Quan ja tenia preparada una entrada per a les dites sobre Manresa i els manresans ressenyades al Costumari de Joan Amades, vaig topar-me amb el recull que en fa l'Inventari del Patrimoni Immaterial de Manresa (fitxa feta per Helena Garcia / Francesc Comas) amb un llistat molt més extens. És molt interessant, també, l'explicació que es fa de cada una d'elles.
“La Tirallonga dels Cossos Sants
Tots són sants, xics i grans
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós"
La cançó recorda el trasllat dels Cossos Sants de Sant Fruitós de Bages a Manresa el 30 i 31 d’agost
de 1372, quan van esdevenir patrons de la ciutat. En la versió de joc, la Tirallonga dels Cossos Sants consistia en formar una llarga fila de persones agafades de les mans i anar amunt i avall del carrer o del pati tot cantant aquesta corranda. Quan s’arribava a la paraula “gloriós” es deia més forta i els infants es deixaven caure asseguts a terra. Referit al mateix fet hi ha la cantarella:
"Manresans budellans
Que heu robat els cossos Sants
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós
Forasters, putiners
Que els teniu als galliners”
"Festes manresanes, focs i campanes"
Segons Joan Amades, la importància de les tronades a les festes manresanes arriba fins al punt que s’ha creat el proverbi que diu “festes manresanes, focs i campanes”. Salvador Ginesta també relaciona aquesta dita amb els pirotècnics locals i els focs d’artifici de les festes de la ciutat. J. M. Gasol l’esmenta com a Festes manresanes: trons i campanes també en relació amb els molins polvorers de Manresa.
(també hi ha la versió “A Manresa, empaitabisbes”)
La dita fa referència al plet de la Sèquia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa.
"De Montserrat a Manresa hi ha tres horetes;
de Manresa a Montserrat, quatre hores i quart."
Fa referència a que l'anada a Montserrat és camí de pujada i es tarda més que a la tornada.
"Ni paret fesa, ni home de Manresa."
Aquesta frase vol dir que no et pots refiar ni d’una paret esquerdada ni d’un manresà. La tradició diu que el rei Pere III en va donar una versió semblant: Deu te guard de paret fesa, E de hom de Manresa.
"Si a Manresa vas, les pantorrilles hi perdràs."
La dita fa referència a que la ciutat té tantes pujades i baixades que els que hi caminen fan tant d'exercici que enforteixen el tou de la cama.
"Manresà i home de bé no pot ser."
Dita característica que es repeteix en referència a diverses poblacions.
"A les Escodines, per l’Enramada treuen les teranyines."
Fa referència al fet que la majoria de cases feien neteja a fons per deixar-ho tot net per a la festa.
"Sembla l’Enramada de les Escodines."
Es deia quan una cosa o persona anava molt carregada de decoració.
"Per la Llum, bufetada al llum!"
Per aquestes dates, el dia allargava i no calia fer servir el llum per treballar als obradors artesanals.
Entre aquests dos punts es poden donar els fets més inversemblants.
"Per Sant Andreu, la pubilla pesca l’hereu,
i per l’Ascensió, la minyona fira al minyó."
Fa referència a les dues fires anyals.
"A Manresa vull anar, a cercar una manresana, que sempre m’han agradat, les faldilles d’indiana."
Fa referència a les fàbriques d’indianes que hi havia a principis del segle XIX a Manresa, on es tenyien teixits de cotó manualment. Es cantava com una corranda o cançoneta.
Al Blog Paremiologia tòpica de Víctor Pàmies i Riudor, a més a més, hi té recollides les seguents:
Per saber-ne més:
Inventari del patrimoni immaterial manresa
http://topica.dites.cat/search/label/Manresa
http://etimologies.dites.cat/search/label/manres%C3%A0
