1506. Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms. 1619. Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters. 1636. Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires 1714 (6 de setembre) Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música 1726. Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà. 1812,1817,1833, 1845 i 1870 Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.
Arxiu Jaume Pons
1937 (29 d'abril). Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues. 1952 Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran. 1959 (18 de gener) Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament. 1970. Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort. 1979 Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue. 1984 (28 de gener) Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort. 1988 i 2001. Restauracions i ampliacions. Per saber-ne més:
"En esclatar la Guerra Civil jo tenia set anys. La nit anterior prenia la fresca amb el meu pare, asseguts al balcó, i li demanava quan aniríem a Sitges a estiuejar com els altres anys. Ell em va dir que no era gens clar que aquell estiu hi poguéssim anar. Al matí següent els trets que espetegaven al carrer em van donar la resposta. Havia començat una guerra que duraria tres anys, que a mi se’m van fer molt llargs. Aviat es feren familiars les escenes de milicians fent instrucció al carrer, els camions carregats d’homes i dones armats amb fusells camí del front, les corredisses cap al refugi sovint en pijama i embolcallat amb una flassada i… la fam."
Sonar JMMQ.
Música d’ambientació per a l’exposició de Xavier Coll,
No tinc cap intenció de fer entrades al blog referenciant ni molts ni pocs grups manresans ni discos, perquè seria interminable. Però si que hi ha algunes referències que són imprescindibles de coneixer. Avui toca recordar Nakki i el disc Bòria avall. És un disc avant la lettre. Deutor dels pocs grups que amb instruments tradicionals van posar-hi una base de rock. És una de les arrels de grups tan actuals com La Carrau, Rauxa, Mesclat o La Coixinera. És un disc ben realitzat, intel.ligent i vital. És una llàstima que no vagi tenir la volada que demanava el disc i que el grup no seguís més temps treballant. En el fascicle dedicat a l'any 1991del col.leccionable del diari Avui El Rock Català 1960-1994 escriuen sobre Nakki (indexant-l'ho com un dels 18 millors elapés de l'any): "A cavall entre el rock i el folk, Nakki era una formació absolutament atípica que va néixer amb la intenció de modernitzar la música tradicional. En format septet, el grup va gravar un primer elapé titulat Bòria avall, en el qual alternava temes pròpis amb peces populars."
Els temes del disc:
El castell Dansa de Vilanova Galop de cortesia La festa Manresa gegantera cursa de xanques Bòria avall Corranda Ball de bastoners El café del Txocoa Ball de Sant Ferriol
Els components del grup:
Xema Morales: gralla, sac de gemecs, percussions, viola de roda. Pep Lòpez: gralla, tenora, flabiol. Miguel A. Morales: guitarres elèctriques. Miguel`A. Rodríguez: baix elèctric. Santi Caballero: flauta travessera. Ramon Viñeglas: bateria, percussions. Cesc Serra: viola, violí.
"Des dels seus orígens, l’any 1986, la formació NAKKI ha estat en constant evolució i ha passat per diferents etapes musicals. En els seus inicis el grup instrumental s’inspirava i creava a partir del repertori de música popular i tradicional, adaptant i fusionant les melodies populars amb ritmes més actuals per donar així una visió renovada i fresca, més lligada al present que al passat, però sense deixar-lo de banda. Després de més de 15 anys de dedicació a altres projectes, NAKKI torna per ofererir un repertori amb composicions pròpies com a resultat d’aquesta constant evolució. Un repertori basat en la música d’arrel però que va més enllà, amb una sonoritat peculiar fruit de la diversitat tímbrica que ens aporta la “convivència” dels instruments tradicionals i moderns. Un discurs musical ric en diàlegs i fusió. Sempre buscant endinsar-se en diferents territoris sonors, NAKKI ofereix un concert obert a qualsevol forma de gaudi, ja sigui només escoltant o ballant. Amb l’espectacle de música en directe “ Fet a mà “ volen mostrar i compartir l’espai i l’essència que desprèn la seva música.
Nom Txema Morales
Viola de roda, wistle, ocarina, percusions i arranjaments
Anna Vega
Clarinet, flautes de bec, melòdica i teclat
Miguel Ángel 'Negro' Morales
guitarres, composició i arranjaments
Marc Sibila
Contrabaix i baix elèctric
Ramon Vinyeglas
Bateria, cajón, darbouka, udú i 'tabla'
12/2/1966."
Alguns dels temes d'aquest espectacle de la represa del grup els podeu escoltar aquí O veure'ls tocant a Santpedor aquí.
La tecnologia al segle XX ens ha permès per bé i per mal grabar el so de les execucions musicals. Però també s'han pogut grabar les imatges per exemple en fotografia i en pel.lícula. He extret de la web memòria. cat fotos i pel.lícules (mudes) del que va ser expressió musical al primer terç del segle XX:
El segle XXI ens ha portat un nou gènere emparentat amb la música, la dansa i el music-hall: libdubs flashmobs...He triat quatre que van ser realitzats a Manresa amb música. músics i "actuants" manresans.
L'Oriol Vila graller de la colla castellera Tirallongues de Manresa em fa arribar la partitura amb la versió del toc que ells toquen per les construccions
El 2009 es van recuperar dos balls amb vocació de ser participatives: el Ball del rossinyol i el Ball de la Bolangera. Es ballen tant per la Festa Major i per la Festa de la Misteriosa Llum. Les va harmonitzar per a cobla Jesús Ventura. D'aquesta versió vaig fer-ne una transcripció per a trio de gralla i l'Alba Logan les va comprimir per fer-les més recordables. També respectava el canvi de to que es sent a la sardana i que de vegades també fan els acordionistes que la toquen.
A Manresa es va editar un cd en que 21 manresans procedents de diferents països del món cantaven sobre el tema de l'Aigua i la Llum. Un extraordinai treball que explica amb detall Alba Sanfeliu en aquest article que preten deixar un registre dels objectius, dels participans i de com es va gestar tot el projecte.
A cada plaça per on passa el Correfoc sóna aquesta música que fa embogir tothom. La música és de Lluís Toran i aquesta vegada arranjada per en Jodi Badia en ocasió d'una trobada de cors infantils. Adjunto un article de Carles Jódar sobre les particularitats de les Moscades.
Aquest any 2012 fa trenta anys de la creació de les músiques del correfoc. Lluís Toran en va ser el creador de la major part. Aquest tema és el que es balla al final del Correfoc a la plaça de l'Ajuntament. La partitura que ensenyo és la que usen els grallers per tocar en altres àmbits. N'he classificat de desconegut l'arranjador perquè el desconec, però si algú me'n fes notar l'origen ho canvio de seguida. A saltar!!
Aquesta és la antiga marxa que acompanyava els armats de Manresa a la processó de Setmana Santa. És extreta del butlletí 137 del Centre Excursionista de la Comarca del Bages de 1930.
Ball de la vocalia Bages-Berguedà de l'Agrupació de colles geganteres de Catalunya que va ser composada el 2008 per poder-l'ho tocar i ballar a les trobades de gegants. Va ser composada per Fermí Mor de Moià i Josep Noguera.d’Artés.
Ball dels Cavallets (recuperats el 1982) va ser composta per Josep M. Solà (que també en feu la versió per a cobla) i estrenat el 15 de febrer de 1982. La coreografia és d'Antoni Navarro.
Ballús Casòliva, Glòria (2009). El patrimoni festiu de Manresa. La Dansa. Materials per a la seva història. Manresa: Farell editors, Ajuntament de Manresa i Esbart Manresà de l’Agrupació Cultural del Bages.
Capdevila Plans, Jaume (2007). El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
Torras i Serra, Marc (1990). Manresa, festes i tradicions. Manresa: Ajuntament de Manresa.
