Al temps de Carnestoltes es feien grans àpats col.lectius oferts als pobres o a tota la població. "A Manresa l'àpat col.lectiu no es fa el dimarts, com és general costum, sinó el diumenge vinent. Surt la fadrinalla el dimecres de Cendra a fer una capta de queviures per a poder fer una berenada.(...) A les poblacions importants, on la cel.lebració d'un àpat col.lectiu redultava difícil d'organitzar, havia estat costum que les autoritats repartissin queviures entre la gent necessitada. No fa pas gaires anys que a Manresa encara es repartia carn als veïns pobres". (vol II-p. 372 i 375)
El dimecres de Cendra era entè amb una barreja de ser l'últim dia de Carnestoltes i el primer de Quaresma. "A Manresa i a Bagà és costum d'esperar les colles que venen de fora (de berenar i de bullici segurament) i des de les cases tirar-los un cabàs de cendra". (vol II-p. 519)
El primer diumenge de Quaresma "A Manresa sortia per primera vegada la processó sense llums, dita així per no portar els seus assistents cap llum encès. Tenia per objecte propagar la doctrina cristiana. Feia les estacions del Viacrucis. Es parava per totes les places del trajecte; a cada una, i de manera dialogada, era posat de relleu un passatge de la doctrina. Sortia tots els diumenges de Quaresma. En les processons quaresmals era privada la barreja de sexes". (vol II-p. 578)
Aquestes costums eren més o menys teatralitzades depenent del lloc. "L'any 1763, per tal com el poble movia avalot en les representacions, amb gran perill de la pau pública, fou publicat un reial decret privant les representacions escèniques de tot classe per places i carrers i reduïnt-les a locals tancats. Abans, però, la Passió ja es feia als hospitals: la dada més antiga de que hom té notícia, d'una celebració en local tancat, correspon al 1750 i al fet que els confrares de la Puríssima Concepció de Manresa van demanar una sala al Sant Hospital, amb la condició de partir-se el guany entre aquest establiment benèfic i la susdita confraria." El text de les representacions fou unificat, corregit (pel trinitari fra Anton de Sant Jeroni de Vic), representat i publicat el 1773 a Vic, "A Manresa feia anys que també celebraven la Passió, amb gran concurs de devots, que acudien de tots els pobles de la rodalia. Els fidels manresans, que la feien com els de Vic, per devoció i profit de l'Hospital, no es van sentir conformes amb les esmenes introduïdes pel trinitari vigatà, i van fer estampar la versió del text que ells empraven, en pla de disconfomitat amb els de Vic. Es pot dir que les dues versions són iguals, llevat d'algunes alteracions en els parlaments". En alguns llocs, fins a finals del XIX s'indicava si el text utilitzat era el de Manresa o el de Vic. (vol II-p. 595-599)
En el quart dimecres de Quaresma hi havia el costum de serrar la vella: colles de nois que anaven a fer captiri per les cases i portaven un cistell i un tronc de fusta que simulaven serrar amb una serra. "A Manresa, com en altres indrets del Pla de Bages, fa anys que s'ha perdut el costum de serra la vella. L'anomenaven anar a fer camarleres; fins a temps moderns, la mainada feia encara per les cases un captiri infantil que rebia aquest nom: generalment, els solien donar ametlles i altra fruita seca" (vol II-p. 659)
Era molt mal vist cantar caramelles abans del dia fixat, de tal manera que "en els arxius de Manresa figura un procés seguit a la darreria del segle XVIII contra uns veïns que abans del Dissabte de Glòria van sortir a fer caramelles". (vol II-p. 687)
Diumenge de Rams, dia de celebrar l'entrada de Jesus a Jerusalem i rebut amb palmes i llorer. "A Manresa, la congregació dels Dolors celebrava, al vespre, una lluïda processó, a la qual concorrien els armats i gran nombre de misteris". (vol II-p. 712)
El dimecres Sant un sacerdot acompanyat d'algun escolà anaven a les cases a aspegir amb sal disolta en aigua beneïda les portes de les cases. Aquesta pràctica es deia salpàs i a Manresa salpasta. (vol II-p. 735)
El dijous Sant "a Manresa es feia una mena de meditació sobre la passió i mort de Jesucrist coneguda popularment per l'Agonia. Acabada aquesta, els infants es lliuraven a fer soroll com els fasos" (picar el mobiliari de l'esglesia amb maces i sorolls fets amb altres estris) "Els fasos, que avui són patrimoni exclusiu de la mainada, sembla que en altres temps eren practicats per la fadrinalla, que entrava a l'església i malmetia confessionaris i caixes de les confraries de manera irreverent i esbojarrada, segons es desprèn d'unes prohibicions i disposicions donades pel bisbe de Vic en ocasió d'una visita episcopal feta a Manresa l'any 1753". "En algun temps la idea dels fasos va agermanar-se amb els fesos, car havia estat molt corrent repartir, per part dels prohoms, fesos o fesolets a tothom qui havia assistit ala oficis de tenebres, com es feia encara no fa milt a Vilafranca del Penedès i a Manresa, on consta que en altre temps, acabat l'ofici, el prohom de la seu repartia fesols a tothom i els consellers feien distribuir unes varetes o bastonets; el poble, posant els fesols a terra, els picava amb les varetes a fi de fer-los saltar, acció en què veis la paròdia dels jueus fugint de l'atac dels cristians". (vol II-p. 752-754)
Un dels entremesos de les processons eren els armats i a Manresa feien "una mena de ball anomenat de la bandera" (vol II-p. 778)
Armats de Manresa 1893 (Arxiu Jaume Pons)
Tal com passa el el Cançoner, també d'Amades, hi ha moltes referències als impressors manresans. En aquest cas amb goigs de caramelles i les estampes de la Mare de Déu del Roser de l'imatger Pau Roca. (vol II-p. 863 i 870)
Amades pensant d'on prové el nom de caramelles torna a recordar el procés (celebrat a Manresa) contra uns veïns que van sortir a cantar caramelles abans de temps en que cita que demanaven caramelles, o sigui que allò demanat va donar nom probablement a tota la festa. (vol II-p. 900)
El diumenge de Pasqua a trenc d'alba "a Manresa es feis la processó sense encontre. Sortia de l'església de Sant Pere Màrtir i era anomenada processó de sang i fetge" perque esmorzaven aquest plat del xai pasqual. "En arribara una plaça, un infant, revestit amb alba i cíngol, des de dalt d'un cadafal cantava l'antifonia, cant que repetia des de la trona, un cop entrada la processó al temple. Hi concorrien tots els novells matrimonis". (vol II-p. 919-921)
Per l'Ascensió "a Manresa feien una fira en que les noies firaven quelcom als minyons.
Per l'Ascensió,
la minyona fira al minyó,
i, si la fira és bona,
el minyó fira a la minyona.
Per l'Ascensió,
la minyona paga, i el minyó, no."
(vol II-p. 970)
El dilluns de Pasqua granada era dia de de sortir fora com el dilluns de Pasqua florida, però el bon temps convidava a anar més lluny, per exemple a la fira de Mataró on hi acudien els terrissaires d'arreu amb els seus objecte típics. Els de Manresa (amb els de Sabadell, Vilafranca i Esparraguera) "amb llur vaixella fina de taula i de rebost, tota vernissada, entre la qual sobresortien els típics morters i xocolateres graciosament decorades" (vol II-p. 988)
El dilluns de la Trinitat, dia dels sants Germà, Paulí, Just i Sicí (germans i fills del poble empordanès de la Pera, són anomenats Martirs de la Pera). Amades cita Manresa com poseidora de relíquies d'aquests màrtirs. (vol II-p. 998)
AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol II. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.
