Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":

Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.

A partir d'aquí....



Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

Ball dels Gegantons de Manresa

Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. 
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.

Vídeo del Ball de Gegantons

Partitura a dues gralles del Ball dels Gegantons .PDF

Per saber-ne més:

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu dels Geganters de Manresa.

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.

El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.

Ball de Nans .PDF

Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa

Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.

Ball de la Pubilla i l'Hereu .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels pubills a tres veus .PDF

Toc d'inici i Xasoil

Aquest any 2012 els Gegants de Manresa per Festa Major han estrenat dos temes nous. Tots dos són obra d'Alba Logan Sallent i serveixen per a dos propòsits també nous.
Un és el Toc d'inici per a dues veus de gralla i tarota que han tocat els grallers de l'entitat amb tots els grallers que s'hi han volgut afegir, per anar tocant durant tot el cercavila que s'ha organitzat per portar la imatgeria de la ciutat des de Casa Caritat fins la que és la seva residència durant les festes: l'Ajuntament.

Toc d'Inici .PDF

El segon és el ball Xasoil que també es va estrenar el mateix dia (22 d'agost) a la plaça de l'Ajuntament. Un ball que executen dos nans, els dos gegantons i l'Hereu i la Pubilla que són les figures que més viatgen representant la nostra ciutat.

Xasoil .PDF

Els podeu veure i sentir a aquests dos vídeos:

Vídeo 1

Vídeo 2

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.

L'article de BLANCA SELVA a CIVTAT .PDF

Ball de l'Àliga de Manresa

Documentada a les darreries del segle XVI a la processó de Corpus, dels Cossos Sants i la Pusíssima i s'en perd el rastre el 1861. Es recupera el 1992 construida per Andreu Descals en fusta massissa, la corona és de Manel Casserras i l'escut de Manresa de Nuri Malats. Pesa 80 kg i té una altura de 1'80 m, 2'20 de llargària i 1'90 d'amplada.
La música del ball és obra de Carles Cases. Al programa de l'estrena de l'Àliga el compositor explica:
"Pràcticament l'Àliga ni l'he vista abans de fer-hi la música. L'he imaginada, això sí, ella i tot el seu entorn: el seu moment, els seus actes, la seva ciutat. I com que em sembla que moltes coses d'aquest entorn no m'acaben d'agradar gens ni mica, he tret l'entorn i m'he quedat amb la imatge majestuosa i potent d'una àguila. I he ofert, per estrena, aquesta música a una àguila i a uns geganters entusiastes."
El ball va ser coreografiat per Antoni Navarro i estrenat el 1992. Carles Cases mateix en va fer la versió per a cobla.
Cal dir que a les represes del tema principal el públic sol acompanyar la música picant de mans la pulsació.

Ball de l'Àliga per a dues gralles .PDF

Per saber-ne més:

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.
• Programa de ma de l'estrena de l'Àliga de Manresa 1593-1992. Manresa: Ajuntament de Manresa, 30 d'agost de 1992.