dilluns, 15 de juny del 2015

JJMM de Manresa

Segons l'enciclopèdia catalana JJMM és una organització internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Dit això i havent mirat tota l'eixuta i escabellada cronologia de JJMM de manresaa que exposo, noto que l'activitat, l'energia i les sinèrgies que van provocar són extraordinàriament grans i absolutament envejables pel que tenim ara. 

 1940-Es funden Les Jeunesses Musicales a Brussel·les.

1945-Fundació de la Federació Internacional de Joventuts Musicals amb seu a Brussel·les.

1951-Neix la primera delegació a Catalunya:  Barcelona (1951). I la segueixen: València (1953), Terrassa (1954), Sabadell (1956), Palma (1956), Mataró (1956), Ciutadella (1958), Igualada (1958), Manresa (1959).....

1952-Neixen les JJMM d'Espanya.

1959-Neixen les JJMM de Manresa per l’empenta d’un grup de gent de l’Orfeó Manresà, entre els quals Josep Maria Orriols (president) i Josep Maria Descarga. Josep Galobardes i Andreu Baget (que aconsegueix la legalització) foren els següents presidents.
El prestigiós grup LOU BENNETT TRIO va actuar a la Sala Loyola l'any 1967 en un concert organitzat per JJMM.

1967-Es va constituir, a redós de les Joventuts Musicals, el germen del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya amb seu a Manresa. El 16 d’abril es va organitzar la Primera Trobada de Corals Infantils de Catalunya, amb un programa comú i amb assistència de 600 cantaires de les 11 corals de 8 poblacions diferents. 

A la sala Loyoa s'hi va fer la 1a trobada de corals infantils de Catalunya. Any 1967. De Manresa hi havia la Coral Aliret.

1967-Sota la presidència d’Ignasi Serracanta (a la Junta també hi havia J.M. Descarga, Onofre Boqué o Josep Padró) s’engega el primer cicle de les Nits Musicals de Manresa (un dels concerts és la primera actuació de Ll. Llach a Manresa) i també les corals Aliret i Rodamon.

1967-68-Dos Cursets d'Animadors de Cant de Manresa, que comptava com a professorat: L. Massó, L. Virgili, M. Cabero i Oriol Martorell.

 1969-JJMM de Manresa són administradors de les festes de la Llum amb: Antoni Bahí Alburquerque, Josep Maria Escribano Casaldàliga, Antoni Fernández Ayuso, Gonçal Mazcuñan Boix, Josep Padró Sala, Montserrat Ribas Sorinas, Maria Teresa Torres Samsó, i Montserrat Vives Jorba.

El president de l’entitat, Ignasi Serracanta, va proposar el nomenament del pare Cassià Ma. Just  ja que, abans d’abat, era i havia estat sempre un dels organistes de Montserrat.com a soci d’honor de les JJMM de Manresa. La proposta va ser aprovada amb total unanimitat.
Fotografia: Arxiu Antoni Fernández Ayuso a Pou de la gallina de maig de 2008. L’abat llegeix el títol atorgat. Coral Aliret i la Coral Fa-la-a va oferir un concert dirigit per M. Teresa Masats Carbonell.

1967-72-Actuen per JJMM entre d’altres: Orfeó Manresà, Orfeó se Sants, Coral Cantiga, Cor Madrigal, l’Orquestra d’antics escolans de Montserrat, els pianistes A. Soler, M. Garcia Morante, Pere Vallribera,el Quartet Sonor, el Trio Barroc Ars Musicae, el Quartet Tarragó el violinista Shisuko Ishzawa, la cantant mexicana Maria de las Mercedes...

 1970-1973- JJMM, Ajuntament i Caixa d'estalvis de Manresa programen diversos grans concerts: Coral Sant Jordi, Orquestra Filharmònica de Barcelona amb Orfeó Manresà, Cor madrigal del Conservatori Ciprian Porumbescu de Bucarest, la Süddeutsches Jugend Sinfonie Orchester, els cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlin, el Cor Petits Cantors de Viena i la Young Israel String i l'Orquestra Simfònica Juvenil de Renània del Nord-Westfàlia.
Cors de la Catedral de Santa Eduvigis de Berlín sota la direcció d’Anton Lippe, el 4 de novembre de 1970 a la basílica de la Seu de Manresa. http://www.elpou.cat/noticia/1916/concerts/ajuntament/joventuts/musicals/setanta

1974-81?-Cor Elaia de JJMM de Manresa  dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys amb concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.
Montserrat Alavedra acompanyada d'Àngel Soler 19-07-75 Escola Renaixença
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976- Onofre Boqué i Josep Padró que havien estat vinculats a JJMM funden Esclat.

 1976 el 26 de desembre primer concert de l'Obrador Instrumental de J.J.M.M. de Manresa, sota la direcció de Joan Casals i Clotet. 
Obrador instrumental i cor Montserrat
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
1976-Jaume Vives és president de JJMM de Manresa i té com a vocals Jaume Orriols, Josep Ma Vilar i M. Anna Soler Cantarell entre d'altres.

 1977-1983-És el temps de la presidència d'Antoni Fernandez Ayuso que substitueix Jaume Vives (també membre del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya) en la que es consoliden les activitats de JJMM creades anteriorment i es fan nous cicles de concerts de música clàssica, de cambra o de jazz. 
Es programen un total de 73 concerts. S'organitza el Concurs Permanent de Joves Intèrprets el 1981, en l’àmbit de tot l’Estat espanyol, celebrat els dies 19 i 20 de desembre a la Sala Mestre Blanch del Conservatori de Música de Manresa.  Es col.labora i organitza amb l’UNICEF, en l’any Internacional del Nen, un concert dels “Petits Cantors de Viena” al Teatre Conservatori de Manresa. Es forma part del Consell Municipal de Cultura i del Sub-Consell de Música; durant tres anys de la comissió de festes d’Estiu i de la Festa Major de la Ciutat i en general es participa en moltes reunions de JJMM d'Espanya i d'altres delegacions.

 Conxa Comes i Jaume Espinalt foren els següents presidents.

 1981-Al setembre es convoquen les primeres places de monitors de música per a les escoles públiques per procurar omplir el buit en aquest aspecte de l'ensenyament. JJMM hi té una participació activa. Comencen Felisa Albàs, Enriqueta Farràs, Ramon Atcher coordinats per Dolors Bonet; posteriorment Mercè Carbonell per parvulari i Pilar Pla que substitueix Atcher. 

 1984-25è aniversari de l'entitat i Fundació de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya.

1986-Orriols, Vila i Espinalt creen la Junta Rectora amb la finalitat de mantenir viva l’entitat que havia caigut al punt de la inactivitat. Tot i així continuen les Nits Musicals que canvia la denominació ‘de Manresa’ per ‘de Bages’.

 1987 l'1 de gener a Sant Vicenç de Castellet l'Obrador instrumental fa el darrer concert.

1989-Neix una nova Junta amb Marc Torra, Pep Bru, Montse i Núria Fernàndez, Andreu Cano i Jordi Gilabert i amb la col·laboració de Maria Díaz i Oriol Pérez. Una Junta jove, treballadora i il.lusionada que obre el ventall de gèneres programats al pop-rock, ball jazz. També reforcen la programació a tot el Bages amb concerts a Sant Fruitós, Rocafort, Navarcles, Balsareny, Callús Calders, Santpedor, Navàs, Cardona. També recuperen el cicle de Jazz al Passeig de Festa Major.

 1993-94 El 5 de desembre de 1991 moria Marc Torra i l'activitat i els ànims del grup s'en van ressentir. S'aturen les activitats progressiva i definitivament.

 1995-La Federació de Joventuts Musicals de Catalunya crea La Xarxa de Músiques a Catalunya, una activitat creada per les seves associacions locals a fi i efecte d’oferir arreu del país una sèrie de concerts de música clàssica de petit i mitjà format a cura principalment de joves músics professionals catalans.

2000-2009-Oriol Pérez Treviño coordina la Xarxa de Músiques a Catalunya.

 Per saber-ne més:
  • FETS I GENT XLVIII. El Pou de la gallina.
  • Pou de la gallina de març de 2015 nº 307.
  • La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

dilluns, 1 de juny del 2015

I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:

"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":

Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Corcó d'Alps 
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Interpreten a la presentació: "A las barricades" (en esperanto)

de Barcelona.. (vinculat a l'Ateneu Popular la Flor de Maig)
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
Interpreten a la presentació: "Palestina Por la Paz" (música pròpia) i "Yo te nombro...Libertad"
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).

Cor de Sabadell
de Sabadell. 
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Director: Jorge Sarraute.

Normalment 39 components.
Directores: Ingrid Pujol Rovira.
Elena Zanzu

Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).
de Manresa (vinculat a l'Ateneu La Séquia).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.

La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar. 
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.

 En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.

La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....

 Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.

Gràcies a totes!!!!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 15 de maig del 2015

La Caravaggia

Diumenge 7 de juny a les 19:00h la Caravaggia & Lupulus Emsembla faran un concert a l’església de l'antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages. Organitzat pels Amics de l'art romànic del Bages, forma part del cicle Música i romànic i interpretaran conjuntament un repertori de polifonia religiosa, principalment del renaixement.
Que actui La Caravaggia és un gran aconteixement.  És un conjunt de música antiga de referència, creat pel cornetista manresà Lluís Coll l’any 2005 i està dedicat a la interpretació amb criteris històrics de la música del renaixement i del primer barroc.
El grup ha actuat en els principals Festivals de Música Antiga de Catalunya, l’estat espanyol i d'Europa (França, Bèlgica, Holanda...). Ha col∙laborat amb grups instrumentals com Les Sacqueboutiers i Orquestra Barroca Catalana i amb grups vocals com La Colombina, Nova Lux o la Capilla Real de Madrid. El 2006 obté el Primer premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse en la categoria d’ensembles i el 2007 el Premi del Públic de l’IYAP Historical Wind Instruments del Festival Laus Poliphonia. Ha estat escollit com a representant del REMA (Xarxa Europea de Festivals de Música Antiga) el 2009 i ha estat reconegut com a Grup Recomanat per La Asociación Española de Festivales de Música Clásica l’any 2010. Ha realitzat enregistraments en solitari: In mani dei Catalani i In Paradisum, i en col∙laboració amb cors com L’Escolania de Montserrat, La Colombina o Nova Lux.


Membres Fundadors
Lluís Coll i Trulls: corneta i direcció
Jordi Giménez i Puig: sacabatuxos i trompeta de bara
Joaquim Guerra i Codina: baixó, baixonets, xirimies i fagot barroc



Lluís Coll (Manresa 1977), fundador y director artístic de La Caravaggia, guanya el 2006 el Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse. Ha col.laborat amb ensembles como Les Sacqueboutiers, Hespèrion XXI, Forma Antiqva y La Colombina. Es professor de Cornetto a l'ESMUC.
Jordi Giménez obté el Premi d’Honor de trombó, bombardí i fiscorn a Sabadell (Catalunya), y més tard la Medalla d’Or en trombó i música de cambra a Toulouse. Actualment és professor de trombó en diversos conservatoris de Catalunya. Ha tocat, entre d'altres grups, amb la Capella Reial de Catalunya (J. Savall) i Al Ayre Español (E. Lopez Banzo).

 Joaquim Guerra (Girona 1984) va estudiar fagot a Barcelona amb Josep Borràs, i més tard a Basilea amb Donna Agrell. Actualment és professor de fagot históric y xirimía a l'ESMUC (Barcelona). Traballa amb grups com Forma Antiqva (A. Zapico), La Colombina (Josep Cabré) i Hesperion XX (J. Savall)


Produccions del Grup:
-Aires de Guerres i Funerals-
Concert de Proximitat amb 4 instruments de vent i percussió. Concerts exclusivament a Catalunya.
-In mani dei Catalani-
Música per a Ministrers del Renaixement a la Corona d'Aragó. Guanyador del Premi del Públic de l'IYAP-Historical Wind Instruments del prestigiós festival Laus Poliphoniae (2007) d'Anvers.
-Fons musicals de la Biblioteca de Catalunya-
Amb La Colombina
-Els Capricis del Cavalier Merula-
Col·laboració amb la mezzo-soprano Marta Infante amb música de Tarquinio Merula. Programa escollit Representant del REMA (European Early Music Network) el 2009.
-Delectare, docere et movere-
Música Instrumental amb un grup mixte (cordes i vents) del seicento italià. Guanyador del Primer Premi del Concours International de Cuivres Anciens de Toulouse (2006) en la categoria de conjunts.
-El Duc de Lerma-
Concert amb 20 instruments de vent i percussió ofert en col·laboració amb Les Sacqueboutiers
-Codex de Lerma-
Amb la Capella Sancta Maria
Caravaggia al Vermell. Regió7 de 20 de gener de 2014.

Caravaggia llegint del Codex de lerma estant. Foto del grup.


Regió7 16 de maig de 2006

 Un parell de videos de la xarxa:
Visites del grup a Manresa:
Per saber-ne més:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dimarts, 12 de maig del 2015

Manel Camp, 30 anys de "Poesia Secreta"

Poesia Secreta va ser el primer disc en solitari de Manel Camp. No és pas una d'aquelles gravacions per fer carrera. Ell ja havia fet bandes sonores de pel.lícules, havia entrat en la història de la música amb Fusioon, tenia moltes composicions a les espatlles, i havia col.laborat amb Llach, Muntaner, Isaac, Feliu, Raimon, Rossell, Labordeta.... Però si que és la primera producció on s'ensenya a si mateix, el seu llenguatge, el seu interior i les seves inquietuds tant en solitari, com és el cas, com posteriorment tasmbé ho faria amb grup reduits. Al seu Feisbook complementa la fotografia que reprodueixo a sota, amb un sentit comentari; "Va ser un somni poder presentar Poesia secreta, el meu primer treball en solitari, al Saló del Tinell de Barcelona el 15-05-1985. I haver rebut el Premi al millor disc de l'any que atorgava la Generalitat de Catalunya. Gràcies a tots."
Felicitats i gràcies Manel!
Foto de la pàgina oficial del Facebook de Manel Camp

Poesia secreta Vinil Pegasus Records PSG-003. Any 1985

Poesia Secreta  CD Picap ‎– 91 016503. Any 2000


Música per al cinema
1979 - Composa la música de la pel.lícula "La muchacha de las bragas de
1980 - Composa la música de la pel.lícula "Historias de mujeres", de Prozesa Films.
1981 - Composa la música de la pel.lícula "Asesinato en el comité central", de Vicente Aranda.
1983 - Direcció musical de la versió catalana de la pel.lícula "Les aventures de Tobby Nelson".
1984 - Composa la música de la pel.lícula "Fanny pelopaja", de Vicente Aranda.
1987 - Composa la música de la pel.lícula "El complot dels anells", de Francesc Bellmunt.
1988 - Composa la música de la pel.lícula "Un negre amb un saxo", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent
Composa la música de l'episodi "La mala companyia", per a
Crònica negra de TV3, de Ricard Reguant.
1991 - Composa la música de la pel.lícula "L'última frontera", de Manuel Cussó-Ferrer, sobre Walter Benjamin.
1993 - Composa la música de la pel.lícula "Monturiol, el senyor del mar", de Francesc Bellmunt.
1995 - Composa la música per a la mel.lícula muda "The Crowd", de King Vidor, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
Composa la música per al curt-metratge "Anèmic Cinema" de Marcel Duchamp, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
1997 - Composa la música de la pel.lícula "Gràcies per la propina", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent.
1998 - Composa la música de "Babaouo", de Manuel Cussó-Ferrer, un antic guió de Salvador Dalí.

Discografia 
1971 - Enregistra les seves composicions "Ciclos" i "No hay habitación para..."(Belter) en el primer disc de Fusioon.
1972 - Enregistra "La danza del molinero" (Belter), 1er. LP de Fusioon.
1973 - Enregistra obres seves a "Rapsodia per a un violí" (Belter), de Fusioon.
1974 - Enregistra obres seves a "Concerto Grosso" (Belter), per a Fusioon.
1975 - Enregistra obres seves a "Minorisa" (Ariola/BMG), de Fusioon.
1985 - Es publica el seu 1er. LP en solitari "Poesia secreta", amb obres seves (Pegasus Records). Es publica el LP amb el seu Trio de Jazz "Primer viatge" (Audiovisuals de Sarrià).
1986 - Es publica el disc "La meva petita terra" (Pegasus Records).
Es publiquen 2 obres seves en el disc "Jazzaldia 86", amb el seu trio de jazz.
1987 - Es publica el disc "El complot dels anells" (GBBS), banda sonora de la pel.lícula del mateix nom.
1988 - Es publica el disc "Escàndols" (discos Origen).
1989 - Es publica el disc "Viu" (discos Origen), enregistrat en directe i inspirat en l'obra de l'artista plàstic Salvador Alibau.
Es publica "Ben a prop" /Ariola/BMG), disc enregistrat conjuntament amb Mª del Mar Bonet.
1992 - Es publica el CD "Diàlegs" (Origen), duet de pianos amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe.
1993 - Es publica la seva obra "Ressorgir" (Origen), amb Anna Ricci i l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana.
1994 - Es publica el CD "Duets" (Horus), amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe a L'Espai de Barcelona.
1995 - Es publica el CD "Contrast", amb Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda) fusió de barroc i jazz.
Es publica el CD "Coratge", a piano sol, amb obres pròpies (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD "Rosebud", amb Matthew Simon i l'Acústic Jazz Quintet (Fresh Sound).
Es publica l'enregistrament de la versió de la peça "Coratge" per la Cobla Mediterrània (Picap).
1997 - Es publica el CD que ha enregistrat amb Santi Arisa: "Complicitats", (Actual Records).
Es publica el CD "L'última frontera", banda sonora de la pel.lícula del mateix nom /(Audiovisuals de Sarrià).
1998 - Es publica el CD "Contrast II", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó", amb versions jazzístiques de les cançons més emblemàtiques de la Nova Cançó Catalana, enregistrat en directe a la sala Paper de Música de Capellades "(Picap).
1999 - Es publica el CD "Canigó", amb 4 ballets compostos per a l'Esbart de Rubí (Actual Records).
Es publica el CD "Contrast III", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó 2", on versiona en clau de jazz peces de la cançó catalana d'autor.
Es publica la seva peça "Anhels", en un CD homenatge als 150 de la tenora (Picap).
2000 - Es publica el CD "Bach-Jazz", amb la pianista Ludovica Mosca (Discmedi- Blau).
Es publica "Musiques de Festa", amb la seva peça Marxa de cercavila.

Música de Ballets i Simfòniques
1986 - Composa "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Manuel Cubeles.
1991 - Composa "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart dansaire Sanvicentí, amb coreografia de Manuel Miquel.
1996 - Composa "Canigó" i "L'estona de filar", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
1998 - Composa "Sentí d'amor delit" i "El llibre de les bésties", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
- Composa "Gegants 98" per a la Banda musical La Unó del Bages.
- Composa la Suite Nova Cançó per a la Banda Simfònica de Barcelona, per al Grec 98.
1999 - Composa "L'avalot", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Magí Guitart.
- Composa l'obertura i la cantata per a la cerimònia d'apertura de la Universíada 99 de P. de Mallorca.
- Composa la cantata "El capità Popocateptl", per a la Banda Simfònica de Barcelona i 4.000 escolars.
- Composa la Suite Popular Internacional per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els escolars.
2000 - Composa el musical "El retaule de la Llum", en commemoració del centenari de l'Orfeó Manresà.

Música de Cambra i Teatre Musical
1967 - Composa "Tres Farses Russes", per al grup de teatre "Art Viu".
Composa "A Salvait Papasseit", per al grup de teatre "Art Viu".
1968 - Composa "Comunicació-Incomunicació" per a flauta i piano, estredada a JJMM de Manresa
1980 - Composa l'himne de Rialles, a Manresa, amb l'Obrador Instrumental
i Joan Crosas.
Composa l'espectacle musical per a nois i noies "Al ritme de la Big
Band", produït per Esclat i Rialles.
1984 - Composa "Museu Zoològic" per a soprano, contralt i piano.
1983 - Composa el musical "I jo qué! " , amb text d'Agustí Soler Mas.
1984 - Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb text d'Agustí Soler Mas.
1985 - Composa "Divertiment", per a piano.
1986 - Composa "Fantasia", per a piano.
1988 - Composa "Amb l'ai al cor", per a piano.
1996 - Composa "Símbols", per a violoncel sol.
1997 - Composa "Petita Suite per a orquestra de joves", estrenada al Premi Ciutat de Manresa.
1998 - Composa "Miratge", per a violoncel i piano. Composa "Enyors", per a piano i grup instrumental, en homenatge a Mompou. Estrenada al Teatre Grec.
1999 - Composa "Oasi", per a piano, violí, trompeta, clarinet i percussió. Estrenada al CCCB.
2000- Composa el musical "El retaule de la LLum", encàrrec de l'Orfeó Manresà en el seu Centenari.

Edicions musicals
1985 - Divertiment, per a piano (Quaderns de Taller).
1986 - Fantasia, per a piano (Quaderns de Taller).
1988 - Amb l'ai al cor, per a piano (Quaderns de Taller).
1994 - Àlbum Jazz nº 1 per a piano (Editorial Boileau).
1995 - Àlbum Jazz nº 2 per a piano (Editorial Boileau).
1996 - Serie "Basic Jazz" per a piano a 2 mans I i II, i per a piano a 4 mans I i II, (Editorial Boileau).
1997 - Símbols, per a violoncel sol (Quaderns de Taller).
1998 - Miratge, per a violoncel i piano (Quaderns de Taller).
1999 - Petita Suite per a orquestra de joves (Amalgama Edicions).
Les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

Guardons obtinguts 
1972 - Primer premi "II Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya, amb "Vistes al mar".1971 - Primer premi "I Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya amb Cànon de les avellanes.
1984 - Premi Bages de Cultura, atorgat per Omnium Cultural.
1985 - Premi a la millor composició discogràfica, atorgat per la Generalitat de Catalunya per disc "Poesia secreta".
1986 - Premi al millor solista del Concurs Internacional del Festival de Jazz de Sant Sebastià.
1987 - Premi 7 de l'Espectacle, atorgat per Regió 7.
1989 - Menció honorífica pel disc "Escàndols" en els Premis discogràfics que atorga la Generalitat de Catalunya.
Seleccionat pels "Èxits d'or" de Xarxa Cultural el tema "Escàndols".
1990 - Premi a la millor interpretació de RNE-Ràdio 4 pel disc "Viu".
1992 - Premi iniciativa, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1993 - Premi Nacional de Cinematografia, per la música de la pel.lícula "L'última frontera", atorgat per la Generalitat de Catalunya.
1996 - Premi Altaveu, pels seus 25 anys d'obra creativa.
1998 - Premi Iniciatives renovadores, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1999- Nominat als Premis Puig Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2000 - Premi Personatge Bagenc, atorgat per Jove Cambra.
- Nominat als Premis Puig-Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2001-Menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any, atorgat per Ràdio 4 l’any.

Activitats pedagògiques
1979 - Crea el Taller de Música Modenra i Jazz "L'Esclat" de Manresa (on continúa col.laborant).
Forma part de l'equip de direcció de "L'Àula de Música Moderna i Jazz de Barcelona" (fins el 1989).
1982 - Comença a impartir cursos, seminaris i tallers pràctics sobre Composició, Instrumentació, Interpretació Pianística i Improvisació arreu de l'Estat espanyol.
1996 - Crea el seu propi departament al "Taller de Músics de Barcelona".
1994- Va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston
1996-Va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou.
1999 - És director del Curs Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000 - És convidat a presentar la seva obra musical a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada de Conflent.
2002-Va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris a Sant Petersburg.

-Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) 2001 al 2013.
-És col.laborador habitual en  els cursos de formació del professorat de l'escola EPM de Terrassa, de
l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra i de l'escola Artmusic de Barcelona,

Encàrrecs destacables
1971 - Dirigeix l'orquestra en la gravació del disc "El retaule del  flautista", per a la companyia de Pau Garsaball.
1972 - Arranjaments i direcció musical del disc "Dolça Catalunya" del grup Estel.
1973 - Direcció d'orquestra i arranjaments del disc de cançons d'Antoni Parera Fons.
1975 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viatge a Ítaca" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cançó de carrer" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "És tard" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Boleros" del grup Estel.
1976 - Composició, interpretació i enregistrament del disc de l' "Orquestra Carioca".
- Concert amb Lluis Llach al Palau d'Esports de Barcelona, i disc en directe "Gener 76".
- Arranjaments i direcció musical del disc "Presagi" de Ramon Muntaner.
1977 - Arranjaments i direcció musical del disc "Campanades a morts" de Lluis Llach.
- Arranjaments, direcció i piano en els espectacles del cantant Miguel
Gallardo i en el disc "Otro ocupa mi lugar" (edició especial per a Amèrica).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cròniques" de Ramon Muntaner.
1978 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viure a Barcelona" de Núria Feliu.
- Direcció musical i arranjaments del disc "Barri Chinu" del grup Tribu i Santi Arisa.
1979 - Arranjaments i direcció musical del disc "Somiem" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc i espectacle "Per Corpus al Romea", de Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Balades i cançons" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Quan l'aigua es queixa" de Raimon.
- Direcció musical del disc "Què hem de fer" de Tribu i Santi Arisa.
1980 - Composició, piano i direcció musical de la Big Band del Bages.
- Composició, piano i direcció musical de l'espectacle "La història del jazz en conte" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Barcelona ciutat gris" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Verges 50" de Lluis Llach.
- Direcció musical del disc "Torna, torna Serrallonga" del grup Esquirols.
1981 - Composició i direcció musical de l'espectacle "Al ritme de la Big Band" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments de 80 de les cançons de la 1ª integral discogràfica de Raimon.
-Arranjaments i direcció musical per a la banda sonora d' "El timbaler del Bruc", de Jordi Grau i música de Santi Arisa.
1982 - Arranjaments i direcció musical del disc "I amb el somriure la revolta" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Secrets del cor" de Santi Vendrell.
- Direcció musical del disc "Com un arrel" del grup Esquirols.
- Arranjaments per al disc i l'espectacle "Fulgor y muerte de Joaquin Murrieta", produït pel Teatre Lliure.
1983 - Orquestració de un Medley de temes popular catalans i un altre de cançons de Raimon per al disc de la London Simphony Orchestra (Discos Zafiro).
- Composa la música del musical "I jo què" d'Agustí Soler i Mas.
- Arranjaments, direcció musical i pianista en la presentació al Palau de la Música Catalana de Barcelona de Marina Rossell.
- Direcció musical del disc "Licor d'herbes bones" del grup Esquirols.
- Inicia un seguit de concerts de piano, amb la col.laboració de la cantant americana Marisol Morales, en com memoració del 50è aniversari de la mort de George Gershwin.
1984-Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb Agustí Soler Mas.
-Arranjaments i direcció musical del disc T'estimo de Lluis Lach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Negre i blanc" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Que queda de mi" de Labordeta.
1985-Arranjaments i direcció musical del dsc "Maremar" de Lluis Llach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Prima dona" de Donna Hightower.
-Arranjaments i direcció musical del macro concert de Lluis Llach al Camp del Barça.
1986-Composa la música del ballet "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires.
-Arranjaments per a l'Orquestre Simfònica de Lille de les peces que amb Lluis Llach interpreten al Palau de la -Música de Barcelona, a Paris i a Lille, sota la direcció de Jean Claude Casadessus.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Dia a dia" de Santi Vendrell.
1987-Arranjaments i direcció musical del disc "Homenatge a Esteve Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.
-Arranjaments, composició de dues cançons i direcció musical del disc "Gavines i dragons" de Mª del Mar Bonet.
-Arranjaments per a l'Orquestra Ciutat de Barcelona de les cançons que Raimon cantà a la plaça de la Catedral durant les Festes de la Mercè.
-Crea el trio de pianos amb Josep Mas "Kitflus" i Ricard Miralles per al programa "La buena música" de TVE.
1988 -Crea amb Mª del Mar Bonet l'espectacle "Ben a prop", amb Horacio Fumero i Xavier Figuerola.
- Comparteix cartell amb Nina Simone al macre-concert del 5è aniversari de Catalunya Ràdio.
- Intervé en diferents programes musicals de TV2 i TV3.
- Imoparteix cursos i tallers arreu del país sobre composició, improvisació i tècniques pianistiques en el jazz.
1989 -Improvisacions al piano sebre l'obra plàstica de Salvador Alibau al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
-És nomenat conseller de la Sicietat General d'Autors i Editors.
-És jurat dels Premis Plató de composicions per a Big Band .
-És jurat del Concurs per a joves intèrprets de jazz a Eivissa.
-Imparteix un curs sobre Improvisació en l música moderna i el jazz a l'Institut Joan Llongueras de Barcelona.
1990-És jurat seleccionador per Catalunya del concurs "Band Explosion" per a grups de - Imparteix conferències-concert a la Fundació Miró de Barcelona sobre
Música i Cinema "Ambaixador d'enlloc" de Miquel Pujadó.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Mercat de Calaf" de Celdoni Fonoll.
-Col.labora com a pianista i arranjador en el disc "Núria Feliu 25 anys" i en la seva presentació al Palau de la Música Catalana.
1991-Composa la música del ballet "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart Santvicentí.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Aigua secreta" de Celdoni Fonoll.
-Orquestració, arranjaments i direcció musical del concert de Pegasus i l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
-Composició de la música per a un video programa de la Universitat Pompeu Fabra.
-Arranjaments i direcció musical, juntament amb "Kitflus" del disc de
cançons de Pedro Ruiz.
-Arranjaments de temes nadalencs internacionals per a la Polifònica de
Puigreig i la Philarmònica del Mediterràni, per a TVE.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Somnis i Cançons" de Montserrat Caballé.
1992-Arranjaments i direcció musical música per a la pel.lícula "L'orquestra Club Virginia", dirigida per Manuel Iborra.
-Pianista, arranjador i director musical de la gira 92 de Joan Manuel Serrat.
1993-Arrajnaments i direcció musical del disc "Canciones de amor" de J.A. Labordeta.
1994-Arranjaments i direcció musical del disc "Molt personale" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical de la cançó "Sento plors", pel disc Us ho devia de Núra Feliu.
-Arranjaments i direcció musical del disc de Toni Subirana cantant poemes de Josep Mª de Segarra.
-Arranjaments de la cançó "Escolta es vent" per a Joan Pons i l'Orquestra Simfònica de les Balears.
1995-Col.labora en el disc "Brasa de Fènix" de Miquel Pujadó.
-Intervé en la gravació de la banda sonora de "Pareja de tres" de Carles Casas.
-Assumeix la direcció artística de l'obra "Verdaguer, canço de la terra" de Rafael Subirachs.
1997-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD "Cançons de mai" de Raimon.
-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD i concert al Palau Sant Jordi de "El cor del temps" de la Mª del Mar Bonet.
1998-Arranjaments i direcció musical del CD "Planeta imaginari" de Joan
Isaac.
-Composa la música per a l'audiovisual "L'eix transversal"
-Arranjaments i orquestració de "Soundtrack" per a l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona.
1999-Composició de ls Cantata "Popocatepetl" per a la Banda Musical de Barcelona i els escolars de les escoles públiques de Barcelona,estrenada a la Sala Oval del MNAC i també es recull en CD.
-Arranjament, piano i direcció musical del tema "Youkali" de Kurt Weill, per al CD de Lucrecia i per a la pel.lícu la "La segunda piel" de Gerardo Vera.
-Arranjaments i orquestració per al disc de Chago Meliàn, amb la Simfònica de Tenerife.
-Composició de l' Obertura i la Cantata (sobre una cançó de Joan Bibiloni) de l'Universíada 99 de Palma de Mallorca.
-Composició de la cantata "Suite Popular Internacional", per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears" i els alumnes de música de les escoles públiques.
-Director musical del I Seminari Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000-Arranjaments i direcció muusical de 10 cançons de Raimon per als CD de l' integral.
-Producció artistica del CD "De vacances" de Joan Isaac.
-Direcció artística i producció del CD "Musiques de Festa" per a l'Ajuntament de Manresa.
-Composa el musical "El retaule de la LLum", per a solistes, cor, piano i grup instrumental, en motiu del centenari de l'Orfeó Manresà.
-Estrena "Banda Sonora", una adaptació i orquestració d'algunes de les músiques més representatives de la seva carrera com a compositor de bandes sonores.
-Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA).

Produccions
Ressorgir 2014.
JZ Bach.
Concertem?.
Camp & Gershwin.
Miscel.lània.
Jazz Nadal.
Fantasia en blau.
Banda Sonora.
Tangram.

Partitures



Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dissabte, 2 de maig del 2015

Himne de Manresa a Sant Ignasi de Loyola

Hi ha diferents obres dedicades a Sant Ignasi, fruit de la gran tradició que ha generat al llarg dels segles l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. L’Himne de Manresa a Sant Ignasi, amb música de mossèn Miquel Augé i lletra de Ramon M. De Bolós, es canta tradicionalment en la missa solemne que se celebra a la Cova de Sant Ignasi, el dia 31 de juliol (festivitat del Sant). Es va estrenar l'any 1922 arran de la festa del IV centenari de l'arribada de Sant Ignasi a la ciutat. Al final de la mateixa missa s’interpreta la Marxa de Sant Ignasi, en català, amb música i text tradicional i harmonització de José M. Berbide, que realitzà coincidint amb el IV Centenari dels Exercicis Espirituals, l’any 1948. 

Sant Penitent de nostra Cova,
Sant Pelegrí de Montserrat,
rebeu d'amor una altra prova
l'himne que us canta la Ciutat.
Puix vostre nom amb ella es troba
dins nostra historia agermanat,
feu-hi florir, Sant de la Cova,
feu-hi florir la pietat.
Pregueu a Déu pel la Ciutat que us vol fill seu.
Com un estel de clara llum, lluïu damunt de la Ciutat,
i dissipeu el negre fum que escampa arreu la impietat.


Transcripció de Glòria Ballús 
a "Patrimoni festiu de Manresa. La festa" CEB 2008.

Per Saber-ne més:

TORRA SISQUELLA, Ferran (1984) "Rutas Ignacianas en la ciudad de Manresa" Manresa Bausili

BALLÚS, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95.  
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 8 d’abril del 2015

Llibres de Manresa on line

Sorpresa i agraïment a la iniciativa de l'Ajuntament de Manresa, que a la seva web, publica tres dels llibres de la col.lecció El patrimoni festiu de Manresa i les partitures del Correfoc. 


LA FESTA (2008). Amb el text de Marc Torras Serra, les fotografies de Genís Sáez Molina i diversos col.laboradors més. Ofereix una visió de les festes a Manresa tant en els aspectes històrics com els cicles i el calendari i les músiques que l'acompanyen.


LA DANSA (2009). Amb el text de Glòria Ballús Casòliva i la fotografia i imatge de Genís Sáez Molina repassa la història i l'actualitat de les danses antigues, la sardana, els balls de la imatgeria i del bestiari del Correfoc, esbarts i escoles de dansa.
ENLLAÇ a LA DANSA


ELS PASTORETS (2010). Amb text de Josep M. Soler i Bonet i fotografia i imatge de Genís Sáez Molina. Fa una extensa repassada a aquests aspectes:
Els Pastorets, un espectacle “popular”
La significació d’Els Pastorets. Què són?
Els orígens i l’evolució dels Pastorets
Història dels Pastorets a Manresa .
Les entitats dels Pastorets
La música a la representació d’Els Pastorets, per Glòria Ballús
Cent anys dels Pastorets a la Sala Els Carlins, una mirada en imatges

ENLLAÇ a ELS PASTORETS



LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA (2014). Compostes per Lluis Toran i Lluís Sarró i hamonitzades per Jordi Gozàlez. Amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors: Gàrgola, Asmodeu, Ball de la Víbria, Ball del Drac, Valset de la Víbria i el Drac, Mulassa, Coll-llarg i Nas de Sutge, Ball de Dimonis, La Nova Criatura, Ball dels Diablons, Marxa del Correfoc i Vacances.
ENLLAÇ a les PARTITURES DEL CORREFOC

També destaquen:
Rutas ignacianas en la Ciudad de Manresa de Ferran Torra Sisquella (1985)
BREVE NOTICIA DEL CANAL LLAMADO LA ACEQUIA DE MANRESA (1827) 
Epítome histórico de la ilustre ciudad de Manresa de Juan Gaspar ROIG y IALPI
Ensayos-históricos sobre Manresa
Manresa y Cardona: historia y tadiciones
El Medi natural del terme de Manresa
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

dimecres, 1 d’abril del 2015

El nom de Manresa

Recordo que el meu avi Bonaventura em deia que el nom Manresa volia dir "set vegades arrasada", per les vegades que havia estat destruida per estranys. Josep Maria Gasol comenta també que popularment s'ha entès Manresa com a "aigua llisa" o "mà esquerra". I la veritat és que consultant l'origen de la toponímia del nom Manresa res està gaire clar. I, a més a més, modernament encara han sorgit noves formes d'anomenar-la.

 Athanagia/Manu Rasa
L'historiador valencià, Pere Antoni Beuter (1490-1554), va publicar el llibre: "Primera part de la història de València, que tracta de les antiquitats d'Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l'inclit rei don Jaume la conquistà". En un capítol es parlava sobre la presència romana i les revoltes dels íbers, basant-se en textos d'un dels historiadors romans més famosos, Tit Livi. En una d'aquestes, parlava de dos prínceps, uns tals Amusit i Lleoner, prínceps d'Ausa i Antanagrum (o Athanagia) i co-prínceps d'Urgell, que s'havien alçat contra els romans però havien estat derrotats. I Beuter entenia que Athanagia era Manresa. Però, l'un i l'altre nom no s'assemblen en res. Així que es va inventar que la ciutat es va revoltar per segon cop, i que aleshores els romans la van destruir fins a tal punt que les cendres de la ciutat arrasada cabien dins el palmell de la mà: Manu Rasa. La identificació de Manresa amb Athanagia/Manu Rasa va fer fortuna durant molt de temps però els estudiosos no hi donen base científica.

 Bacasis 
L'arquebisbe de París Pere de Marca (1595-1662) va revisar també Tit Livi i va veure que la ciutat d'Athanagia era una ciutat ilergeta i que no fou destruida. Així que va proposar que Athanagia era Lleida. I per Manresa, va recórrer a un dels primers geògrafs de l'antiguitat, Ptolomeu, que afirmava que una de les ciutats dels “lacetans” era Bacasis. Aquesta Bacasis hauria vist com el seu nom es deformava i com finalment només es feia servir per definir el terme de la ciutat: Bages estava situat al Pla de Bages.

Manrasen/Manrasa
Joan Gaspar Roig i Jalpí, va néixer a Blanes el 1624  i es va establir a Manresa.  Va publicar l' Epítome histórico de la muy ilustre ciudad de Manresa. En ell explicava que Plini, situava una illa anomenada Athana al golf pèrsic i que els seus habitants van deixar el país i es van instal·lar a l'interior de Catalunya, “meravellats per la salubritat del país català”. D'aquí va néixer Manresa. Per recolçar les seves teories es va inventar dues làpides romanes que suposadament s'havien trobat a Tarragona feia pocs anys, on hi apareixia el nom de “Manrasen” en una i “Manrasa” en l'altra. Els historiadors posteriors, però, tenen moltes proves que totes dues làpides són falses.

Minorisa Rubricata/Menresa
Les primeres aparicions del topònim no es fan fins a la primera meitat de segle X amb la forma Menresa, i sols tenim que la de Minorisa apareix dos cops, un el 945 i un altre el 949. En el segle XI la forma llatinitzada de Minorisa domina totalment  fins al segle XVIII en què el llatí desapareix de les escriptures notarials. Per donar cos a l'origen llatí es va fer la hipòtesi de l'existencia d'una ciutat romana anomenada Minorisa-Rubricata, i que hom situa en el delta del Llobregat, que en aquell temps podria ser a Martorell. Però la Minorisa-Rubricata no apareix en cap llista ni se'n té cap notícia; sols un notari manresà, a principis de segle XIX, falsificà un document d'època visigòtica on es citava un príncep i uns cònsols i un bisbe, de la ciutat Minorisa-Rubricata. Segons Albert Benet el més probable es que un dels origens fos el topònim indígena iberic Menresa. Jordi Morera (professor associat a la UAB) afegeix: "perquè hi hagi una Minorisa hi hauria d'haver una Maiorisa. Igual que hi ha una Mallorca i una Menorca. No té sentit que es parli d'una Minorisa Rubricata perquè hi hauria d'haver una Maiorisa Rubricata".

Mentissam/Menrissam
La proposa més seriosa sobre aquest nom la va publicar Miquel Cura i la va secundar un dels més grans erudits de la història de Manresa, Albert Benet. Es basava en un text d'un famós historiador romà, Tit Livi on després d'analitzar-lo seriosament associaven Mentissam amb Manresa. Segons la tesi, aquest nom (Mentissam) podria evolucionar perfectament a Manresa si no fos per aquesta “T”. Per això, Benet va proposar que, segurament es tractava d'un error de transcripció, ja que en tots els tipus de lletra minúscula fins a la invenció de la impremta la R i la T es confonien fàcilment. Per tant, el nom del poblat era “Menrissam”. 


Minurisia
Alfred Broch es va doctorar l'any 2000 amb la seva tesi “El poblament romà i pre-romà a la comarca del Bages. Segles VI-I aC”, on dedicava un capítol al topònim de Manresa i el Bages, i es posiciona per la tesi del filòleg Joan Coromines. Troba que els primers noms que tenim documentats de la nostra ciutat són “Manresa” o formes molt similars, i que fou després quan s'inventà el topònim de Minorisa. A més, ell proposà “Minurisia” com a nom original, provinent de la paraula cèltica “Minio”, que vol dir turó escarpat (com el Puigcardener). Aquesta és la teoria més recent, i potser la certa. Alfred Broch rebat els arguments d'Albert Benet perquè els considera massa especulatius i no aporten cap seguretat. De tota manera, com que no tenim constància que s'esmenti Manresa en cap document d'abans del segle IX, tot especulacions.

Les formes modernes
La majoria són fàcils de sentir:

 Manre: Topònim usat per la pijeria manresana.

Manrússia: De Manresa+Rússia, pel fred que fa a Manresa a l'hivern.

Resa: Crit de guerra de l’afició del Ricoh Manresa: Foooooooooorça Reeeeeeeeeesa!

Manre.S.A.: Nom d'una revista juvenil que va sortir a Manresa.

Manrakeish/Manruecos: De Manresa+Marrakeish/Marroc utilitzada amb to irònic o directament xenòfob.

Mandresa: De Manresa+mandra. Per allò de la boira espessa o que directament "a Manresa no hi fan res".

Per saber-ne més:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)