divendres, 3 d’octubre del 2014

Sardanova

Buscant informació sobre la Sardanova, vaig topar amb aquest text  de la Web oficial de Santi Arisa. És força aclaridor.
"Sardanova neix de la inquietud musical en la cerca de nous camps sonors dins la música popular. Santi Arisa, empès per aquest neguit innovador, el mes de juny de 1992 entra en converses amb la Cobla Montgrins proposant-els-hi fussionar dos estils musicals a fi d'aconseguir la conjuminació de la instrumentalització de la Cobla amb un grup de rock-jazz-fussió.

Del treball conjunt del grup de Santi Arisa & Lakatans (piano, baix, guitarra i bateria) i la Cobla Montgrins en sorgeixen un reguitzell de composicions pròpies, les quals s'aniran enregistran en diferents CD's:

• Sardanova (1993 PICAP)

• Punts Lliures (1993 PICAP)
• Sardanova dance (1993 PICAP)
• Aires (1995 PICAP)

Les composicions de Santi Arisa es basen en l'estructura de la sardana de manera que poden ser ballades amb la mateixa base, però aportant-hi innovacions.
Des de la presentació al I Congrés Sardanista celebrat a Calella el febrer de 1993, Sardanova agafa gran ressò per arreu de Catalunya i moltes colles sardanistes l'acullen i la ballen, de manera que, per a molts, representa la revitalització de la sardana. Tanmateix aquest fenomen també crea molta polèmica. Considerant aquest resultat com a positiu per a la normalització de la cultura catalana, molts dels seus detractors comencen a veure-ho amb bons ulls ja que la cutura popular s'introdueix en molts camps.
La complexitat sonora permet jugar amb nous moviments i els punts lliures que utilitzen les colles sardanistes de tot Catalunya es complementen molt bé amb sardanova. Santi Arisa i el seu grup han volgut fer tribut a aquestes colles que fan punts lliures amb tanta imaginació, creant el tema Punts Lliures (una sardana rap), en que tots els noms que hi surten són inventats per les colles. En aquest treball també hi intervé la prestigiosa Polifònica de Puig Reig interpretant diferents temes en diversos estils.
Dels treballs Sardanova i Punts Lliures s'estrenen els seus respectius vídeo-clips que s'emten a diverses televisions, entre elles Televisió de Catalunya.
El primer disc de sardanova queda setè en els Premis Èxits d'or , atorgats per votació popular. També, l'any 1993, se li concedeix el Premi de noves experiències per la recerca de noves expressions musicals en la sardana i en la música de cobla otorgat per L'obra de Ballet Popular. I l'any 1994, Santi Arisa, també és premiat pel Premi Nacional de Música Tradicional per la Generalitat de Catalunya.". 



Podeu sentir-la aquí:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 20 de setembre del 2014

Els garrapates

Manresa té una mida que propicia que hi hagin més d'una entitat dedicada a un mateix tema. Moltes vegades la segona és una escisió de la primera i massa sovint són segurament rivals. 
L'any 1830 es fundà una segona capella de música a la Ciutat, a part de la de la Seu, fundada pel Rnt Josep Obiols. De seguida van rebre un mal nom: GARRAPATES, nom que feia referència "a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori".
L'anècdota és extreta d'un document titulat "Història de l'Art Musical en Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853- Manresa, 26 de setembre de 1935), que fou arxiver de Manresa. És un document inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal al fons Sarret i Arbós amb la signatura V/88. Sota el títol duu un lema: "La música parla á l'anima" que és prou bonic. Reprodueixo la Portada:



Transcric el fragment de l'anècdota explicada per Sarret i Arbós:

"A l'any 1830 es creà a Manresa una capella de música separada de la Seu, essent fundador el Rnt Josep Obiols, gran músic compositor i, a l'ensems, Mestre de primera ensenyança que fou del Col.legi de Sant Ignasi, Prior de l'Hospital de Sant Andreu d'aquesta ciutat.
La creació d'aquesta nova Capella mogué una revolució entre els músics i cantaires, formant-se dos partits que es disputaven la prioritat en l'execució de la música religiosa originant-se una competència extraordinaria, la qual va arribar fins a privar que els individus de la Capella de la Seu prenguèssin part en les funcions de l'altre; i que la nova, fundada pel Rnt Obiols se la motegés amb el nom de garrapata, fent alusió a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori.
Aquesta nova capella subsistí amb el mateix nom fins a la mort del darrer mestre que fou en Francisco March, successor del Rnt, Estanislao Font, pvre. durant quina direcció, la Garrapata competia amb la Capella de la Seu.(...)"

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

divendres, 19 de setembre del 2014

La festa popular alternativa (2)

Dos anys després de l'entrada dedicada a la festa popular alternativa i en fa un del Cor de queixa. M'agradaria actualitzar d'alguna manera aquelles entrades vista l'extraordinària vitalitat de tots aquests col.lectius i la força que encomanen.


COLLA BASTONERA AUTOGESTIONADA MANRÚSSIA VAN DEL PAL que a part de sortides a Calaf o Sant Llorens de Morunys aquest any han celebrat el quart aniversari amb una extraordinària trobada on van participar: la Colla Picarols de Santpedor, Cop de Garrot de Berga, Colla bastonera de Sans, Colla bastonera de Sant Andreu i la colla bastonera de l'Eixample

Grup de tabalers BATRAKES amb molts més components una gran quantitat de sortides, incloses dues a Andorra.



El COR DE QUEIXA que segueix amb la seva activitat. Gran concert a Cal Cases al juliol i  comença el curs 2014-15 amb un increible concert a la FMA de Manresa.


Colla de diables (segon any que reciten versots a la FMA) i la guita de la GATZARA amb molta activitat a Manresa i sortides a Vic.



El nou gegant "boig" del CARNABARS estrenat el 2014 amb música pròpia.




Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

El nou gegant

El 22 d'agost de 2014 a les 19 hores es va cel.lebrar al barri antic La Nit Boja, acte organitzat pel Carnabars de Manresa (Cafè l'Havana i Associació de joves La Gatzara). En el transcurs de l'acte va ser presentat el nou gegant apadrinat pel gegant vell del Carnabars. Tot i poder-se presentar el gegant, es va haver de suspendre l'acte pel continuat xàfec.



L'acte es va repetir el dilluns 25.



El gegant és obra dels escultors Joan Viladomat i Sara Reig, del fuster Domènec Forns, de la botiga de Roba Sellarès i el taller Parentel.la.



I va ser batejat amb la seva pròpia música interpretada pel grup de grallers els Quatre arreplegats. La composició és per a dues veus de gralla i és obra de Martí Forns. Es titula La Primera.



http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/45729/nit/boja/estrena/nou/gegant/carnabars
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dijous, 18 de setembre del 2014

Cançó de Joia

El 3 d'agost de 2011 es va presentar el 3er Concurs de música per a Ball de Bastons en el marc de la Festa Major de Vilanova organitzat per la Coordinadora de balls de bastons de Catalunya. Només tenia una categoria que incloïa qualsevol formació instrumental amb que s'acompanyen els balls de bastons.
El jurat es va reunir a Manresa el 8 de desembre i estava format per Xavier Orriols, Daniel Vilarrubias, Carles Llongueras, Joan Pedrós, Josep Guillén, Marc Galí i Òscar Martí de secretari. El concurs tenia primer, segon premi i dos accèssits.
Els premis es van lliurar el 17 de desembre a Agramunt:
1er Premi: "Ball de bastons de Joan Cuscó.
2on Premi: "La closca de nou" de Marta Pujades.
Accèssit: "Cançó de joia" de Ferran Barrios.
Accèssit: "La llavor" de Marta Pujades.
Moltes felicitats al Ferran Barrios per aquest premi, per pensar en la gralla i sobretot per la gran melodia. Aquí a Manresa Manrússia van del Pal i Geganters de Manresa l'han incorporat al seu repertori


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimarts, 16 de setembre del 2014

Estil manresà de la sardana

A Manresa va sorgir una manera de ballar la sardana que és coneguda com a “estil manresà” Es tracta d’una proposta de reducció de tirades que actualment s’està imposant en el món sardanístic. Al reduir la durada de la sardana respecte a la sardana de deu tirades, fa que ballar-la sigui menys cansat i que es puguin interpretar més peces en una mateixa ballada, afavorint la diversitat musical. Segons informacions facilitades per Núria Soler Cunill filla de Francesc Soler  Mas, va ser el seu pare el principal impulsor. La primera aplicacio del "sistema de reduccio de tirades", en un aplec tingué lloc a la tarda del 25 concurs de sardanes, el 1970, al Passeig del riu de Manresa. La presentacio oficial, però, va ser el 1981 en el marc del Congrés de cultura popular i tradicional de la Generalitat amb una ponència del mateix Francesc Soler i Mas (Proposta de reducció de tirades). Es a partir d'aquest any que comença a escampar-se'n l'ús i solen ser els mateixos músics de la cobla els promotors.
Mireu què en deia el Diari de Manresa el 28 de febrer de 1970:
La música de la sardana té una estructura formada per dues melodies diferents: la melodia dels curts i la dels llargs. Aquestes melodies s’anomenen tirades i sempre es toquen en el mateix ordre, depenent de la quantitat de tirades.
Hi ha tres estructures importants: 

La sardana de 10 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
4a tirada de curts
3a tirada de llargs
4a tirada de llargs
- Contrapunt -
5a tirada de llargs
- Contrapunt -
6a tirada de llargs
És l’estructura “tradicional” o "ampurdanès"de la sardana. Utilitzada en algunes audicions (ballades), són sardanes que tenen una durada d’aproximadament 15 minuts. Ballar-ne una de sencera requereix un bon estat físic, ja que cansa molt. Escoltar-la es fa etern, i per la gent que no balla un pèl aburrida.
Per aquests motius, últimament moltes ballades es fan de 7 tirades i no hi ha cap concurs amb sardanes de 10 tirades.

 La sardana de 7 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
3a tirada de curts
3a tirada de llargs
- Contrapunt -
4a tirada de llargs
Aquesta estructura s’ha posat molt de moda últimament. Són més llargues que les de 4 tirades però no es fan eternes com les de 10. La seva durada està entre 8 i 10 minuts.
Actualment s’utilitzen en moltes audicions, ja que permeten poder ballar més sardanes. Els concursos de colles sardanistes també es ballen sardanes de 7 tirades.
Aquest tipus de sardanes també s’anomenen sardanes d’estil “manresà”.

 La sardana de 4 tirades:
1a tirada de curts
2a tirada de curts
1a tirada de llargs
2a tirada de llargs
Aquestes sardanes s’utilitzen en moltes gravacions de cds i en exhibicions de colles sardanistes. Solen durar uns 4 o 5 minuts.


Per saber-ne més:

Inventari del patrimoni immaterial de Manresa

Soler i Mas, Francesc (1995). La sardana a Manresa, 1901-1994). Manresa, Foment de la Sardana de l’Agrupació Cultural del Bages.

http://instisardanes.wordpress.com/2012/01/29/lestructura-de-les-sardanes/

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/la-sardana-manresa.html


Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dijous, 4 de setembre del 2014

Moscada, Vacances i Valset a tres veus

Algun grup de grallers comença a incorporar tarota com a gralla baixa a la formació de dues veus de gralla i es generen arranjaments a tres veus de les nostres músiques. Aqui un exemple:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)