Les llibertats d'orgue i altres absències

Manresa per diverses raons (incendis, desinterès....) conserva poca música popular, de cançó, d'entremesos o de balls tradicionals. Una d'aquestes absències és el llibre d'orgue de la Seu. Són quaderns manuscrits (la majoria dels quals pertanyents al segle XIX), en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d’improvisar a partir d’elles tot oferint un repertori amable i graciós. La seva destinació era bàsicament alegrar els oficis i celebracions del cicle nadalenc dins l’església, d’aquí que també aquest repertori es conegui com a Llibertats d’orgue. 

En la presentació de El llibre d’orgue de Lleida (Dinsic, 2003) Josep Crivillé posa en valor el treball de localització i de recerca d'aquest llibre de Lleida de Josep M. Vilar i Maria Esther-Sala "en una acció important de recerca d’arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993, en la qual van donar a conèixer l’existència de fons musicals abundants i importants força desconeguts fins al moment. Com ja s’ha dit al pròleg, aquest document juntament amb altres va arribar al nostre Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana mercès a una beca de recerca convocada per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i concedida als mateixos investigadors.El contingut d’aquest quadern és molt ric...."

El llibre d'orgue més proper a Manresa és el de Calaf:

Per saber-ne més:

Revista ALTIPLÀ DE CALAF n 8 Juliol 2005

file:///C:/Users/usuari/Downloads/el_llibre_d_orgue_de_lleida%20(3).pdf

file:///C:/Users/usuari/Downloads/calaf_mostra%20(1).pdf

Pasdoble de la Marxa de la Llum

Aquesta marxa de la Llum, basada en els Goigs de la Llum, era interpretada per la Banda de Música en la cercavila que feia a la vigília de la festivitat. Hi ha moltes versions:
Antoni Vives (1867) 
Francesc Vallés (1873)
Silvestre Peñas Echevarria (1933)Harmonització per Banda.
Damià Rius VileIla (1946) Arranjament per Banda
Josep M. Sola (1990).  Versió per a cobla.
Mn. Francesc Escorsell (1884)  titulada "Paso Doble que se toca en Manresa anunciando la fiesta de la Llum en su vigilia al medio dia"
Mn. Miquel Augé versió per a harmònium, violí i xelo

Sobre les dues últimes Alba Logan va fer un arrajament per a trio de gralles que es va tocar a la Festa de la Llum de 2015 per acompanyar imatgeria i autoritats de la sortida de l'Ofici del Carme fins la plaça de l'Ajuntament.

Pasdoble de la Marxa de la Llum .PDF

Goigs del Santuari de Santa Maria de Joncadella

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella

Ignasi Abadal, plana del Olm.

Senyora de Juncadella,

sou molt bella!

Lo cel per Vos, verge pia,

Feu, que logrém, algun dia.

...

Mes apar, que Catalunya

Es la alcunya

De la vostra devoció;

Perque vostra protecció

May s'allunya,

D'ella en la tribulació,

Guiantla, brillant Estrella.

Sou molt bella! ...

...

Si de la vostra potencia

Experiencia

Te Catalunya tant certa,

Tambe's cert la experimenta

Ab frecuencia

La bona gent, que frequenta

L'iglesia de Juncadella.

Sou molt bella! ...

...

De Juncadella la fama

Vos proclama

Per la mar, y per la terra:

En tempestats, y en la guerra

Seus reclama;

Y la vostra llum desterra

Tot perill, mal, y querella.

Sou molt bella! ...

Cançó popular a la Mare de Déu de Joncadella
A LA VERGE DE JUNCADELLA.
CANÇÓ POPULAR.
Música del mestre Nicanor Pérez
Gràfiques Nadeu

Brillant Estrella

de Juncadella,

la Verge aimada dels pelegrins;

siau, Madona,

nostra Patrona

fins a la Patria dels Serafins.

Som la Fillada

de l'encontrada,

per Vós, Maria, deixem la llar;

ens plau cantar-vos

i visitar-vos

i dir-vos Salves en vostre altar.

...

Ja fa centúries,

que a voladúries,

venen els pobles de tot el Pla;

sent Vós, Princesa,

d'aital bellesa,

qui no us estima i estimarà?

...

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella

LLetra de Jaume Boloix i Canela Premiada al Certamen cxde l'Acadèmia mariana de Lleida L'any 1914

Ja que sou tan pura i bella

que fins Déu us dona el cor:

Blanc Estel de Juncadella,

feu més gran el nostre amor.

Quan el Pla de Bages fora

deslliurat de serrains,

no poguereu bella Aurora,

amagar els raigs divins.

Anyoravau la capella

d'una cova en la foscor.

...

Prop de Vos teniu, Maria,

agraïts dos jovincells;

per la fe han sigut un dia

fets esclaus dels infidels,

Des d'Alger, l'orfa parella

us invoca de tot cor.

Llur cadena haveu rompuda

i els heu dut als llochs nadius,

per aixó sou coneguda

per la Verge dels captius.

Renoveu la maravella

deslliurant al pecador.

...

Doncs del cel sou la Portella

si un invoca el pecador;

Blanc Estel de Juncadella,

feu més gran el nostre amor.

Virolai a la Mare de Déu de Joncadella.
Lletra: mn. Anton Navarro.

Lliri del Camp que el clos de Juncadella

ompliu de dolç perfum;

de nostre cel inextingible estrella,

doneu-nos gràcia i llum!

Des d'aquell jorn feliç que una pastora

trobà de vostra Imatge el sant tresor,

Reina gentil, la terra que us adora

tornà per Vos com un verger en flor.

De Castellnou de Bages a Manresa

vostre Amor dolç a tots ens feu germans;

a vostres peus és nostra herència estesa

ruixada amb sang del cor dels catalans.

Alba eternal de nostra hermosa plana

que al braç portau al Sol que és vostre Fill;

sempre sereu la nostra capitana,

a prop de Vós no ens trobarà el perill.

Vós sou la Font de l'aigua dolça i pura

per a calmar la set del pelegrí,

Vós sou el bàlsam que les llagues cura

del cor lassat que el desengany ferí.

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.

Lletra: Mn. Josep Pont-Mn. Josep Feu

Música: Nicanor Pérez

Dibuix: Josep Herms

Inomsa 1993

Puix sou nostra sentinella

que per tot el Pla vetlleu.

Bell Estel de Juncadella,

els fills vostres empareu.

...

Nostres avis us bastien

aquest temple tan formós,

prova clara que sentien

un amor intens per Vós.

Dels devots de la comarca

l'homenatge aquí rebeu.

...

Gent de tota la contrada,

que per Pasqua acull l'Aplec,

ve per dar-vos la besada,

que és del cor el viu batec.

És diada que agermana;

del conviure és l'altaveu.

Sigueu nostra protectora,

sigueu nostre parallamps.

Beneïu, oh gran Senyora,

nostres llars i nostres camps.

Beneïu el Pla de Bages,

que us venera com sabeu.

1969

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.

Deu vols salve Reyna mia

de las Verges la mes bella:

mes pura quel llum del dia

Senyora de Juncadella.

...

En tota tribulació

en perill, en grave dany,

en malaltia, y afany,

tempestat, y aflicció

sius reclaman Verge pia

prest los deslliurau de aquella:

mes pura quel llum del dia.

...

No olvideu Verge María

Santa y resplandent Estrella,

als de vostra Confraría

destos plans de Juncadella.

 Manresa, Domingo Coma Impressor y Llibreter

 Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1858

  Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1854

  Manresa, Imprenta Abadal 1875

Imprenta i llibreria Roca 1949

Per Saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Joncadella%20%28de%20Joncadella%29

Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 

  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."



TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Abril

El dia 5 és Sant Vicent Ferrer. Llegendàries són les seves prèdiques, miracles i històries que s'en contaven. S'explica que "una doneta de Manresa, en saber que Sant Vicenç havia de sermonar, va venir a peu des d'aquella població per tal de poder-lo sentir i va deixar el marit i els fills mig abandonats. Un cop a la ciutat, tingué gran interès en confessar-se amb sant Vicenç, el qual li preguntà qui era i d'on era, i la doneta li digué que havia vingut expressament de Manresa per sentir-lo i que havia abandonat per això la seva família. El sant li ho reprovà i li digué que tenia l'obligació de curr del seu marit i de la fillada, que s'en tornés a casa seva, i que no per això deixaria de sentir-lo, puix que així ella ho desitjava. La bona dona complí les paraules del confés, i al bell punt que posava el primer peu a la llosana de la porta de casa seva, oí ben clarament la primera paraula del sermó de Sant Vicenç, que va sentir-se des de Manresa tan bé com des de la plaça del Rei, de Barcelona." (vol III-p. 258)

Imatge dels goigs de sant Valentí

El dia 25 és dia de Sant Marc. A molts indrets del Pla de Bages es repartien (i encara es fa) i beneïen panets que tenien diverses propietats curatives. També un dia com aquest "els diables van ensenyorir-se de la ciutat de Manresa. Van situar-se vora del remolí de sota el pont, i endimoniaven a tothom qui passava per allí a la vora. Els cònsols de Manresa van acudir a l'abat del monestir de Sant Benet de Bages peraquè els deixés la relíquia de sant Valentí, per tal de fer fugir els diables. El prec fou atès i el desig dels jurats va ser plenament assolit. Els goigs del sant fan al.lusió al miracle. Els de Manresa van restar tan agraïts del favor rebut del sant, que es van fer càrrec de no tornar les relíquies al monestir. El sant no se'n va sentir agradat i, per obra divina, van desaparèixer les relíquies de Manresa i van anar a parar dins d'un esbarzer del cim d'un serrat que s'aixeca entre Sant Fruitós i el monestir de Sant Benet. Les va trobar una pastoreta de la masia de les Brucardes. En saber-ho els monjos de Sant Benet, hi van anar a cercar-les en processó. En record del prodigi, al punt on foren trobades les relíquies hi van aixecar una capelleta dedicada a Sant Valentí, el nom del qual va prendre des d'aleshores el serrat. Com que la troballa va ser feta el dia d'avui, des d'aleshores cada any va celebrar-se una festa a la dita capelleta, a la qual acudien els veins de Sant Fruitós, d'Olzinelles i de Navarcles, que formaven la jurisdicció de l'abat del monestir, el qual va manar que fos festa. La capelleta  fa anys que està enrunada. Encara subsisteix l'esbarzer on foren trobades les relíquies, el qual, per més que se'l talli, sempre rebrota". (vol III-p. 310)

Maig

Era el mes dels concursos ocellistes que, segons Amades, van néixer a principis del XIX i que havien assolit la màxima importància a mitjans del mateix segle i no li consta que es practiqui fora de Catalunya. L'afició va iniciar-se a Barcelona i es va anar estenent pel territori. Cita com a nucli important la ciutat de Manresa. (vol III-p. 486)

El dia 16 és Sant Joan Nepomucè venerat "per assolir una bona sort, el qual és invocat especialment per obtenir un número ben alt en el sorteig militar". En naquest sentit  era invocada  la Mare de Déu de Joncadella, a Manresa. (vol III-p. 638)

Juny

Època de sega en els camps propis i de fer la transhumància per segar per altri. d'aquests últims hi havia moltes colles que anaven cap a Lleida passant pel "vell camí ral de Manresa a la ciutat del Segre. En arribar a Cunill, entre Calaf i Cervera, que és el darrer punt des d'on es veu el Montserrat per aquella cantonada, tots s'agenollaven, deien una salve encarats a la muntanya, i demanaven a la Moreneta protecció per a ells i sobretot, que afavorís la collita vinent, que els assegurava la feina i el pa per a un altre any". (vol III-p. 701)

El dia 20 és el dia del beat Miquel Pagès: "Fill de Manresa, baró de grans virtuts i mereisements, que morí per terres de França; el seu cos obrà portentosos miracles que li van valer gran veneració." (vol III-p. 903)

Miquel Pagès (Manresa, ca. 1400 - Castres, França, 20 de juny de 1450) fou un frare dominic. Fou venerat com a beat al si de l'Orde de Predicadors, tot i que no ha estat formalment beatificat, i es pot considerar venerable. No se'n tenen gaire dades. Atret per la religió des de petit, en 1426 ingressà com a frare al convent de Sant Domènec de Manresa. Desitjant una vida de major observança i austeritat, en 1436 anà al convent reformat de Saint-Vincent de Castres. Tingué una vida virtuosa i predicà efectivament contra els heretges; la seva manera de viure li féu guanyar l'apel·latiu popular de l'home sant. Hi morí amb fama de santedat en 1450.

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol III. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:
Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Memòria de la Setmana Santa a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu els actes de la Quaresma tal com ell els recorda. 

"El Dimecres de Cendra a la Seu es col.locava el Velum Templi (era una cortina blanca quadrada d'uns cinquanta metres quadrats), anomenat popularment "el bacallá" per la forma que prenia quan era hissat. Els ornaments de l'església eren reduïts.
Els bacallaners començaven la temporada mes activa col.locant antigament el ninot conegut per la Vella Quaresma amb set potes, significatives per la durada de la Quaresma. Antigament hom menjava congre, bacallá i arengades, essent els redós de la plaça de Sant Domènec on d'antic hi havia més botiguers d'aquesta especialitat.
En anys remots es feia la processó de la Bona Mort o manifestació externa del començ de la Quaresma. Els penitents hi acudien amb vestes negres, els carrers eren tristos, i a això s'hi afegia el fred que fa a Manresa el mes de febrer. Alguns d'ells portaven un plat de cendra sostingut amb la má esquerra mentre la dreta quedava com suspesa damunt del plat, simbolitzant que ens tornarem com pols i cendra.
En els diumenges de Quaresma tenien lloc les processons sense llums, que tenien una semblança al viacrucis, meditant en diversos punts dels carrers i places, sobre la passió.
Cada dijous tenia lloc la funció eucarística d'adoració al Santíssim, de les Quaranta Hores de veneració a la Seu. El divendres s'afegia a l'abstinéncia de carn, el dejuni rigorós.

El DIUMENGE DE RAMS era el dia de gran festa per a la mainada, hom si podia estrenava alguna pega de vestir, preludi de la Pasqua, en alguns casos. Els infants lluïen palmes ornades amb garlandes comestibles de pastisseria o llaçades i garlandes de plata. Després de la benedicció deis Rams es feia la processó i en arribar a casa es prenien algunes fulles de les palmes, fent unes creus que hom col.locava darrera les portes, per preservar de mals. Els palmons i palmes es portaven a l'església mes propera per guarnir el monument del Dijous Sant. Aquests palmons després es recollien i es posaven als balcons i finestres per preservar de les tempestats.
El vespre d'aquest dia sortia la processó dels Dolors, amb els armats, amb soroll de llances, de peus i al so del timbal amb la planyívola Marxa dels Armats, joia del nostre folklore. Els armats feien l'Estrella entorn el Penó carmesí que portava el Capitá Manaia. Aquest penó duia les lletres S.P.Q.R. Hi acudien penitents amb vesta negre amb dues llargues fileres, i, al mig, una altra filera de penitents portant quaranta-quatre improperis o atributs de la passió, intercalant-se entre els passos dels Dolors de la Mare de Déu.

El DIMECRES SANT les campanes de la Seu tocaven a Tenebres i a l'Altar Major es col-locava un gros canelobre en forma triangular -el Tenebrari- amb catorze ciris de color groc i un de blanc al mig. Els canonges i beneficiáis cantaven els salms, apagant-se al final de cada salm un ciri, fins que restava sols encès el del mig, de color blanc, -la Verge María-, el qual era retirat i deixat darrera l'altar Major. En amagar-se aquest ciri la mainada començava el gran repicar de fasos i matraques per foragitar els jueus.

El DIJOUS SANT el paborde celebrava els oficis i, des de molt temps antic, es servia un menjar als pobres en record del Sant Sopar, aquest ápat era abundós, mentre que, segons m'havien dit, els clergues menjaven sols cigrons cuits i congre.
El vespre d'aquest dia tenia lloc la processó deis Gremis amb els passos portats per cada gremi. Aquests passos foren destruits el 1874, pero la processó deixà de fer-se el 1868; fou recuperada l'any 1950, celebrant-la pero el Divendres Sant. Finalment, es va deixar de fer l'any 1979.
El Dijous Sant al monument s'hi posaven els "maigs" planta que, per fer-la créixer, col.locaven enmig d'una torreta envoltada de cánem, grans d'escaiola, mill i llenties, i es deixava en una habitació a les fosques, regant-la amb aigua tots els dies, i així creixien aqüestes plantes que tenien una forma de cabellera blanca tirant a groe a semblança dels palmons.
Durant la tarda i vesprada es visitaven els monuments al Santíssim en les diferents esglésies de la ciutat.

Dibuix de Joan Vilanova

El DISSABTE DE GLORIA es descobria l'altar Major i al Gloria s'engegaven les campanes i de bon matí ja es cantaven les caramelles escampant arreu l'alegría juvenil de la Pasqua.
Recordó encara la impressió que produiïa la diada del Dijous Sant i del Divendres Sant, procurant no fer soroll, sense cotxes al carrer, amb les llargues fueres de famílies que amb el bo i millor dels seus vestits acudien a visitar els monuments instal.lats al llarg d'una trentena de temples de la ciutat, amb silenci, (trencat només peí soroll de les sabates amb talons alts); amb ramets de farigola que tenia una virtut especial en ésser collida quan el bon Jesús era al monument. Amb la presencia de persones als primers bancs de les esglésies, fent torns de vetlla al monument i al carrer, els Cors de Clavé cantaven fervorosament la passió, donant un toe d'amor i de reverencia a Jesús.

I des del 1950, al vespre, la gran processó del Divendres Sant, amb penitents amb vestes de molts colors diferents, amb la marxa dels armats, els passos, els passos vivents i la Banda Municipal tocant marxes fúnebres: la de Chopin i la de Mendelsohn, era presidida per les autoritats, amb els soldats i presenciada per una concorréncia massiva de gent als carrers; amb la Dansa de la Mort. Durant molts anys, tot Manresa visque amb il.lusió i fervor aquesta processó.
Les processons de Setmana Santa tingueren molta acceptació, i jo ho recordó encara. Al matí del Diumenge de Rams els armats ja sortien a fer l'estrella. Els passos que concorden a la processó eren exposats a l'entrada d'algunes cases del barrí Antic. Així a la Plana de l'Om, a Cal Oller-Vives, hi col.locaven el Sant Sepulcre. Al carrer de les Monges caputxines, a Can Vila, hi instal.laven el pas del carrer de 1'Amargura; a Cal Gomis al carrer del Born, el pas de la Verge de la Soledat; i a la Seu, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Crist de la Reparadora. Cap a la tarda els armats acudien a casa del Prior dels Dolors i, amb ell i congregants amb el Guió, anaven a recollir els passos que es portaven cap a la Seu per començar la processó."

TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990

Cançons sobre Manresa

De fora de la ciutat i de dins estant, el nom de Manresa amb més o menys qualificatius i descripcions, ha anat sortint en la música. Escoltem-ne uns quants (cliqueu el títol):

La trinca: "Tango" (L'últim tango a Manresa) (1973)

"Amor meu, vine aquí,

ballem l'últim tango a Manresa,

i abans de que quedis estesa,

garrella meva, has de fruir.

Si el trobes estantís,

aquest últim tango a Manresa,

jo et cantaré la Marsellesa

i et semblarà que ets a París."

Societat Coral La Unió Manresana: "La Sardana de Manresa" (1973) 

Fusioon: "Suite Minorisa" (1975)

La Brigada Fantasma: "Manresa de nit" (1981)

"Manresa de nit, 

Manresa de nit,

petita ciutat adormida

a la vora del temps

reposa la vida

de negre i argent."

Cabrianes Motor City: "Manreskà" (90')

Gossos: "Baby only you" (1996)

"Sé que era divendres, 

sortia del "Rio" perquè estava cansat

quan un cotxe va parar 

i ella va baixar. 

Acompanya'm a donar el volt

que avui jo em trobo sol, 

dins del cotxe vam fer de tot

i ella em deia tu, només tu."

Brams: "De bar en bar" (1999)

"De bar en bar

de Salses a Guardamar

Si són Fires a Girona

a Banyoles o a Figueres

l'Aplec del Cargol

l'Alternativa de Manresa

Agafa la garrafa 

que és festa major"

M'apunto a Manresa (2005)

“El nostre amor és savi,

m'apunto a tu 

no busco res a canvi 

m'apunto a tu. 

i encara que em facis mal, 

tu ets el pa i jo sóc la sal 

de Manresa ara i per sempre 

formo part 

el nostre amor és màgic, 

m'apunto a tu”

Julio Madrid: "Manresa es mi ciudad" (2007)

"Es Catalunya central

una bonita ciudad 

que se llama Manresa 

la Catalunya central. 

Es Catalunya central

una bonita ciudad 

donde el milagro de la luz

es hizo un dia realidad."

Els Pets: "Mala cara" (2007) 

"Tu treballes a Manresa,

jo quan plego agafo el tren.

Tinc només la nit per veure´t

en aquell bar d'ambient."

Ai Ai Ai: "Vaig i Vinc" (2008)

"Del túnel de Parpers passat Argentona

Enfilo Granollers i me'n vaig a Vic

Jalem al Petricó tot passant l'estona

I faig cap a Manresa de content"

Plouen Catximbes: "Cafè de l'Havana" (2008)

"És divendres i estic amb mi

Tinc calés a la butxaca,

és estrany també en mi

Vaig amb presses caminant

Des de lluny ja veig la plaça

i que hi sigui per molts anys

Dins l'Havana, és un lloc estrany

que si hi vas és com ser a casa

i sinó un parany

Les ampolles van desfilant,

és el ritme frenètic

que al Roger li agrada tant"

La Cosa es Mostra: "Manresa" (2010)

"Aquí hay casas ocupas

chulos con gorras i rupas

yonkis fumando plata

Manresa city hoy

la ponemos en el mapa"

Ecos del Sur: "Nuestra otra Andalucía" (2010)

"Barcelona está llena de arte

Andalucía le vino a cantar

Y nuestro duende ya está en todas partes

Y en los alrededores de la gran ciudad

Santa Coloma, Manresa y Tarrasa

San Adrián, Badalona y Mollet"

Bye Bye Pedro: "Bye Bye Manresa" (2012)

"Hoy sale el sol

en mi ciudad

es Manresa

i no está tan mal.

Tienes que venir

a visitar

la calle Cós i la calle hospital

es donde mejor te trataran."

La Coixinera "Mar i muntanya"(2013)

"A Berga trobem la Patum
I allà a Alcoi com és costum
Tenen els moros i cristians
Però tots són bons catalans
A Arenys en pengen naps i cols
I a Canaletes pel futbol
A Manresa, Correfoc
Un que no és vist enlloc"

Sabor de Gràcia: "Gitanos Catalans" (2015)

"Hi ha gitanos a Gràcia

i al barri d'Hostafrancs

a Tarragona i a Lleida

i al barri del Raval.

Hi ha gitanos a Reus,

Girona, Manresa i Mataró

hi ha gitanos catalans

per tot el món"

Kelu: "Por las calles de Manresa" (2015)

"Se que vengo tumbao

que voy siempre regalao

por las calles de Manresa.

Dicen que estoy to zumbao

que me encuentro en to los laos

que no siento la cabeza."

Gossos: "La llum que portes dins Manresa" (2016)

Si en coneixeu cap altra feu-m'ho saber que n'acabarem de fer la col.lecció!!!
(Moltes gràcies Marc, Núria, Joan, Júlia i Juan)