dimecres, 24 de febrer del 2016

40 anys de l'escola de música Esclat.

Què és ESCLAT
L’any 1976/77 (per tant aquest any enceta el 40 aniversari) s’obria a Manresa una escola de música amb una proposta de contingut plenament innovador, atrevit i compromès, constituint-se en un fort reactiu de cara a despertar una nova concepció en la pedagogia musical. Es tractava d’adaptar els sistemes actius i creatius que es venien experimentant en països eurpoeus des de feia molts anys, adaptat a les peculiaritats de la cultura i tradicions catalanes. Així neixia “Esclat, Escola de música”. 
Al principi dins la nova escola, el responsable de la part pedagògica va ser Josep Padró, i Onofre Boqué s'encarregà de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna (1979), dirigits per Manel Camp.
Ideari de l'Escola, en paraules de Josep Padró, era:

 “La música ha estat reconeguda per psicòlegs i pedagogs com un dels vehicles més poderosos per la sensibilitazció de l’individu, estimulant la seva capacitat per la percepció de les subtileses emotives de la bellesa i de la bondat, i per tant ajudant-lo en la seva realització com a home.
Ja fa alguns anys, com si fóssim impulsats per una necessitat imperiosa, i adonant-nos de la negació que l’ensenyament convencional de la música feia als principis de llibertat i espontaneïtat que han de sorgir en tot art, sorgiren en diferents països d’Europa uns quants músics que, per diversos camins, però amb una finalitat comuna, portarien a terme una tasca pedagògica gegantina: elementalitzar l’art, de forma que l’infant pogués introduir-se a la música, fer música i gaudir-ne, amb elements pròpis i servint-se del pròpi llenguatge expressiu. Aquests músics foren Carl Orff a Austria, Zoltan Kadály a Hongria, Maurice Martenot i Justine Ward a França entre altres.
Aquest tipu de padagogia musical no es basa pas en la monòtona articulació d’un mètode, sinó més aviat en la participació activa i imaginativa de l’infant en una tasca on li serà permès desenvolupar la seva fantasia i expressar-la lliurement.
D’aquesta manera, ha dit Orff, l’infant tindrà un valuós ajut per a obrir la porta al seu món personal. Estem convençuts que sense una educació musical elemental ben encaminada, no pot existir una profitosa formació superior, i ni tant sols una profunda i autèntica comprensió. En aquest sentit, l’art serà més important que l’ofici. Per tant, no s’intentarà arribar a la música mitjançant el solfeig, sinó més aviat al solfeig per mitjà de la música.
En els moviments culturals més importants de tots els temps, des de l’antiga Grècia, l’expressió rítmica corporal ha estat considerada com la forma musical primitiva que millor encarrila la interpretació vocal i instrumental. La pedagogia moderna també ho ha entès així, i serà amb els instruments del seu cos mateix, i amb les cançons del pròpi país que l’infant gaudirà d’un llenguatge inequívoc.
El solfeig educa més la vista que l’oïda i es converteix facilment en un exercici visual mancat de sentit, i sense que la funció auditiva, en resulti tampoc afavorida. L’infant ha d’aprendre a estimar la seva veu i a sentir que el so musical no brolla de la notació o el pentagrama, sinó de la pròpia capacitat creadora.
Només a través del so en la seva accepció més pura, és possible la sensibilització. Per mitjà de l’exemple, l’infant entrarà en el coneixement de l’art en les seves formes fonamentals: creació, percepció i interpretació, però la seva creació, no serà una conseqüència directa d’una formació teòrica, sinó una típica expressió d’espontaneïtat. Això no vol pas dir que a l’infant li sigui vedat l’accés a la teoria i a la grafia dels signes musicals, el domini de les quals, aconseguirà d’una manera natural, després d’haver-se familiaritzat progressivament amb aquest llenguatge.
Seriem capaços de concebre que a un infant se l’ensenyés a llegir abans que a parlar? O que se li vulguéssin imposar els preceptes de la teoria dels colors i la persepectiva quan, portat per la seva fantasia sense límits, dibuixa amb il·lusió la caseta, el caminet i l’arbre?
Entenem que les normes que han de guiar l’ensenyament de la música no poden estar en desacord amb els principis que regeixen la pedagogia en general, considerant que el seu tractament mereix una atenció especial, no solament per la seva condició d’art, sinó per les seves peculiaritats com a tal, singularment per la seva abstracció.
No desconeixem pas el risc i les dificultats que suposa l’adaptació d’uns sistemes pensats per a una altres països, amb un nivell cultural molt superior, i que gaudeixen d’una oficialitat i facilitat per introduir-los a l’instant, i en l’ambient més propici per al seu aprofitament integral. No obstant això, mentre esperem que algun dia, també a casa nostra sigui possible posar a l’abast de tots els infants, un mètode coherent de sensibilització a través de la música, ens plau oferir als de la nostra ciutat un treball voluntariós i il·lusionat, a la recerca d’aquest imperiós objectiu”.

Aquesta fou la idea que justificaria la fundació d’Esclat, i que tot i sent-ne la principal, en generaria tot un munt d’altres que al llarg del temps s’anirien incorporant, sempre amb la participació de diferents equips de mestres especialitzats, compromesos en l’elaboració d’una programació pròpia, constantment actualitzada.
La sensibilitazació dels infants, l’accés dels adults a la pràctica musical, la incorporació de la música moderna i tradicional a les disciplines acadèmiques i una colla d’activitats contribuents a la divulgació de la cultura musical en general, han constituït els eixos d’un programa amb un objectiu final inequívoc: gaudir de la música.

Actualment, Esclat s'estructura en:
Iniciació per a nens i nenes de 3, 4 i 5 anys
SAMI (Sensibilització i Aprenentatge de la Música per Infants) de 6 a 9 anys. Amb especial incidència en cançó, espressió corporal, audició, dansa, treball rítmic, flauta, instrumental Orff i lectura.
Instruments Orff
Llenguatge musical, infants i adults.
Harmonia moderna I, II, III i IV i arranjaments.
Instruments: 
  • Àrea de clàssic: Clarinet, Flauta de bec i travessera, Guitarra clàssica, piano, trompeta, violí, viola i violoncel.
  • Àrea de modern: Baix, bateria, cant, guitarra elec., saxo, trombó, trompeta, piano.
  • Àrea de tradicional: acordió, gralla, guitarra, sac, tarota.
Conjunts instrumentals
  • Tallers.
  • Orquestra.
  • Big band juvenil.
  • Música de cambra.
  • Combos: modern, celta i tradicional.
Cursets: informàtica musical, harmònica....

Històries de l'Esclat:
L'any 1979, amb la voluntat d’apropar la música en viu als nens, va néixer el Col·lectiu Faristol (Rialles/Esclat), amb la figura clau de Joan Crosas i amb la creació d’espectacles com La història del jazz en conte , La llegenda de les set notes , La cançó dels tururuts o Al ritme de la Big Band.
1979 Història del Jazz en conte a la Sala Loiola

Joan Crosas conduint "La llegenda de les set notes", el 4 d'octubre de 1980. 
Foto: Jordi Pascual al Pou de la Gallina
El 1982 es va realitzar una important exposició d'instruments ètnics dins el programa d'activitats d'Esclat Musical-82 i el Cicle de concerts Jazz al Bages (conjuntament amb Jazz-Promoció i el Sielu)

Programa del Cicle
L'any 2000 en el si de l'escola neix el cor Esclat Góspel Singers dirigit per Ramon Escalé i que du cinc cd’s editats dels seus espectacles.
EGS a l'espectacle THE GOSPEL MACHINE 2010

L’any 2008-09 es presentà “Descobrir Chomon” Un espectacle coproduit per Cineclub Manresa, lligat completament al director cinematogràfic de principis del XX, on es va posar música en directe tocada pels alumnes i composades a mida dels films.
Cartell de l'espectacle Descobrir Chomón


Any 2010 primera Setmana Cultural amb infinitat d'activitats musicals.


Programa de la Setmana Cultural 2010
L'any 2014 s'inicien els tallers musicals d'estiu per a petits i grans.

Cursets de cant coral: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas (1986-87) fins al més recent (2014) de Basílio Astúlez.
Cursets de pedagogia musical de Josep Padró (1983-85-...) o Jos Wuytack. 
Cursets de dansa de Joan Serra o Misericòrdia Pàmies.
Cursos de percussió amb António Sanchez o Santi Serratosa de percussió corporal el 2014.
Cursos d'Ada Andrés de recursos teatrals o Doug Godkin d'instruments Orff.

Videos:
2012 Cantada de Nadales pels carrers de Manresa
2012 Combo celta
2014 Manresa Zombie Walk - Cercavila apocalíptica
2015 Setmana cultural oberta al públic

Fotos:
Concerts de Santa Cecília, 
Setmana Cultural, final de curs...
(Foto Ministrers de l'Aixada 2014
Participació a la Pianada i altres trobades d'instruments
(Foto Pianada amb Manel Camp 2013)
Concert dr final de curs



  Participació als 
Músics al carrer Vic-Remei
Participació a les Cantates de l'ACEM
(Foto 2015)
 
                               
Txaranga de l'Esclat al Zombi walk
(Foto 2014)

Estrena de la Big Band del Catà.
Coordinada per David Martell i 
amb professors de l'Esclat 
(Concert presentació 2015) 
   
Anna Vega (2014-15) 
Música per a nadons.
Participació en els concerts de Santa Cecília de la UMB
(Foto 2014)
Homenatge a Josep Padró
 (2013)
     




S'haurà d'estar atent a les activitats que organitzi l'Escola per celebar-ho!!!!

divendres, 19 de febrer del 2016

Partitura dels bombers de Manresa

Encara que comptés només amb una bomba de mà governada per dos persones i sis ajudants, a Manresa tenim cos de bombers desde 1851. Trobo en el Blog HISTÒRIES DE BOMBERS la taula de senyals per avisar als bombers i senyalar algunes maniobres dels bombers de Manresa sobre l'any 1900. També és una partitura, no?


I es que: "Fins l’invent, la difusió i la proliferació de les radiotransmissions, els cossos de bombers van estar molts anys organitzant-se i comunicant-se en els sinistres a base de tocs de xiulet, pito o corneta. Mitjançant aquests tocs es donaven les ordres i avisos corresponents i també s’avisava del districte o barri on es localitzava el foc. (...) cada cos de bombers feia servir la seva taula corresponent que tenien els tocs molt semblants. A la llarga, alguns cossos de bombers veïns van unificar els tocs de pito per poder coordinar-se quan actuaven conjuntament, i fins i tot, el juny de 1937 la Federació de Cossos de Bombers de Catalunya va proposar una unificació d’aquests tocs de pitos per tots els cossos catalans". (L’APAGAFOCS -número 2. abril 2009-pag 10)
Una de les darreres actuacions del corneta dels Bombers de Terrassa, de l'any 1955 
(Arxiu Municipal de Terrassa). 

Tocs d'altres ciutats:

Vic principis del XX

Terrassa 1898

Girona 1868

Tarragona 1914

Igualada 1896

Olot 1900
Aprofito per agrair profundament la feina i la generositat del Marc Ferrer i Murillo en el seu gran blog!!!!

dijous, 4 de febrer del 2016

Altres goigs de Manresa II

Goigs a llaor del gloriós Sant Ignasi de Loyola
Dibuix: Joan Vilanova
De l'excelsa Companyia
gran Fundador,
nostre cor en vos confia
sant Ignasi i us envia
l'himne ardent del seu amor.
Foto Wikipedia
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html


Goigs de sant Maure Abat
Advocat de tots los que se troban molestats de algun dolor, los cuals se cantan en la Seu de Manresa.
Puig que sou tan estimat
De nostre Deu y Senyor:
Guardaunos de tot dolor
Gloria Sant Maure Abat.
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2013/01/goigs-de-sant-maure-la-seva-festa-es-el.html


Goigs de Sant Ignasi de Loyola Malalt
En la Noble y Caritativa casa de Amigant
Imprenta Roca 1958
Vostras virtuts alcansaunos,
de quan estabau malalt.
Sant Ignasi deslliuraunos
del pecat y de tot mal.
Foto de manresaturisme.cat

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/07/goigs-de-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs de l'Assumció
GOIGS A N. SRA. EN LO TRIUNFANT MISTERI DE SA GLORIOSA ASSUMPCIÓ, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE LA SEU DE MANRESA.
Estampa de Pau Roca 1852
Vostra Assumpció Senyora,
Tots cantám ab alegria:
Siaunos desde aquest dia
En lo Cel gran Protectora.

O Jerusalem dichosa,
O santa Ciutat de Deu,
Vuy es quant ta gloria veu
Del jardí la millor rosa!
Maria es la flor hermosa,
Que á tot lo cel enamora.
...
Aquesta Ciutat agrahida
A las gracias que ha rebut,
Tindrá sempre per tribut
Honrarvos tota la vida;
Vos seréu sa Prelegida,
Sa advocada y defensora.

Puig sou Mare de Esperansa,
Y de tots benefactora:
Repetim ab confiansa
Siau nostra Protectora.
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/08/goigs-lassumpcio-de-la-mare-de-deu-seu.html

Goigs del Estatut 1932
Publicat al setmanari La Lluna de Manresa. Any 1, 1931, 14 d'agost, núm.2, pàgina 1.(cicle de goigs profans)
Música: Mestre Padilla
O Verge de la Salut,
sigueu nostra protectora,
defenseu-nos l'Estatut
ara i sempre i a tothora.

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/06/goigs-del-estatut-la-lluna-manresa-1931.html


Goigs a la venerable Àngela Serafina Prat
Manresana fundadora del primer monestir hispànic de Clarisses Caputxines
Gràfiques Perramon 1986.
Puix com Mare Caputxina
refulgiu amb celsitut,
Venerable Serafina,
Imploreu-nos la virtud!
Cuadre de 1896, en la Galeria de Manresans Il.lustres de l'Ajuntament de Manresa.



Cobles a Nostra Senyora dels Dolors
Que es canten a la Col.legiata Basílica de la Seu de Manresa.
Melodia: Mossèn Josep Maria Bassiana i Bach
Imprenta Copi-Gràfic 1999.
De set espases ferida
us mirem trista i plorosa.
Verge i Mare Dolorosa,
socorreu aquell que us crida.

Goigs del Gloriós  martir Sant Mamét
Que se veneran en la Iglesia de Santa Clara de Manresa
Imprenta de Pau Roca.
Puix sou de Deu tan amat,
y en tota virtut perfet:
Guardaunos de tot pecat
ó valerós San Mamet.
Foto: Wikipedia

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2010/08/goigs-de-sant-mamet-la-seva-festa-es-el.html

Goigs a llaor del gloriosissim Pare Sant Ignasi de Loiola
Patró dels exercitants
Text de Francesc de B. Lladó.
1956.
Puix seguim la vostra escola
que és escola de fer santa:
Sant Ignasi de Loiola
vetlleu pels Exercitants.
Foto: Wikipedia
http://bibliogoigs.blogspot.com.es/2009/07/goigs-sant-ignasi-de-loiola-la-seva.html

Goigs als beats màrtirs Maurici i Lluís Bertran.
GOIGS DELS BEATS MAURICI I LLUÍS BERTRAN, GERMANS DE SANT JOAN DE DÉU DE LA COMUNITAT DE MANRESA, MÀRTIRS DE LA FE I DE L'HOSPITALITAT EN LA PERSECUCIÓ RELIGIOSA DE L'ANY 1936.
Lletra: Climent Forner
Música: Mn. Joan Bajona
Puig ningú testimonia
com el màrtir la fe en Crist:
deu-nos vostra valentia,
Fra Maurici i Fra Lluís.

Sou Germans Hospitalaris,
Fills de Sant Joan de Déu;
astres extraordinaris,
de nit fosca dia en feu;
nit que tot ho enfosquiria,
la del mal any trenta-sis.

De Navarra i onsevulla,
a Manresa heu arribat
acollint-vos a La Culla
al davant de Montserrat.
Sort tindríeu de Maria
amb rosaris sempre als dits!
...



Goigs històrics de Ntra. Senyora del Bon Succés. 
Patrona del Barri de Puigterrà de la ciutat de Manresa.
Gràfiques Bausili 1961



Goigs en honor de Ntra. Sra. de Valldaura 
que's venera en la ciutat de Manresa
Manresa: Imp. Cors, 1946
Imp. de Sant Josep, 1975

Goigs en alabansa de nostra Senyora de Valldaura venerada en la sua Capella de la Ciutat de Manresa
Gravadro: Pau Roca 1823.


Goigs ab que la ciutat de Manresa desitja
recompensar los agravis comesos en la real persona de Jesús Sacramentat per los seguidors del sistema lliberal.


Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/search/label/Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2011/05/goigs-la-mare-de-deu-de-montserrat-de.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm

dimecres, 27 de gener del 2016

Orquestra alternativa



Naixement i primera època 
Durant la primavera de 1999, la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa va tenir la idea d’encarregar la creació d’una nova orquestra a Manresa, que portés expressament el nom d'aquesta festa. La idea era la de disposar d’una formació musical que clogués els actes, cada any, al final d’aquesta festa major. Així neix L'Orquestra de la FMA, que més tard es coneixeria amb el nom d’Orquestra Alternativa. L’Alternativa va aparèixer en públic per primera vegada el diumenge 29 d'agost de 1999, a la plaça de Puigmercadal de Manresa, davant de dues mil persones, després de l'actuació de Dusminguet. En aquella primera ocasió, la banda era formada pels músics següents: Oriol Torras (veu i teclats), Benjamí Ballester (guitarra elèctrica), Enric Mieza (baix), Xavier Matamala (bateria), Xavier Blanque (trompeta), Roger Fonts (saxo soprà i veu), Noè Escolà (saxo tenor) i Ramon Fonts (tècnic de so).
Estilísticament, l’Alternativa va bastir el seu treball sobre de versions de cançons conegudes, nacionals o estrangeres, arranjades d’alguna manera especial, i apropiant-se-les. I així, cavalcar, sense abusar-ne gaire, damunt de gèneres com el ska i el punk, però sense sentir-se mai lligada del tot a aquests dos estils.
La formació no va ser mai fixa, ja que atrets per la manera de ser, la voluntat de pasar-s’ho bé fent música i el bon ambient dels assajos i concerts, molts altres músics hi van col.laborar. Entre d’altres: Òscar Castellà (saxo), Lluís Coll (trompeta, teclats, corneta barroca), Joan Ramon Quirante (trombó), Sílvia i Cristina Palau (coristes), Patrícia Herrero (trompeta), Dani Huertas (saxo), Sara Hernández (veu), Manolo Pinos (saxo)…
L’Orquestra també va ampliar els seus horitzons fent sortides a molts actes festius, polítics o culturals d'altres pobles i ciutats.
Segona època
Després d’alguns canvis i la voluntat de fer una base fixa, la formació estable de l’orquestra, a partir de la tardor del 2001, la van formar: Roger Torras (veu), Francesc Beltran ‘pelut’ (guitarra elèctrica) substituït posteriorment per Carles “Txarli” Fibla, Eloi Escudé (teclats), Jordi Portabella (baix) i Xavier Matamala (bateria). La secció de vent, tot i que sempre present, va ser més rotatòria. És l’època de la consolidació i eclosió de la banda a molts altres escenaris del país. Tot i així, la tardor del 2004 l’orquestra es va agafar un temps de pausa de les actuacions en directe pel cansament que provocava l’obligatorietat dels concerts i el perill de deshumanitzar el projecte.

Tercera època i final.
Els primers mesos de l’any 2005, la banda no es va reunir ni tan sols per assajar, moment en què la continuïtat de l’orquestra es va veure amenaçada. Però de seguida es van arreplegar forces suficients com per tornar a reunir una banda amb solvència, de cara a l’estiu del 2005, i de cara, sobretot, a la Festa Major Alternativa de Manresa d’aquell any, a la qual no es podia faltar. Formaven la banda en aquell moment: Roger Torras (veu) Oriol Torras (veu i teclats) Carles “Txarli” Fibla (guitarra elèctrica) Carles Badia (baix) Marcial Garcia (bateria) Eudald Camprubí (trompeta) Eduardo Urbano (saxo alto). Més endavant, també Eduardo Urbano i Carles Badia deixarien la banda, i s’hi unirien Pep Bashi (saxo) i Marc Torregrossa (baix) També segueixen col.laborant Xavier Blanque, Òscar Castellà, Noè Escolà, Roger Fonts, Sara Hernandez, Dani Huertas o Manolo Pinos. I la de Ramon Fonts que continuava essent el tècnic de so habitual de l’orquestra a tot arreu on anava.

El darrer concert a l'Alternativa va ser per la FMA del 2007 i el 2008 van cesar l'activitat.
..............................
En tot el temps d'activitat les actuacions més importants que va fer l’Orquestra van ser les festes majors alternatives de Sants i Gràcia, Barraques de Banyoles, de Sant Cugat del Vallès i d’El Prat de Llobregat, Ribes del Penedès, Roda de Ter, Festa dels Traginers de Balsareny, o l’Identicat de Baó (Catalunya del Nord), entre moltes d’altres; a part de la tradicional actuació anual a la Festa Major Alternativa de Manresa.

L’Alternativa ha compartit escenari amb grups com Cheb Balowski, Elèctrica Dharma, Brams, Obrint Pas, Fundación Tony Manero, Dusminguet i Sopa de Cabra, entre d’altres.
Cal dir que grups com Masos Rònecs, Orquestra Mitjanit, Plouen Catximbes, Aramateix, Grip, Boogie Dreams o Four Colours, The Gramophone Allstars i molts d’altres compten amb exmembres de l’Alternativa entre les seves files.

Entre d'altres el repertori de l'Orquestra Alternativa va incloure: Beat it de Michael Jackson, Wish you were here de Pink Floyd, Luna rossa de Banda Bassotti, Qualsevol nit potsortir el sol de Jaume Sisa, Perquè vull d'Ovidi Montllor, Nº 1 de Roger Fonts, Arrels d’Esquirols, Lo tio Pep de Popular valenciana, La rambla de Quimi Portet, En el Castell de Jaume Sisa, Sota una col d’Adrià Puntí, God save the Queen de Sex Pistols, La dona de paper de Lluís Coll, Love& Hate de Mano negra, Walking by myself de Gary Moore, I mean you de Thelonius Monk, Material girl de Madonna, Like a rollingh stone de Dylan, London calling i Rudie Can't fail deThe Clash....

Primer disc: Un directe (2002)
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa es va autoeditar un primer disc, enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Xa edició de la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001 amb temes de Sisa, MadonnaThelonius Monk,...A part, l’any següent, apareixia la cançó Esclaps Nous, de Lluís Coll, interpretada per l’Alternativa, al disc Esclat’03 editat per la revista Enderrock promocionant el festival Rebrot d’aquell any.



Segon disc: Des de la reserva (2008)
Després de 9 anys als escenaris, el grup de rock de Manresa Orquestra Alternativa va editar el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit van tenir durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda. El disc va comptar amb la participació d’una trentena de músics, entre els quals, a part dels membres del grup acompanyats per altres músics que en algun moment o altre van col·laborar amb l’Alternativa i de la Coral Escriny de Santpedor, que interpretà la cançó Helena, desenganya’t de Pau Riba. L’enregistrament del treball va tenir lloc a casa d’un dels membres del grup a Manresa, va ser mesclat als estudis Kay de Salelles (Bages), i masteritzat als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). Cal destacar que la producció artística va anar completament a càrrec de la pròpia formació. El resultat és un compendi gens convencional de música catalana de les quatre últimes dècades, passat pel sedàs i el so propi i ballable de l’Alternativa. Entre les cançons que s’hi poden trobar hi ha La Rambla de Quimi Portet, Arrels d’Esquirols, Dansa de la Primavera de Maria del Mar Bonet, En el Castell de Jaume Sisa o Sota una col d’Adrià Puntí. El títol Des de la reserva, correspon a una cançó amb el mateix nom, també inclosa al disc, del grup de música punk aparegut i desaparegut durant els anys 90 a la comarca del Bages, Cabrianes Motor City. També s’hi poden trobar dues cançons ‘de collita pròpia’: Nº 1, signada pel dissenyador i realitzador manresà Roger Fonts, i La dona del paper, obra del també manresà Lluís Coll, prestigiós cornetista i director del grup de música barroca La Caravaggia.


Orquestra Alternativa

Cançó: DANSA DE LA PRIMAVERA

Autors: Maria del Mar Bonet / Gregorio Paniagua

Videoclip: Slidemedia
Del disc: DES DE LA RESERVA (Picap, 2008)




divendres, 22 de gener del 2016

Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)

Carnestoltes
Al temps de Carnestoltes es feien grans àpats col.lectius oferts als pobres o a tota la població.  "A Manresa l'àpat col.lectiu no es fa el dimarts, com és general costum, sinó el diumenge vinent. Surt la fadrinalla el dimecres de Cendra a fer una capta de queviures per a poder fer una berenada.(...) A les poblacions importants, on la cel.lebració d'un àpat col.lectiu redultava difícil d'organitzar, havia estat costum que les autoritats repartissin queviures entre la gent necessitada. No fa pas gaires anys que a Manresa encara es repartia carn als veïns pobres". (vol II-p. 372 i 375)

La Quaresma
El dimecres de Cendra era entè amb una barreja de ser l'últim dia de Carnestoltes i el primer de Quaresma. "A Manresa i a Bagà és costum d'esperar les colles que venen de fora (de berenar i de bullici segurament) i des de les cases tirar-los un cabàs de cendra". (vol II-p. 519)

El primer diumenge de Quaresma "A Manresa sortia per primera vegada la processó sense llums, dita així per no portar els seus assistents cap llum encès. Tenia per objecte propagar la doctrina cristiana. Feia les estacions del Viacrucis. Es parava per totes les places del trajecte; a cada una, i de manera dialogada, era posat de relleu un passatge de la doctrina. Sortia tots els diumenges de Quaresma. En les processons quaresmals era privada la barreja de sexes". (vol II-p. 578)

Aquestes costums eren més o menys teatralitzades depenent del lloc. "L'any 1763, per tal com el poble movia avalot en les representacions, amb gran perill de la pau pública, fou publicat un reial decret privant les representacions escèniques de tot classe per places i carrers i reduïnt-les a locals tancats. Abans, però, la Passió ja es feia als hospitals: la dada més antiga de que hom té notícia, d'una celebració en local tancat, correspon al 1750 i al fet que els confrares de la Puríssima Concepció de Manresa van demanar una sala al Sant Hospital, amb la condició de partir-se el guany entre aquest establiment benèfic i la susdita confraria." El text de les representacions fou unificat, corregit (pel trinitari fra Anton de Sant Jeroni de Vic), representat i publicat el 1773 a Vic, "A Manresa feia anys que també celebraven la Passió, amb gran concurs de devots, que acudien de tots els pobles de la rodalia. Els fidels manresans, que la feien com els de Vic, per devoció i profit de l'Hospital, no es van sentir conformes amb les esmenes introduïdes pel trinitari vigatà, i van fer estampar la versió del text que ells empraven, en pla de disconfomitat amb els de Vic. Es pot dir que les dues versions són iguals, llevat d'algunes alteracions en els parlaments". En alguns llocs, fins a finals del XIX s'indicava si el text utilitzat era el de Manresa o el de Vic. (vol II-p. 595-599)

En el quart dimecres de Quaresma hi havia el costum de serrar la vella: colles de nois que anaven a fer captiri per les cases i portaven un cistell i un tronc de fusta que simulaven serrar amb una serra. "A Manresa, com en altres indrets del Pla de Bages,  fa anys que s'ha perdut el costum de serra la vella. L'anomenaven anar a fer camarleres; fins a temps moderns, la mainada feia encara per les cases un captiri infantil que rebia aquest nom: generalment, els solien donar ametlles i altra fruita seca" (vol II-p. 659)

Era molt mal vist cantar caramelles abans del dia fixat, de tal manera que "en els arxius de Manresa figura un procés seguit a la darreria del segle XVIII contra uns veïns que abans del Dissabte de Glòria van sortir a fer caramelles". (vol II-p. 687)

Diumenge de Rams, dia de celebrar l'entrada de Jesus a Jerusalem i rebut amb palmes i llorer. "A Manresa, la congregació dels Dolors celebrava, al vespre, una lluïda processó, a la qual concorrien els armats i gran nombre de misteris". (vol II-p. 712)

Setmana Santa
El dimecres Sant un sacerdot acompanyat d'algun escolà anaven a les cases a aspegir amb sal disolta en aigua beneïda les portes de les cases. Aquesta pràctica es deia salpàs i a Manresa salpasta. (vol II-p. 735)

El dijous Sant "a Manresa es feia una mena de meditació sobre la passió i mort de Jesucrist coneguda popularment per l'Agonia. Acabada aquesta, els infants es lliuraven a fer soroll com els fasos" (picar el mobiliari de l'esglesia amb maces i sorolls fets amb altres estris) "Els fasos, que avui són patrimoni exclusiu de la mainada, sembla que en altres temps eren practicats per la fadrinalla, que entrava a l'església i malmetia confessionaris i caixes de les confraries de manera irreverent i esbojarrada, segons es desprèn d'unes prohibicions i disposicions donades pel bisbe de Vic en ocasió d'una visita episcopal feta a Manresa l'any 1753". "En algun temps la idea dels fasos va agermanar-se amb els fesos, car havia estat molt corrent repartir, per part dels prohoms, fesos o fesolets a tothom qui havia assistit ala oficis de tenebres, com es feia encara no fa milt a Vilafranca del Penedès i a Manresa, on consta que en altre temps, acabat l'ofici, el prohom de la seu repartia fesols a tothom i els consellers feien distribuir unes varetes o bastonets; el poble, posant els fesols a terra, els picava amb les varetes a fi de fer-los saltar, acció en què veis la paròdia dels jueus fugint de l'atac dels cristians". (vol II-p. 752-754)
Un dels entremesos de les processons eren els armats i a Manresa feien "una mena de ball anomenat de la bandera" (vol II-p. 778)
Armats  de Manresa 1893 (Arxiu Jaume Pons)

El Cicle Pasqual
Tal com passa el el Cançoner, també d'Amades, hi ha moltes referències als impressors manresans. En aquest cas amb goigs de caramelles i les estampes de la Mare de Déu del Roser de l'imatger Pau Roca. (vol II-p. 863 i 870)

Amades pensant d'on prové el nom de caramelles torna a recordar el procés (celebrat a Manresa) contra uns veïns que van sortir a cantar caramelles abans de temps en que cita que demanaven caramelles, o sigui que allò demanat va donar nom probablement a tota la festa. (vol II-p. 900)

El diumenge de Pasqua a trenc d'alba "a Manresa es feis la processó sense encontre. Sortia de l'església de Sant Pere Màrtir i era anomenada processó de sang i fetge" perque esmorzaven aquest plat del xai pasqual. "En arribara una plaça, un infant, revestit amb alba i cíngol, des de dalt d'un cadafal cantava l'antifonia, cant que repetia des de la trona, un cop entrada la processó al temple. Hi concorrien tots els novells matrimonis". (vol II-p. 919-921)

Per l'Ascensió "a Manresa feien una fira en que les noies firaven quelcom als minyons.
Per l'Ascensió,
la minyona fira al minyó,
i, si la fira és bona,
el minyó fira a la minyona.

Per l'Ascensió,
la minyona paga, i el minyó, no."
 (vol II-p. 970)

El dilluns de Pasqua granada era dia de de sortir fora com el dilluns de Pasqua florida, però el bon temps convidava a anar més lluny, per exemple a la fira de Mataró on hi acudien els terrissaires d'arreu amb els seus objecte típics. Els de Manresa (amb els de Sabadell, Vilafranca i Esparraguera) "amb llur vaixella fina de taula i de rebost, tota vernissada, entre la qual sobresortien els típics morters i xocolateres graciosament decorades" (vol II-p. 988)

El dilluns de la Trinitat, dia dels sants Germà, Paulí, Just i Sicí (germans i fills del poble empordanès de la Pera, són anomenats Martirs de la Pera). Amades cita Manresa com poseidora de relíquies d'aquests màrtirs. (vol II-p. 998)