diumenge, 5 de maig de 2013

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...
Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....
Potser perquè puc dir que jo ja hi era....
Potser perquè són cinquanta anys...


Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).



Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

 "La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.
La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.
Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:


 Capítol del llibre:
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995
(Foto d'Antoni Quintana Torres)





La pluja va deslluir una mica la festa.

Juli Sanclimens ballant una sardana (2013)
 Fotos de Jordi Prenyanosa

Per saber-ne més:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada