dissabte, 11 de maig del 2013

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.
Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11


Per saber-ne més:


diumenge, 5 de maig del 2013

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...
Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....
Potser perquè puc dir que jo ja hi era....
Potser perquè són cinquanta anys...


Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).



Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

 "La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.
La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.
Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:


 Capítol del llibre:
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995
(Foto d'Antoni Quintana Torres)





La pluja va deslluir una mica la festa.

Juli Sanclimens ballant una sardana (2013)
 Fotos de Jordi Prenyanosa

Per saber-ne més:


dilluns, 15 d’abril del 2013

Marxa de Sant Ignasi de Loyola

Amb tot l'enrenou de l'elecció del Papa Francesc i les "arrels" manresanes dels jesuites he recordat que la meva mare m'havia cantat, quan era jo petit, una cançó sobre Sant Ignasi. Té bona memoria i encara la recorda. És la Marxa de Sant Ignasi. En un temps, a mitjans del segle XX, on el catolicisme imposava moral i cultura, és una cançó que van conèixer molt bé tota una generació de manresans i manresanes.

Jordi Franch interpreta la marxa de Sant Ignasi a l'orgue de la Seu:


Marxa de Sant Ignasi per a piano

Marxa de Sant Ignasi a 6 v.

Marxa de Sant Ignasi per a orgue

En mp3 a:
http://www.jesuitasdeloyola.org/recursos-es/musica.HTML

Partitura per a piano:
http://musicatolica.me/displayimage.php?pid=413

Partitura per a cor:
http://www.scholacantorumdecomillas.es/DOCUS/PARTITURAS/part_marcha_sanignacio_ota.pdf

Origen de la Marxa:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/21/21634644.pdf

dimarts, 25 de desembre del 2012

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:
Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:



En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:
"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."


"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."



De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

dimecres, 5 de desembre del 2012

Lupulus Emsembla

El març de 2011 un grup d'homenots a qui unia la devoció pel bon beure, l'oci, la tertúlia i la música, van decidir provar de cantar a veus...em sembla.  Els dirigia l'Oriol Torras i a l'estiu, el cor ja va fer el primer concert amb una espectació i èxit considerable...emsembla.

Logo de Roger Fonts

Desde principis de 2012 gosa dirigir el cor Oriol Vila i segueix la música i la cervesa.

Assaig al Beer Centre posteriorment convertida en 
La panxa del bou.
Lúpulus a  Sant Benet

Concerts any 2011
Manresa. Cicle L'hora del Pati a la Casa Lluvià
Santa Maria d'Oló. Església vella.

Concerts any 2012
Cardona, Sant Llorenç de Morunys, Cabrianes, Manresa (Nits musicals Vic-Remei) i La Bisbal del Penedès (XXIII tardoral d'orgue del Penedès).

Concerts any 2013
Sant Joan de Vilatorrada, Escola de música Esclat (audicions de Santa Cecília) i Talamanca.

Concerts any 2014
Súria (Cicle de Concerts de l'Escola de Música), Santa Maria d'Oló i L'Estany (concert de la Fira).

Concerts any 2015
Calders, Rocafort (concert de Festa Major), Terrassa...

Concert a La Bisbal del Penedès

Col.laboracions
Amb Feliu Ventura i Borja Penalba a Stroika,  Carles Belda a la fira Mediterrània al restaurant d'Arrel, Coral Eumèlia de Sant Vicenç de Castellet pel seu desè aniversari, Coral Escriny al concert del cicle l'Hora del pati, La Caravaggia al cicle Música i Romànic...
Aportacions (entre d'altres):
Estrena cervesa Mandril (novembre '11), Nadales pel Barri Antic de Manresa (desembre '11).  Festes Barri Antic (Juny '12), Inauguració de la carpa del restaurant Kursaal (juny '12), Acte CUP d'11 de setembre '12, Sopar 40 anys d'Omnium Cultural Manresa (setembre '12), Homenatge a l'afusellament de Lluis Companys (octubre '12), Suport a la campanya Amat i Piniella al Kursaal (novembre '12) i Primer aniversari cervesa Mandril (novembre de '12). Concert de clausura curset cuina monacal a Fund. Alicia (març '13), Dinar Amics Art Romànic (abril '13), Sopar Bages per la independència (abril '13), Homenatge afusellament Lluís Companys (nov '13). Homenatge afusellament Lluís Companys (oct '14), Marxa de les torxes a Manresa (set '14). El Franquisme ha mort? Al refugi de la Renaixença (gen '15)...

HITS (repertori de cançons de taverna)
Taverna dels Predicadors, La Tosca, d'Arrel, Bar Sical, Bodega del senyor Gat, La Panxa del Bou, El trasteret, Taverna 7 turons...

Cançons de taverna al d'Arrel amb Carles Belda

El repertori de concert el conformen obres religioses i profanes d’autors renaixentistes, barrocs, romàntics i peces tradicionals catalanes. El cor també prepara algunes peces pròpies, per exemple l'arranjament de Tio Canya de Vicent Torrent arranjada per Jaume Serra: 

(Les dades sobre els concerts han sigut aportades per l'arxiver del grup: David Guell)

dijous, 6 de setembre del 2012

Esteve Martí i Firmat i II



Per la xarxa he pogut trobar dues obres seves.
La Leçon de Chant (una de les obres citades a CIVTAT)
Òpera còmica en un acte amb llibret de Jules Gondoin. Editat a Paris per C. Joubert Editor el 1903.
Partitura de LA LEÇON DE CHANT .PDF

Les Chansons.
Recull de cinc cançons de Martí amb diversos lletristes. Editat a Paris per la Libraire Contemporaine.
Interessant la fotografia de Martí de la coberta i el comentari de la introducció.
Llistat:
"Pierre et Suzon" (Jules Gondouin - Estéban Marti) paysannerie, musique, chantée par Paul Pecquery de l'Opéra Comique à la Bodinière,
"Lettre à une petite femme" (Charles Quinnel - Estéban Marti) chansonnette, musique, chantée par M. Dicksonn (sic) au Cabaret des Quat'z'Arts,
"Restons tous deux" (Mary Belly - Estéban Marti) valse chantée, musique, chantée par Mlle Lucette de Valy à la Scala,
"Madrigal moderne" (Charles Quinel - Estéban Marti) musique, créé par Mlle Rachel Launay au Tréteau de Tabarin,
"Lisette" (Stéphane Servant - Estéban Marti) bluette, musique, chantée par Mlle Jeanne Lacroix au Moulin-Rouge.
Partitura de LES CHANSONS .RAR


Altres obres

Operes, operetes
La femme du monde. Pantomima en un acte. salle Hoche, representació 1909.
Rose pom-pom.Òpera Bruseles, 1912
Julot la Balafre. Llibret d'Alin Monjardin Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
La Leçon d'amour. Llibret d'Alin Monjardin Paris, representació 1920.
Les Nymphes et le Satyre. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, representació 1920.
Pa-Pou-Yette. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
Folie d'amour. Llibret de Gleize-Merouvel. Paris, representació 1921.
Les Passionnées. Paris,representació 1923.
Les Mille et une voluptés. Llibret d'Alin Monjardin, Georges Lewe. Paris, Moulin Rose, representació 1923.
La Source d'amour. Llibret d'Alin Monjardin, Verdus, Fabien Leroy. Paris, Folies Belleville,representació 1934.
Le Coucher de la Pompadour. Opereta en tres actes. Llibret de M.F. Puget. 1920
Léger nuage. Sainet. Llibret de Félix Puguet.
I Iisella. Drama líric.....

Obres per a piano sol:
A La Plaza. Marxa.
Doux Murmure.
Gai Retour. Vals lent.
Timide berceuse 
Bonjour Pierrette (1904)
Le chant de la brise
....
Cançó:
Éternel Cantique. Text: Lucien Boyer.
Gavotte et chanson.
Rédemption. Text: Charles Vincent.
Doux mensonge. Tex:t Charles Quinel.
La berceuse de ma poupee. Text: Charles Quinel
Les beguins de Cunegonde.Text; Didier Gold
Serenade railleuse. Text: Gabriel Montoya
....
Altres (sense classificació)
Tes yeux.
Myosotis.
L'abeille.
Rédemption. Text Charles Vincent.
L' Amour à la moukère. 1923.
Si je t'aime

Per saber-ne més:

Esteve Martí i Firmat I

dimecres, 5 de setembre del 2012

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.