El Conservatori de Música a Manresa

És evident que la necessitat d'ensenyament musical a la nostra ciutat ha anat lligat sempre a l'ordenament social, polític, pedagògic i de pensament de cada época. Durant molts segles l'ensenyament musical va estar en mans de l'Església a través de la Capella de la Seu (documentada des del 1611). A mitjans del segle XIX la desamortització, el romanticisme i noves necessitats musicals mouen l'ensenyament musical cap als Conservatoris, que eren d'orígen fonamentalment privat. O consolidat el segle XX i amb els corrents de democratització de l'ensenyament i la cultura, governs i ajuntaments també hi participen. I a les darreries del segle XX amb l'adveniment de noves músiques, expressions musicals i la renovació pedagógica es creen noves formes d'ensenyar-la (es crea l'escola de música Esclat el 1976).
Així doncs la historia del Conservatori de Manresa esdevé a través de tot el segle XX un reflex de tot aquest camí:

1845 (Reial Ordre del 17 de març). Es cedeix l’edifici que havia estat el Convent de Sant Domènec a l’Ajuntament per finalitats docents.

1849. L’Ajuntament ho cedeix a dues escoles d’ensenyament primari i comencen els projectes per construir-hi un Conservatori.

1855. Projecte elaborat per Marià Vallès i Julio César Tantalora com a còpia dels esquemes de funcionament de les Capelles (s’aprèn mentre s’exerceix com a músic a la banda). S’estableix al col·legi Sant Ignasi.

1876. L’Ajuntament accepta la proposta d’un grup de manresans per establir a l’ex convent de Sant Domènec la “Sociedad del Conservatorio de Música y Declamación de Manresa” que ha de nodrir de músics el teatre (acabat el 1878).

1897. Es presenta el projecte de creació d'un Conservatori auspiciat per I’Ajuntament que encara estava en funcionament els primers anys del segle XX.

1910 (març). Creació de l’escola de música de l’Orfeó Manresà en conveni amb la Junta de Govern del Conservatorio de Música y Declamación  Es donen classes de solfeig i gimnàstica rítmica (mètode Dalcroze). S’instal·la a l’edifici del Conservatori.

1911 i 1913. L’Orfeó demana a l’ajuntament reconeixement i pressupost fix.

1914 (15 de gener). En Joaquim Pecanins, com a mestre - director de I ‘Orfeó Manresa, proposa la creació d'una Escola Municipal de Música  que fos ampliació dels estudis del Orfeó Manresà.

1914 (3 de setembre). A proposta de Joaquim Pecanins es transforma l’escola de l’Orfeó en I'Escola Municipal de Música i obté assignació de pressupost municipal.

1930. Es pren la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música.

1932. Creació definitiva de I'Escola Municipal de Música.  Guanya el concurs de director Miquel Blanch i es confecciona el reglament.

1936-1948. Ocupa un pis al carrer Sobrerroca.

1966. Decret de 10/9/66 (BOE 24-10-66) pel qual es reconeix com a Conservatori elemental de música.

1979. Decret de 13/7/79 (BOE 27-8-79), pel que s'autoritza el grau professional.

2002. Instal·lació del Conservatori a l’antiga fàbrica Balcells.

Cronología extreta de:

Consevatori al segle XIX de J. M. Vilar .PDF

Conservatori. Antecedents i orígen. J. M. Vilar .PDF

Conservatori. La història. Valentí Vilar .PDF

http://www.conservatori-manresa.cat/historia.php

El rellotge de la Seu de Manresa

El so dels quarts i les hores del rellotge i les campanes de la Seu encara forma part del paissatge sonor de Manresa i desde fa més segles del que em pensava. En Jaume Espinal el té ben estudiat i ho explica exquisidament al seu blog: http://arquitecturamedieval-jespi.blogspot.com.es/2009/07/el-rellotge-de-la-seu.HTML


Per llegir-ne més:
Descobertes a la Seu .PDF
El rellotge de Manresa. Fàbrega .PDF
Les campanes de la Seu .PDF

L'orgue de la Seu de Manresa

1506. 
Primera noticia d'un orgue instal.lat sobre la porta de Santa Maria del mestre orguener Francesc d'Assís Bordoms.
1619. 
Segon orgue al Portal de Sant Antoni. Francesc Bordoms (Solsona) orguener, Joan Rubio (Moià) i Joan Vilar (Manresa) fusters.
1636. 
Adquisició d'un orgue portátil obra de Francesc Galtaires
1714 (6 de setembre) 
Incendi de la Seu i es converteix en caserna felipista. Es malmeten els orgues (encara que només les mampares) i l'arxiu de música
1726.
Inici de la restauració a càrrec de Joan Boscà i posteriorment el seu fill Antoni Boscà.
1812,1817,1833, 1845  i 1870 
Restauracions i reharmonitzacions de l'orgue major.

Arxiu Jaume Pons

1937 (29 d'abril). 
Incendi de la Seu. Es salva només l'harmònium i les dues carasses dels orgues.
1952 
Es compra un orguenet contruït per Joan Rogent de Collbató. Es comença a recaptar donatius per l'orgue gran.
1959 (18 de gener) 
Es compra de "segona ma" l'orgue de Montserrat obra de 1922 de l'orguener italià Silvio Puggina. Molts problemes de so i funcionament.
1970. 
Reforma a càrrec de l'orguener Gabriel Blancafort.
1979 
Crema de la Mare de Déu de l'Alba i ocasiona desperfectes a l'orgue.
1984 (28 de gener)
Primer avantprojecte del que hauria der ser el Gran Orgue de la Seu de Manresa de l'orguener del mestre Blancafort.
1988 i 2001. 
Restauracions i ampliacions.

Per saber-ne més:

Marxa de la llum per Jordi Franch. VIDEO

L'ORGUE A LA SEU DE MANRESA. Ignasi Torras .PDF
Cinquanta anys de l'orgue de la Seu. Joan Vinyes. PDF
Organistes de la Seu. Ballús .PDF
http://www.regio7.cat/opinio/2012/04/17/organistes-manresa-450-anys-1562-2012/194789.html

1713-1714, quina música es podia sentir?

Quins fets musicals, quines músiques o quines cançons es podien escoltar pels volts de 1713-14, ara fa 300 anys, quan van cremar Manresa?

Felip V

A Europa, es pot escoltar música d’autors que acaben de morir (Buxtehude, Charpentier, Purcell, Corelli, Pachelbel, Biber...), compositors en la plenitud de la seva obra (Couperin, Pepusch, Caldara, Albinoni, Vivaldi) o els inicis de músics com Telemann, Rameau, Bach, Handel o Domenico Scarlatti.

A llatinoamèrica ja feia cent anys de la primera obra polifónica “HanaqPachaq” i el 1701 s’estrena la primera òpera La púrpura de la rosa, composada per Tomás de Torrejón y Velasco que junt amb Juan de Araujo són bons exponents dels compositors europeus emigrats a Amèrica Llatina. Però en aquest temps ja és important l’aportació de compositors nadius com Manuel de Zumaya a Mèxic i Juan de Herrera a Colòmbia.

Manuscrit de Juan de Herrera Christus factus est 

a la Universidad Nacional de Colombia.

A la península l’ambient general de guerra fa una mica irregular la programació musical i difícil d'observar just a l’any 1713. En general s'ha de pensar que la música italiana era el gran referent a l'època. Poc abans de la nostra data, la vida musical s’articulava a l’entorn de les dues corts: la de Felip V a Madrid i la de Carles d’Àustria a Barceona. A Madrid es programen sarsueles i es senten obres de Sebastián Durón (mestre de la capella de palau), José de Torres (organista de la Real Capilla), Antonio Lliteres, Gaspar Sanz…A Barcelona Giuseppe Porsile, Pere Rabassa (el 1713 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Vic), Antonio Martín y Coll, Santiago de Murcia, Antonio de la Santa Cruz, Jaime de la Té y Sagau, Francisco Guerau, Juan Cabanilles, Francesc Valls… , Suposadament l’any 1708, es representa per primera vegada una òpera als Països Catalans titulada “Il più bel nome”, d'Antonio Caldara.
Molts dels músics de la Coronela de Barcelona eren de la comunitat gitana.
La dansa de la pavana era desfassada i en canvi el minuet, el canario i la follia eren la nova moda.

Villancico Midiendo las diferencias de Pere Rabassa. Editorial Trito.

Glòria Ballús cita una curiosa anècdota:

"Cal esmentar la Missa Scala Aretina que Francesc Valls va estrenar en el 1702, segurament per celebrar la clausura de les Corts Catalanes presidides per Felip V, i que es va tornar a interpretar a Barcelona, el 1710, per festejar la victoria a Almenara de Parxiduc Carles. Sembla que aquet fet tindria unes conseqüències polítiques contra el compositor.
En el 1715, aquesta composició inicia una gran polèmica seguida immediatament entre uns cinquanta músics i tractadistes espanyols i dos d'estrangers: l'italiá Alessandro Scarlatti i el portugués Pedro Vaz Regó, que dura fins 1737, originant una setantena de fulletons en pro i en contra -encara que la majoria es decantaren a favor de Valls-. En el 1717 va ser represaliat del seu càrrec a la catedral de Barcelona fins el 1725, quan Espanya signa el Tractat de Viena. Així, una "novetat compositiva" molt petita, en una obra no massa coneguda, va ser l'eix d'una llarga j polémica. Per això pren forçaa que es tractés d'un tema polític mes que musical."("La Missa Scala Aretina, a tres cors (11 veus en la primera versió i 13 veus en la segona) i instruments. Rep el nom per què Valls va utilitzar l'escala Aretina de 6 notes de Guido d'Arezzo. La controversia va sortir per una dissonáncia de novena sense preparar sobre les paraules "miserere nobis" del Gloria: era la innovació formal que havia fet en una única nota i que semblava ser inadmissible en l'harmonia hispánica de l'època.")

A Montserrat, el nostre centre musical més proper, succeia una disputa curiosa. La meitat dels monjos eren d'origen castellà depenents de Valladolid i l'altres meitat catalano-aragonesos. El fet que molts dels escolans seguien la seva vocació quedant-se al monestir o fent de monjos desequilibrava la balança de poder i influència cap el sector català (més a favor de l'arxiduc) cosa que va provocar que el sector castellà (certament felipista) fes pressió per dissoldre l'escolania, Per sort no va prosperar l'intent. Miquel López (aragonès i exescolà) n'era el músic més remarcable.

Obra de Miquel Lopez de la Biblioteca de l'Orfeó Català

A Manresa, en l’aspecte musical, la crema de la Seu el 1714 i el fet de convertir-se en caserna de les tropes felipistes va ser un cop molt dur, ja que es van malmetre els dos orgues que disposava i una part important dels fons musicals anteriors a aquesta data. Antoni Serra n’era l’organista (de 1713 fins 1715) i Pere March el mestre de la Capella (de 1702 a 1725). La Capella de Musica de la Seu és en aquell moment encara, el focus principal de música i del seu aprenentatge a Manresa. Cor i instrumentistes (xeremia, baixó, violins…) eren dirigits pel mestre de capella.

Indestriable del món de la música són les festes, on és un element imprescindible. Una de les festes més importants a l’època era la de Corpus. Drac, Àliga, Mulassa, diables i el gegant sembla que eren les figures més importants de la processó en aquell any, ja que figures com el bou, l’àngel o el lleó sembla que havien desaparegut i nans, geganta, bastoners, cavallets i trampes (dues timbales que, posades damunt un cavall, les feia sonar el timbaler) van anar apareixent posteriorment. Altres festes eren la processó dels Cossos Sants (actual Festa Major), els inicis del que podien ser les enramades, la processó de la Puríssima Concepció i una incipient festa de La Llum (a càrrec de la Confraria de la Santíssima Trinitat amb la col·laboració del Consell de la Ciutat). Caramelles, aplecs i carnestoltes també hi tenien presència.
La Congregació dels Dolors de Ntra. Sra. fundada a l’església de Sant Miquel el 1704, era l’encarregada de d’organitzar la processó dels Dolors en la que és probable que pels volts de 1713 ja sortís l’esquadró de romans, les dues flautes, els tambors i el sò de la trompeta però no hi ha la primera referencia fins 1728. 
La primera constància impresa dels goigs de la llum és de 1739 però hi ha referències que al 1696 es cantaven uns goigs molt antics.
En festes de Pasqua i en diferents ballades es tocava la flauta, tarota (o xeremia), el tamborí i la cornamusa (cobla de tres quartans) i en la música profana grups de quatre clarins, dos pífanos i dos tabals.
Manresa va organitzar una festa el 1711 motivada per la coronació de l’arxiduc Carles com a Emperador d’Àustria.


En el món de les cançons populars és difícil saber què es cantava ja que l'interès folklorista encara faltava un temps perquè nasqués. Però si que sabem quines cançons parlen dels fets d'aquesta guerra o de fets anteriors remarcables.

  

Les ninetes ploren: pel record del bandolerisme català.

ROVIRÓ, AIATS, GIRBAU. Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. Editorial FARELL 2004.

La cançó d'en Serrallonga: també pel record del bandolerisme català.

ROVIRÓ, AIATS, GIRBAU. Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. Editorial FARELL 2004.

Els Miquelets d'Espanya: o el record de la guerra dels segadors.

ROVIRÓ, AIATS, GIRBAU. Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. Editorial FARELL 2004.

Els tres segadors: també del record de la guerra dels segadors.

ROVIRÓ, AIATS, GIRBAU. Història i memòria, Cançons populars de la història de Catalunya. Editorial FARELL 2004.

El cant dels aucells: per donar suport a l’opció austriacista i animar els partidaris d’aquesta causa.

CAPMANY, Aureli. Cançoner Popular. Barcelona: Ketres Editora: 1980.

Cançó d'en Bach de Roda: presenta la tràgica fi d’aquest líder dels vigatans l’any 1713.

CAPMANY, Aureli. Cançoner Popular. Barcelona: Ketres Editora: 1980.

Mambrú se fue a la guerra: es la versió en espanyol d’una cançó popular infantil francesa  Marlbrough s'en va-t-en guerre composada després de la batalla de Malplaquet (1709), que va enfrontar els exèrcits de Gran Bretanya i França, durant la Guerra de Successió.

El rotlletó

També El desembre congelat, la Muixeranga d'Algemesí....


Si en voleu llegir més coses....

ROVIRÓ, Xavier; AIATS, Jaume i altres. Cançons populars de la Història de Catalunya. Sant Vicenç de Castellet: Farell Editors, 2004.

TORRAS i SERRA, Marc. Manresa. Festes i tradicions. Manresa: Edita Ajuntament de Manresa, 1990.

CAPMANY, Aureli. Cançoner Popular. Barcelona: Ketres Editora: 1980.

VILAR, Josep Maria: La música a la Seu de Manresa en el segle XVIII. Manresa: Centre d'estudis del Bages, 1990.

BALLÚS I CASÒLIVA, Glòria: La música a Manresa en els segles XVII i XVIII en Manresa, de la guerra dels segadors a la guerra gran Cord. Marc Torras. CEB i Ajuntament de Manresa 2014.

Les cançons dictades al segle XVII i principis del XVIII. Jaume Ayats

El teatro con música en la corte de Felipe V. Begoña Lolo Herranz

Violins, òpera i bombes. Programa de Concert.

http://www.11setembre1714.org/Literatura6.HTML

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=26236&p_ex=1714&p_amb=4846

http://www.catradio.cat/audio/276371/219---Les-m%C3%BAsiques-de-la-guerra-de-Successi%C3%B3

http://www.tv3.cat/videos/4879252/La-musica-que-sonava-el-1714

La sardana a Manresa

Ignasi Torras al Pou de la Gallina d'abril de 2013 i amb motiu dels 50 anys de la proclamació de Manresa com a Ciutat Pubilla de la sardana, signa un article en que fa una breu ressenya del naixement i evolució de la sardana a Manresa.

La Sardana a Manresa d'Ignasi Torras

Això em va recordar que una de les persones que sabia i havia estudiat més la sardana a Manresa era Francesc Soler Mas. L'entitat Foment de la sardana de l'ACB va editar un important estudi sobre el naixement i evolució de la sardana a Manresa del mateix Soler Mas. El llibre també incorporava altres articles o estudis:

La principal del Bages d'Antoni Juanola.
La guerra (1936-39) de Josep M. Gasol.
Els adolescents marcats d'Enric Manyoses.
Manresa ciutat pubilla de la sardana 1963 de Juli Sancliments.
Compositors de sardanes que han nascut o residit a Manresa de Josep M. Solà.

Una ballada de sardanes en un aplec, molt probablement a Joncadella, a principis del segle passat. (Fotografia d'en Casals, cedida per Ana Ballesteros).

Reprodueixo el capítol dedicat als inicis:

Arriba a Manresa (1901-1920) de Francesc Soler Mas
SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.15-31 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

La familia de Francesc Soler Mas guarda encara a dia d'avui tot l'arxiu que va anar recopilant durant tota la vida i que va servir per poder fer els estudis.
Per acabar un altre article de Soler Mas de 1984, en el qual feia ja un esbós de tot el contingut del llibre de Foment.

La Sardana a Manresa de Francesc Soler Mas a Dovella
Dovella Manresa. Any IV, núm. 13 (abril 1984), p. 6-11

Per saber-ne més:

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/09/estil-manresa-de-la-sardana.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/05/manresa-ciutat-pubilla-de-la-sardana.html

Manresa, Ciutat Pubilla de la sardana-1963

Potser perquè sóc nascut a prop del monument...

Potser perquè vaig néixer tres mesos abans de la proclamació....

Potser perquè puc dir que jo ja hi era....

Potser perquè són cinquanta anys...

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Plaça Cots, l'any 1955. (Foto Antoni Quintana i Torres).

Però a nivel ciutadà ha passat una mica desapercebut. Aquests dies Manresa ha fet 50 anys d'haver estat proclamada Ciutat Pubilla de la sardana. Al 1963 va ser tot un esdeveniment cultural, identitari i d'afirmació. Escriu Pepa Mañé a Regió7 de dissabte 27 d'abril de 2013:

 "La celebració d'aquestes noces d'or ha aconseguit aplegar tantes complicitats perquè la fita que Manresa esdevingués Ciutat Pubilla de la Sardana va ser tota una revolució el 1963. Un esdeveniment que se celebra des del 1960 en alguna població del país i que ha esdevingut una tradició va ser complicat de tirar endavant en plena dictadura: les autoritats amb prou feines toleraven el folklore català i imposaven una fèrria censura.

La celebració, que anteriorment només s'havia produït a Girona, Lleida i Ceret, es va organitzar per iniciativa d'una colla d'activistes manresans, encapçalats per Juli Sanclimens, de la llavors Agrupació Manresana de Folklore, i per Jaume Vives, del Casal Cultural Dansaires Manresans, que van animar la resta d'entitats a participar en els actes de la diada.

Un parell d'anècdotes posen en relleu què va significar l'esdeveniment. D'una banda, l'alcalde de l'època, Josep Moll i Vall, va ser qui va donar el primer permís a l'organització i sembla que aquesta decisió li va costar el càrrec. Moll presideix les fotos de la inauguració del monument a la Sardana al costat de la pubilla de Ceret i de la de Manresa, Francina Serramalera. D'altra banda, el missatge al món sardanista es va vetar perquè "no tractava el tema sardana". Una de les sentències revolucionàries de mossèn Josep Junyent diu: "volem veure en la sardana l'expressió del nostre poble, el dels Països Catalans". No es va poder llegir quan tocava, però sí en l'ofici que es va fer ben d'hora al matí."

També Juli Sanclimens el 1995 escrivia fent memoria dels preparatius i de la celebració amb un seguit d'anècdotes:

Manresa ciutat pubilla de la sardana de Juli Sanclimens.pdf 



 Capítol del llibre:

SOLER MAS, Francesc (coord.). La Sardana a Manresa (1901-1994),  p.71-74 Manresa: Foment de la sardana de l'ACB, 1995

(Foto d'Antoni Quintana Torres)

Fotos de: https://www.facebook.com/pages/Fotografies-antigues-de-Manresa/500567386677334?hc_location=stream 

La pluja va deslluir una mica la festa.

Juli Sanclimens ballant una sardana (2013)

 Fotos de Jordi Prenyanosa

Per saber-ne més:

MANRESA, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA 1963, EN EL MARC D'UNA SITUACIÓ POLÍTICA ADVERSA Marc Vilarmau i Masferrer

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:

Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:

http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/musiker/05/05109153.pdf

En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:

"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."

"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."

De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

Blanca Selva i CIVTAT

Entre assaig i assaig dels bastoners Manrússia van del pal a l'Ateneu Popular la Sèquia vaig a fullejar llibres a la seva biblioteca. Un dia vaig tenir una sorpresa quan vaig trobar uns quants exemplars d'una revista antiga dels anys 1926 i 1928: CIVTAT. Caram, esplèndida edició feta a Manresa, "ideari d'art i cultura" n'era el subtítol, estudis i imatges de forans com Dalí, Hugué, Institut català de la dona...i coses pròpies de Manresa. I de música que hi ha? En els exemplars que puc fullejar hi ha un article sobre el compositor Esteve Martí (que ja va merèixer una entrada al blog) i un anàlisi i comentaris del Preludi, coral i fuga de Cesar Franck a càrrec de Blanca Selva (CIVTAT núm 16, pp.10-18,1928).

Quines coses fa la memòria: tantes coses importants que oblido i encara no entenc com és que recordava una informació tant llunyana i aparentment petita com que Blanca Selva va ser la mestra de piano de la meva mestra de piano també: Blanca Morera. L'esquer està servit.

La revista CIVTAT és de consulta pública a:
http://revistaciutat.cat/index.html
I un estudi de Maria Estruch en fa cinc cèntims:
http://www.civtat.cat/facsimils/noucentisme/files/la%20revista%20ciutat,%20el%20noucentisme%20a%20manresa.pdf
editada de 1926 a 1928 es van editar 20 números amb clar ideari i estètica modernista amb ànim de posar en valor la cultura de i a Manresa.
I Blanca Selva? Dons només cal dir que vaig trobar la web:
http://www.blanche-selva.com/
que cuidava del seu llegat i la seva memòria.
No semblava pas que en el llistat d'obres i estudis de Blanca Selva hi hagués l'estudi de l'obra de Franck de la revista CIVTAT... dons els hi pregunto.
I, sorpresa, rebo la resposta:
"Je ne connais pas cette analyse. Pouvez-vous me faire parvenir une copie de cet article en précisant toutes les informations s'y rapportant (titre exact, revue qui l'a publié, année, pages, etc)."
Entre l'il.lusió d'haver recuperat una cosa que algú feia esforços de buscar i la por de ficar-me en llibres de cavalleria.
Si de cas jo a la meva. Quina relació van tenir Blanca Selva i la meva mestra Blanca Morera?. Quina relació va tenir Blanca Selva  amb Manresa que fins i tot publicava estudis en una revista "de fora de Barcelona"?
Seguiré.

L'article de BLANCA SELVA a CIVTAT .PDF

Música per a la guerra, música per a la Pau

Crec que aquest blog és per mostrar la música, en el més ampli ventall del mot, que s'ha fet i es fa a Manresa. Però desde Manresa també s'ha pensat la música que hi ha al món. És aquest el sentit d'aquesta entrada.
Amb l'aixopluc de l'Escola de Cultura de Pau (http://escolapau.uab.cat/) Alba Sanfeliu reflexiona i fa un compendi de la música per/per a la Pau i Josep Maria Vilar en un article de Prespectiva Escolar n 279 de novembre de 2003 ho fa de
la música de la guerra.
La música i els Drets Humans .PDF

La música i la guerra .PDF

Campanes de la Seu

En motiu del canvi dels motors de la campana Sant Ignasi (1974) i la Santa Maria (1941) de la Seu de Manresa, Regió 7 va fer aquest article per explicar-ho. És interessant perquè aprofita per fer una repassada de les característiques i funcions d'aquests instruments.

Campanes de la Seu, l'any 1969. (Foto d'Antoni Quintana i Torres)

Els campaners de la Seu: Ignasi Augé i Pau Blas en plena activitat (Foto de L'Abans)

Campanes de la Seu .PDF

Fitxes de les campanes

El rellotge de la Seu

L'última campanera de Manresa

Colla castellera Tirallongues

No cal dir que els castells porten també la música en el seu ADN. Encara no he penjat les partitures que toquen, ja arribarà. Permeteu-me primer ensenyar la interessant ressenya que fa Carles Jodar dels començaments de la colla. L'article també és extret de festes.org.

Els Tirallongues .PDF

Per saber-ne més:

Toc de castells dels Tirallongues

Les figures del correfoc

Carles Jodar ens fa un resumida i imprescindible explicació de les figures del Correfoc de Manresa. l'article està penjat a:

Les figures del correfoc .PDF

Per saber-ne més:

Moscada, Vacances i Valset a tres veus

Moscada per a cor infantil i piano

Vacances per a dos gralles

Totes les músiques del Correfoc

Aiguallum

A Manresa es va editar un cd en que 21 manresans procedents de diferents països del món cantaven sobre el tema de l'Aigua i la Llum. Un extraordinai treball que explica amb detall Alba Sanfeliu en aquest article que preten deixar un registre dels objectius, dels participans i de com es va gestar tot el projecte.

TEXT DE L'ARTICLE .PDF

Correfoc i la banda

L'any 2009 la Unió Musical del Bages va fer un concert per Santa Cecília que era la culminació del treball del creador de les melodies, en Lluís Toran (tret de La Tremenda que és de Lluís Sarró), de l'arranjador Jordi Gonzàlez i la voluntat de mostrar aquestes músiques en format banda. Poso l'enllaç del text que va llegir el presentador de l'acte i un text que en Lluís Toran va escriure per al programa de ma del concert. El document és penjat a la web de festes.org.

PROGRAMA DEL CONCERT .PDF

WEB FESTES .ORG

Per saber-ne més:

Totes les músiques del Correfoc

Moscada. Correfoc.

A cada plaça per on passa el Correfoc sóna aquesta música que fa embogir tothom. La música és de Lluís Toran i aquesta vegada arranjada per en Jodi Badia en ocasió d'una trobada de cors infantils. Adjunto un article de Carles Jódar sobre les particularitats de les Moscades.

LES MOSCADES .PDF

MOSCADA PARTITURA .PDF

Els "recollectors" de cançons.

Abans de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya  a la nostra ciutat ja hi havia recollectors de cançons tradicionals, transcriure-les i donar-les a conèixer. Sempre lligats al Centre Excursionista de la Comarca del Bages (Secció folklore i Butlletí) i a l'Orfeó Manresà (amb la seva escola de música). La doctora Glòria Ballús en cita tres, en un article que es pot consultar al final, que són: Blai Padró, Joaquim Pecanins (director de l'Orfeó manresà) i Miquel Caelles i n'inclou una cançó recollida per cada un. També es pot consultar:
BALLÚS, Glòria; VILAR, Ramon. "La recerca d'un cançoner popular a la comarca del Bages". Dins: CRIVILLÉ, Josep; BALLÚS, Glòria; BOSCH, Lluís i VILAR, Ramon. El Bages. Cançons, tonades i balls populars. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2011, p de 17 a 23.

TEXT COMPLET .PDF

Sàtires amb els Goigs de la Llum

La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.

Els pagesos van al Carme /

només fan que veixinar

fan pudor de cols i trunfos /

i ganyes de bacallà.

El rector i la majordoma /

feien beguda al balcó

veient la llum que venia /

els va caure el petricó.

I tots hi anaven corrent /

al darrera de la gent

menos el capellà de la Guia /

que es bevia I'aiguardent.

Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:

Goigs de'l Llum Eléctrich

Aquella llum inclement,

tant opaca y tant impura

un triumvirat nos figura

que pelà l'Ajuntament

Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.

Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.

en pels, per tot ornament

coberts de blava pintura d

’aquella lIum de foscura

se rebé l'adveniment.

(...)

TEXT SENCER A DOVELLA (PRIMAVERA 2008)

Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa