petit defecte físic, i decidí abandonar la carrera.



Va visitar la Mare de Déu de Montserrat, amb la devoció corrent en la generalitat de romeus que pugen a la muntanya, i la imatge, en veure'l, se'l mira amb ulls tferents de com mirava a tothom, se li mostrà riallera, expressiva i bondadosa a desdir, tant, que el militar es va commoure profundament i decidí abraçar la vida religiosa, i a Montserrat mateix va deixar l'uniforme i l'espasa. De retorn de Montserrat, va passar per Manresa, on va visitar l'ermita le la Mare de Déu de la Guia, i la Mare de Déu, per boca d'aquella imatge, li va parlar amb tanta tendresa i amb tant d'afeete, que decidí, des d'aquell moment, lliurar-se a la vida de penitencia, i va cercar, a Manresa mateix, la cova que li va servir de refugi i de lloc d'oració.

Un dia, que Ignasi passava peí carrer de Sobre-roca, va trobar un noiet que plorava amargamenit, al costat d'un pou, perqué li havia caigut una gallina al fons i temía que la seva mare li pegaría. El sant va acostar-se al brocal i va beneir l'aigua, que al moment pujà, pujà, fins arribar a sota el nivell del brocal, i el minyó va poder agafar la gallina, amb tota facilitat i viva.

Sant Ignasi se'n va venir a Barcelona, per tal d'estudiar. Va posar a casa d'una doneta manresana, que vivía en una travessia de la Bória, en un carreró encara existent, conegut per carrer de Sant Ignasi, en record d'haver-hi viscut el sant. Quan ja tenia una quarantena d'anys, va aprendre gramática i teologia entre una colla d'infants, que li'n feien cent per un diner. Aprenia en uns estudis que aleshores hi havia a la Torre de la Bória, mena de fortificació

antiga que existia a la placa de l'Angel, a l'entrada del carrer susdit.

Antigament, el convent deis Angels estava als afores de Barcelona, si fa no fa vers on avui s'escau la cruilla deis carrers d'En Pere IV i de la Marina. Sembla que, aleshores, les monges dels Angels no guardaven la regla monàstica amb el degut rigorisme. Llicéncia que va meréixer serioses reprensions per part de sant Ignasi, el qual, amb un seu company, una nit va tractar d'espavilar uns minyons que rondaven el convent, pero aquests devien ésser més en nombre o més valents, i van donar una solemne pallissa a sant Ignasi i al seu company, de la qual el sant va restar molt ternps malalt i es veié obligat a una convalescéncia molt llarga. En la cripta de l'església de Betlem es conservaven fins ara, com una relíquia, uns borrallons de la llana del matalàs on jeia el sant durant la malaltia i un escambellet de fusta, on seria mentre estava convalescent. 

Sant Ignasi demanava almoina al peu de la porta de l'església de Santa María, de la qual havia estat parroquià. Desitjós de fer un viatge a Roma va reunir la suma necessàría per a efectuar-lo, pero, for per un malentés, fos perqué el preu va variar, es trobà, al moment d'embarcar, que tenia una quantitat molt superior a la que precisava. Les monedes d'or que li van sobrar del preu del passatge va deixar-les al peu d'una porta d'escapada, d'una casa del carrer de la Mercé, que donava al carrero de sota muralla, i, segons la tradició, quan, després de molts mesos, tornà a Barcelona, trobà allí mateix les monedes que hi havia deixat. 

Des de Roma va anar a París, i els atzars de la vida el van portar a conviure amb un company, la condició i nom del qual la tradició no explica, que, com sant Ignasi, era home molt decidit i de molta empresa, i els dos es van contrapuntar per crear i fundar un organísme que deixés petjada de la seva influencia, i l'un i l'altre van assolir el seu intent, puix que sant Ignasi va fundar la Cornpanyia de Jesús i el seu company va instituir la maçoneria. Tornat sant Ignasi a Barcelona, va fer diferents viatges a Montserrat, a visitar la Mare de Déu i inspirar-se en la seva bondat, puix que ella era la que l'havia induít a abrasar la vida religiosa. Diu la tradició que, en les seves anades a la muntanya santa, reposava i passava un temps a l'ermita de Sant Cebriá, del peu de Collcerola, vora del barrí barceloní d'Horta, on també va sojornar sant Francesc d'Assís.

Sant Ignasi tornà a Manresa, a fer vida en la seva cova. Cada dia, amb els dits, feia una creueta damunt de la roca viva, i va acabar per deixar-hi marcada una creu. Allí va rebre la visita de Nostre Senyor, el qual va indicar-li la conveniencia que fundés la Companyia de Jesús, i també hi va rebre la visita de la Mare de Déu, que li va dictar el llibre dels sants exercicis.

Com ja hem dit en començar, sant Ignasi havia estat militar, i en diversos paisos és advocat de la tropa. La gent de muntanya reclamava sant Ignasi perqué la guardes de llops, Segons la tradició, per tornar la tranquil.litat a un pobre rabadà va beneir una ovella que un llop acabava d'escorxar i va tornar a viure. Conta també la tradició que els manresans volien erigir-lo bisbe, i ell, per defugir el càrrec, un vespre, d'amagat, va fugir de la ciutat. Un cop en despoblat, sentí l'udolar d'una gran llopada i, a fi de no ésser presa d'aquests carnissers, tota la nit va córrer empaitat per ells, sense seguir camí ni carrera. L'endemá, en fer-se de dia, sense saber on havia anat a parar, es trobá altra vegada davant de Manresa. Els nostres avis, el dia que es purgaven, invocaven sant Ignasi, per tal que la purga els fes bon efecte, sense dolor ni transtorn intestinal. També el reclamaven contra les febres. Segons veu popular, aquest sant va descobrir la virtut purgant i febrífuga d'un fruit molt astringent, conegut per fava de sant Ignasi, degut precisament a haver estat ell el qui la va trobar. Aquesta fava, semblant a una ametlla grossa i granelluda, es emprada en farmàcia pes obtenir l'estricnina. i la veu popular li atribueix les mateixes propietats que a aquest producte." (vol IV-p. 653-655)

Agost
Aquest mes a més de la calor és temps de pedregades. A molts llocs és costum fer un toc de campanes per desfer les tempestes i trencar els núvols. En referència a les campanes "a Manresa diuen que a les campanes se'ls comunicava virtut en batejar-les i que es feien irresistibles als dimonis i a les bruixes, no pas pel seu so ni pel metall de què eren fetes, sino perquè eren batejades" (vol IV-p. 674)

Dia 4 Sant Domènec. "A Manresa beneïen i repartien l'aigua de Sant Domènec, que la gent anava a cercar amb càntirs i bevia amb deler, creguda que duia salut. Antigament els pavordes de la cofraria del sant, després el gremi de garbelladors, i més ençà els elements pagesos, establien una tauleta davant de l'altar per recollir les almoines que feia la caritat pública en profit del culte al sant. Als donants els daven una creu que hom penjava al coll de la mainada amb una cinta, en la creença que portava sort." (vol IV-p. 733)

Dia 15: l'Assumpció de la Mare de Déu. La mort de la Mare de Déu es celebrava en alguns temples muntant un túmul que figura el llit de mort de Maria. "Les dones de Manresa amagaven cabdells de fil sota del coixí perquè cobrés gràcia; l'anomenaven fil de la Mare de Déu i servia per pronosticar el mal donat, l'embruixament, l'esperitament, el mal mirat i d'altres mals d'aquells que no entenen els metges. Es prenia la mida del malalt, des de la punta del dit gros del peu dret fins la coroneta del cap, amb un tros de fil de la Mare de Déu, i es repetia la mesura del peu esquerre; si els dos fils eren exactes no hi havia malaltia, però per mica de diferència que es notés era indici d'anormalitat, i tant més greu com més grossa era. També es prenia la mida de la punta del dit del mig de la ma dreta, que és el dit del cor, fins a la canal del pit, i igual es feia amb l'esquerra, tenint els braços estesos." (vol IV-p. 786)
Dia 30. "Avui és el darrer dia de la festa major de Manresa. Els ocellistes d'aqueixa ciutat havien celebrat llur festa, que es pot dir que era la festa majot dels ocellistes del Pla de Bages i de les seves contrades veïnes. Al matí organitzaven dues comitives, una per cada entitat, que anaven a l'estació a rebre els ocellistes forasters que acudien amb llurs moixons per prendre part en el certamen. Anaven presidides per les senyeres respectives i per uns subjectes vestits d'emperador, de reí i de nobles que volien figurar la cort dels ocells. Amb un carretó tot guarnit portaven els premis, que consistien en corones, flors i llaçades de seda en qué constava la data de la festa. Els ocellistes portaven les gàbies ben tapades amb robes blanques per tal d'evitar que els ocells es descantessin. Les comitives voltaven pels carrers mes importants i feien cap a les entitats, on els forasters eren obsequiats amb coques i mistela i el president feia un parlament. Després tenia lloc el eoncurs, iniciat per un altre parlament presidencial dirigit al jurat, al qual demanava claredat i bon judici." (vol IV-p. 976-977)
Ocellaires amnresans 1930 (Arxiu Jaume Pons)

Dia 31. "Els botiguers de teles fines i robes bastes de Manresa i d'Igualada" havien anat a l'important aplec i mercat de Sant Ramon del Portell (Sant Ramon Nonat, Segarra). (vol IV-p. 981)


AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol I. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

dimecres, 1 de juliol de 2015

Una dona tocant la tenora!!!

Ara ja no se'ns fa estrany, però fa relativament molt poc que a les cobles no hi havia dones tocant els instruments. La primera vegada al segle XX que això va succeir, en tot l'àmbit territorial de la música per a cobla, va ser a la Cobla Bages (creada a Manresa l'any 1973 i procedent de la Cobla-orquestra La Principal de Bages). A principis dels vuitanta, Maria Antònia Pujol i Subirà filla de Gironella va començar a tocar la tenora en aquesta formació.
Foto de
http://www.gorramusca.cat/espectacle/vida
I de fet, en tota la història de la música per a cobla va ser la segona. En el llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes, s'explica qui en va ser la primera: el 1884. Joan Rigau "Barretó" (1842-1890) dirigia la Cobla La Juventud Torroellense ("cobla del Barretó") i en hores baixes del grup va tenir la idea de:
"incorporar, en un sonat cop d'efecte, la seva filla Marta tocant la tenora. Ruiloba (1948: 92-104) afirma que en tres audicions es van fer famosos en tot l'Empordà, però que la noia de seguida va deixar de tocar per casar-se amb "el noi de Can Taules". Realment aquesta incorporació devia ser trasbalsadora: el model de músic de cobla i d'orquestra es manté estrictament masculí fins el darrer quart del segle XX. Per les informacions de que disposem, cap dona no devia tornar a tocar la tenora en ballades públiques de sardanes fins gairebé cent anys després, a la dècada de 1980. (Nota. La primera dona que torna a ocupar un lloc fix en una cobla de sardanes és Maria Antònia Pujol de Gironella, que ho va fer a la Cobla Bages, fora de l'Empordà, vers l'any 1981)".
Marta Rigau
(Foto del blog Femeni i singulars)
La següent foto deu ser una de les primeres que il·lustra el fet i mostra la formació actuant a Castellterçol, el dia 2 de Novembre de 1980. Darrere: Llorenç Planas, Jaume Núñez, Jordi Prat, Ignasi Tort, Josep Pla i Àngel Piqué Davant: Josep Padró, Elies Pujol, Pere Camps, Albert Prat i Clarà i Mª Antònia Pujol i Subirà .
Cobla BAGES_1980 (Castellterçol, 2-11-80) 
(Foto: Jaume Nonell.del blog fotosformacionsmusicalsdecatalunya)

Per saber-ne més:
Marta Rigau al programa FEMENÍ I SINGULARS de la CCMA
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es
AYATS, Jaume (dir): Córrer la sardana: balls joves i conflictes. Rafael Dalmau editor. Barcelona, 2006.

dimecres, 24 de juny de 2015

Manrusiònica

El 2011 naixia a Manresa el festival Manrusionica, concebut per promoure la música electrònica a la capital del Bages. Un certamen que van iniciar Alfons Rodríguez i David Brossa després d'haver fet un curs de DJ. Amb ganes i idees van demanar a l'Ajuntament suport logístic i a través de les xarxes socials van trobar diferents col·laboradors, sis dels quals, Sergio Garcia, Dídac Travé, Dani Sánchez, Pere Bacardit, Marc Galí i Aleix Martín, van acabar integrats al col·lectiu.
L'objectiu inicial del festival era donar a conèixer les obres d'artistes principiants, sempre que aquestes es poguessin relacionar amb la música electrònica i sempre des de el punt de vista multidisciplinar: artistes plàstics, musicals, visuals, mercat d'artistes, dansa, dissenyadors de moda... I GRATUÏT!


Regió 7 2011
Cartell 2011
Cartells 2012-13-14
Manrusiònica Xics
2013
Manrusiònica 2015
 Balago a la Cova 2013

dilluns, 15 de juny de 2015

JJMM de Manresa

Segons l'enciclopèdia catalana JJMM és una organització internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Dit això i havent mirat tota l'eixuta i escabellada cronologia de JJMM de manresaa que exposo, noto que l'activitat, l'energia i les sinèrgies que van provocar són extraordinàriament grans i absolutament envejables pel que tenim ara. 

1940-Es funden Les Jeunesses Musicales a Brussel·les.

1945-Fundació de la Federació Internacional de Joventuts Musicals amb seu a Brussel·les.

1951-Neix la primera delegació a Catalunya:  Barcelona (1951). I la segueixen: València (1953), Terrassa (1954), Sabadell (1956), Palma (1956), Mataró (1956), Ciutadella (1958), Igualada (1958), Manresa (1959).....

1952-Neixen les JJMM d'Espanya.

1959-Neixen les JJMM de Manresa per l’empenta d’un grup de gent de l’Orfeó Manresà, entre els quals Josep Maria Orriols (president) i Josep Maria Descarga. Josep Galobardes i Andreu Baget (que aconsegueix la legalització) foren els següents presidents.
El prestigiós grup LOU BENNETT TRIO va actuar a la Sala Loyola l'any 1967 en un concert organitzat per JJMM.

1967-Es va constituir, a redós de les Joventuts Musicals, el germen del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya amb seu a Manresa. El 16 d’abril es va organitzar la Primera Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb un programa comú i amb assistència de 600 cantaires de les 11 corals de 8 poblacions diferents. 

A la sala Loyoa s'hi va fer la 1a trobada de corals infantils de Catalunya. Any 1967. De Manresa hi havia la Coral Aliret.

1967-Sota la presidència d’Ignasi Serracanta (a la Junta també hi havia J.M. Descarga, Onofre Boqué o Josep Padró) s’engega el primer cicle de les Nits Musicals de Manresa (un dels concerts és la primera actuació de Ll. Llach a Manresa) i també les corals Aliret i Rodamon.

1967-68-Dos Cursets d'Animadors de Cant de Manresa, que comptava com a professorat: L. Massó, L. Virgili, M. Cabero i Oriol Martorell.

1969-JJMM de Manresa són administradors de les festes de la Llum amb: Antoni Bahí Alburquerque, Josep Maria Escribano Casaldàliga, Antoni Fernández Ayuso, Gonçal Mazcuñan Boix, Josep Padró Sala, Montserrat Ribas Sorinas, Maria Teresa Torres Samsó, i Montserrat Vives Jorba.

El president de l’entitat, Ignasi Serracanta, va proposar el nomenament del pare Cassià Ma. Just  ja que, abans d’abat, era i havia estat sempre un dels organistes de Montserrat.com a soci d’honor de les JJMM de Manresa. La proposta va ser aprovada amb total unanimitat.
Fotografia: Arxiu Antoni Fernández Ayuso a Pou de la gallina de maig de 2008. L’abat llegeix el títol atorgat. Coral Aliret i la Coral Fa-la-a va oferir un concert dirigit per M. Teresa Masats Carbonell.

1967-72-Actuen per JJMM entre d’altres: Orfeó Manresà, Orfeó se Sants, Coral Cantiga, Cor Madrigal, l’Orquestra d’antics escolans de Montserrat, els pianistes A. Soler, M. Garcia Morante, Pere Vallribera,el Quartet Sonor, el Trio Barroc Ars Musicae, el Quartet Tarragó el violinista Shisuko Ishzawa, la cantant mexicana Maria de las Mercedes...

1970-1973- JJMM, Ajuntament i Caixa d'estalvis de Manresa programen diversos grans concerts: Coral Sant Jordi, Orquestra Filharmònica de Barcelona amb Orfeó Manresà, Cor madrigal del Conservatori Ciprian Porumbescu de Bucarest, la Süddeutsches Jugend Sinfonie Orchester, els cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlin, el Cor Petits Cantors de Viena i la Young Israel String i l'Orquestra Simfònica Juvenil de Renània del Nord-Westfàlia.
Cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlín sota la direcció d’Anton Lippe, el 4 de novembre de 1970 a la basílica de la Seu de Manresa. http://www.elpou.cat/noticia/1916/concerts/ajuntament/joventuts/musicals/setanta

1974-81?-Cor Elaia de JJMM de Manresa  dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys amb concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.
Montserrat Alavedra acompanyada d'Àngel Soler 19-07-75 Escola Renaixença
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976- Onofre Boqué i Josep Padró que havien estat vinculats a JJMM funden Esclat.

1976 el 26 de desembre primer concert de l'Obrador Instrumental de J.J.M.M. de Manresa, sota la direcció de Joan Casals i Clotet. 
Obrador instrumental i cor Montserrat
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976-Jaume Vives és president de JJMM de Manresa i té com a vocals Jaume Orriols, Josep Ma Vilar i M. Anna Soler Cantarell entre d'altres.

1977-1983-És el temps de la presidència d'Antoni Fernandez Ayuso que substitueix Jaume Vives (també membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) en la que es consoliden les activitats de JJMM creades anteriorment i es fan nous cicles de concerts de música clàssica, de cambra o de jazz. 
Es programen un total de 73 concerts. S'organitza el Concurs Permanent de Joves Intèrprets el 1981, en l’àmbit de tot l’Estat espanyol, celebrat els dies 19 i 20 de desembre a la Sala Mestre Blanch del Conservatori de Música de Manresa.  Es col.labora i organitza amb l’UNICEF, en l’any Internacional del Nen, un concert dels “Petits Cantors de Viena” al Teatre Conservatori de Manresa. Es forma part del Consell Municipal de Cultura i del Sub-Consell de Música; durant tres anys de la comissió de festes d’Estiu i de la Festa Major de la Ciutat i en general es participa en moltes reunions de JJMM d'Espanya i d'altres delegacions.

Conxa Comes i Jaume Espinalt foren els següents presidents.

1981-Al setembre es convoquen les primeres places de monitors de música per a les escoles públiques per procurar omplir el buit en aquest aspecte de l'ensenyament. JJMM hi té una participació activa. Comencen Felisa Albàs, Enriqueta Farràs, Ramon Atcher coordinats per Dolors Bonet; posteriorment Mercè Carbonell per parvulari i Pilar Pla que substitueix Atcher. 

1984-25è aniversari de l'entitat i Fundació de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya.

1986-Orriols, Vila i Espinalt creen la Junta Rectora amb la finalitat de mantenir viva l’entitat que havia caigut al punt de la inactivitat. Tot i així continuen les Nits Musicals que canvia la denominació ‘de Manresa’ per ‘de Bages’.

1987 l'1 de gener a Sant Vicenç de Castellet l'Obrador instrumental fa el darrer concert.

1989-Neix una nova Junta amb Marc Torra, Pep Bru, Montse i Núria Fernàndez, Andreu Cano i Jordi Gilabert i amb la col·laboració de Maria Díaz i Oriol Pérez. Una Junta jove, treballadora i il.lusionada que obre el ventall de gèneres programats al pop-rock, ball jazz. També reforcen la programació a tot el Bages amb concerts a Sant Fruitós, Rocafort, Navarcles, Balsareny, Callús Calders, Santpedor, Navàs, Cardona. També recuperen el cicle de Jazz al Passeig de Festa Major.

1993-94 El 5 de desembre de 1991 moria Marc Torra i l'activitat i els ànims del grup s'en van ressentir. S'aturen les activitats progressiva i definitivament.

1995-La Federació de Joventuts Musicals de Catalunya crea La Xarxa de Músiques a Catalunya, una activitat creada per les seves associacions locals a fi i efecte d’oferir arreu del país una sèrie de concerts de música clàssica de petit i mitjà format a cura principalment de joves músics professionals catalans.

2000-2009-Oriol Pérez Treviño coordina la Xarxa de Músiques a Catalunya.

Per saber-ne més:
  • FETS I GENT XLVIII. El Pou de la gallina.
  • Pou de la gallina de març de 2015 nº 307.
  • La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

dilluns, 1 de juny de 2015

I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:

"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":

Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Interpreten a la presentació: "A las barricades" (en esperanto)

de Barcelona.. (vinculat a l'Ateneu Popular la Flor de Maig)
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
Interpreten a la presentació: "Palestina Por la Paz" (música pròpia) i "Yo te nombro...Libertad"
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).

Cor de Sabadell
de Sabadell. 
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Director: Jorge Sarraute.

Normalment 39 components.
Directores: Ingrid Pujol Rovira.
Elena Zanzu

Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).


de Manresa (vinculat a l'Ateneu La Séquia).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.

La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar. 
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.

En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.

La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....

Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.

Gràcies a totes!!!!

divendres, 15 de maig de 2015

La Caravaggia

Diumenge 7 de juny a les 19:00h la Caravaggia & Lupulus Emsembla faran un concert a l’església de l'antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages. Organitzat pels Amics de l'art romànic del Bages, forma part del cicle Música i romànic i interpretaran conjuntament un repertori de polifonia religiosa, principalment del renaixement.
Que actui La Caravaggia és un gran aconteixement.  És un conjunt de música antiga de referència, creat pel cornetista manresà Lluís Coll l’any 2005 i està dedicat a la interpretació amb criteris històrics de la música del renaixement i del primer barroc.
El grup ha actuat en els principals Festivals de Música Antiga de Catalunya, l’estat espanyol i d'Europa (França, Bèlgica, Holanda...). Ha col∙laborat amb grups instrumentals com Les Sacqueboutiers i Orquestra Barroca Catalana i amb grups vocals com La Colombina, Nova Lux o la Capilla Real de Madrid. El 2006 obté el Primer premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria d’ensembles i el 2007 el Premi del Públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Poliphonia. Ha estat escollit com a representant del REMA (Xarxa Europea de Festivals de Música Antiga) el 2009 i ha estat reconegut com a Grup Recomanat per La Asociación Española de Festivales de Música Clásica l’any 2010. Ha realitzat enregistraments en solitari: In mani dei Catalani i In Paradisum, i en col∙laboració amb cors com L’Escolania de Montserrat, La Colombina o Nova Lux.


Membres Fundadors
Lluís Coll i Trulls: corneta i direcció
Jordi Giménez i Puig: sacabatuxos i trompeta de bara
Joaquim Guerra i Codina: baixó, baixonets, xirimies i fagot barroc



Lluís Coll (Manresa 1977), fundador y director artístic de La Caravaggia, guanya el 2006 el Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse. Ha col.laborat amb ensembles como Les Sacqueboutiers, Hespèrion XXI, Forma Antiqva y La Colombina. Es professor de Cornetto a l'ESMUC.


Jordi Giménez obté el Premi d’Honor de trombó, bombardí i fiscorn a Sabadell (Catalunya), y més tard la Medalla d’Or en trombó i música de cambra a Toulouse. Actualment és professor de trombó en diversos conservatoris de Catalunya. Ha tocat, entre d'altres grups, amb la Capella Reial de Catalunya (J. Savall) i Al Ayre Español (E. Lopez Banzo).

Joaquim Guerra (Girona 1984) va estudiar fagot a Barcelona amb Josep Borràs, i més tard a Basilea amb Donna Agrell. Actualment és professor de fagot históric y xirimía a l'ESMUC (Barcelona). Traballa amb grups com Forma Antiqva (A. Zapico), La Colombina (Josep Cabré) i Hesperion XX (J. Savall)


Produccions del Grup:
-Aires de Guerres i Funerals-
Concert de Proximitat amb 4 instruments de vent i percussió. Concerts exclusivament a Catalunya.
-In mani dei Catalani-
Música per a Ministrers del Renaixement a la Corona d'Aragó. Guanyador del Premi del Públic de l'IYAP-Historical Wind Instruments del prestigiós festival Laus Poliphoniae (2007) d'Anvers.
-Fons musicals de la Biblioteca de Catalunya-
Amb La Colombina
-Els Capricis del Cavalier Merula-
Col·laboració amb la mezzo-soprano Marta Infante amb música de Tarquinio Merula. Programa escollit Representant del REMA (European Early Music Network) el 2009.
-Delectare, docere et movere-
Música Instrumental amb un grup mixte (cordes i vents) del seicento italià. Guanyador del Primer Premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse (2006) en la categoria de conjunts.
-El Duc de Lerma-
Concert amb 20 instruments de vent i percussió ofert en col·laboració amb Les Sacqueboutiers
-Codex de Lerma-
Amb la Capella Sancta Maria
Caravaggia al Vermell. Regió7 de 20 de gener de 2014.

Caravaggia llegint del Codex de lerma estant. Foto del grup.


Regió7 16 de maig de 2006

Un parell de videos de la xarxa:



Visites del grup a Manresa:
Per saber-ne més:

dimarts, 12 de maig de 2015

Manel Camp, 30 anys de "Poesia Secreta"

Poesia Secreta va ser el primer disc en solitari de Manel Camp. No és pas una d'aquelles gravacions per fer carrera. Ell ja havia fet bandes sonores de pel.lícules, havia entrat en la història de la música amb Fusioon, tenia moltes composicions a les espatlles, i havia col.laborat amb Llach, Muntaner, Isaac, Feliu, Raimon, Rossell, Labordeta.... Però si que és la primera producció on s'ensenya a si mateix, el seu llenguatge, el seu interior i les seves inquietuds tant en solitari, com és el cas, com posteriorment tasmbé ho faria amb grup reduits. Al seu Feisbook complementa la fotografia que reprodueixo a sota, amb un sentit comentari; "Va ser un somni poder presentar Poesia secreta, el meu primer treball en solitari, al Saló del Tinell de Barcelona el 15-05-1985. I haver rebut el Premi al millor disc de l'any que atorgava la Generalitat de Catalunya. Gràcies a tots."
Felicitats i gràcies Manel!


Foto de la pàgina oficial del Facebook de Manel Camp

Poesia secreta Vinil Pegasus Records PSG-003. Any 1985

Poesia Secreta  CD Picap ‎– 91 016503. Any 2000


Música per al cinema
1979 - Composa la música de la pel.lícula "La muchacha de las bragas de
1980 - Composa la música de la pel.lícula "Historias de mujeres", de Prozesa Films.
1981 - Composa la música de la pel.lícula "Asesinato en el comité central", de Vicente Aranda.
1983 - Direcció musical de la versió catalana de la pel.lícula "Les aventures de Tobby Nelson".
1984 - Composa la música de la pel.lícula "Fanny pelopaja", de Vicente Aranda.
1987 - Composa la música de la pel.lícula "El complot dels anells", de Francesc Bellmunt.
1988 - Composa la música de la pel.lícula "Un negre amb un saxo", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent
Composa la música de l'episodi "La mala companyia", per a
Crònica negra de TV3, de Ricard Reguant.
1991 - Composa la música de la pel.lícula "L'última frontera", de Manuel Cussó-Ferrer, sobre Walter Benjamin.
1993 - Composa la música de la pel.lícula "Monturiol, el senyor del mar", de Francesc Bellmunt.
1995 - Composa la música per a la mel.lícula muda "The Crowd", de King Vidor, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
Composa la música per al curt-metratge "Anèmic Cinema" de Marcel Duchamp, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
1997 - Composa la música de la pel.lícula "Gràcies per la propina", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent.
1998 - Composa la música de "Babaouo", de Manuel Cussó-Ferrer, un antic guió de Salvador Dalí.

Discografia 
1971 - Enregistra les seves composicions "Ciclos" i "No hay habitación para..."(Belter) en el primer disc de Fusioon.
1972 - Enregistra "La danza del molinero" (Belter), 1er. LP de Fusioon.
1973 - Enregistra obres seves a "Rapsodia per a un violí" (Belter), de Fusioon.
1974 - Enregistra obres seves a "Concerto Grosso" (Belter), per a Fusioon.
1975 - Enregistra obres seves a "Minorisa" (Ariola/BMG), de Fusioon.
1985 - Es publica el seu 1er. LP en solitari "Poesia secreta", amb obres seves (Pegasus Records). Es publica el LP amb el seu Trio de Jazz "Primer viatge" (Audiovisuals de Sarrià).
1986 - Es publica el disc "La meva petita terra" (Pegasus Records).
Es publiquen 2 obres seves en el disc "Jazzaldia 86", amb el seu trio de jazz.
1987 - Es publica el disc "El complot dels anells" (GBBS), banda sonora de la pel.lícula del mateix nom.
1988 - Es publica el disc "Escàndols" (discos Origen).
1989 - Es publica el disc "Viu" (discos Origen), enregistrat en directe i inspirat en l'obra de l'artista plàstic Salvador Alibau.
Es publica "Ben a prop" /Ariola/BMG), disc enregistrat conjuntament amb Mª del Mar Bonet.
1992 - Es publica el CD "Diàlegs" (Origen), duet de pianos amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe.
1993 - Es publica la seva obra "Ressorgir" (Origen), amb Anna Ricci i l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana.
1994 - Es publica el CD "Duets" (Horus), amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe a L'Espai de Barcelona.
1995 - Es publica el CD "Contrast", amb Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda) fusió de barroc i jazz.
Es publica el CD "Coratge", a piano sol, amb obres pròpies (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD "Rosebud", amb Matthew Simon i l'Acústic Jazz Quintet (Fresh Sound).
Es publica l'enregistrament de la versió de la peça "Coratge" per la Cobla Mediterrània (Picap).
1997 - Es publica el CD que ha enregistrat amb Santi Arisa: "Complicitats", (Actual Records).
Es publica el CD "L'última frontera", banda sonora de la pel.lícula del mateix nom /(Audiovisuals de Sarrià).
1998 - Es publica el CD "Contrast II", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó", amb versions jazzístiques de les cançons més emblemàtiques de la Nova Cançó Catalana, enregistrat en directe a la sala Paper de Música de Capellades "(Picap).
1999 - Es publica el CD "Canigó", amb 4 ballets compostos per a l'Esbart de Rubí (Actual Records).
Es publica el CD "Contrast III", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó 2", on versiona en clau de jazz peces de la cançó catalana d'autor.
Es publica la seva peça "Anhels", en un CD homenatge als 150 de la tenora (Picap).
2000 - Es publica el CD "Bach-Jazz", amb la pianista Ludovica Mosca (Discmedi- Blau).
Es publica "Musiques de Festa", amb la seva peça Marxa de cercavila.

Música de Ballets i Simfòniques
1986 - Composa "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Manuel Cubeles.
1991 - Composa "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart dansaire Sanvicentí, amb coreografia de Manuel Miquel.
1996 - Composa "Canigó" i "L'estona de filar", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
1998 - Composa "Sentí d'amor delit" i "El llibre de les bésties", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
- Composa "Gegants 98" per a la Banda musical La Unó del Bages.
- Composa la Suite Nova Cançó per a la Banda Simfònica de Barcelona, per al Grec 98.
1999 - Composa "L'avalot", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Magí Guitart.
- Composa l'obertura i la cantata per a la cerimònia d'apertura de la Universíada 99 de P. de Mallorca.
- Composa la cantata "El capità Popocateptl", per a la Banda Simfònica de Barcelona i 4.000 escolars.
- Composa la Suite Popular Internacional per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els escolars.
2000 - Composa el musical "El retaule de la Llum", en commemoració del centenari de l'Orfeó Manresà.

Música de Cambra i Teatre Musical
1967 - Composa "Tres Farses Russes", per al grup de teatre "Art Viu".
Composa "A Salvait Papasseit", per al grup de teatre "Art Viu".
1968 - Composa "Comunicació-Incomunicació" per a flauta i piano, estredada a JJMM de Manresa
1980 - Composa l'himne de Rialles, a Manresa, amb l'Obrador Instrumental
i Joan Crosas.
Composa l'espectacle musical per a nois i noies "Al ritme de la Big
Band", produït per Esclat i Rialles.
1984 - Composa "Museu Zoològic" per a soprano, contralt i piano.
1983 - Composa el musical "I jo qué! " , amb text d'Agustí Soler Mas.
1984 - Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb text d'Agustí Soler Mas.
1985 - Composa "Divertiment", per a piano.
1986 - Composa "Fantasia", per a piano.
1988 - Composa "Amb l'ai al cor", per a piano.
1996 - Composa "Símbols", per a violoncel sol.
1997 - Composa "Petita Suite per a orquestra de joves", estrenada al Premi Ciutat de Manresa.
1998 - Composa "Miratge", per a violoncel i piano. Composa "Enyors", per a piano i grup instrumental, en homenatge a Mompou. Estrenada al Teatre Grec.
1999 - Composa "Oasi", per a piano, violí, trompeta, clarinet i percussió. Estrenada al CCCB.
2000- Composa el musical "El retaule de la LLum", encàrrec de l'Orfeó Manresà en el seu Centenari.

Edicions musicals
1985 - Divertiment, per a piano (Quaderns de Taller).
1986 - Fantasia, per a piano (Quaderns de Taller).
1988 - Amb l'ai al cor, per a piano (Quaderns de Taller).
1994 - Àlbum Jazz nº 1 per a piano (Editorial Boileau).
1995 - Àlbum Jazz nº 2 per a piano (Editorial Boileau).
1996 - Serie "Basic Jazz" per a piano a 2 mans I i II, i per a piano a 4 mans I i II, (Editorial Boileau).
1997 - Símbols, per a violoncel sol (Quaderns de Taller).
1998 - Miratge, per a violoncel i piano (Quaderns de Taller).
1999 - Petita Suite per a orquestra de joves (Amalgama Edicions).
Les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

Guardons obtinguts 
1972 - Primer premi "II Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya, amb "Vistes al mar".1971 - Primer premi "I Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya amb Cànon de les avellanes.
1984 - Premi Bages de Cultura, atorgat per Omnium Cultural.
1985 - Premi a la millor composició discogràfica, atorgat per la Generalitat de Catalunya per disc "Poesia secreta".
1986 - Premi al millor solista del Concurs Internacional del Festival de Jazz de Sant Sebastià.
1987 - Premi 7 de l'Espectacle, atorgat per Regió 7.
1989 - Menció honorífica pel disc "Escàndols" en els Premis discogràfics que atorga la Generalitat de Catalunya.
Seleccionat pels "Èxits d'or" de Xarxa Cultural el tema "Escàndols".
1990 - Premi a la millor interpretació de RNE-Ràdio 4 pel disc "Viu".
1992 - Premi iniciativa, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1993 - Premi Nacional de Cinematografia, per la música de la pel.lícula "L'última frontera", atorgat per la Generalitat de Catalunya.
1996 - Premi Altaveu, pels seus 25 anys d'obra creativa.
1998 - Premi Iniciatives renovadores, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1999- Nominat als Premis Puig Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2000 - Premi Personatge Bagenc, atorgat per Jove Cambra.
- Nominat als Premis Puig-Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2001-Menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any, atorgat per Ràdio 4 l’any.

Activitats pedagògiques
1979 - Crea el Taller de Música Modenra i Jazz "L'Esclat" de Manresa (on continúa col.laborant).
Forma part de l'equip de direcció de "L'Àula de Música Moderna i Jazz de Barcelona" (fins el 1989).
1982 - Comença a impartir cursos, seminaris i tallers pràctics sobre Composició, Instrumentació, Interpretació Pianística i Improvisació arreu de l'Estat espanyol.
1996 - Crea el seu propi departament al "Taller de Músics de Barcelona".
1994- Va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston
1996-Va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou.
1999 - És director del Curs Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000 - És convidat a presentar la seva obra musical a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada de Conflent.
2002-Va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris a Sant Petersburg.

-Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) 2001 al 2013.
-És col.laborador habitual en  els cursos de formació del professorat de l'escola EPM de Terrassa, de
l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra i de l'escola Artmusic de Barcelona,

Encàrrecs destacables
1971 - Dirigeix l'orquestra en la gravació del disc "El retaule del  flautista", per a la companyia de Pau Garsaball.
1972 - Arranjaments i direcció musical del disc "Dolça Catalunya" del grup Estel.
1973 - Direcció d'orquestra i arranjaments del disc de cançons d'Antoni Parera Fons.
1975 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viatge a Ítaca" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cançó de carrer" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "És tard" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Boleros" del grup Estel.
1976 - Composició, interpretació i enregistrament del disc de l' "Orquestra Carioca".
- Concert amb Lluis Llach al Palau d'Esports de Barcelona, i disc en directe "Gener 76".
- Arranjaments i direcció musical del disc "Presagi" de Ramon Muntaner.
1977 - Arranjaments i direcció musical del disc "Campanades a morts" de Lluis Llach.
- Arranjaments, direcció i piano en els espectacles del cantant Miguel
Gallardo i en el disc "Otro ocupa mi lugar" (edició especial per a Amèrica).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cròniques" de Ramon Muntaner.
1978 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viure a Barcelona" de Núria Feliu.
- Direcció musical i arranjaments del disc "Barri Chinu" del grup Tribu i Santi Arisa.
1979 - Arranjaments i direcció musical del disc "Somiem" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc i espectacle "Per Corpus al Romea", de Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Balades i cançons" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Quan l'aigua es queixa" de Raimon.
- Direcció musical del disc "Què hem de fer" de Tribu i Santi Arisa.
1980 - Composició, piano i direcció musical de la Big Band del Bages.
- Composició, piano i direcció musical de l'espectacle "La història del jazz en conte" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Barcelona ciutat gris" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Verges 50" de Lluis Llach.
- Direcció musical del disc "Torna, torna Serrallonga" del grup Esquirols.
1981 - Composició i direcció musical de l'espectacle "Al ritme de la Big Band" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments de 80 de les cançons de la 1ª integral discogràfica de Raimon.
-Arranjaments i direcció musical per a la banda sonora d' "El timbaler del Bruc", de Jordi Grau i música de Santi Arisa.
1982 - Arranjaments i direcció musical del disc "I amb el somriure la revolta" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Secrets del cor" de Santi Vendrell.
- Direcció musical del disc "Com un arrel" del grup Esquirols.
- Arranjaments per al disc i l'espectacle "Fulgor y muerte de Joaquin Murrieta", produït pel Teatre Lliure.
1983 - Orquestració de un Medley de temes popular catalans i un altre de cançons de Raimon per al disc de la London Simphony Orchestra (Discos Zafiro).
- Composa la música del musical "I jo què" d'Agustí Soler i Mas.
- Arranjaments, direcció musical i pianista en la presentació al Palau de la Música Catalana de Barcelona de Marina Rossell.
- Direcció musical del disc "Licor d'herbes bones" del grup Esquirols.
- Inicia un seguit de concerts de piano, amb la col.laboració de la cantant americana Marisol Morales, en com memoració del 50è aniversari de la mort de George Gershwin.
1984-Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb Agustí Soler Mas.
-Arranjaments i direcció musical del disc T'estimo de Lluis Lach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Negre i blanc" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Que queda de mi" de Labordeta.
1985-Arranjaments i direcció musical del dsc "Maremar" de Lluis Llach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Prima dona" de Donna Hightower.
-Arranjaments i direcció musical del macro concert de Lluis Llach al Camp del Barça.
1986-Composa la música del ballet "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires.
-Arranjaments per a l'Orquestre Simfònica de Lille de les peces que amb Lluis Llach interpreten al Palau de la -Música de Barcelona, a Paris i a Lille, sota la direcció de Jean Claude Casadessus.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Dia a dia" de Santi Vendrell.
1987-Arranjaments i direcció musical del disc "Homenatge a Esteve Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.
-Arranjaments, composició de dues cançons i direcció musical del disc "Gavines i dragons" de Mª del Mar Bonet.
-Arranjaments per a l'Orquestra Ciutat de Barcelona de les cançons que Raimon cantà a la plaça de la Catedral durant les Festes de la Mercè.
-Crea el trio de pianos amb Josep Mas "Kitflus" i Ricard Miralles per al programa "La buena música" de TVE.
1988 -Crea amb Mª del Mar Bonet l'espectacle "Ben a prop", amb Horacio Fumero i Xavier Figuerola.
- Comparteix cartell amb Nina Simone al macre-concert del 5è aniversari de Catalunya Ràdio.
- Intervé en diferents programes musicals de TV2 i TV3.
- Imoparteix cursos i tallers arreu del país sobre composició, improvisació i tècniques pianistiques en el jazz.
1989 -Improvisacions al piano sebre l'obra plàstica de Salvador Alibau al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
-És nomenat conseller de la Sicietat General d'Autors i Editors.
-És jurat dels Premis Plató de composicions per a Big Band .
-És jurat del Concurs per a joves intèrprets de jazz a Eivissa.
-Imparteix un curs sobre Improvisació en l música moderna i el jazz a l'Institut Joan Llongueras de Barcelona.
1990-És jurat seleccionador per Catalunya del concurs "Band Explosion" per a grups de - Imparteix conferències-concert a la Fundació Miró de Barcelona sobre
Música i Cinema "Ambaixador d'enlloc" de Miquel Pujadó.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Mercat de Calaf" de Celdoni Fonoll.
-Col.labora com a pianista i arranjador en el disc "Núria Feliu 25 anys" i en la seva presentació al Palau de la Música Catalana.
1991-Composa la música del ballet "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart Santvicentí.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Aigua secreta" de Celdoni Fonoll.
-Orquestració, arranjaments i direcció musical del concert de Pegasus i l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
-Composició de la música per a un video programa de la Universitat Pompeu Fabra.
-Arranjaments i direcció musical, juntament amb "Kitflus" del disc de
cançons de Pedro Ruiz.
-Arranjaments de temes nadalencs internacionals per a la Polifònica de
Puigreig i la Philarmònica del Mediterràni, per a TVE.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Somnis i Cançons" de Montserrat Caballé.
1992-Arranjaments i direcció musical música per a la pel.lícula "L'orquestra Club Virginia", dirigida per Manuel Iborra.
-Pianista, arranjador i director musical de la gira 92 de Joan Manuel Serrat.
1993-Arrajnaments i direcció musical del disc "Canciones de amor" de J.A. Labordeta.
1994-Arranjaments i direcció musical del disc "Molt personale" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical de la cançó "Sento plors", pel disc Us ho devia de Núra Feliu.
-Arranjaments i direcció musical del disc de Toni Subirana cantant poemes de Josep Mª de Segarra.
-Arranjaments de la cançó "Escolta es vent" per a Joan Pons i l'Orquestra Simfònica de les Balears.
1995-Col.labora en el disc "Brasa de Fènix" de Miquel Pujadó.
-Intervé en la gravació de la banda sonora de "Pareja de tres" de Carles Casas.
-Assumeix la direcció artística de l'obra "Verdaguer, canço de la terra" de Rafael Subirachs.
1997-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD "Cançons de mai" de Raimon.
-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD i concert al Palau Sant Jordi de "El cor del temps" de la Mª del Mar Bonet.
1998-Arranjaments i direcció musical del CD "Planeta imaginari" de Joan
Isaac.
-Composa la música per a l'audiovisual "L'eix transversal"
-Arranjaments i orquestració de "Soundtrack" per a l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona.
1999-Composició de ls Cantata "Popocatepetl" per a la Banda Musical de Barcelona i els escolars de les escoles públiques de Barcelona,estrenada a la Sala Oval del MNAC i també es recull en CD.
-Arranjament, piano i direcció musical del tema "Youkali" de Kurt Weill, per al CD de Lucrecia i per a la pel.lícu la "La segunda piel" de Gerardo Vera.
-Arranjaments i orquestració per al disc de Chago Meliàn, amb la Simfònica de Tenerife.
-Composició de l' Obertura i la Cantata (sobre una cançó de Joan Bibiloni) de l'Universíada 99 de Palma de Mallorca.
-Composició de la cantata "Suite Popular Internacional", per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears" i els alumnes de música de les escoles públiques.
-Director musical del I Seminari Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000-Arranjaments i direcció muusical de 10 cançons de Raimon per als CD de l' integral.
-Producció artistica del CD "De vacances" de Joan Isaac.
-Direcció artística i producció del CD "Musiques de Festa" per a l'Ajuntament de Manresa.
-Composa el musical "El retaule de la LLum", per a solistes, cor, piano i grup instrumental, en motiu del centenari de l'Orfeó Manresà.
-Estrena "Banda Sonora", una adaptació i orquestració d'algunes de les músiques més representatives de la seva carrera com a compositor de bandes sonores.
-Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA).

Produccions
Ressorgir 2014.
JZ Bach.
Concertem?.
Camp & Gershwin.
Miscel.lània.
Jazz Nadal.
Fantasia en blau.
Banda Sonora.
Tangram.

Partitures