dimarts, 10 de març de 2015

1986 i 1987 la gran crisi de l'Orfeó

Una de les característiques més importants i més difícils de treballar en les entitats és el relleu generacional tant per mantenir la capacitat de treball com per adequar-se als canvis de l'entorn en que es mouen.

Un exemple va ser el de l'Orfeó Manresà els anys 1986 i 1987. L’envelliment dels cantaires, no incorporar-ne  de nous, els nous aires corals de la ciutat i del moment, porten l’Orfeó a un encarcarament musical, artístic i social considerable.
El setembre de 1986 dimiteix Josep Maria Descarga, director de l’Orfeó “perquè el cor no li responia com a ell hauria volgut”. Però la Junta (presidida per Pascual Piñot Busquet) no li accepta momentàniament fins a trobar, malgrat les dificultats d’aconseguir-ho, un nou director: Jordi Noguera Perathoner. Aquest va fer proves als cantaires, “posant el llistó tant elevat que la immensa majoria no el va passar”. A partir d’aquí comença un temps de renovació amb l’adhesió de nous i antics cantaires. Però el cor queda trencat “en dues meitats, els vells i els nous”. En acabar l’etapa Piñot-Orriols, el 1988 passa a presidir l’Orfeó Antoni Fernández Ayuso (antic president de JJMM de Manresa) que també agafa el relleu de la renovació, amb Jordi Noguera que  prepara un programa de valsos de Brahms i que va resultar ser un èxit extraordinari. Aquest fet dona irreversibilitat i solidesa a tota la nova proposta. Posteriorment en els actes del 90 aniversari el cor realitza un programa de compositors catalans del segle XX i el Davide Penitente de Mozart.

Tot plegat va ser un canvi arriscat, necessari  i valent però força dolorós. Ho analitzava Josep M. Orriols i Morros a Les persones i els fets XLIV del Pou de la Gallina en conversa amb Jordi Sardans. Orriols que ja va ser president de l’entitat de 1978 a 1982, en aquesta etapa va fer de vice-president al costat de Piñot. Afirma que “ ningú no dubta que s’havia de fer, molt especialment el mestre Descarga (que no n’era el culpable i fou el qui va rebre), ja que la seva dimissió va ser motivada perquè el cor no li responia. El que sí que pot ser discutible és la manera en què es va fer, que indubtablement va ser molt poc elegant i tots hem d’entonar el mea culpa, per no haver fet correctament el que era inevitable. Lamento que no en sabéssim més”. Orriols veia les noves generacions “no tant romàntics però sí més perfeccionistes” ja que “moltes de les quals no saben què és l’Orfeó, perquè ningú els ho ha ensenyat, que van a cantar perquè els agrada el cant i la música, però que és difícil que connectin amb l’esperit orfeònic d’altres èpoques”.
Qui els parla, en aquella època, era director de la coral Ixent, que junt amb la coral Ressò eren les seccions infantil i juvenil, respectivament, de l'entitat. Alguns directors d'aquests cors, en el final de l'etapa Descarga vam ajudar a fer assajos per cordes al cor gran en un dels intents per augmentar-ne les potencialitats. La nostra tasca, tot i la bona voluntat no podia ajudar gaire a un cor viciat, cansat i envellit; a més a més no hi cantàvem gaire amb ells, no hi convidava. En la nova etapa, amb Noguera al capdavant, vam ser molts que vam passar a cantar en els nous repertoris i ajudar amb la nostra presència al gran repte del canvi. Vam ser testimonis de les grans discussions, de les enemistats creades, incomprensions, intransigències i ceguesa. Però vista l'evolució del cor, amb els grans programes i produccions, la seva vida i qualitat i als gairebé 30 anys transcorreguts espero que per a tots es recordi només com a una anècdota.

Orfeó el 1988. (arxiu Maria Diaz)
Per saber-ne més:
Les Persones i els Fets: XLIV. El Pou de la Gallina
Orfeó Manresà (Història)
Josep Maria Descarga i Obradors

dilluns, 2 de març de 2015

Exercici sardanístic

Quatre vídeos de diferents èpoques, amb sardanes a Manresa. Mireu.los i escolteu-los....

Al bosc del Suanya 1925



25 concurs de sardanes de la Llum 1970 (Gravació Agustí Soler i Mas)


https://www.youtube.com/watch?v=nwj3Ycv6KKA

Aplec 1971 (Realitzat per Francesc Travé)




31 Aplec de la sardana 2013 (De Jordi Preñanosa)


https://www.youtube.com/watch?v=Az-Hhz5gW3o

Ei sardanistes! Ha canviat això, no? S'ha perdut alguna espardenya pel camí, no? I vosaltres tossuts!

dimecres, 18 de febrer de 2015

Totes les partitures del correfoc de Manresa

Moltes gràcies per la generositat de Lluis Toran, Lluís Sarró (autors), Jordi Gozàlez (arranjador), Ajuntament de Manresa (editor), Carles Jodar i la Unió Musical del Bages, per posar a l'abast de tothom les partitures de les músiques del Correfoc de Manresa. Una edició molt completa amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors.
En línea a:

Per saber-ne més:
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Moscada per a cor infantil i piano
Vacances per a dos gralles
Les figures del correfoc

dilluns, 2 de febrer de 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.
Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna. 
"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta" 
(d'un programa de ma de concert)






Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.
                                                                                       

         




El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa. 
La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat  que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.


La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera


*   *   *   *   *   

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:
Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html

dilluns, 12 de gener de 2015

Minorisa de Fusioon, 40 anys.

Aquest 2015 farà 40 anys d'aquest gran disc, el tercer i últim, de la carrera musical del grup manresà Fusioon: MINORISA. Recordeu que formaven el grup: Manel Camp (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (percussió) i Martí Brunet (guitarra i sintetitzadors). Fusioon va ser un grup d'avantguarda a nivell mundial del rock progressiu, simfònic i/o electrònic, trieu l'etiqueta que volgueu.

En aquest disc crearen un tema, el segon, que és tot un himne a Manresa i que ens va cridar a obrir definitivament les portes a la "modernitat" musical: MINORISA (SUITE). En forma de suite i utilitzant sons (campanes de la Seu, sons de la processó de Divendres Sant) i músiques de la ciutat (Marxa de la Llum, Goigs de la Llum i Marxa dels armats) enfilen una narració amb el seu propi llenguatge de la seva visió de Manresa. Jo crec que tard o dora l'heu sentit i sino és fonamental de conèixer-lo. No dirieu que és més recent dels 40 anys que té?

El disc té dos temes més. El primer, EBUSUS (adaptació llatina del nom d'Eivissa donat pels fenicis), el van dedicar a les experiències i les visions de l'illa dels components dels grup, que coneixien i estimaven bé, degut a les seves estades allà. I el tercer, LLAVES DEL SUBCONSCIENTE, que el van deixar a Marti Brunet perquè desenvolupés tot el seu món tan en la vessant musical com en la tècnica, fent servir les últimes novetats en electrònica o sintetitzadors construits per ell mateix. En el text de la reedició en CD hi ha algunes explicacions més sobre els tres temes.

El gener del 1976 amb dos grans concerts a la Sala Loiola es van acomiadar com a grup, però individualment van seguir els seus propis camins musicals.

Vinil (1975) per Ariola
1.- Ebusus (Suite)
2.- Minorisa (Suite)
3.- Llaves del Subconsciente. I Parte: Mente II Parte: Cerebro
Gravat als Esturios Kirios 
(segons la revista Rollingstones un dels 25 llocs mítics del pop-rock español de tots els temps)
Tècnic de so Enrique Rielo

Reedició en CD (1997) per Ariola





dimarts, 6 de gener de 2015

Manuel Jovés cessat de director de l'Orfeó Manresà

En la direcció artística d'entitats culturals i/o artístiques hi ha variables força complexes: les qualitats i la formació personals, els valors estètics, artístics i morals propis o de l'entorn,...Normalment de la mateixa autocrítica del director i de la discussió amb tot l'entorn sorgeix la innovació i la vitalitat per tirar endavant. Però hi ha vegades que el malestar, la incomprensió i la confrontació provoca situacions de conflicte i trencament. És el cas de Manuel Jovés i l'Orfeó Manresà el 1905.
Després de la mort del primer director de l'Orfeó Manresà ,Estanislau Casas el 1905 als 22 anys, la Junta va triar Manuel Jovés (19 anys) per dirigir el cor. Jovés, de qui ningú dubtava les qualitats musicals i la volada que donava a l'Orfeó, per complementar la minsa remuneració de dirigir el cor, tocava el piano en cafès, en el cinema o en balls. Jutjant poc digne aquesta activitat i censurant algun tret del seu caràcter, el Consell directiu de l'Orfeó, en sessió extraordinària celebrada el dia 28 de juliol de 1908, va acordar cessar-lo com a director. Manuel Jovés, el 5 d'agost de 1908, abans que el Consell es tornes a reunir, va presentar la seva dimissió, i el dia 11 d'octubre el Consell General Extraordinari li acceptà. Seguidament van nomenar Joaquim Pecanins (25 anys) com a director. Jovés decideix marxar cap a Amèrica i el 1909 arriba a Buenos Aires. A Argentina fa de mestre de cant, organista, acompanya figures de la canço de primera línia, va ser un dels primers pianistes de Carlos Gardel (amb qui grava set tangos), tenia septet propi, composa cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas i sobretot tangos i dirigeix espectacles de revista...amb un èxit i estima considerables.

Posteriorment Narcís Martrus va dedicar un article al mestre Manuel Jovés al diari El Pla de Bages en la commemoració de les Noces d'Argent de l'Orfeó Manresa, l’any 1927 i hi deia coses com aquestes:

“En Manuel Jovés -que en tingué de bones i de dolentes” (...)
“De petit va entrar a l’Escolania de Montserrat, va sortir-ne abans d'hora sense haver acabat els estudis i, per aquest motiu, amb una incompleta formació musical” (...)
“Fou en la seva primera joventut un temperament sanguini, inconstant i exaltat; de la mateixa manera la passió barborava per una acció, un treball o per la consecució d'una identitat, com la indolencia i la lassitud s'apoderaven d'ell l’endemá i abandonava ço comensat, o be una entremaliadura qualsevol de joventut li trabucava els bons propósits i el feia canviar de ruta." (...)
“És per aquests motius que influí mes, en els destins posteriors de la seva vida, el frivol papalloneig de la vida lleugera de certs llocs que frecuentava per guanyar-se la vida, que l’ambient de superació espiritual que representava la direcció d'una massa orfeónica.” (...)
“Quan l’Orfeó Manresa, per defunció de N'Estanislau Casas el seu fundador, l’escollí per director artístic -cárrec que ocupa des de gener de 1906 fins a juliol de 1908- en Jovés amb el fi d'atendre les seves necessitats, puix que els honoraris que rebia de la corporació eren una cosa irrisòria, compartí aquelles tasques amb les de pianista de café, de cinema, de ball, etc.; aquest fet que encara actualment el trobariem en molts indrets de Catalunya i que per això mateix no ha d'estranyar a nnigú, creiem que en aquest cas concret fou la causa que provoca la seva fallida.”




Per saber-ne més:

El compositor de tangos manresà (Cronologia)


BALLÚS i CASÒLIVA, Glòria. El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Farell, Manresa
2006.

dijous, 1 de gener de 2015

El món coral manresà després de 1900 fins avui

Exactament l’any 1900 hi havien aquests cors en funcionament:

Capella de Música de la Seu nascuda el 1611.
Societat Coral Sant Josep fundada 1877.
Societat Coral la Unió Manresana nascuda el 1882.
Cor Obrer nascut el 1898 i desaparegut poc més enllà de 1904.

Posteriorment es van crear:

Orfeó Manresà nascut el 1901, el primer director del qual va ser Estanislau Casas. Va tenir un Cor de Cambra dirigit per Josep Maria Descarga a la dècada dels 60 que es va fer càrrec de l’acompanyament del Poema de Nadal de Sagarra. 

Coral de la Joventut Carlista (de principis dels anys vint fins 1936) Activitat centrada en cantar les Caramelles, cantar la Passió el Divendres Sant, i sardanes cantades.

Cor de l’Ateneu Obrer manresà. 1925 amb la seva seu al carrer de les Piques. En complir els vint-i-cinc anys, el dirigia el mestre Joan Miralles.

Amics del Cant Gregorià (1927-1965) encapçalada al principi per Joan Ferrer i Blai Padró.

Secció Orfeónica Mixta Fundada el 1927 i que subsistí fins a 1935. Era la branca mixta del Coro Sant Josep. La substitueix la Coral Mixta de l'entitat que va fer el concert de presentació el dia de Sant Josep de 1948.

Cor les Escodines nascut el 1929 per la voluntat dels veïns del barri i posteriorment Societat Coral Les Escodines. Al 2013 es fusiona amb la Coral del Caravaning club i a 2014 la dirigeix Josep Guiteras.

Societat Coral Penya Joia activa els anys '30 amb la seva seu al Cafè Mundial i amb equip de futbol.

Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música dirigida per Agustí Coll i activa a la primera meitat dels anys quaranta, manté viu l'esperit de cantar mentre l'Orfeó Manresà va cesar l'activitat (!936-1948)

Colla dels Tranquils al café del mateix nom.

Coral Aliret de Joventuts Musicals de Manresa. Dirigida entre d’altres per Imma Pla, M. Teresa Masachs Felisa Albàs, Josep Maria Vilar i Anna Armengol.

Coral del Círculo familiar Recreativo (1973-1977) Coral infantil dirigida per Francesc Torra.

Coral Ariadna dirigida per Josep Maria Vilar. Sorgida d’un anterior nucli de cantadors/es de l’Institut Lluís de Peguera i centra l’activitat de  1978 a 1983.

Coral Discantus dirigida per Marcel Oliveres i activa un parell d'anys pels volts de 1980.

Cor Elaia de JJMM de Manresa (1974-81?) dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys i concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.

Cor Parroquial de Sant Josep. L'any 2011 es va fer un homenatge a Joan Ballús pels 33 anys de director del cor.

Coral Joan XXIII vinculada a la parròquia de Crist Rei i desapareguda. Entre d'altres dirigida per Josep Maria Basiana Cornet. Des de fa anys la parròquia a través del grup MIJAC manté la tradició de cantar les caramelles.

Cor Rodamons dirigida per Onofre Boqué i Joan Maria Bozzo en activitat a la dècada dels '70.

Cor Athana (nom llegendari de Manresa) en actiu de 1970 al 1975 dirigida per Joan Maria Bozzo amb un repertori clàssic i romàntic.

Cor Ixent i Coral Ressò respectivament cors infantil  i juvenil de l’Orfeó Manresà, dirigides per Montserrat Sobrevias, Mariàngels Serra, Maria Díaz, Judit Camprubí, Montse Fernàndez, Antònia Capellà, Jordina Fernandez, Oriol Vila, Maria del Mar Orriols, Andreu Cano, Mònica Vilaseca, Anna Sala, Maria Batlle, Jaume Serra entre d’altres i en diferents etapes.
Coral Ressò el 1986 (arxiu Maria Díaz)
Primer concert de la Coral Ixent, el cor infantil de l'Orfeó Manresà, en la missa d'homenatge al mestre Agustí Coll i Herbera, l'1 d'abril de 1973. (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa)
Coral Eixam vinculada a la Parròquia de la Sagrada Família dirigida per Dolors Bonet. Activa pels volts de 1977.

Diferents grups del Conservatori Professional de música de Manresa amb Cors infantils, juvenils i d’adults en l’actualitat dirigits per Francesc Vallés i David Sisó. Va ser remarcable el projecte del Cor de Cambra de principis dels anys noranta dirigits per Jordi Noguera.

Grup Coral del Centre Excursionista de Bages (1956) convertit en Coral Eswertia al 1978. L'han dirigit, Imma Serra i Joan Mª Bozzo. Actualment segueix en actiu.

La Coral Font del Fil es va constituir a finals de 1980 per les inquietuds culturals d'una vintena de persones del barri Mion-Puigberenguer de Manresa i és batejada amb el nom d'una antiga font que hi havia al veïnat. En un principi la direcció anava a càrrec d'Anna Maria Armengol i posteriorment (i en ordre) per Maria Comas, Marta Valero, Anna Maria Riera, Jordi Usan, Francesc Vallès, Joan Ballús i actualment per Rosa Maria Ortega.

La Flor de Sant Pere té la seva activitat als voltants de 1990 a la AAVV de la carretera Santpedor amb una vintena de cantaires de segona i tercera edat i dirigits pel mestre Noguera

La Coral de la FUB activa de 1997 fins 1999 i dirigida per Jaume Serra és expressió de cor universitari. Es torna a revitalitzar a partir del 2013 donant crèdits per l'assistència. Al 2014 en sorgeix el grup Cub Girls integrat per sis noies amb acompanyament de piano.

Coral l'Albada del Caravaning club del Bages dirigida per Josep Guiteras.

Esclat Góspel Singers (fundada el 2000 i encara en funcionament). Cor góspel sorgit de l’escola de música Esclat dirigit per Ramon Escalé. Cinc cd’s editats dels seus espectacles. Té una secció jove anomenada Esclat Góspel Júnior dirigida per Laia Badrenas.

A Capel·la Punk. Dirigida bàsicament per Òscar Castellà amb repertori centrat únicament en els temes del grup punk La Polla Records. Va tenir quatre anys d'activitat a principis del segle XXI.

Actuació del 25è aniversari de la FMA (2016)

Escola de Cant Coral de l’Orfeó Manresà. Creada al 2004 i dirigida al principi per Miquel Núñez de Arenas i Lluis Arguijo. Aquest últim encara la dirigeix juntament amb Alba Cols i la Berta (Laia Badrenas també havia participat en alguns cursos). En l’actualitat té aquestes seccions: Cor d’Iniciació, Cor Infantil, Cor Jove i Cor Universitari.

Coro Rociero Esperanza Macarena nascut a redós del Centre Cultural d'Andalusia de Manresa.

Actuació a la Festa Major de 2016
Camerata Harmonica creada el 2007 i dirigida per Joan Maria Bozzo. El 14 de Març de 2009 realitza la seva presentació oficial a Manresa. Cor de cambra que fa una especial atenció en la música religiosa. Cessa l’activitat el 2013.

Lúpulus emsembla (2011). Cor masculí dirigida primer per Oriol Torras i posteriorment per Oriol Vila. El repertori inclou tant obres sacres com de taverna.

Cor de Queixa (2012). Dirigida per Josep Maria Vilar. Nascuda en les directrius d'un Complaint choir les abandona any 2014 i es converteix en el Incordis Cor Reivindicatiu.

Coral a Cor (2014). Autoanomenat com a cor professional i integrat per vuit noies.

Vocal Sclat's dirigida per Laia Boixadors neix el curs 2014-15 a l'escola de música Esclat amb un repertori obert i per a tothom que vulgui experimentar amb la música.


Als barris de Manresa també hi ha hagut molt moviment, sobretot de la mà de Pep Torras: el curs 2014-15 hi ha deu corals actives del Taller de cançons de tots els temps.

També s'han muntat molts cors per esdeveniments especials com per la Innocentada en diverses ocasions, el Cor de la Creu Roja (dirigida per Rosa Ortega) per cantar al carrer per les festes de Nadal, per caramelles, el cor del Poema de Nadal dels Carlins, i la Coral de L'Aixada entre molts d'altres.
El grup dels petits caramellaires de la Parròquia del Poble Nou, l'any 1953. 
Foto de Manresa a cop d'ull.

Coral de l'aixada acompanyant el bisbe el 2012
L'activitat coral manresana també pot incloure els manresans i manresanes que han reforçat altres corals de fora de la ciutat com la Coral Czarda de Sant Joan, Escriny de Santpedor, Polifònica de Puig-reigEscolania de Montserrat o Coral Càrmina per citar-ne alguns exemples. També els cursets que s'han organitzat: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas als vuitanta fins al més recent de Basílio Astúlez. O per finalitzar, els grans programes i trobades que han permès intercanvi d'experiències i més coneixement.

A nivell organitzatiu a Manresa:
1918. "Germanor d'Orfeons"
1931. Aplec dels Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat, el 25 d’octubre.1964 es va organitzar l'Aplec de Corals.
1967. Es crea el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
1967. S'organitza la Primera Trobada de corals infantils de Catalunya.
1981. El 28 i 29 de novembre se celebra l’Assemblea anual del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la qual s’acorda la dissolució del SOC per donar pas al naixement de la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC.
1982. El 5 de juny es va constituir la Federació Catalana d'Entitats Corals.
2004. Amb altres seus el 18 de maig es fa la primera Trobada de Cant Coral a l'Educació Infantil i Primària.
2011. El 31 de març acull la XVII Trobada de corals de secundària
2015. Primera trobada de Cors Socials de Catalunya.

Així doncs, dóna la impressió que el cant coral ha tingut una notable presència a la nostra ciutat i una excel.lent vitalitat que en algun moment ens ha fet punters en l'adequació del cant coral als gustos de cada època.


Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/republica/content/la-m%C3%BAsica

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man

Diversos Autors Història de la Ciutat de Manresa (1900-1950). Editat per Caixa de Manresa.

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Editorial Efados, 2001

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. Els Carlins. Farell 2004

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2012/12/lupulus-emsembla.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/11/cor-de-queixes-manresa.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/10/amics-del-cant-gregoria-acabat.html