Manel Camp, 30 anys de "Poesia Secreta"

Poesia Secreta va ser el primer disc en solitari de Manel Camp. No és pas una d'aquelles gravacions per fer carrera. Ell ja havia fet bandes sonores de pel.lícules, havia entrat en la història de la música amb Fusioon, tenia moltes composicions a les espatlles, i havia col.laborat amb Llach, Muntaner, Isaac, Feliu, Raimon, Rossell, Labordeta.... Però si que és la primera producció on s'ensenya a si mateix, el seu llenguatge, el seu interior i les seves inquietuds tant en solitari, com és el cas, com posteriorment tasmbé ho faria amb grup reduits. Al seu Feisbook complementa la fotografia que reprodueixo a sota, amb un sentit comentari; "Va ser un somni poder presentar Poesia secreta, el meu primer treball en solitari, al Saló del Tinell de Barcelona el 15-05-1985. I haver rebut el Premi al millor disc de l'any que atorgava la Generalitat de Catalunya. Gràcies a tots."
Felicitats i gràcies Manel!

Foto de la pàgina oficial del Facebook de Manel Camp

Poesia secreta Vinil Pegasus Records PSG-003. Any 1985

Poesia Secreta  CD Picap ‎– 91 016503. Any 2000

Música per al cinema
1979 - Composa la música de la pel.lícula "La muchacha de las bragas de
1980 - Composa la música de la pel.lícula "Historias de mujeres", de Prozesa Films.
1981 - Composa la música de la pel.lícula "Asesinato en el comité central", de Vicente Aranda.
1983 - Direcció musical de la versió catalana de la pel.lícula "Les aventures de Tobby Nelson".
1984 - Composa la música de la pel.lícula "Fanny pelopaja", de Vicente Aranda.
1987 - Composa la música de la pel.lícula "El complot dels anells", de Francesc Bellmunt.
1988 - Composa la música de la pel.lícula "Un negre amb un saxo", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent
Composa la música de l'episodi "La mala companyia", per a
Crònica negra de TV3, de Ricard Reguant.
1991 - Composa la música de la pel.lícula "L'última frontera", de Manuel Cussó-Ferrer, sobre Walter Benjamin.
1993 - Composa la música de la pel.lícula "Monturiol, el senyor del mar", de Francesc Bellmunt.
1995 - Composa la música per a la mel.lícula muda "The Crowd", de King Vidor, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
Composa la música per al curt-metratge "Anèmic Cinema" de Marcel Duchamp, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
1997 - Composa la música de la pel.lícula "Gràcies per la propina", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent.
1998 - Composa la música de "Babaouo", de Manuel Cussó-Ferrer, un antic guió de Salvador Dalí.

Discografia 

1971 - Enregistra les seves composicions "Ciclos" i "No hay habitación para..."(Belter) en el primer disc de Fusioon.
1972 - Enregistra "La danza del molinero" (Belter), 1er. LP de Fusioon.
1973 - Enregistra obres seves a "Rapsodia per a un violí" (Belter), de Fusioon.
1974 - Enregistra obres seves a "Concerto Grosso" (Belter), per a Fusioon.
1975 - Enregistra obres seves a "Minorisa" (Ariola/BMG), de Fusioon.
1985 - Es publica el seu 1er. LP en solitari "Poesia secreta", amb obres seves (Pegasus Records). Es publica el LP amb el seu Trio de Jazz "Primer viatge" (Audiovisuals de Sarrià).

1986 - Es publica el disc "La meva petita terra" (Pegasus Records).
Es publiquen 2 obres seves en el disc "Jazzaldia 86", amb el seu trio de jazz.
1987 - Es publica el disc "El complot dels anells" (GBBS), banda sonora de la pel.lícula del mateix nom.
1988 - Es publica el disc "Escàndols" (discos Origen).
1989 - Es publica el disc "Viu" (discos Origen), enregistrat en directe i inspirat en l'obra de l'artista plàstic Salvador Alibau.
Es publica "Ben a prop" /Ariola/BMG), disc enregistrat conjuntament amb Mª del Mar Bonet.
1992 - Es publica el CD "Diàlegs" (Origen), duet de pianos amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe.
1993 - Es publica la seva obra "Ressorgir" (Origen), amb Anna Ricci i l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana.
1994 - Es publica el CD "Duets" (Horus), amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe a L'Espai de Barcelona.
1995 - Es publica el CD "Contrast", amb Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda) fusió de barroc i jazz.
Es publica el CD "Coratge", a piano sol, amb obres pròpies (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD "Rosebud", amb Matthew Simon i l'Acústic Jazz Quintet (Fresh Sound).
Es publica l'enregistrament de la versió de la peça "Coratge" per la Cobla Mediterrània (Picap).
1997 - Es publica el CD que ha enregistrat amb Santi Arisa: "Complicitats", (Actual Records).
Es publica el CD "L'última frontera", banda sonora de la pel.lícula del mateix nom /(Audiovisuals de Sarrià).
1998 - Es publica el CD "Contrast II", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó", amb versions jazzístiques de les cançons més emblemàtiques de la Nova Cançó Catalana, enregistrat en directe a la sala Paper de Música de Capellades "(Picap).
1999 - Es publica el CD "Canigó", amb 4 ballets compostos per a l'Esbart de Rubí (Actual Records).
Es publica el CD "Contrast III", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó 2", on versiona en clau de jazz peces de la cançó catalana d'autor.
Es publica la seva peça "Anhels", en un CD homenatge als 150 de la tenora (Picap).
2000 - Es publica el CD "Bach-Jazz", amb la pianista Ludovica Mosca (Discmedi- Blau).
Es publica "Musiques de Festa", amb la seva peça Marxa de cercavila.

Música de Ballets i Simfòniques
1986 - Composa "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Manuel Cubeles.
1991 - Composa "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart dansaire Sanvicentí, amb coreografia de Manuel Miquel.
1996 - Composa "Canigó" i "L'estona de filar", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
1998 - Composa "Sentí d'amor delit" i "El llibre de les bésties", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
- Composa "Gegants 98" per a la Banda musical La Unó del Bages.
- Composa la Suite Nova Cançó per a la Banda Simfònica de Barcelona, per al Grec 98.
1999 - Composa "L'avalot", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Magí Guitart.
- Composa l'obertura i la cantata per a la cerimònia d'apertura de la Universíada 99 de P. de Mallorca.
- Composa la cantata "El capità Popocateptl", per a la Banda Simfònica de Barcelona i 4.000 escolars.
- Composa la Suite Popular Internacional per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els escolars.
2000 - Composa el musical "El retaule de la Llum", en commemoració del centenari de l'Orfeó Manresà.

Música de Cambra i Teatre Musical
1967 - Composa "Tres Farses Russes", per al grup de teatre "Art Viu".
Composa "A Salvait Papasseit", per al grup de teatre "Art Viu".
1968 - Composa "Comunicació-Incomunicació" per a flauta i piano, estredada a JJMM de Manresa
1980 - Composa l'himne de Rialles, a Manresa, amb l'Obrador Instrumental
i Joan Crosas.
Composa l'espectacle musical per a nois i noies "Al ritme de la Big
Band", produït per Esclat i Rialles.
1984 - Composa "Museu Zoològic" per a soprano, contralt i piano.
1983 - Composa el musical "I jo qué! " , amb text d'Agustí Soler Mas.
1984 - Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb text d'Agustí Soler Mas.
1985 - Composa "Divertiment", per a piano.
1986 - Composa "Fantasia", per a piano.
1988 - Composa "Amb l'ai al cor", per a piano.
1996 - Composa "Símbols", per a violoncel sol.
1997 - Composa "Petita Suite per a orquestra de joves", estrenada al Premi Ciutat de Manresa.
1998 - Composa "Miratge", per a violoncel i piano. Composa "Enyors", per a piano i grup instrumental, en homenatge a Mompou. Estrenada al Teatre Grec.
1999 - Composa "Oasi", per a piano, violí, trompeta, clarinet i percussió. Estrenada al CCCB.
2000- Composa el musical "El retaule de la LLum", encàrrec de l'Orfeó Manresà en el seu Centenari.

Edicions musicals
1985 - Divertiment, per a piano (Quaderns de Taller).
1986 - Fantasia, per a piano (Quaderns de Taller).
1988 - Amb l'ai al cor, per a piano (Quaderns de Taller).
1994 - Àlbum Jazz nº 1 per a piano (Editorial Boileau).
1995 - Àlbum Jazz nº 2 per a piano (Editorial Boileau).
1996 - Serie "Basic Jazz" per a piano a 2 mans I i II, i per a piano a 4 mans I i II, (Editorial Boileau).
1997 - Símbols, per a violoncel sol (Quaderns de Taller).
1998 - Miratge, per a violoncel i piano (Quaderns de Taller).
1999 - Petita Suite per a orquestra de joves (Amalgama Edicions).
Les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

Guardons obtinguts 

1972 - Primer premi "II Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya, amb "Vistes al mar".1971 - Primer premi "I Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya amb Cànon de les avellanes.
1984 - Premi Bages de Cultura, atorgat per Omnium Cultural.
1985 - Premi a la millor composició discogràfica, atorgat per la Generalitat de Catalunya per disc "Poesia secreta".
1986 - Premi al millor solista del Concurs Internacional del Festival de Jazz de Sant Sebastià.
1987 - Premi 7 de l'Espectacle, atorgat per Regió 7.
1989 - Menció honorífica pel disc "Escàndols" en els Premis discogràfics que atorga la Generalitat de Catalunya.
Seleccionat pels "Èxits d'or" de Xarxa Cultural el tema "Escàndols".
1990 - Premi a la millor interpretació de RNE-Ràdio 4 pel disc "Viu".
1992 - Premi iniciativa, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1993 - Premi Nacional de Cinematografia, per la música de la pel.lícula "L'última frontera", atorgat per la Generalitat de Catalunya.
1996 - Premi Altaveu, pels seus 25 anys d'obra creativa.
1998 - Premi Iniciatives renovadores, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1999- Nominat als Premis Puig Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2000 - Premi Personatge Bagenc, atorgat per Jove Cambra.
- Nominat als Premis Puig-Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2001-Menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any, atorgat per Ràdio 4 l’any.

Activitats pedagògiques
1979 - Crea el Taller de Música Modenra i Jazz "L'Esclat" de Manresa (on continúa col.laborant).
Forma part de l'equip de direcció de "L'Àula de Música Moderna i Jazz de Barcelona" (fins el 1989).
1982 - Comença a impartir cursos, seminaris i tallers pràctics sobre Composició, Instrumentació, Interpretació Pianística i Improvisació arreu de l'Estat espanyol.
1996 - Crea el seu propi departament al "Taller de Músics de Barcelona".
1994- Va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston
1996-Va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou.
1999 - És director del Curs Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000 - És convidat a presentar la seva obra musical a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada de Conflent.
2002-Va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris a Sant Petersburg.

-Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) 2001 al 2013.
-És col.laborador habitual en  els cursos de formació del professorat de l'escola EPM de Terrassa, de
l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra i de l'escola Artmusic de Barcelona,

Encàrrecs destacables
1971 - Dirigeix l'orquestra en la gravació del disc "El retaule del  flautista", per a la companyia de Pau Garsaball.
1972 - Arranjaments i direcció musical del disc "Dolça Catalunya" del grup Estel.
1973 - Direcció d'orquestra i arranjaments del disc de cançons d'Antoni Parera Fons.
1975 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viatge a Ítaca" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cançó de carrer" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "És tard" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Boleros" del grup Estel.
1976 - Composició, interpretació i enregistrament del disc de l' "Orquestra Carioca".
- Concert amb Lluis Llach al Palau d'Esports de Barcelona, i disc en directe "Gener 76".
- Arranjaments i direcció musical del disc "Presagi" de Ramon Muntaner.
1977 - Arranjaments i direcció musical del disc "Campanades a morts" de Lluis Llach.
- Arranjaments, direcció i piano en els espectacles del cantant Miguel
Gallardo i en el disc "Otro ocupa mi lugar" (edició especial per a Amèrica).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cròniques" de Ramon Muntaner.
1978 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viure a Barcelona" de Núria Feliu.
- Direcció musical i arranjaments del disc "Barri Chinu" del grup Tribu i Santi Arisa.
1979 - Arranjaments i direcció musical del disc "Somiem" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc i espectacle "Per Corpus al Romea", de Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Balades i cançons" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Quan l'aigua es queixa" de Raimon.
- Direcció musical del disc "Què hem de fer" de Tribu i Santi Arisa.
1980 - Composició, piano i direcció musical de la Big Band del Bages.
- Composició, piano i direcció musical de l'espectacle "La història del jazz en conte" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Barcelona ciutat gris" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Verges 50" de Lluis Llach.
- Direcció musical del disc "Torna, torna Serrallonga" del grup Esquirols.
1981 - Composició i direcció musical de l'espectacle "Al ritme de la Big Band" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments de 80 de les cançons de la 1ª integral discogràfica de Raimon.
-Arranjaments i direcció musical per a la banda sonora d' "El timbaler del Bruc", de Jordi Grau i música de Santi Arisa.
1982 - Arranjaments i direcció musical del disc "I amb el somriure la revolta" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Secrets del cor" de Santi Vendrell.
- Direcció musical del disc "Com un arrel" del grup Esquirols.
- Arranjaments per al disc i l'espectacle "Fulgor y muerte de Joaquin Murrieta", produït pel Teatre Lliure.
1983 - Orquestració de un Medley de temes popular catalans i un altre de cançons de Raimon per al disc de la London Simphony Orchestra (Discos Zafiro).
- Composa la música del musical "I jo què" d'Agustí Soler i Mas.
- Arranjaments, direcció musical i pianista en la presentació al Palau de la Música Catalana de Barcelona de Marina Rossell.
- Direcció musical del disc "Licor d'herbes bones" del grup Esquirols.
- Inicia un seguit de concerts de piano, amb la col.laboració de la cantant americana Marisol Morales, en com memoració del 50è aniversari de la mort de George Gershwin.
1984-Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb Agustí Soler Mas.
-Arranjaments i direcció musical del disc T'estimo de Lluis Lach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Negre i blanc" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Que queda de mi" de Labordeta.
1985-Arranjaments i direcció musical del dsc "Maremar" de Lluis Llach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Prima dona" de Donna Hightower.
-Arranjaments i direcció musical del macro concert de Lluis Llach al Camp del Barça.
1986-Composa la música del ballet "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires.
-Arranjaments per a l'Orquestre Simfònica de Lille de les peces que amb Lluis Llach interpreten al Palau de la -Música de Barcelona, a Paris i a Lille, sota la direcció de Jean Claude Casadessus.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Dia a dia" de Santi Vendrell.
1987-Arranjaments i direcció musical del disc "Homenatge a Esteve Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.
-Arranjaments, composició de dues cançons i direcció musical del disc "Gavines i dragons" de Mª del Mar Bonet.
-Arranjaments per a l'Orquestra Ciutat de Barcelona de les cançons que Raimon cantà a la plaça de la Catedral durant les Festes de la Mercè.
-Crea el trio de pianos amb Josep Mas "Kitflus" i Ricard Miralles per al programa "La buena música" de TVE.
1988 -Crea amb Mª del Mar Bonet l'espectacle "Ben a prop", amb Horacio Fumero i Xavier Figuerola.
- Comparteix cartell amb Nina Simone al macre-concert del 5è aniversari de Catalunya Ràdio.
- Intervé en diferents programes musicals de TV2 i TV3.
- Imoparteix cursos i tallers arreu del país sobre composició, improvisació i tècniques pianistiques en el jazz.
1989 -Improvisacions al piano sebre l'obra plàstica de Salvador Alibau al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
-És nomenat conseller de la Sicietat General d'Autors i Editors.
-És jurat dels Premis Plató de composicions per a Big Band .
-És jurat del Concurs per a joves intèrprets de jazz a Eivissa.
-Imparteix un curs sobre Improvisació en l música moderna i el jazz a l'Institut Joan Llongueras de Barcelona.
1990-És jurat seleccionador per Catalunya del concurs "Band Explosion" per a grups de - Imparteix conferències-concert a la Fundació Miró de Barcelona sobre
Música i Cinema "Ambaixador d'enlloc" de Miquel Pujadó.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Mercat de Calaf" de Celdoni Fonoll.
-Col.labora com a pianista i arranjador en el disc "Núria Feliu 25 anys" i en la seva presentació al Palau de la Música Catalana.
1991-Composa la música del ballet "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart Santvicentí.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Aigua secreta" de Celdoni Fonoll.
-Orquestració, arranjaments i direcció musical del concert de Pegasus i l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
-Composició de la música per a un video programa de la Universitat Pompeu Fabra.
-Arranjaments i direcció musical, juntament amb "Kitflus" del disc de
cançons de Pedro Ruiz.
-Arranjaments de temes nadalencs internacionals per a la Polifònica de
Puigreig i la Philarmònica del Mediterràni, per a TVE.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Somnis i Cançons" de Montserrat Caballé.
1992-Arranjaments i direcció musical música per a la pel.lícula "L'orquestra Club Virginia", dirigida per Manuel Iborra.
-Pianista, arranjador i director musical de la gira 92 de Joan Manuel Serrat.
1993-Arrajnaments i direcció musical del disc "Canciones de amor" de J.A. Labordeta.
1994-Arranjaments i direcció musical del disc "Molt personale" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical de la cançó "Sento plors", pel disc Us ho devia de Núra Feliu.
-Arranjaments i direcció musical del disc de Toni Subirana cantant poemes de Josep Mª de Segarra.
-Arranjaments de la cançó "Escolta es vent" per a Joan Pons i l'Orquestra Simfònica de les Balears.
1995-Col.labora en el disc "Brasa de Fènix" de Miquel Pujadó.
-Intervé en la gravació de la banda sonora de "Pareja de tres" de Carles Casas.
-Assumeix la direcció artística de l'obra "Verdaguer, canço de la terra" de Rafael Subirachs.
1997-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD "Cançons de mai" de Raimon.
-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD i concert al Palau Sant Jordi de "El cor del temps" de la Mª del Mar Bonet.
1998-Arranjaments i direcció musical del CD "Planeta imaginari" de Joan
Isaac.
-Composa la música per a l'audiovisual "L'eix transversal"
-Arranjaments i orquestració de "Soundtrack" per a l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona.
1999-Composició de ls Cantata "Popocatepetl" per a la Banda Musical de Barcelona i els escolars de les escoles públiques de Barcelona,estrenada a la Sala Oval del MNAC i també es recull en CD.
-Arranjament, piano i direcció musical del tema "Youkali" de Kurt Weill, per al CD de Lucrecia i per a la pel.lícu la "La segunda piel" de Gerardo Vera.
-Arranjaments i orquestració per al disc de Chago Meliàn, amb la Simfònica de Tenerife.
-Composició de l' Obertura i la Cantata (sobre una cançó de Joan Bibiloni) de l'Universíada 99 de Palma de Mallorca.
-Composició de la cantata "Suite Popular Internacional", per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears" i els alumnes de música de les escoles públiques.
-Director musical del I Seminari Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000-Arranjaments i direcció muusical de 10 cançons de Raimon per als CD de l' integral.
-Producció artistica del CD "De vacances" de Joan Isaac.
-Direcció artística i producció del CD "Musiques de Festa" per a l'Ajuntament de Manresa.
-Composa el musical "El retaule de la LLum", per a solistes, cor, piano i grup instrumental, en motiu del centenari de l'Orfeó Manresà.
-Estrena "Banda Sonora", una adaptació i orquestració d'algunes de les músiques més representatives de la seva carrera com a compositor de bandes sonores.
-Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA).

Produccions
Ressorgir 2014.
JZ Bach.
Concertem?.
Camp & Gershwin.
Miscel.lània.
Jazz Nadal.
Fantasia en blau.
Banda Sonora.
Tangram.

Partitures

La meva petita terra
Solitud
La pujada
Claror
Sol de Murons
El Torrent de mala sang
Floridalba
Primavera exaltada
La festa de les roses
Mal de muntanya
El cimalt
En la creu
La nit aquella
La davallada
Hommage


Per saber-ne més:

http://www.actualrecords.com/biografia_p.php?idioma2=ct&codi=910434

http://www.jazznadal.com/ManelCamp/?page_id=6

http://www.esmuc.cat/esmuc-digital/Esmuc-digital/Revistes/Numero-8-maig-2012/L-entrevista

Minorisa de Fusioon 40 anys

Himne de Manresa a Sant Ignasi de Loyola

Hi ha diferents obres dedicades a Sant Ignasi, fruit de la gran tradició que ha generat al llarg dels segles l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. L’Himne de Manresa a Sant Ignasi, amb música de mossèn Miquel Augé i lletra de Ramon M. De Bolós, es canta tradicionalment en la missa solemne que se celebra a la Cova de Sant Ignasi, el dia 31 de juliol (festivitat del Sant). Es va estrenar l'any 1922 arran de la festa del IV centenari de l'arribada de Sant Ignasi a la ciutat. Al final de la mateixa missa s’interpreta la Marxa de Sant Ignasi, en català, amb música i text tradicional i harmonització de José M. Berbide, que realitzà coincidint amb el IV Centenari dels Exercicis Espirituals, l’any 1948. 

Sant Penitent de nostra Cova,

Sant Pelegrí de Montserrat,

rebeu d'amor una altra prova

l'himne que us canta la Ciutat.

Puix vostre nom amb ella es troba

dins nostra historia agermanat,

feu-hi florir, Sant de la Cova,

feu-hi florir la pietat.

Pregueu a Déu pel la Ciutat que us vol fill seu.

Com un estel de clara llum, lluïu damunt de la Ciutat,

i dissipeu el negre fum que escampa arreu la impietat.

Transcripció de Glòria Ballús 

a "Patrimoni festiu de Manresa. La festa" CEB 2008.

Per Saber-ne més:

TORRA SISQUELLA, Ferran (1984) "Rutas Ignacianas en la ciudad de Manresa" Manresa Bausili

BALLÚS, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95.  

Llibres de Manresa on line

Sorpresa i agraïment a la iniciativa de l'Ajuntament de Manresa, que a la seva web, publica tres dels llibres de la col.lecció El patrimoni festiu de Manresa i les partitures del Correfoc. 

LA FESTA (2008). Amb el text de Marc Torras Serra, les fotografies de Genís Sáez Molina i diversos col.laboradors més. Ofereix una visió de les festes a Manresa tant en els aspectes històrics com els cicles i el calendari i les músiques que l'acompanyen.

ENLLAÇ a LA FESTA

LA DANSA (2009). Amb el text de Glòria Ballús Casòliva i la fotografia i imatge de Genís Sáez Molina repassa la història i l'actualitat de les danses antigues, la sardana, els balls de la imatgeria i del bestiari del Correfoc, esbarts i escoles de dansa.

ENLLAÇ a LA DANSA

ELS PASTORETS (2010). Amb text de Josep M. Soler i Bonet i fotografia i imatge de Genís Sáez Molina. Fa una extensa repassada a aquests aspectes:
Els Pastorets, un espectacle “popular”
La significació d’Els Pastorets. Què són?
Els orígens i l’evolució dels Pastorets
Història dels Pastorets a Manresa .
Les entitats dels Pastorets
La música a la representació d’Els Pastorets, per Glòria Ballús
Cent anys dels Pastorets a la Sala Els Carlins, una mirada en imatges

ENLLAÇ a ELS PASTORETS

LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA (2014). Compostes per Lluis Toran i Lluís Sarró i hamonitzades per Jordi Gozàlez. Amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors: Gàrgola, Asmodeu, Ball de la Víbria, Ball del Drac, Valset de la Víbria i el Drac, Mulassa, Coll-llarg i Nas de Sutge, Ball de Dimonis, La Nova Criatura, Ball dels Diablons, Marxa del Correfoc i Vacances.

ENLLAÇ a les PARTITURES DEL CORREFOC

També destaquen:

Rutas ignacianas en la Ciudad de Manresa de Ferran Torra Sisquella (1985)

BREVE NOTICIA DEL CANAL LLAMADO LA ACEQUIA DE MANRESA (1827) 

Epítome histórico de la ilustre ciudad de Manresa de Juan Gaspar ROIG y IALPI

Ensayos-históricos sobre Manresa

Manresa y Cardona: historia y tadiciones

El Medi natural del terme de Manresa

El nom de Manresa

Recordo que el meu avi Bonaventura em deia que el nom Manresa volia dir "set vegades arrasada", per les vegades que havia estat destruida per estranys. Josep Maria Gasol comenta també que popularment s'ha entès Manresa com a "aigua llisa" o "mà esquerra". I la veritat és que consultant l'origen de la toponímia del nom Manresa res està gaire clar. I, a més a més, modernament encara han sorgit noves formes d'anomenar-la.

Athanagia/Manu Rasa
L'historiador valencià, Pere Antoni Beuter (1490-1554), va publicar el llibre: "Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats d'Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l'inclit rei don Jaume la conquistà". En un capítol es parlava sobre la presència romana i les revoltes dels íbers, basant-se en textos d'un dels historiadors romans més famosos, Tit Livi. En una d'aquestes, parlava de dos prínceps, uns tals Amusit i Lleoner, prínceps d'Ausa i Antanagrum (o Athanagia) i co-prínceps d'Urgell, que s'havien alçat contra els romans però havien estat derrotats. I Beuter entenia que Athanagia era Manresa. Però, l'un i l'altre nom no s'assemblen en res. Així que es va inventar que la ciutat es va revoltar per segon cop, i que aleshores els romans la van destruir fins a tal punt que les cendres de la ciutat arrasada cabien dins el palmell de la mà: Manu Rasa. La identificació de Manresa amb Athanagia/Manu Rasa va fer fortuna durant molt de temps però els estudiosos no hi donen base científica.

Bacasis 

L'arquebisbe de París Pere de Marca (1595-1662) va revisar també Tit Livi i va veure que la ciutat d'Athanagia era una ciutat ilergeta i que no fou destruida. Així que va proposar que Athanagia era Lleida. I per Manresa, va recórrer a un dels primers geògrafs de l'antiguitat, Ptolomeu, que afirmava que una de les ciutats dels “lacetans” era Bacasis. Aquesta Bacasis hauria vist com el seu nom es deformava i com finalment només es feia servir per definir el terme de la ciutat: Bages estava situat al Pla de Bages.

Manrasen/Manrasa
Joan Gaspar Roig i Jalpí, va néixer a Blanes el 1624  i es va establir a Manresa.  Va publicar l' Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa. En ell explicava que Plini, situava una illa anomenada Athana al golf pèrsic i que els seus habitants van deixar el país i es van instal·lar a l'interior de Catalunya, “meravellats per la salubritat del país català”. D'aquí va néixer Manresa. Per recolçar les seves teories es va inventar dues làpides romanes que suposadament s'havien trobat a Tarragona feia pocs anys, on hi apareixia el nom de “Manrasen” en una i “Manrasa” en l'altra. Els historiadors posteriors, però, tenen moltes proves que totes dues làpides són falses.

Minorisa Rubricata/Menresa
Les primeres aparicions del topònim no es fan fins a la primera meitat de segle X amb la forma Menresa, i sols tenim que la de Minorisa apareix dos cops, un el 945 i un altre el 949. En el segle XI la forma llatinitzada de Minorisa domina totalment  fins al segle XVIII en què el llatí desapareix de les escriptures notarials. Per donar cos a l'origen llatí es va fer la hipòtesi de l'existencia d'una ciutat romana anomenada Minorisa-Rubricata, i que hom situa en el delta del Llobregat, que en aquell temps podria ser a Martorell. Però la Minorisa-Rubricata no apareix en cap llista ni se'n té cap notícia; sols un notari manresà, a principis de segle XIX, falsificà un document d'època visigòtica on es citava un príncep i uns cònsols i un bisbe, de la ciutat Minorisa-Rubricata. Segons Albert Benet el més probable es que un dels origens fos el topònim indígena iberic Menresa. Jordi Morera (professor associat a la UAB) afegeix: "perquè hi hagi una Minorisa hi hauria d'haver una Maiorisa. Igual que hi ha una Mallorca i una Menorca. No té sentit que es parli d'una Minorisa Rubricata perquè hi hauria d'haver una Maiorisa Rubricata".

Mentissam/Menrissam
La proposa més seriosa sobre aquest nom la va publicar Miquel Cura i la va secundar un dels més grans erudits de la història de Manresa, Albert Benet. Es basava en un text d'un famós historiador romà, Tit Livi on després d'analitzar-lo seriosament associaven Mentissam amb Manresa. Segons la tesi, aquest nom (Mentissam) podria evolucionar perfectament a Manresa si no fos per aquesta “T”. Per això, Benet va proposar que, segurament es tractava d'un error de transcripció, ja que en tots els tipus de lletra minúscula fins a la invenció de la impremta la R i la T es confonien fàcilment. Per tant, el nom del poblat era “Menrissam”. 


Minurisia

Alfred Broch es va doctorar l'any 2000 amb la seva tesi “El poblament romà i pre-romà a la comarca del Bages. Segles VI-I aC”, on dedicava un capítol al topònim de Manresa i el Bages, i es posiciona per la tesi del filòleg Joan Coromines. Troba que els primers noms que tenim documentats de la nostra ciutat són “Manresa” o formes molt similars, i que fou després quan s'inventà el topònim de Minorisa. A més, ell proposà “Minurisia” com a nom original, provinent de la paraula cèltica “Minio”, que vol dir turó escarpat (com el Puigcardener). Aquesta és la teoria més recent, i potser la certa. Alfred Broch rebat els arguments d'Albert Benet perquè els considera massa especulatius i no aporten cap seguretat. De tota manera, com que no tenim constància que s'esmenti Manresa en cap document d'abans del segle IX, tot especulacions.

Les formes modernes
La majoria són fàcils de sentir:

Manre: Topònim usat per la pijeria manresana.

Manrússia: De Manresa+Rússia, pel fred que fa a Manresa a l'hivern.

Resa: Crit de guerra de l’afició del Ricoh Manresa: Foooooooooorça Reeeeeeeeeesa!

Manre.S.A.: Nom d'una revista juvenil que va sortir a Manresa.

Manrakeish/Manruecos: De Manresa+Marrakeish/Marroc utilitzada amb to irònic o directament xenòfob.

Mandresa: De Manresa+mandra. Per allò de la boira espessa o que directament "a Manresa no hi fan res".

Per saber-ne més:

• http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2009/01/els-toponims-manresa-i-bages.html
• http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2009/01/els-topnims-manresa-i-bages.html
• http://www.elpou.cat/noticia/382/nom/manresa
• http://www.elpou.cat/noticia/398/nom/manresa
• http://manres.blogspot.com.es/2008/09/toponimia-manresana.html
• http://www.indretsambmisteri.es/411777741
• GASOL, Josep M. "Manresa un nom universal"Ajuntament de Manresa 1991.
• BENET I CLARÀ, Albert.  "Manresa un nom universal". Manresa, 1985.
• "Minorisa va ser el nom de Manresa...o no". Gemma Camps Regió7 8 de març de 2016.

Pare Gregori Estrada

Aquest matí ha mort al Monestir de Montserrat el P. Gregori M. Estrada i Gamissans de nom Francesc Xavier Estrada i Gamissans. Tenia 96 anys, en feia 80 que era monjo i 73 que va ser ordenat sacerdot. Val la pena fer-ne una mica de ressenya ja que era nascut a Manresa (fill del carrer Sobrerroca) i profundament dedicat a molts aspectes de la música.

Fotografia de Monestir de Montserrat

 P. Gregori Estrada (2008)

Nascut a Manresa el 28 d'abril del 1918, als vuit anys va ingressar a l’Escolania de Montserrat, on en passà sis com a escolà. Ingressà al monestir el 30 de juliol de l’any 1933 i va fer la professió simple el 6 d’agost de 1934. En esclatar la guerra civil es desplaçà a Roma i després a Subiaco, on retrobà un grup de monjos, amb l’abat Marcet, que també havien fugit de Catalunya. De Roma, acceptant la invitació de monestirs europeus, Dom Gregori anà al monestir de Maria Laach, a Alemanya, on va fer els estudis de filosofia. Posteriorment, els cursos 1937-1939 anà a Beuron, per tal d’estudiar la teologia amb els monjos jóvens de la congregació beuronesa.

El 1939, en esclatar la II guerra mundial, el jove Estrada tornà a Roma on continuà els estudis de teologia a la Universitat benedictina de Sant Anselm i el 13 de novembre d’aquell mateix any va fer la professió solemne a Subiaco. El 1940, a Sant Joan del Laterà, va rebre el subdiaconat i retornà a Montserrat en acabar el curs. El 1941 rebia l’ordenació presbiteral alhora que continuava els estudis musicals a Barcelona.

A l'Escolania té de mestres els monjos Anselm Ferre, Àngel Rodamilans i Ildefons Civil en cant, piano, orgue, violí i violoncel. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, que va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat, suplint el P. Ildefons Pinell. Va ampliar els estudis musicals al conservatori del Liceu de Barcelona on estudià orgue amb Josep Muset (1935-1936); més tard ho feu amb els mestres Josep Barberà (1941-1947) i Cristòfor Taltabull (1946-50) en harmonia i contrapunt. 
El 27 de desembre de1950, el P. Gregori Estrada va arribar a París, on va estudiar orgue durant uns cinc mesos, amb el mestre Marchal. Va estudiar també la fuga, amb Köchlin, i s'havia entrevistat amb Messiaen.

El P. Gregori va ser l’organista de Montserrat fins a principis del segle actual i director del cor dels monjos fins el 2002 i professor de l'Escolania, Després del Concili, amb el P. Ireneu Segarra i el G. Odiló Planàs, el P. Gregori va adaptar els cants litúrgics al català. Com a compositor centra la seva obra en la música religiosa i litúrgica en llatí i català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Monistrol de Montserrat.  Va exercir una gran influència en la vocació organista de Gabriel Blancafort, aconsellant-lo d'entrar en els tallers de Can Rogent (1952) y González a París (1958). Mestre d'orgasnistes com Modest Moreno i Montserrat Torrent. Com a musicòleg destaca en el treball amb Joan Cererols, Miquel Lòpez, Pare Antoni Soler i el Llibre Vermell (sobretot interpretant-ne els signes de la dansa). Era membre de la Societat Catalana de Musicologia, de la qual en va ser president (1979-1991), filial de l’Institut d’Estudis Catalans: des del 1992 era membre emèrit de la Secció Historicoarqueològica d’aquesta institució. Formà part de l'equip tècnic del Secretariat d'Orfeons de Catalunya i de la Federació Catalana d'Entitats Corals. Ha estat director del cor monàstic de Montserrat i creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat que se celebren ininterrompudament al Monestir des de 1970. Va fer nombrosos enregistraments de música per a orgue i de cant gregorià. Va formar part de la comissió tècnica del nou orgue amb l'abat Cassià Ma Just, G. Odiló Planàs, G. Ramon Oranias, P. Jordi-Agustí Piqué, G. Lluís M. Miralves, G. Efrén de Montellà i G. Andreu M Martínez.

Foto de catalunyareligió.cat

Del llibre Quaranta-cinc anys de director de l'Escolania de Montserrat escrit per Ireneu Segarra en reprodueixo dues anècdotes:

(al 1950 el pare Gregori Estrada tornant de Paris) "Havia sentit tocar els grans organistes i tota classe de música bona (...). L'endemà, amb expectació de tots, tocà a la Conventual l'orgue superior. Les seves improvisacions van fer una impressió òptima. Ens digué que, havent de tocar el nostre petit orgue, no s'hi trobava còmode. L'11 d'ovtubre, a l'ofertori de la missa conventual, va tocar una peça de Messiaen, que per alguns músics fou una veritable visió nova de la música; per d'altres, una veritable mortificació, fins a un escàncol. Tothom ho va comentar amb gran interès. L'ambient però no era favorable en general pel que era modern."

(al 1953 ) "Amb el Pare Gregori Estrada vam conviure uns deu dies, amb els nois cantors de Viena, a l'Augartenpalais, i vam visitar els de Ratisbona i també hi vam conviure (...). Pel que vaig poder veure, a tots dos llocs em van semblar una possible solució per a l'organització de la nostra Escolania.
Les dues escoles de Nois Cantors disposaven d'un gran nombre de nois i es podien dividir en diferents grups. Tant en un lloc com en l'altre, disposaven de dos, tres i quatre grups que s'alternaven en les actuacions (...)
Vam parlar del problema amb el P. Gregori estrada i vaig veure de seguida que ell tenia unes altres orientacions. Jo creia que amb 75 nois es podien formar dos grups actius i un de preparació a la nostra Escolania. El Pare Gregori, en canvi, pensava que amb quinze nois n'hi hauria prou. Aquests quizs, naturalment, tots de categoria. Però, com trobàvem aquests quinze? I tots quinze conservarien la veu durant l'any?"

Una opinió de l'entrevista al programa de tv3 (1994) Signes del temps:

Entevistadora: Hi ha molta gent, vostè abans ens ho comentava, qu puja a Montserrat a participar de les eucaristies però molts d’ells, em consta, tenen dificultat per arribar als cants que vostès proposen..

Pare Gregori Estrada: Són massa alts..

E: Són massa alts, s’escanyen. Llavors què és millor que no cantin o vostès els aconsellerien que s’hi esforcessin. Què han de fer?

PGE: Que mirin de cantar dins les seves possibilitats, sense fer grans esforços, però dins de les seves possibilitats. Però em sembla que aquesta gent que no hi arriben són una minoría, perquè de fet molta gent respon. Ara, comprenc que no hi arriben, no és massa alt tampoc. He experimentat quan estaba a Alemanya, que els alemanys canten partitures molt més altes que els d’aquí. Per tant tenen una formació musical important, potser ens falta això.

                                   Regió7 de 1 d'abril de 2015

Obituari de La Vanguardia de 20 de març de 2015

Per saber-ne més;

• “Gregori Estrada, monjo i organista”, article del P. Josep Miquel Bausset per a la revista SAÓ del mes de juny de 2012.
• http://www.abadiamontserrat.cat/(S(dv1yunxa1hdj1u42yghz2huy))/App_Themes/White/Documents/Noticies/catala/gregori.pdf
• SEGARRA, Ireneu. Quaranta-cinc anys de director de l'Escolania de Montserrat (1950-1951, 1953-1997) L'Abadia de Montserrat, 2000.
• http://catalunyareligio.cat/ca/articles/mestre-gregori-estrada-una-musica-te-present
• http://www.montserratcomunicacio.cat/(S(3gnnv4j43do3uplo4evfbwxx))/videos.aspx?newsid=www.youtube.com/embed/avn2kZp3k2I&Newstitol=Mor%20el%20P.%20Gregori%20M.%20Estrada,%20monjo%20i%20prevere

Escoltar-lo:

• http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/1994-gregori-m-estrada/video/5486332/
• Interpretant a l'orgue Música catalana d'orgue del segleXVIII
• Un cant litúrgic de Montserrat

Llegir-lo:

• Article: Interès de l'expressivitat del cant Gregorià en la història de la música
• Article: La formació musical del pare Antoni Soler a Montserrat

1986 i 1987 la gran crisi de l'Orfeó

Una de les característiques més importants i més difícils de treballar en les entitats és el relleu generacional tant per mantenir la capacitat de treball com per adequar-se als canvis de l'entorn en que es mouen.

Un exemple va ser el de l'Orfeó Manresà els anys 1986 i 1987. L’envelliment dels cantaires, no incorporar-ne  de nous, els nous aires corals de la ciutat i del moment, porten l’Orfeó a un encarcarament musical, artístic i social considerable.

El setembre de 1986 dimiteix Josep Maria Descarga, director de l’Orfeó “perquè el cor no li responia com a ell hauria volgut”. Però la Junta (presidida per Pascual Piñot Busquet) no li accepta momentàniament fins a trobar, malgrat les dificultats d’aconseguir-ho, un nou director: Jordi Noguera Perathoner. Aquest va fer proves als cantaires, “posant el llistó tant elevat que la immensa majoria no el va passar”. A partir d’aquí comença un temps de renovació amb l’adhesió de nous i antics cantaires. Però el cor queda trencat “en dues meitats, els vells i els nous”. En acabar l’etapa Piñot-Orriols, el 1988 passa a presidir l’Orfeó Antoni Fernández Ayuso (antic president de JJMM de Manresa) que també agafa el relleu de la renovació, amb Jordi Noguera que  prepara un programa de valsos de Brahms i que va resultar ser un èxit extraordinari. Aquest fet dona irreversibilitat i solidesa a tota la nova proposta. Posteriorment en els actes del 90 aniversari el cor realitza un programa de compositors catalans del segle XX i el Davide Penitente de Mozart.

 Regió 7 14-VII-1988. Reproduit a: http://navarcles-noticiesmenysantigues.blogspot.com.es/search/label/Jordi%20Noguera

Tot plegat va ser un canvi arriscat, necessari  i valent però força dolorós. Ho analitzava Josep M. Orriols i Morros a Les persones i els fets XLIV del Pou de la Gallina en conversa amb Jordi Sardans. Orriols que ja va ser president de l’entitat de 1978 a 1982, en aquesta etapa va fer de vice-president al costat de Piñot. Afirma que “ ningú no dubta que s’havia de fer, molt especialment el mestre Descarga (que no n’era el culpable i fou el qui va rebre), ja que la seva dimissió va ser motivada perquè el cor no li responia. El que sí que pot ser discutible és la manera en què es va fer, que indubtablement va ser molt poc elegant i tots hem d’entonar el mea culpa, per no haver fet correctament el que era inevitable. Lamento que no en sabéssim més”. Orriols veia les noves generacions “no tant romàntics però sí més perfeccionistes” ja que “moltes de les quals no saben què és l’Orfeó, perquè ningú els ho ha ensenyat, que van a cantar perquè els agrada el cant i la música, però que és difícil que connectin amb l’esperit orfeònic d’altres èpoques”.

Regió 7 16-III-1991. Reproduit a: http://navarcles-noticiesmenysantigues.blogspot.com.es/search/label/Jordi%20Noguera

Qui els parla, en aquella època, era director de la coral Ixent, que junt amb la coral Ressò eren les seccions infantil i juvenil, respectivament, de l'entitat. Alguns directors d'aquests cors, en el final de l'etapa Descarga vam ajudar a fer assajos per cordes al cor gran en un dels intents per augmentar-ne les potencialitats. La nostra tasca, tot i la bona voluntat no podia ajudar gaire a un cor viciat, cansat i envellit; a més a més no hi cantàvem gaire amb ells, no hi convidava. En la nova etapa, amb Noguera al capdavant, vam ser molts que vam passar a cantar en els nous repertoris i ajudar amb la nostra presència al gran repte del canvi. Vam ser testimonis de les grans discussions, de les enemistats creades, incomprensions, intransigències i ceguesa. Però vista l'evolució del cor, amb els grans programes i produccions, la seva vida i qualitat i als gairebé 30 anys transcorreguts espero que per a tots es recordi només com a una anècdota.

Orfeó el 1988. (arxiu Maria Diaz)

Per saber-ne més:
Les Persones i els Fets: XLIV. El Pou de la Gallina
Orfeó Manresà (Història)
Josep Maria Descarga i Obradors

Exercici sardanístic

Quatre vídeos de diferents èpoques, amb sardanes a Manresa. Mireu.los i escolteu-los....

Al bosc del Suanya 1925

http://www.memoria.cat/republica/content/aplec-sardan%C3%ADstic-la-masia-suanya

25 concurs de sardanes de la Llum 1970 (Gravació Agustí Soler i Mas)

https://www.youtube.com/watch?v=nwj3Ycv6KKA

Aplec 1971 (Realitzat per Francesc Travé)

https://www.youtube.com/watch?v=UEKKERr7Hns

31 Aplec de la sardana 2013 (De Jordi Preñanosa)

https://www.youtube.com/watch?v=Az-Hhz5gW3o

Ei sardanistes! Ha canviat això, no? S'ha perdut alguna espardenya pel camí, no? I vosaltres tossuts!