Escola Renaixença

El President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys l'any 1934 va inaugurar l'escola. Era un edifici revolucionari per a una escola amb una gran visió social i de futur.

Foto de memòria .cat

A la web memoria.cat hi ha la reproducció del programa de ma de la Festa Major de l'escola de l'any 1936:

Programa I
Programa II
Programa III


De les cançons triades pel programa ens podem fer càrrec del repertori musical usat en l'educació musical i humanística de l'escola.  Hi ha cançons tradicionals catalanes, dues del gran renovador de la pedagogía musical catalana de l'època Joan Llongueres, un compositor del moment Francesc Pujol, una cançó del compositor de sardanes Josep Bellprat...i Rosa de bardissa de Schubert. Aquesta última de seguida em va fer pensar que també es trobava en el cançoner de l'Escola Normal de la Generalitat (1931-1938) que va reeditar l'Associació d'Amics de l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya. Però no era ben bé així ja que la del cançoner era la de H. Werner per a quatre veus. Aquest cançoner recollia les cançons que es cantaven a les clases de música per preparar els futurs mestres. És espectacular el repertori triat per l'esperit internacionalitzador, l'estima pel repertori popular propi, la varietat técnica i un cert toc germanista.

Cançoner de l'Escola Normal de la Generalitat de Catalunya .PDF

Josep Padró i la gralla

El 10 de març de 2013 es va fer un gran homenatge a Josep Padró que ens va deixar el 30 de març del 2012.

Programa de l'homenatge a Josep Padró .PDF

Recordant l'excepcional partitura per a gralles del ball dels Nans de Manresa, vaig consultar la seva filla Ariadna si el Josep havia escrit alguna altra música per a gralles. I va semblar que una altra, com a mínim, en va escriure.
Amb l'Alba Logan vam tenir la sort de poder-la tocar al pati del Kursaal el dia de l'homenatge (i potser estrena) . És la peça titulada "Galeig", una primera versió o revisió de la peça "Xalesta" que va quedar finalista al 1er concurs de composició dels grallers La Tarota el 2006. Totes les obres finalistes i guanyadores d'aquell any van ser editades a:
http://www.grallerslatarota.cat/publicacions.php

Aquí deixo la partitura i el midi:

Galeig .MIDI

Galeig .PDF

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.

Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11

Per saber-ne més:

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/manresa-ciutat-pubilla-de-la-sardana.html

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...

Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....

Potser perquè puc dir que jo ja hi era....

Potser perquè són cinquanta anys...

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

 "La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.

La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.

Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:

Manresa ciutat pubilla de la sardana de Juli Sanclimens.pdf 



 Capítol del llibre:

SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

(Foto d'Antoni Quintana Torres)

Fotos de: https://www.facebook.com/pages/Fotografies-antigues-de-Manresa/500567386677334?hc_location=stream 

La pluja va deslluir una mica la festa.

Juli Sanclimens ballant una sardana (2013)

 Fotos de Jordi Prenyanosa

Per saber-ne més:

MANRESA, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 1963, EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ POLÍTICA ADVERSA Marc Vilarmau i Masferrer

Marxa de Sant Ignasi de Loyola

Amb tot l'enrenou de l'elecció del Papa Francesc i les "arrels" manresanes dels jesuites he recordat que la meva mare m'havia cantat, quan era jo petit, una cançó sobre Sant Ignasi. Té bona memoria i encara la recorda. És la Marxa de Sant Ignasi. En un temps, a mitjans del segle XX, on el catolicisme imposava moral i cultura, és una cançó que van conèixer molt bé tota una generació de manresans i manresanes.

Jordi Franch interpreta la marxa de Sant Ignasi a l'orgue de la Seu:

Marxa de Sant Ignasi per a piano

Marxa de Sant Ignasi a 6 v.

Marxa de Sant Ignasi per a orgue

En mp3 a:
http://www.jesuitasdeloyola.org/recursos-es/musica.HTML

Partitura per a piano:
http://musicatolica.me/displayimage.php?pid=413

Partitura per a cor:
http://www.scholacantorumdecomillas.es/DOCUS/PARTITURAS/part_marcha_sanignacio_ota.pdf

Origen de la Marxa:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/21/21634644.pdf

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:

Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:

http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/musiker/05/05109153.pdf

En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:

"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."

"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."

De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

Lupulus Emsembla

El març de 2011 un grup d'homenots a qui unia la devoció pel bon beure, l'oci, la tertúlia i la música, van decidir provar de cantar a veus...em sembla.  Els dirigia l'Oriol Torras i a l'estiu, el cor ja va fer el primer concert amb una espectació i èxit considerable...emsembla.

Logo de Roger Fonts

Desde principis de 2012 gosa dirigir el cor Oriol Vila i segueix la música i la cervesa.

Assaig al Beer Centre posteriorment convertida en 

La panxa del bou.

Lúpulus a  Sant Benet

Concerts any 2011
Manresa. Cicle L'hora del Pati a la Casa Lluvià
Santa Maria d'Oló. Església vella.

Concerts any 2012
Cardona, Sant Llorenç de Morunys, Cabrianes, Manresa (Nits musicals Vic-Remei) i La Bisbal del Penedès (XXIII tardoral d'orgue del Penedès).

Concerts any 2013
Sant Joan de Vilatorrada, Escola de música Esclat (audicions de Santa Cecília) i Talamanca.

Concerts any 2014
Súria (Cicle de Concerts de l'Escola de Música), Santa Maria d'Oló i L'Estany (concert de la Fira).

Concerts any 2015
Calders, Rocafort (concert de Festa Major), Terrassa...

Concert a La Bisbal del Penedès

Col.laboracions
Amb Feliu Ventura i Borja Penalba a Stroika,  Carles Belda a la fira Mediterrània al restaurant d'Arrel, Coral Eumèlia de Sant Vicenç de Castellet pel seu desè aniversari, Coral Escriny al concert del cicle l'Hora del pati, La Caravaggia al cicle Música i Romànic...

Aportacions (entre d'altres):
Estrena cervesa Mandril (novembre '11), Nadales pel Barri Antic de Manresa (desembre '11).  Festes Barri Antic (Juny '12), Inauguració de la carpa del restaurant Kursaal (juny '12), Acte CUP d'11 de setembre '12, Sopar 40 anys d'Omnium Cultural Manresa (setembre '12), Homenatge a l'afusellament de Lluis Companys (octubre '12), Suport a la campanya Amat i Piniella al Kursaal (novembre '12) i Primer aniversari cervesa Mandril (novembre de '12). Concert de clausura curset cuina monacal a Fund. Alicia (març '13), Dinar Amics Art Romànic (abril '13), Sopar Bages per la independència (abril '13), Homenatge afusellament Lluís Companys (nov '13). Homenatge afusellament Lluís Companys (oct '14), Marxa de les torxes a Manresa (set '14). El Franquisme ha mort? Al refugi de la Renaixença (gen '15)...

HITS (repertori de cançons de taverna)
Taverna dels Predicadors, La Tosca, d'Arrel, Bar Sical, Bodega del senyor Gat, La Panxa del Bou, El trasteret, Taverna 7 turons...

Cançons de taverna al d'Arrel amb Carles Belda

El repertori de concert el conformen obres religioses i profanes d’autors renaixentistes, barrocs, romàntics i peces tradicionals catalanes. El cor també prepara algunes peces pròpies, per exemple l'arranjament de Tio Canya de Vicent Torrent arranjada per Jaume Serra: 

Partitura de Tio Canya

(Les dades sobre els concerts han sigut aportades per l'arxiver del grup: David Guell)