divendres, 26 d’agost de 2016

Josep M. Planes i la Festa Major

Aquest blog també s'afegeix al 80è anniversari de l'assassinat del periodista Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 -Barcelona, 24 d'agost de 1936)- Un dels primers articles que va escriure és aquesta presentació de la festa major de Manresa de l'any 1924. 

Fotografia de la revista CIVTAT
Festa Major

"Què tindran aquestes paraules, que a l'oïr-les ja ens porten a la memòria un cúmul de records? Campanes enlaire, gent excessivament endiumenjada, forasters amb guardapols encarcarat i maleta d'un vermell comprometedor; empentes, àpats pantagruèlics, cafeters que fan l'agost, espectacles cridaners i òpera econòmica. Música: música bona, música mitjana i música dolenta; sobretot música dolenta. Sol, molt sol; d'aquell que cau a plom, que sembla que rebot al tocar a terra. Jovent que fa broma, donzelles que fan broma, tothom fa broma! Més forasters, d'aqueslls que de tant venir cada any, quasi bé ja no ho són de forasters. Altra volta empentes i música i sol i processó de compromís. Sermons dissimuladament patriòtics, corporacions renegres amb olor de neftalina i balls amb la mateixa sentor.
Festa major de la gent i diada pitjor d'un seguit de bestioletes que paguen amb la vida llur la nostra alegria. Una alegria que té molta semblança amb l'espuma de xampany de poc preu.
Tot això és festa major. Tot això, i encara una pila de coses més que, com les tronades i castells de focs, estan oficialment destinades a alegrar-nos l'existència. I ens alegrm, doncs no ens queda pas altre remei. Aquell arròs, que el coneixem com si fossim de família, no ens ho perdonaria mai, que no ens alegréssim.
I presidint tot aquest guirigall, la Seu, la nostra Seu s'alça ufanosa i fins si gosés, faria una mitja rialleta de senyor Esteve satisfet.
Festa major! Font inestroncable de temes per poetes carrinclons, jo et saludo. Et faig sapiguer que et saludo i et tinc un xic, un xic de malícia. La meva salutació és donada baix la "corda civil", que diria Pirandello, si Pirandello tingués el mal gust d'escriure alguna cosa sobre qualque festa major."
PLA DE BAGES Diari de Manresa de divendres 29 d'agost de 1924

Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/planes/

divendres, 12 d’agost de 2016

Sac de gemecs a Manresa

El sac de gemecs (i segurament també amb el flabiol) és  l'instrument musical popular amb més llarg recorregut històric a les nostres contrades. Encara que ara ens sembli que la gralla és l'acompanyament de figures i balls, sempre havia estat bàsicament el so del sac qui ho feia.
Aquí exposo una petita cronologia, que en la part bàsica és deguda al treball de Jordi Guilera al seu blog.

1399. Al Llibre vermell de Montserrat es deixa constància que els pelegrins que hi anaven empraven la cornamusa (ball rodó "Cuncti simus concanentes"). Segons Felip Pedrell, una altra melodia del Llibre vermell, “Los set goits”, és una tonada de sac de gemecs i flabiol.

1593. Document de 12 de maig de 1593, conservat a l’Arxiu Comarcal del Bages i que forma part de les cròniques de la vegueria i de la batllia de la ciutat de Manresa, en què se cita una mitja cobla: “Joan Roca sotsveguer de Manresa ha denunciat com diumenge prop passat que comptavem nou del present y corrent mes de maig estant jo informat per lo hosta del pont de Cabrianes que deves la parroquia de Sant Benet de Bages y per tot aquell contorn anaven alguns lladres y bandolers disfressats ahir de bon mati ab set o vuyt fadrins de companya deves la parroquia predita y axi al que fui y arribi prop lo monastir de Sant Benet sentirem juglars que sonaven ab tamborino y cornamusa y sentirem tambe grans avalots de saltar y ballar y axi presumint que en los dits balls y avalots serien algu o alguns de dits lladres y bandolers anarem alli hont bellaven ço es en lo primer pati de dit monestir ahont trobarem y verem molta gent que bellaven, saltaven y ahinaven movent gran struendo y ruido y viu al entorn del ball molts homes armats de pedrenyals...”

1594. Document de l’Arxiu de la Seu de Manresa (plec Vegueria), recollit per en Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935), historiador i arxiver de Manresa, al seu manuscrit inèdit Història de l’art musical a Manresa (inèdit) , en què se cita una mitja cobla: “1594, 19 d’abril. Hieronim Corrons, pages hereu del mas Corrons, parrochià de Manresa, denuncia. Señor lo Dissapte del Ram més prop passat en la nit, en Prat, teixidor de draps de lli y un mosso seu o qui està en casa sua, Anthoni Garrigosa, traginer, Ramon Espada, Miquel Serra, treballadors de la present ciutat de Manresa i un altre fadrí que no el conec, a pres segons tinc entes que foren anats per les cases de la parròquia de St Sadurní de Salelles cantant i els dits Prat i Garrigosa sonant el u amb flauta i tamborí i l’altre amb cornamusa, demanant caramelles i aplegant ous i el que els volien donar arribaren en casa mia, que ja era matinada, que encara ningú en casa mia i havia llevat, hi com sentirem sonar nos llevarem i jo viu als dalt anomenats i als dits Garrigosa i Prat que sonaven i els altres cantaven cançons a la Verge Maria i viu que el u d’ells amb una sistella aportava ous, els quals digueren que els ho havia donat i jo com ja entengué el que cercaven perque altres vegades ja n’havia vist, no agordi que fessin mes cerimonia sino que els fui donar alguns ous que no podria dir quants per quant ma mare els ho va donar i els vaig dir que si volien menjar i beure, i així els ne doni i en apres se n’anaren de ma casa, tot camí de Manresa.”

Al Segle XVI per les ballades de ciutat i en temps de Pasqua per les caramelles d'usava la flauta el tamborí i las cornamusa (Sarret i Arbós a Història de l’art musical a Manresa)

1902. Genís Santasusagna sacaire de Sant Joan de Vilatorrada, segons una informació oral recollida per Aureli Capmany el 1920, aquest sacaire, d’uns 70 anys, tocava amb cornamusa la música del ball de bastons de Manresa. També acompanyava a la mateixa ciutat el ball de nans i els caramellaires. De fet, es conserva una foto del concurs de figures que es va fer per la Mercè de 1902 a Barcelona en què s’observa la comparsa de gegants i nans de Manresa i en Genís Santasusagna al mig sonant el sac. 
Foto i cita del blog del sac de gemecs
S’hi aprecia una manera ben especial d’agafar el sac, amb la bossa sota el braç dret i no l’esquerre i amb els bordons recolzats sobre el braç esquerre. Al concurs de figures el grup de gegants i nans de Manresa va rebre la medalla d’or del concurs, compartida amb la imatgeria de Berga, i de manera específica els nans van rebre una altra medalla d’or. En Genís Santasusagna va cobrar 10 pessetes per la feina. 

1927. Els gegants de Manresa acompanyats de flabiol, tambor i sac de gemecs.

1931. El mot sac de gemecs també s'ha fet servir per fer metàfora d'un soroll desagradable.Com a exemple, citar a Amat i Piniella assidu del Kursaal, tant pel cinema, música o teatre que opinava així de l’aparell de so del local:
No tenim però, gaire confiança en l’aparell sonor del Gran Kursaal, que més aviat sembla un sac de gemecs que no pas un Western Elèctric o el que sigui."(Diari “El Dia”, 22-12-1931)

1943. Postal amb els gegants i capgrossos de la ciutat, davant l'ajuntament (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa


1986. El sac de gemecs ha deixat petjada en molts apartats de la música i no tant sols en la música popular. Per exemple, J. M. Vilar, en un article aparegut a la revista Interval el febrer d’aquell any, esmenta el sac de gemecs en parlar de l’origen dels preludis: “En l’ocasió en què parlàvem de la Suite, fèiem esment de com, gairebé sempre, va anar encapçalada per un preludi, moviment de caràcter normalment ràpid que té el seu origen en els exercicis de mecanisme (de dits) que, de forma improvisada, feien els instrumentistes abans de començar la peça, al temps que acabaven d’afinar les múltiples cordes de l’instrument en el cas del llaüt. El preludi naixia en el moment en què el compositor no el confiava ja a l’intèrpret, sinó que l’escrivia ell com una part més de la Suite. Quelcom de semblant a aquella prehistòria del preludi s’ha conservat, en l’àmbit de la música folklòrica, entre alguns instrumentistes de cornamusa que acaben d’afinar els bordons mentre “fan dits i llavi”. [...]” (VILAR, J. M. “Les formes lliures”. Interval, núm. 59. Berga. Febrer de 1986)

1986. Fundació del grup Nakki en el que Txema Morales toca el sac de gemecs. 
Nakki a una foto del catàleg de l'exposició sobre El sac de gemecs a Catalunya-1990-Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya
mp3 de Corrandes de Nakki. 1991
1991. Els Nakki graven el disc Bòria avall, any en que el Txema és la imatge del cartell del 4t Tradicionàrius. 

Es pot ben bé dir que ell és el reintroductor del sac a Manresa i el Bages.

1992. Txema Morales forma part de la Simfònica de la gralla amb els que grava el disc del Tradicionàrius.

1994-96. El sac de gemecs acompanya els bastoners de Sant Jordi de l'ACB.

2001. Alba Logan amb altres grallers formen el grup Enrenou folc on comença a tocar el sac de gemecs. Posteriorment ho farà també amb els Berros de la cort (a la foto el 2011) i altres grups.

2014. Es recupera, i s'introdueix altra vegada al repertori dels geganters, una tonada d'acompanyament dels nans de Manresa que tocava el sacaire Genis Santasusagna a principis de segle, amb un arranjament a tres veus d'Alba Logan

Per saber-ne més:
Blog del sac de gemecs de Jordi Guilera
Article d'Amat i Piniella
Txema Morales Luthier d'inxes de sac i altres instruments
Blog d'Alba Logan

Miquel Blanch i Roig

No deu ser pas casualitat que Miquel Blanch tingui carrer i doni nom a un auditori. 


Nascut a Castellbisbal el 30 d’octubre de 1889, Miquel Blanch i Roig, el Mestre Blanch, fou un compositor, pianista i director de cors català que va deixar una forta empremta tant a Castellbisbal com a Molins de Rei i Manresa, ciutat que l’adoptà i on s’integrà plenament en els ambients culturals i artístics.
L’any 1911, després de fer diferents interpretacions teatrals i algunes sarsueles, fundà l’Orfeó Pàtria de Molins de Rei, entitat que va ser l’orgull de la ciutat, i amb la que va protagonitzar reconeguts concerts arreu de Catalunya i a l’estranger. També en aquesta població, on es va casar, fou professor de música, organista a la Parròquia de Sant Miquel i impulsor de l’Orquestra dels Pastorets de Frederic Soler “Pitarra”.
La seva experiència va ser determinant perquè els mestres de l’Orfeó Català el recomanessin per assumir, el febrer de 1921, la direcció de l’Orfeó Manresà, coincidint amb el nomenament de Ramon Torra com a president. Aquesta nova etapa va suposar el ressorgiment de l’entitat just quan es trobava en crisi.
Va ser organista i director del cor polifònic dels Amics del Cant Gregorià, va fundar i dirigir l’Agrupació instrumental “Studi” i va fundar el Trio Ars, on feia de pianista. amb Marià Homs, violinista i Antoni Muset, violoncel.lista i va fer de professor de solfeig, teoria i piano del Col.legi de Ntra. Sra. de Montserrat.
Sota la seva direcció l'Orfeó Manresà cal destacar actuacions com les de les Noces d'Argent, l'any 1927, amb la primera audició de la Missa del Papa Marcel de Palestrina, a la Col·legiata Basílica de La Seu, i l'Oda Ceciliana de Haendel, al Gran Kursaal, i els concerts realitzats al Teatre Barcelona de la capital catalana, els dies 11 i 18 de novembre de 1928.
El 24 d'octubre de 1931, fou membre del Consell Permanent de la "Tercera Assemblea de germanor dels Orfeons de Catalunya'' que, sota la presidència del Mestre Lluís Millet, va celebrar-se a la sala d'actes de l'Orfeó Manresà, amb l'assistència de més d'un centenar de delegats d'entitats corals de Catalunya. A l'any 1935, juntament amb Marià Homs i altres músics, crearen una orquestra simfònica sota la protecció de l'Associació de Cultura Musical.
Compositor tant reconegut com desconegut, per la dispersió de la seva obra, l’any 1932, va ser nomenat primer director de l’Escola Municipal de Música de Manresa, càrrec que aconseguí després de guanyar el càrrec per concurs-oposició enfront Segismon Claveria, Felip Vilaró i Isidre Tardà davant d’un tribunal on hi figurava el cèlebre músic Lluís Millet, director de l’Orfeó Català. 
Com a compositor és autor d'obres com la Missa in honorem Beatae Mariae Virginis, l'Himne de la senyera -sobre text del poeta Baldomer Perramon-, l'Himne a la Creu, El bressol de Jesús -de Serafí Pitarra- i les sardanes La masovera guapa, Cançó d'amor tardoral, Joiosa, La complanta del jove galant, La mallerenga, Les bruixes airades i Les elfes i el donzellol. també de la música dels Pastorets de la Joventut Catòlica de Molins de Rei. En Miquel Blanch és l'autor de l'armonització dels populars Goigs de la Llum per a quatre veus mixtes. També va recollir i transcriure el Ball dels gegants de Manresa.
Tot i no haver-se pronunciat mai políticament, la seva simpatia per la Lliga Regionalista i la relació que mantenia en ambients catòlics per a guanyar-se la vida com a organista, van ser el motiu pel que, en començar la guerra civil, fos detingut per elements incontrolats de la FAI quan es trobava a casa dels seus sogres, a Molins de Rei.
L'endemà, l'11 de setembre de 1936, va ser executat a Can Tunis, a Barcelona.
L’Auditori Mestre Blanch i el Premi Mestre Blanch de Música li volen retre homenatge a la capital del Bages, on l’Orfeó Manresà també ha batejat la seva programació estable amb el nom de Temporada Mestre Blanch.
Tant a Manresa com a Castellbisbal i Molins de Rei se l’ha homenatjat amb un carrer a nom seu. 

Partitura de A Maria. Oració a la Verge de Miquel Blanch
Partitura dels Gegants de Manresa recollida per Miquel Blanch
Partitura dels Goigs de la Llum harmonitzada per Miquel Blanch

Per saber-ne més:
http://www.civtat.cat/blanch_miquel.html
http://www.memoria.cat/republica/content/josep-torra-i-ferrer-sobre-l%E2%80%99orfe%C3%B3-manres%C3%A0-el-mestre-blanch

dimarts, 19 de juliol de 2016

Les llibertats d'orgue i altres absències

Manresa per diverses raons (incendis, desinterès....) conserva poca música popular, de cançó, d'entremesos o de balls tradicionals. Una d'aquestes absències és el llibre d'orgue de la Seu. Són quaderns manuscrits (la majoria dels quals pertanyents al segle XIX), en què els organistes anotaven melodies populars conegudes, a fi d’improvisar a partir d’elles tot oferint un repertori amable i graciós. La seva destinació era bàsicament alegrar els oficis i celebracions del cicle nadalenc dins l’església, d’aquí que també aquest repertori es conegui com a Llibertats d’orgue. 

En la presentació de El llibre d’orgue de Lleida (Dinsic, 2003) Josep Crivillé posa en valor el treball de localització i de recerca d'aquest llibre de Lleida de Josep M. Vilar i Maria Esther-Sala "en una acció important de recerca d’arxius musicals de Catalunya duta a terme entre els anys 1984 i 1993, en la qual van donar a conèixer l’existència de fons musicals abundants i importants força desconeguts fins al moment. Com ja s’ha dit al pròleg, aquest document juntament amb altres va arribar al nostre Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana mercès a una beca de recerca convocada per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana i concedida als mateixos investigadors.El contingut d’aquest quadern és molt ric...."

El llibre d'orgue més proper a Manresa és el de Calaf:






Per saber-ne més:

Revista ALTIPLÀ DE CALAF n 8 Juliol 2005

file:///C:/Users/usuari/Downloads/el_llibre_d_orgue_de_lleida%20(3).pdf

file:///C:/Users/usuari/Downloads/calaf_mostra%20(1).pdf

dilluns, 6 de juny de 2016

Pasdoble de la Marxa de la Llum

Aquesta marxa de la Llum, basada en els Goigs de la Llum, era interpretada per la Banda de Música en la cercavila que feia a la vigília de la festivitat. Hi ha moltes versions:
Antoni Vives (1867) 
Francesc Vallés (1873)
Silvestre Peñas Echevarria (1933)Harmonització per Banda.
Damià Rius VileIla (1946) Arranjament per Banda
Josep M. Sola (1990).  Versió per a cobla.
Mn. Francesc Escorsell (1884)  titulada "Paso Doble que se toca en Manresa anunciando la fiesta de la Llum en su vigilia al medio dia"
Mn. Miquel Augé versió per a harmònium, violí i xelo

Sobre les dues últimes Alba Logan va fer un arrajament per a trio de gralles que es va tocar a la Festa de la Llum de 2015 per acompanyar imatgeria i autoritats de la sortida de l'Ofici del Carme fins la plaça de l'Ajuntament.



dilluns, 9 de maig de 2016

Goigs del Santuari de Santa Maria de Joncadella

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
Ignasi Abadal, plana del Olm.
Senyora de Juncadella,
sou molt bella!
Lo cel per Vos, verge pia,
Feu, que logrém, algun dia.
...
Mes apar, que Catalunya
Es la alcunya
De la vostra devoció;
Perque vostra protecció
May s'allunya,
D'ella en la tribulació,
Guiantla, brillant Estrella.
Sou molt bella! ...
...
Si de la vostra potencia
Experiencia
Te Catalunya tant certa,
Tambe's cert la experimenta
Ab frecuencia
La bona gent, que frequenta
L'iglesia de Juncadella.
Sou molt bella! ...
...
De Juncadella la fama
Vos proclama
Per la mar, y per la terra:
En tempestats, y en la guerra
Seus reclama;
Y la vostra llum desterra
Tot perill, mal, y querella.
Sou molt bella! ...

Cançó popular a la Mare de Déu de Joncadella
A LA VERGE DE JUNCADELLA.
CANÇÓ POPULAR.
Música del mestre Nicanor Pérez
Gràfiques Nadeu
Brillant Estrella
de Juncadella,
la Verge aimada dels pelegrins;
siau, Madona,
nostra Patrona
fins a la Patria dels Serafins.

Som la Fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.
...
Ja fa centúries,
que a voladúries,
venen els pobles de tot el Pla;
sent Vós, Princesa,
d'aital bellesa,
qui no us estima i estimarà?
...

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella
LLetra de Jaume Boloix i Canela Premiada al Certamen cxde l'Acadèmia mariana de Lleida L'any 1914
Ja que sou tan pura i bella
que fins Déu us dona el cor:
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Quan el Pla de Bages fora
deslliurat de serrains,
no poguereu bella Aurora,
amagar els raigs divins.
Anyoravau la capella
d'una cova en la foscor.
...
Prop de Vos teniu, Maria,
agraïts dos jovincells;
per la fe han sigut un dia
fets esclaus dels infidels,
Des d'Alger, l'orfa parella
us invoca de tot cor.

Llur cadena haveu rompuda
i els heu dut als llochs nadius,
per aixó sou coneguda
per la Verge dels captius.
Renoveu la maravella
deslliurant al pecador.
...
Doncs del cel sou la Portella
si un invoca el pecador;
Blanc Estel de Juncadella,
feu més gran el nostre amor.

Virolai a la Mare de Déu de Joncadella.

Lletra: mn. Anton Navarro.
Lliri del Camp que el clos de Juncadella
ompliu de dolç perfum;
de nostre cel inextingible estrella,
doneu-nos gràcia i llum!

Des d'aquell jorn feliç que una pastora
trobà de vostra Imatge el sant tresor,
Reina gentil, la terra que us adora
tornà per Vos com un verger en flor.

De Castellnou de Bages a Manresa
vostre Amor dolç a tots ens feu germans;
a vostres peus és nostra herència estesa
ruixada amb sang del cor dels catalans.

Alba eternal de nostra hermosa plana
que al braç portau al Sol que és vostre Fill;
sempre sereu la nostra capitana,
a prop de Vós no ens trobarà el perill.

Vós sou la Font de l'aigua dolça i pura
per a calmar la set del pelegrí,
Vós sou el bàlsam que les llagues cura
del cor lassat que el desengany ferí.
Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Lletra: Mn. Josep Pont-Mn. Josep Feu
Música: Nicanor Pérez
Dibuix: Josep Herms
Inomsa 1993
Puix sou nostra sentinella
que per tot el Pla vetlleu.
Bell Estel de Juncadella,
els fills vostres empareu.
...
Nostres avis us bastien
aquest temple tan formós,
prova clara que sentien
un amor intens per Vós.
Dels devots de la comarca
l'homenatge aquí rebeu.
...
Gent de tota la contrada,
que per Pasqua acull l'Aplec,
ve per dar-vos la besada,
que és del cor el viu batec.
És diada que agermana;
del conviure és l'altaveu.

Sigueu nostra protectora,
sigueu nostre parallamps.
Beneïu, oh gran Senyora,
nostres llars i nostres camps.
Beneïu el Pla de Bages,
que us venera com sabeu.


1969

Goigs a la Mare de Déu de Joncadella.
Deu vols salve Reyna mia
de las Verges la mes bella:
mes pura quel llum del dia
Senyora de Juncadella.
...
En tota tribulació
en perill, en grave dany,
en malaltia, y afany,
tempestat, y aflicció
sius reclaman Verge pia
prest los deslliurau de aquella:
mes pura quel llum del dia.
...
No olvideu Verge María
Santa y resplandent Estrella,
als de vostra Confraría
destos plans de Juncadella.
 Manresa, Domingo Coma Impressor y Llibreter

 Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1858

  Imprenta Andreu Abadal Plana del Olm 1854

  Manresa, Imprenta Abadal 1875

Imprenta i llibreria Roca 1949



Per Saber-ne més:
Altres goigs de Manresa

dimarts, 3 de maig de 2016

Memòria de Corpus i Enramades a Manresa

Ignasi Torras i Garcia nascut a Manresa el 17 de setembre de 1943 (fill del carrer de les Piques) i Mestre de capella de la Seu de Manresa de1966 a 1997, va fer la presentació (editada per l'Ajuntament) del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras. Era al Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el 8 de novembre de 1990. Entre moltes d'altres coses que exposà, em permeto destacar-ne un fragment on descriu les festes de Corpus i les Enramades tal com ell les recorda. 
  "En el llibre Manresa, festes i tradicions, Marc Torras dona a entendre d'una manera ben concreta que moltes de les festes religioses de Manresa se centren en el Corpus on ja d'antic (el 1322) es celebrà per primera vegada. D'antuvi acudien en aquesta processó tot un conjunt d'imatges bíbliques substituides mes tard, en part, pels dracs, de caire mes profà, pero prenent part en la festa, i també altres entremesos, l'áliga, les carosses, el gegant, més tard la geganta, els nans, les trampes, etc.
El record de la processó de Corpus es viu en molts de nosaltres. Recordo quan passava sota el balcó de casa meva, per a mi un lloc privilegiat, on des d'infant veía des dels enterraments de primera classe, provinents de la Seu, fins totes les processons i tota la gent que anava a l'estació del ferrocarril.
Les campanes, el dia de Corpus, tenien un repic solemníssim. A les sis un coet anunciava la sortida de la processó. A les voreres dels carrers la gent s'aplegava per presenciar la processó. Ben aviat se sentien els sons de les trompetes dels heraldos, amb el banderer de la ciutat i les timbales o trampes. Seguidament els nans i els gegants, avançant cerimoniosos. Els ganfarons de la Seu, amb creu i cirials sostinguts pels escolans majors, les grosses banderes dels tremendos, vermelles, i la blava dels favets. Els nois d'escoles, del col.legi dels germans de La Salle; els congregants de la Congregació Mariana; joves i homes d'Acció Católica, amb llurs estendarts; gremis diversos; lligues de Perseverancia. Entre els nois de les escoles hi anava el pendonista infantil, acompanyat de música; mes endarrera el Penó Principal portat pels confrares de la Minerva; més música; els bombers amb vestit de gala. 

A continuació el clergat regular, els emblemes de la basílica -el conopeo o paraigua- i el tintinábul o campaneret, l'escolania, la Capella de Música cantant himnes eucarístics i el Tedeum, els canonges amb capes pluvials i, solemníssimament, el pas que portava la custodia d'argent de la Seu amb l'eucaristia, acompanyada per quatre diaques, precedida de nois que escampaven arreu pètals de flors i amb profusió d'encens donant un to majestuós i triomfal, tot plegat barrejat amb l'olor de ginesta provinent de les catifes de flors de la Seu que ininterrompudament es confeccionen des de l'any 1946, per idea del Sr. Santiago Rovira i Vilajuana. Seguia la presidencia amb l'arxiprest de la Seu, amb capa magna —la del Cardenal Lluch i Garriga- a continuació les autoritats civils i militars, la banda municipal i el batalló de Manresa alternant composicions religioses amb el so dels tambors i trompetes.
La processó pujava per les Piques, seguia per la plana de l'Om, el Born, Sant Domènec, la Muralla, els Infants, el Joc de la Pilota, pero diré que abans, al seu pas per davant cal Jorba, hom disparava uns coets. Allá hi havia instal.lat l'Ou com Balla, tradició importada de Barcelona molt agradable. En passar per la Muralla, el pas del Santíssim al darrer moment, hom col.locava herbes d'espígol, barballó i romaní, que es barrejaven amb l'encens. Durant el pas del Santíssim la gent s'agenollava per reverenciar l'eucaristia.

Pero on resultava més solemne tot era en arribar a la Plaga Major. En el llibre d'en Marc Torras hi trobareu una amplia referencia d'un antecedent d'aixó que us diré, pero que ell escriu que ja es feia el 1400, a la Plana. Més tard es trasplanta a la Plaça Major, i era així:
Els veïns de la Plaça Major confeccionaven una catifa de flors i ginesta, de forma circular, al peu de la casa de la ciutat. En arribar la custodia quedava situada al seu damunt, llavors un sacerdot pujava dalt d'una escala i treia el viril de la custodia i la lliurava a l'Arxiprest de la Seu, el qual acompanyat dels sis cirials pujaven a l'Ajuntament i des del baleó central donava la benedicció solemne, mentre tothom restava agenollat; les banderes eren baixades en senyal d'adoració, semblantment les del terrat de la casa de la ciutat; la banda tocava la marxa reial, els soldáis feien sonar les seves trompetes i tambors, les campanes de la Seu brandaven alegrement i es disparaven salves en honor de l'eucaristia. Tot aixó ho recordó com si fos ara... i ja fa anys. Seguidament la processó es reorganitzava, baixant per Sant Miquel, la Plana, Piques, Bastardes, Vallfonollosa, per entrar solemnement a la Seu on s'impartia novament la benedicció i reserva del sagrament.
Pero la festa sols acabava just de comengar, perqué en acabar aquest solemne acte, començava l'Octava del Corpus amb les enramades pels següents barris: el divendres, la carretera de Vic-Casa Caritat; el dissabte el barrí del Remei i de l'Hospital; el diumenge, Les Escodines, possiblement l'enramada mes lluïda, amb profusió d'actes, abundor de pirotècnia, molts trons, molta
ginesta, timó, barballó i espígol, un solemníssim ofici a Santa Clara i la gran processó per tots els carrers. El dilluns li corresponia el torn al barrí de la Plaça Major i Sant Miquel, el dimarts, al carrer Nou, al Born i Urgell, el dimecres al Barrí de Sant Francesc, Muralla, Cos, carretera de Cardona, i el dijous, al final al barrí de les Caputxines i placeta Montserrat, essent amb motiu del darrer dia de l'Octava que la processó resultava mes lluida puix que hi anaven els gegants, les autoritats i la banda municipal de música.
L'any 1951 tingué lloc una festa molt simpática amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages, per obra de l'enyorat gremi de Sant Lluc. Cada any -durant pocs anys lamentablement- el tercer diumenge del mes d'octubre es feia la crema d'una falla plantada a la plaça Major amb al.legories ben encertades: el bolet, l'ocell de paper, l'olla i el pintor i la caseta amb la pubilla. La crema anava precedida d'una xocolatada molt concorreguda.
Pero del que volia deixar constància era de la singular trobada de gegants que es féu aquell any amb motiu de l'estrena de la pubilla del pla de Bages i que degué suposar un vertader esforç pels bons elements del gremi de Sant Lluc. Es grácies a ells i molt particularment a en Joan Vilanova que algunes festes arribaren a nosaltres, a mes dels dibuixos que féu en molts programes i d'altres il.lustracions que fóra llarg d'enumerar, a tall d'exemple: la rifa deils porcs per a l'Hospital de Sant Andreu; la festa amb el pendó de Santa Caterina, la tirallonga dels Cossos Sants, els armats, i un llarguíssim etcétera, passant per la reproducció dels passos i processons de Setmana Santa i moltes altres de les quals es fidel notari historie. Els homes del gremi de Sant Lluc mantingueren ben viva la flama de les festes i tradicions de Manresa."




TORRAS I GARCÍA, Ignasi Presentació del llibre Manresa festes i tradicions de Marc Torras i Serra. Editat per Ajuntament de Manresa el 1991.

Saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa el dia 8 de novembre de 1990