InCordis

Des d’abans de l’estiu de 2013 es va començar a construir a Manresa un nou cor que estava vinculat a l’Ateneu Popular “La Sèquia”, un antic convent “okupat” del barri vell de Manresa. El concert de presentació va ser al mateix Ateneu el diumenge 10 de novembre. Va néixer amb la idea d'esdevenir un "cor de queixes".

A Finlàndia fan servir l’expressió «cor de queixes» quan hi ha un grupet de persones que es queixen d’alguna cosa. Algú va decidir agafar-ho en sentit literal i crear el primer “COR DE QUEIXES”, és a dir una coral que exposa en forma de cançons les queixes d’una societat. La idea va quallar en altres cors de molts països

El procés és el següent: pluja d’idees dels cantaires (de què ens queixem?); construcció del text; encàrrec de la música a un músic; assaig de la cançó; interpretació en públic, preferentment en format flashmob (actuació inesperada en lloc públic); enregistrament de l’actuació i penjada a Internet.

A partir de mitjans de 2014 el cor abandona els pressupòsits de Cor de queixa i contiua la seva vida com a InCordis amb un repertori de protesta i reivindicatiu.

No es demana cap tipus experiència coral prèvia ni de coneixement específic, solament ganes d'expressar-se i cantar. La direcció és de J. M. Vilar i assagen els divendres de dos quarts de nou a les deu a l'Ateneu La Séquia, hi sereu molt benvinguts.

LA CANÇÓ DE L'ATENEU LA SÈQUIA

Música: Raimon Bonvehi
Lletra: Montse Masdeu i Cor de Queixes.

La terra per a qui la treballa.
Els espais per a qui els utilitza.
L'autogestió i l'assemblearisme
és el nostre crit!

Som l'Ateneu la Sèquia,
espai alliberat.
Som l'Ateneu la Sèquia,
estem per la llibertat.

Els col·lectius som l'Ateneu,
les nostres lluites són en peu.
Veniu, entreu, participeu:
ecologistes, feministes i anticapitalistes.

Fem xerrades i formacions,
debats, trobades i accions
festes i reivindicacions
i fins i tot cançons!

Som l'Ateneu la Sèquia,
espai alliberat.
Som l'Ateneu la Sèquia,
ningú ens mourà d'aquí!

Som l'Ateneu la Sèquia
regirant consciències,
clamant les injustícies,
creant alternatives.

La terra per a qui la treballa!
Els espais per a qui els utilitza!
L'Ateneu la Sèquia per a totes!
L'Ateneu la Sèquia per a totes!

Cançó de l'Ateneu .PDF

Concerts de l'any 2013

• 19 de novembre: Presentació del Cor de queixes.
• 21 de novembre: Manifestació contra el desallotjament de l'Ateneu la Séquia.

inCORdis amb Bella ciao

Concerts de l'any 2014

• 18 de gener: Quart aniversari de l'Ateneu la Séquia.
• 14 de març: Participació a capitanes de abril.
• 25 d'abril: Cinquè aniversari de la colla bastonera Manrússia van del pal.
• 28 de maig: Inauguració de la biblioteca de l'Ateneu la Séquia.
• 5 de juliol: Concert a Cal Cases.
• 31 de juliol: Concert a la FMA.
• 10 de setembre: Actes de l'11 de setembre.
• 26 de setembre: Col.laboració amb el casal Flors Sirera.
• 20 de desembre: Cagatió popular de la FMA.

Concerts de l'any 2015

• 6 de febrer: Concert a l'Ateneu de Berga.
• 21 de març: Trobada amb la coral desaCORd de Gràcia.

Trobada amb la coral desaCORd de Gràcia.

• 9 d’abril: Col·laboració en l’Acte de la CUP de la Catalunya central, al Teatre Conservatori
• 18 d’abril: Col·laboració en l’acte de la CUP, a la Plana de l’Om.
• 30 d’abril: Trobada de cors socials, a Manresa.
• 4 de juliol: Concert a la festa major-8è aniversari de Cal Cases.
• 10 d’octubre: Col·laboració en l’acte Tots som Estrep, a la Plaça Major
• 17 d’octubre: Col·laboració en l’acció d’Ada Vilaró, a la Fira Mediterrània.
• 15 de novembre: Concert al bar La Figuera, d’Artés.
• Finals de desembre i principis de gener cantada de nadales reivindicatives pels carrers de Manresa.

Concerts de l'any 2016

• 12 de febrer: Col·laboració en el concert de la Dharma, al Kursaal.
• 16 d’abril: Trobada amb desaCORd a Cal Cases.
• 22 d’abril: Col·laboració amb la concentració de rebuig per l’atac a l’Estrep, a la Plana de l’Om.
• 29 d’abril: Concert-presentació del llibre “Llibertat, 50 poemes de revolta” de Jaume Subirana, a la biblioteca de Navarcles.
• 28-29 de maig: viatge a Brussel·les amb concert
• 16 de juliol: Concert a la festa major- 9è aniversari de Cal Cases.

Per saber-ne més:

Partitures d'inCORdis
I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

El Conservatori de Música a Manresa

És evident que la necessitat d'ensenyament musical a la nostra ciutat ha anat lligat sempre a l'ordenament social, polític, pedagògic i de pensament de cada época. Durant molts segles l'ensenyament musical va estar en mans de l'Església a través de la Capella de la Seu (documentada des del 1611). A mitjans del segle XIX la desamortització, el romanticisme i noves necessitats musicals mouen l'ensenyament musical cap als Conservatoris, que eren d'orígen fonamentalment privat. O consolidat el segle XX i amb els corrents de democratització de l'ensenyament i la cultura, governs i ajuntaments també hi participen. I a les darreries del segle XX amb l'adveniment de noves músiques, expressions musicals i la renovació pedagógica es creen noves formes d'ensenyar-la (es crea l'escola de música Esclat el 1976).
Així doncs la historia del Conservatori de Manresa esdevé a través de tot el segle XX un reflex de tot aquest camí:

1845 (Reial Ordre del 17 de març). Es cedeix l’edifici que havia estat el Convent de Sant Domènec a l’Ajuntament per finalitats docents.

1849. L’Ajuntament ho cedeix a dues escoles d’ensenyament primari i comencen els projectes per construir-hi un Conservatori.

1855. Projecte elaborat per Marià Vallès i Julio César Tantalora com a còpia dels esquemes de funcionament de les Capelles (s’aprèn mentre s’exerceix com a músic a la banda). S’estableix al col·legi Sant Ignasi.

1876. L’Ajuntament accepta la proposta d’un grup de manresans per establir a l’ex convent de Sant Domènec la “Sociedad del Conservatorio de Música y Declamación de Manresa” que ha de nodrir de músics el teatre (acabat el 1878).

1897. Es presenta el projecte de creació d'un Conservatori auspiciat per I’Ajuntament que encara estava en funcionament els primers anys del segle XX.

1910 (març). Creació de l’escola de música de l’Orfeó Manresà en conveni amb la Junta de Govern del Conservatorio de Música y Declamación  Es donen classes de solfeig i gimnàstica rítmica (mètode Dalcroze). S’instal·la a l’edifici del Conservatori.

1911 i 1913. L’Orfeó demana a l’ajuntament reconeixement i pressupost fix.

1914 (15 de gener). En Joaquim Pecanins, com a mestre - director de I ‘Orfeó Manresa, proposa la creació d'una Escola Municipal de Música  que fos ampliació dels estudis del Orfeó Manresà.

1914 (3 de setembre). A proposta de Joaquim Pecanins es transforma l’escola de l’Orfeó en I'Escola Municipal de Música i obté assignació de pressupost municipal.

1930. Es pren la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música.

1932. Creació definitiva de I'Escola Municipal de Música.  Guanya el concurs de director Miquel Blanch i es confecciona el reglament.

1936-1948. Ocupa un pis al carrer Sobrerroca.

1966. Decret de 10/9/66 (BOE 24-10-66) pel qual es reconeix com a Conservatori elemental de música.

1979. Decret de 13/7/79 (BOE 27-8-79), pel que s'autoritza el grau professional.

2002. Instal·lació del Conservatori a l’antiga fàbrica Balcells.

Cronología extreta de:

Consevatori al segle XIX de J. M. Vilar .PDF

Conservatori. Antecedents i orígen. J. M. Vilar .PDF

Conservatori. La història. Valentí Vilar .PDF

http://www.conservatori-manresa.cat/historia.php

La música a la Innocentada

Si no m'he descontat, aquest any es farà la 56ena edició de la Innocentada de Manresa. Agustí Soler Mas en va ser l'iniciador i l'alma mater fins la seva mort (ens va deixar l'any 2002), però malgrat no ser-hi, cada any hi ha hagut proposta i representació nova.
Conegut és que la Innocentada és, per dir-ho d'alguna manera, una obra total, és a dir, un compendi de text, dansa, música, escenografia...
Em voldria centrar, tal com correspon a aquest blog, en la música. És ben significatiu el gran nombre de músics i grups tant de Manresa com del Bages que hi han participat.

Músics i grups que han compost o intervingut en la Innocentada: (esbós proporcionat per Anna Soler)

1957 1ª Innocentada: “La sardana dels geperuts”. Interpretació del cant dels ocells a càrrec de Manuel Font.

1958 2ª Innocentada: “El pati de les oques”. Cor de cambra de l’Orfeó Manresa.

1959 3ª Innocentada“: Tres dragons” Josep Forradellas. Coral infantil AFM (o agrupació manresana del folklore).

1960 4ª Innocentada: “Qui soc?” Josep Forradellas. Coral infantil Sant Jordi (Dir. J.Mª Bozzo).

1961 5ª Innocentada: “El casament” (d’humor i sàtira). Tuna universitària de l’Agrupació MF. “Los Álamos”, conjunt musical (son 5 però sonen com 10)

1962 6ª Innocentada: “El natalici”. Conjunt “Bufaimou”.

1963 7ª Innocentada: “Tele-innocentada” (Carlins).

1964 8ª Innocentada: “Som nosaltres”. Rondalla de l’AMF, Germanes ROS. Speedy Jets, amb el seu cantant Ignasi Bohigas (los muchachos rápidos del instrumento). Direcció musical: Josep Mª Solà.

1965 9ª Innocentada: “El tren de la felicitat”. Germanetes Vilaseca (germanes ye-ye), Josep Forradellas, veu.

1966 10ª Innocentada “Desè aniversari, gran innocentada”: Conjunt Royal, Germanes ROS.

1967 11ª Innocentada “La innocentada submarina”.

1968 12ª Innocentada “ La Innocentada en festes”.

1969 13ª Innocentada “La innocentada supersticiosa”.

1970 14ª Innocentada “ Parador el Cèrvol” (Sala Loyola).

1971 15ª Innocentada “Oh any 3.000”.

1972 16ª Innocentada “ El nen de Li-Dom”.

1973 17ª Innocentada “ Els llits de Valldemosa”.

1974 18ª Innocentada: "Vessa Vesubi!”. Tercet Cap de Creus de Cadaqués, Josep Canamasas, veu, Rondalla popular de l'Agrupació Manresana del folklore, Orquestra de la Innocentada (dir musical Josep Mª Solà).

1975 19ª Innocentada: "Ja sé que no s’estila" (interpretada al Casino). Amb l’orquestra de corda “Art”, el tercet “cap de creus” de Cadaqués, Josep Canamasas  (veu), Rondalla popular AMF.

1976  20ª Innocentada “Listz Evasió” (Hotel Pere III). Josep Canamasas i Marcel Gros, veu

1977  21ª Innocentada  “Apartat 279”(Pista Castell). Rondalla popular AMF, Josep Canamasas.

1978  22ª Innocentada “El Califa sabater” (Carlins). Josep Canamasas, veu.

1979  23ª Innocentada “La filo i el filet”.

1980  24ª Innocentada “ Barroc shop”. Director musical Josep Mª Solà.

1981  25ª Innocentada: “Noces d’argent” (Teatre Conservatori). Rondalla A.C.B., Estudi 80, Josep Mª Solà

1982  26ª Innocentada: “Fromm, Fromm, xim, pom!”.

1983  27ª Innocentada- “I jo què?” (Sala Ciutat). Música original i tocada en directe per Manel Camp (i Lluís Ribalta, Jordi Camp i Toni Xuclà).

1984  28ª Innocentada: “Tagore sir o no sir”. Música original i tocada en directe per Manel Camp (i Lluís Ribalta, bateria, Jordi Camp, baix i Josep Padró flauta travessera).

1985  29ª Innocentada: “Lladres pillos i gormands”. Música original i interpretada per Ramón Escalé.

1986  30ª Innocentada: “Hola Norbert!”. Música original i interpretada per Celestí Vall.

1987  31ª Innocentada: “El gronxador”.

1988  32ª Innocentada: “Simposi”.

1989 (gener 90)  33ª Innocentada: “Casting”. Música de Fabius Cata (Jordi Ribot, Xavi Serrano i Miquel Serra)

1990  34ª Innocentada: “Telefoni’m, si us plau”( Conservatori).

1991  35ª Innocentada: “Colli’m l’aixeta, que balla!”. Gabriel Coll, violí, Anna Soler , veu (Sala Ciutat).

1992 (gener 93), - 36ª Innocentada: “Manca parket” (Reatre Conservatori).

1994 (gener)  37ª Innocentada:  “Parit al maig“ (Sala ciutat). Cor de la Innocentada. Arranjaments cor: Pep Torras.

1995  38ª Innocentada: “Prohibit ballar”. Cor de la Innocentada amb 20 cantants. Arranjaments cor: Pep Torras.

1996  39ª Innocentada: “Llocs perillosos” (Conservatori). Cor de la Innocentada.

1997  40ª Innocentada: “Stenka Razin”. Cor de la Innocentada amb 21 veus.

1998   41ª Innocentada: “Sifilis Daurada”. Viviana Salisi, piano , Isidre Badia i Àngels Padró veu i Cor de la Innocentada amb 16 veus.

1999  42ª Innocentada: “Erectina 3000”. 18 veus al cor, Big Band de Santpedor de la fundació Cerdans-Sallés, Pep Torras , sardana (cor)

2000  43ª Innocentada: “Favets i Tremendos”.

2001  44ª Innocentada: “Black, la Manresa fosca”. Ramón Escalé, Lluís Ribalta (bateria) i Ignasi Zamora (baix) amb el cor: Esclat Gospel Singers.

2002  45ª Innocentada: “ Minorisa mon amour”. (7-11-2002 Mor Agustí Soler).

2003  46ª Innocentada: “ Fum, fum, fum, Salelles”.

2004  47ª Innocentada: “ El musical d’en Bisbal”.

2005  48ª Innocentada: “Cantant viva el Rey”.

2006  49ª Innocentada: “ Habemus Cristo”.

2007  50ª Innocentada: “La revolta dels Innocents”.

2008  51ª Innocentada: “ Noces d’or”.

2009  52ª Innocentada: “M’apunto a Manresa, i tu…t’hi apuntes?”. Música de Toni Santiago.

2010  53ª Innocentada: “Oms i la Llum filosofal”.

2011  54ª Innocentada: “ Paco No-Do”.

2012  55ª Innocentada: “La profecia, l’Il·luminat i el Déu que els afarta"

2013  56ª Innocentada: “Manrúsia, ciutat olímpica"
2014  57ª Innocentada: "L'alcalde i la cupletista"
2015  58ª Innocentada: "Francesc, véns o no véns?"

La Innocentada explicada per l'Agustí .PDF

La Innocentada de Manresa (anys 70 fins 1988).

La Innocentada de Manresa (de 1988 a 1993)

La Innocentada de Manresa (de 1993 a 1998)

La Innocentada de Manresa (de 1998 a 2001)

Ball de gralles

El primer ball de gralles a Manresa es va celebrar el passat 30 d'agost de 2013 a la Plana de l'Om com a acte de la Festa Major.
Els balls de gralles és una tradició de fa anys de moltes poblacions de la Catalunya nova (Vilafranca, Sitges, Tarragona, Reus...) en la qual els grallers locals fan ballar als assistents amb peces de moda, ritmes nous, ballables, estrenes... Un gran moment per fer lluir el treball realitzat per cada colla.
L'Alba Logan és la "culpable" de que tots els grallers de Manresa ens poguéssim trobar en aquest primer ball i demostrar que el nivell de la gralla a la ciutat és més que correcte i que té el futur ben viu.

Tots els grups participants i les peces interpretades.

Una de les partitures: The Final Countdown by Europe 

(No he pogut trobar més fotos.

Si algú en tingués dels altres grups m'agradaria incorporar-les a l'entrada)

Josep Maria Descarga i Obradors

Josep M. Descarga i Obradors, neix a Manresa el 9 d’octubre de 1927. L’any 1935 li proposen cantar al Cor de la Cova de Sant Ignasi. Durant la guerra li fa de mestre Mn. Valentí Santamaria. L’any 1939 va al Col·legi La Salle com alumne i formant part de la coral. L’any 1941 inicia els estudis musicals a l’Escola de Música, del carrer de Sobrerroca i forma part de la Capella de Música de la Cova i, alhora, de la Congregació Mariana. Amb el P. Ferran Torra funden la Coral Sant Lluís, assajant i cantant les caramelles, a la processó de Corpus, i en concerts literari-musicals al local del carrer de la Mel (antic Casal Regionalista). Havia estat membre del doble Quartet Santa Maria de l’AC de la Seu que dirigia Mn. Pla, i amb alguns dels seus components ingressen a la Secció Coral Mixta que dirigia el mestre Agustí Coll (a l’espera que un dia pogués actuar amb el nom de l’Orfeó Manresà, fet que s’esdevingué el febrer de l’any 1948). Josep M. Descarga posseía una preciosa veu, i alhora coneixia la litúrgia, qualitats per les quals era requerit sovint, per la cobla La Principal de Bages o l’Orquestra Farrés per dirigir i reforçar el cant de les misses polifòniques, en festes majors de molts pobles.
Interpreta unes cançons davant el mestre Pere Vallribera, Director del Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on entra com a becari estudiant tota la carrera de cant entre els anys 1950-1958. Reb consells especialment del professor Josep M. Roma i, d’italià de la Sra. Negre, mestres que li fan classes els diumenges, per compaginar amb la seva feina laboral de forner, treball aquest, que deixa aviat per un altre que li permet compaginar els estudis a Barcelona, mantenint contacte amb persones vinculades al Teatre Liceu. Les seves qualitats musicals li permeteren estar tres temporades al Liceu, estrenant entre d’altres l’òpera “Il ritorno de Don Pietro” de Mozart. Opta a les oposicions per la càtedra de cant, assolint el Diploma i Medalla de plata. Reb propostes per actuar a altres escenaris, però hi renuncia.

Josep Maria Descarga cantant en un concert a la Sala d’Actes del Coro el 19 de març de 1954. 

Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

L’any 1956, el director de la Capella de Música de la Seu, Agustí Coll, el nomena Subdirector de la mateixa. Nomenat tembé director de la Societat Coral Sant Josep de Manresa, que li transforma la manera de cantar, aconseguint una millora en l’emissió de les veus i l’expressió, per un repertori i estil poc valorat, a causa de la falta de coneixement d’aquestes formacions, sens oblidar però, la il·lusió i l’abnegació que els cantaires hi dedicaven, assajant els vespres després de la jornada de treball. 

Josep Maria Descarga dirigint el Coro en un concert 

de Caramelles a la Plaça de l’Ajuntament l’any 1958.

Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

És així quan l’any 1959 participa en la 1a Trobada de Cors de Clavé a la Plaça Major de Manresa i se li confia la direcció durant tres temporades del Cor Federatiu, en la trobada de corals claverianes a la Plaça de Catalunya de Barcelona. És nomenat Subdirector de l’Orfeó Manresà. Paral·lelament funda el Cor de Cambra de l’Orfeó Manresà format per setze cantaires i fa el muntatge de les il·lustracions musicals d’El Poema de Nadal, de Josep M. De Sagarra, amb un recitador extraordinari, l’Àngel Tulleuda, i que dirigirà fins l’any 1986, unes cent-trenta vegades, en nombroses poblacions de tot Catalunya, destacant les interpretacions al Monestir de Montserrat (1968); Palau de la Generalitat (1979) Auditori Pau Casals-El Vendrell (1983) Ajuntament de Manresa (1985) entra d’altres.

Interpretació del Poema de Nadal el dia de Nadal de 1972 a la Sala del Conservatori Municipal de Música.

Fotografia d’Antoni Quintana Torres a El Pou de la gallina Desembre de 2007

Canta de baríton solista a la “IX Simfonia” de Beethoven (1962) i en la “Missa de la Coronació” de Mozart (1966). 

Amb la il·lusió de renovar el repertori de l’Orfeó per fer-lo atraient a nous públics, incorpora negro spirituals, a veus soles, primerament, i després en ocasions amb acompanyament d’un trio rítmic (format per Batista Solans, Vilanova, i Joan Adam, i en alguna ocasió excepcional, l’organista Lou Bennet). L’any 1976 es nomenat Director de l’Orfeó Manresà, un substitució d’Agustí Coll, que morí el novembre de 1976. L’any 1977 l’Orfeó Manresà celebra el 75è aniversari de la fundació, i li correspon preparar a l’Orfeó les obres escollides: la Missa de la Coronació i la difícil cantata “Alexander Newsky” de Prokofiev 

L’agost de 1980 dirigeix diversos concerts a l’Orfeó Manresà, de viatge a la Catalunya Nord. Tanmateix, el 1981 al Mozarteum de Salzburg, i a l’Ambaixada d’Espanya a Viena. 

Com a vicepresident de Joventuts Musicals, coordinà les jornades de Direcció Coral, treballà per portar la música als barris, amb l’Orfeó i la Banda de Música. Fomentà els cicles de Nits Musicals. L’any 1981 participa en l’elaboració dels estatuts de la Federació Catalana d’Entitats Corals, que s’aproven a Manresa, l’any següent. Dirigeix el Cant Comú en diversos aplecs i rodes corals, en especial les del Bages-Berguedà. L’any 1989, dirigeix el concert de cloenda del 75è aniversari de la fundació de l’Orfeó Berguedà. Una altra activitat especialment cuidada fou el Concert Claverià de la Festa Major de Manresa, durant més de 10 anys, on s’aplegaven més de cinc-cents cantaires, en ocasions acompanyats per la Banda Municipal de Música o La Principal de Bages. Treballà amb un esforç extraordinari en els assaigs del Te Deum (de Purcell i de Charpentier) 

A la tardor de l’any 1986, Josep M. Descarga renuncià voluntàriament, de forma irrevocable a la direcció de l’Orfeó Manresà, sens deixar però de complir els concerts i activitats compromeses.

Mor l'any 2006.

Partitura de Vinyes verdes amb música de J.M. Descarga

Orfeó Manresà (Història)

Els inicis. 

De: http://www.orfeomanresa.com/

"L'Orfeó Manresà va néixer el cinc d'octubre del 1901 en un moment històric d'expansió de la ciutat, fruit d'aquella època romàntica i apassionada de la renaixença catalana, on la ciutat incrementa els seus equipaments i en la que proliferen diaris i setmanaris d'informació.

Una mostra del creixement de les inquietuds culturals de la ciutat, és el naixement de l'Orfeó Manresà, arran d'un concert de l'Orfeó Català l'1 de setembre, que va causar molt impacte entre els membres de les entitats locals. Un grup d'entusiastes de la Lliga Regional i de l'Associació Obrera Catalanista, i sota l'impuls de l'Estanislau Casas, van treballar per crear un cor a la ciutat, a la semblança de l'Orfeó Català, aglutinant persones de diferents entitats, de diferents estrats socials i amb la clara voluntat de difondre i consolidar la llengua catalana, tot cantant i aprenent música.

L'èxit d'aquella visita de l'Orfeó Català ser memorable, tant per la qualitat musical del concert com per la llavor que deixava sembrada. El dia 12 de setembre es formà la comissió organitzadora, composta per Josep Noguera, Andreu Cabot, Josep Robèda, Ricard Cornet, Francesc Mª Capella, Andreu Pons, en Narcis Martrus i el mateix Estanislau Casas, acompanyats per en Leonci Soler i March, que va avançar els diners necessaris per realitzar aquests treballs.

El primer diumenge d'octubre de 1901, es fundava l'Orfeó, comptant amb la simpatia de la majoria de sectors i estaments de la ciutat. Naixíem en una època en que l'interès per la cultura popular apareixia arreu d'Europa de la mà del Romanticisme i a Catalunya, amb la Renaixença, que significà el retrobament, per part de les esferes intel·lectuals, dels valors autòctons, a la vegada que va constituir el punt de partida de la recuperació nacional de Catalunya. 

En aquesta reunió magna de constitució tinguda a la sala consistorial de la Casa de la Ciutat, on s'aprovaren els estatuts i reglaments, es nombrà el primer consell directiu, presidit per en Josep Jordana. 

El 28 d'octubre de 1901 va quedar establert el primer local social de l'entitat, al primer pis de la casa nº 56 del carrer d'Urgell, començant en aquest dia l'ensenyança de solfeig a les tres seccions. 

Orfeó Manresà al bosc de les Marcetes el 1902
(Arxiu Jaume Pons)

A data de 15 de febrer de l’any 1903, el cos coral, constava de 27 senyoretes, 26 homes i 17 nois. Els socis protectors eren vuitanta. 

El debut públic de l'Orfeó tingué lloc el 23 de novembre de 1902, al santuari de la Mare de Déu de la Salut, de Viladordis. En aquesta ocasió va estrenar-se una Pregària, composta per Estanislau Casas i Lluís Ribera damunt lletra de mossèn Jaume Valls i Pomés, la qual, a tall d'himne oficiós de l'Orfeó, fou costum d'interpretar. 

El concert de presentació oficial va celebrar-se el diumenge 18 de gener de 1903, a teatre del Gremi d'Agricultors, però el primer gran concert públic es va realitzar el 20 de setembre de 1903 al teatre Conservatori, el mateix dia en que va ser beneida la senyera de l'entitat."

Tos dos dissenyats per en Francesc Cuixart i Barjau (web de l'Orfeó)

República, guerra i postguerra. 

De: GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Editorial Efados, 2001

"El 23 de febrer de 1921, el mestre Miguel Blanch es va estrenar com a director de l'Orfeó. També va ser el fundador de I'Escola de Música de Manresa, en transformar en municipal l’escola de música de l'entitat coral.

Entre el novembre de 1926 i I'octubre de l'any següent, l'Orfeó va celebrar les noces d'argent, els 25 anys de la seva fundació. El programa festiu va ser ric i variat, i es va commemorar la primera visita de l'Orfeó Català amb unes noves actuacions d'ambdues corals. Precisament durant aquesta època, les dones de l'Orfeó portaven un vestit curt –fins al genoll- de color blanc i es va instaurar dur mantellina igual que l'Orfeó Català. La mantellina, però, va durar molt poc i temps després es va suprimir. Mes endavant, es va canviar la vestimenta i les dones van començar a anar vestides de color negre, la majoria amb vestit llarg, exceptuant quatre o cinc cantaires que anaven curtes. Els nois també van passar a vestir-se de color negre amb un llacet blanc al coll.

Amb la Guerra de 1936 es van suspendre les activitats. La mort del mestre Miguel Blanch, l'enderrocament del local social -al costal de I' església de Sant Pere Màrtir- i la dispersió dels cantaires van ser cabdals per a la seva dissolució. No es va permetre la reconstitució de la societat ni que actués

(Web memoria.cat)

fins després de gairebé dotze anys de silenci. L' Orfeó reaparegué en públic per la Llum, el febrer de 1948, amb un nou director al capdavant, el mestre Agustí Coll, que havia recuperat el caliu de l'antiga entitat amb l'anomenada Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música. Mentre esperava el moment de reconstituir-se com a orfeó i malgrat la situació adversa, aquest grup va continuar assajant. Així, antics cantaires retornaren al seu estimat Orfeó. 

Foto de l'arxiu de l'Orfeó publicada a l'Abans.

A la postguerra, el primer president de I'entitat va ser Eduard Puig, seguit de Pere Vila i, anys mes tard, Josep M. Vives Llambí. Aquest darrer es recordat especialment per haver acostat l'Orfeó als manresans i instaurat la representació de sarsueles dins I'entitat. També va iniciar els viatges de l'Orfeó a l'estranger, el primer a la població italiana d'Arezzo. Sense oblidar l'aplaudit Poema de Nadal, recital per primera vegada el 1960 -amb Josep M. Descarga com a director- a Can Llop (Gironella) per Ángel Tulleuda i amb María Dolors Torra al piano. Va ser una època de gran esplendor per a una entitat que enguany es centenària."

Membres dels Carlins i Orfeó a Cançó d'amor i de guerra 1962 arxiu Salvador Soler Mas publicada a l'Abans.

Novena de Beethoven 1962 arxiu de l'Orfeó publicada a l'Abans

Época de la República. 

De: http://www.memoria.cat/republica/content/orfe%C3%B3-manres%C3%A0

"Tanmateix, malgrat uns primers anys de relativa vitalitat, l’Orfeó Manresà patí una crisi important, motivada per la crisi general de públic i la reducció considerable de cantaires. El fet és que cap al 1934, el tema de la necessària renovació de l’Orfeó saltà a la premsa i, com és lògic, s’hi manifestaren diversitat d’opinions. Des d’”El Pla de Bages” es propugnava una actuació eficientment renovadora de l’Orfeó, ja que “parlant sempre d’una manera general, els orfeons viuen més del què foren que del què són” i s’apostava per una “intensa i original superació qualitativa”. “El Dia”, comentant el concert ofert a la Festa Major d’aquell mateix any, no s’estava de dir: “l’Orfeó Manresà s’ha presentat al nostre públic fent els impossibles per a donar una sensació de vitalitat. Però, francament, fa pena veure’l tan mermat. Una cinquantena de cantants per a un Orfeó d’una ciutat com Manresa!”. 

El desllorigador del problema no s’acabava de trobar. L’abril de 1936, Josep M. Serra Sallent creia “un deure patriòtic” exterioritzar el seu “crit d’angoixa” a través d’un escrit publicat a “El Pla de Bages”, on es lamentava que mentre es formaven i consolidaven orfeons a diferents pobles del Bages, el de Manresa visqués “esllanguit, esmorteït i migrat”. I afegia: “Manresans, el vostre Orfeó es mor! I jo us dic: el deixareu morir?”. Serra i Sallent feia una crida a tots els amants de la cultura musical de Manresa “perquè el seu vell i gloriós ‘Orfeó’, revisqui amb la seva antiga puixança i torni a ésser orgull de la ciutat”. Aquest escrit fou replicat amb un to molt dur per part d’alguns cantaires de l’Orfeó, els quals afirmaven que la reducció del nombre de cantaires no havia pas perjudicat la qualitat de les seves audicions. I sobre la pretesa mort de l’Orfeó deien: "l’Orfeó Manresà no es mor ans pot contestar a les crítiques insidioses, amb el seu pla de vida, ferm i brillant com en els seus millor temps… Ni hem estat vençuts, ni pensem rendir-nos. Si avui no som més, tant-se-val! L’Orfeó seguirà avant, esperant confiadament l’hora de la valoració definitiva”. Una resposta que, de manera implícita, no deixava d’admetre que l’Orfeó Manresà havia passat èpoques millors.

Durant el període de la República els presidents de l’Orfeó Manresà foren Ramon Torra i Pujol i Francesc Busquets i Carcasona i el director, Miquel Blanch i Roig, que seria assassinat durant la Guerra Civil."

La crisi i el nou Orfeó.

De: Les persones i els fets XLIV. El Pou de la Gallina.

Orfeó el 1988 (arxiu Maria Díaz)

“Els anys 1986 i 1987 sota la presidència de Pascual Piñot Busquet, antic cantaire de l’Orfeó que “va condicionar la seva acceptació a la presidència a que jo (parla Orriols) n’ocupés la vice-presidència” va significar la crisi més profunda de l’entitat. Tot va començar amb la dimissió de Josep M. Descarga, el setembre de 1986, “perquè el cor de l’Orfeó no li responia com ell hauria volgut”. La Junta momentàniament no li havia acceptat la dimissió fins que la va presentar per escrit. Al fons del problema hi ha el fet que “ l’Orfeó anava sofrint progressivament un deteriorament artístic a causa de l’envelliment dels cantaires, ja que no entrava gent de les noves generacions”. D’això, “no se’n pot donar la culpa als cantaires, sinó més aviat a una època de canvis en que la gent de les noves generacions, no trobaven els al·licients necessaris dins l’Orfeó i cada dia baixava el nombre de cantaires”. Ja Junta directiva té dificultats per trobar un substitut fins que el gener de 1987 “després de moltes gestions, de molts assessoraments i d’escoltar moltes opinions” va decantar-se pel jove professor del Conservatori i antic escolà de Montserrat, Jordi Noguera Perathoner de Navarcles. (…) Va seguir un període de reciclatge, amb l’adhesió d’alguns antics cantaires, però el resultat va ser: “el trencament del cor de l’Orfeó en dues meitats, els vells i els nous” (…) El resultat final de la crisi ha estat que “amb la renovació s’ha assolit un enorme augment de la categoria tècnica del cor (…)

En acabar l’etapa Piñot-Orriols, Jordi Noguera començà a preparar un programa sobre els valsos de Brahms que en va resultar “el seu primer èxit sorollós”. L’entitat des del 1988 passà a ser presidida per Antoni Fernandez Ayuso, antic president de les JJMM de Manresa.(…). Fernández és “el president dels actes i commemoració del 90 aniversari que culminaran a finals d’any amb un programa polifònic de compositors catalans del segle XX”, havent-se ja realitzat l’acte central amb el “David penitente” exitós: “mai havia vist cantar l’Orfeó com aquest dia en què va estar a l’alçada d’una coral de talla”.

Darrer terç del XX i principi del XXI. 

De: http://ca.wikipedia.org/wiki/Orfe%C3%B3_Manres%C3%A0

"Diverses orquestres han col·laborat amb l’Orfeó en diferents moments de la seva història: L’Orquestra Simfònica de Barcelona, La Camerata Instrumental de Catalunya, l’Orquestra de Cambra de Parbublce (Txecoslovàquia), l’Orquestra Ciutat de Barcelona, una formació instrumental de Mozerteum de Salzburg, l’Orquestra de JJMM de Catalunya, l’Orquestra Virtèlia Simfonieta, sota la direcció d’en Francesc Llongueres, l’Orquestra Simfònica Empordà Llenguadoc Rosselló, dirigida per Carles Coll i darrerament l’Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, sota la direcció d’Ernest Martínez-Izquierdo,l’Orquestra de Cambra del Bages, l'Orquestra Terrassa 48, Camerata Bacasis o l'Orquestra Simfònica del Vallès.

Si bé les actuacions han estat majoritàriament a Catalunya, l’Orfeó ha actuat a diverses ciutats espanyoles i a França, Itàlia, Àustria, Txecoslovàquia, Gran Bretanya, Holanda, Bèlgica, Suïssa i Iugoslàvia. Ha interpretat obres com: el Davide penitente, el Rèquiem i la Missa de la Coronació de W. A. Mozart; el Glòria de A. Vivaldi; el Magnificat de J. S. Bach; el Messies de Häendel, la Simfonia nº9 Op.125 de de Beethoven, etc. Cal destacar-ne les actuacions al Palau de la Musica Catalana, al Palau de la Música de Madrid, a la sala Smetena de Praga, a la sala Leopold Mozart, del Mozarteum de Salzburg, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i al Gran Teatre del Liceu. L'Orfeó Manresà va ser la primera massa coral a Espanya que va realitzar una audició en directe davant les càmeres de Televisió Espanyola, l'any 1959, a Madrid.

El 1989 va prendre part en el concurs de l’Orquestra Simfònica de Praga, en el qual li va ser atorgat un Primer Premi per a cors mixtes amb menció honorífica del jurat, per la interpretació dels Madrigals de Claudio Monteverdi. També l’any 1997 participà en el Certamen Coral de Ejea de los Caballeros, on aconseguí el segon premi. L’Orfeó Manresà, dins del seu Centenari (2001) va produir un espectacle musical en format professional, que porta als escenaris del país, una visió teatral i musical d’una etapa molt important de la història de la ciutat de Manresa, un espectacle àgil, modern i amb qualitat, amb la composició i direcció musical de Manel Camp, “El Retaule de la Llum” ,que ja han pogut veure més de 11.000 persones, a indrets com el Teatre Conservatori de Manresa, el Teatre Fortuny de Reus, el Teatre Zorrilla de Badalona, o al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Producció que va ser seleccionada a la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional del 2001. L’any 2006 l’Orfeó Manresà participa en l’estrena de l’espectacle musical-visual “Ciutat”, per a piano, cor, formació instrumental, teatre i dansa, espectacle professional, pluridisciplinar, innovador, sobre les ciutats del nostre país, produït per la seva Fundació, que ja s'ha vist a les ciutats de Manresa i Terrassa, i que actualment està en gira. El 2008 participa en l'estrena a Catalunya de l'espectacle simfònic del grup basc Tirri Tarra, Argi Beltz – Luz Negra i el 2009 actua a L'Auditori de Barcelona interpretant el Carmina Burana de Carl Orff."

Del concert de l'Orfeó a Roma el 2010. (foto de la web de l'Orfeó)

Una comissió formada per l'Orfeó Manresà, tècnics d'ensenyament, Toni Xuclà, Oriol Farré i Josep Maria Vilar va ser els encarregats, en una primera fase, de contactar amb les entitats d'immigrants manresanes i buscar persones disposades a cantar. Es van fer diversos concerts i es va editar un cd.

Per saber-ne més:

Pregó de la Llum 2001 de Josep M. Busquets i Galera

L'himne de l'Orfeó manresà

Josep Maria Descarga

El compositor de tangos manresà

1986 i 1987 la gran crisi de l'Orfeó

El compositor de tangos manresà.

Sant Ignasi i l'harmonia.

En la seva Autobiografía, Sant Ignasi diu que, estant ell a les grades del convent dels dominics a Manresa, va tenir una visió de la Trinitat:

"Mentre resava les hores de nostra Senyora, l'enteniment començà a elevar-se-li com si veiés la Santíssima Trinitat en forma de tres tecles, amb tantes llágrimes i sanglots que no podía mes. I aquell matí, mentre anava en una processó que sortia d'allí, no pogué retenir les llágrimes fins al dinar; ni havent dinat podia parlar de res mes que de la Santíssima Trinitat".

Església de Sant Domènec 1920
(Arxiu Jaume Pons)

No passa per alt el fet d'anomenar "tecles" a la visió o audició, un terme ben musical. Ho confirma Benítez Riera a la conferencia de l'acte commemoratiu del Vè centenari del naixement de Sant Ignasi i 450è de la fundació de la Companyia de Jesús al Saló de Sessions de l'Ajuntament de Manresa el 26 d'octubre de 1990:

"Notem alguns trets. La visió de laTrinitat en forma de tres tecles s'ha interpretat com si veiés (o sentís) un acord musical, que té un so únic, pero está format per tres notes diferenciades. També les llágrimes com a reacció íntima de consolació que sent l'ánima. (...) En el diari que llavors escriví i que s'ha conservat (traduït i editat recentment en cátala per Santiago Thió) apareixen constantment anotades les llágrimes. També la representació de la Trinitat en forma de tres tecles. Laínez ens diu que la visió trinitaria d'Ignasi a Manresa fou tan excelsa que en pogué escriure tot un tractat."

BENÍTEZ, P. Josep Maria. Manresa en la vida de Sant Ignasi. Manresa: Aj de Manresa 1990.

Una visió ben musical la que va tenir Sant Ignasi i que no va tenir gaire influencia ni importancia en la sensibilitat i/o producció artística de la Companyia a Europa. Segurament, i en part, per la seva creença de privar.se voluntariament de la música per un millor servei apostòlic. 
Una mica més de relleu, però, va adquirir en l'evangelització del continent americà. Explica Coupeau:
"La Compañía de Jesús como patrón de artistas está en los orígenes de una producción finalizada a un objetivo más o menos reconocido: evangelizar. Conviene por tanto que, por un lado, no nos interesamos sólo en la experiencia del placer estético, mientras que por el otro lado, no perdamos el sentido del gusto. Debemos reconocer el servicio apostólico como la matriz del arte que, fiel a los fundamentos ignacianos, ha desarrollado creativamente la Compañía de Jesús. (...) De la prohibición explícita de los ritos musicales con canto y órgano (como rezaba la  Formula del Instituto, versión de 1539), ¿qué espíritu ignaciano pudo llevar a la Compañía a producir más de un siglo después de la muerte de Ignacio óperas barrocas como San Ignacio de Domenico Zipoli (1688-1726), o La memoria de Cristo padeciente de Johann Bernhard Staudt (1654-1712)? O cómo explicamos que después de la prohibición de tener instrumentos musicales (así lo afirma un párrafo de las Constituciones de la Compañía de Jesús [Co 268]), el P. Anton von Sepp (1655- 1733) entrara en las reducciones “con violines, bombardas, arpas, flautas, guitarras, violas da gamba, dulzainas y fagots,” cómo pudieron algunos jesuitas acabar consagrándose a la música después de haber creado escuelas de solfeo en las misiones, como aquella que Jose Hurtado (1578 ???) inauguró en la reducción de Caxicá, o llegando a producir artesanalmente los primeros órganos en el continente americano hechos con tubos de bambú (reducción de Fontibón, por el ingenioso José Dadey, 1574-1660)." Doncs això, que la música era el llenguatge comú entre jesuites i natius!!!

COUPEAU, José Carlos S.J.: Arte y Espiritualidad ignaciana. liberados para crear. IGNACIANA. Rivista di recerca teológica.2007 P 81-97. http://www.ignaziana.org/3-2007_2.pdf

Jordi Franch a l'orgue de la Seu de Manresa: Offertorio de D. Zipoli