Músiques de Manresa i més

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.

Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna.

"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta"
(d'un programa de ma de concert)

Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.

El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa.

La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.

La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera

* * * * *

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:

Partitura de In te Domine Speravi (per a dos cors) anònim del segle XVIII de l'arxiu de la Seu de Manresa.PDF

Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html

dilluns, 12 de gener del 2015

Minorisa de Fusioon, 40 anys.

Aquest 2015 farà 40 anys d'aquest gran disc, el tercer i últim, de la carrera musical del grup manresà Fusioon: MINORISA. Recordeu que formaven el grup: Manel Camp (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (percussió) i Martí Brunet (guitarra i sintetitzadors). Fusioon va ser un grup d'avantguarda a nivell mundial del rock progressiu, simfònic i/o electrònic, trieu l'etiqueta que volgueu.

En aquest disc crearen un tema, el segon, que és tot un himne a Manresa i que ens va cridar a obrir definitivament les portes a la "modernitat" musical: MINORISA (SUITE). En forma de suite i utilitzant sons (campanes de la Seu, sons de la processó de Divendres Sant) i músiques de la ciutat (Marxa de la Llum, Goigs de la Llum i Marxa dels armats) enfilen una narració amb el seu propi llenguatge de la seva visió de Manresa. Jo crec que tard o dora l'heu sentit i sino és fonamental de conèixer-lo. No dirieu que és més recent dels 40 anys que té?

El disc té dos temes més. El primer, EBUSUS (adaptació llatina del nom d'Eivissa donat pels fenicis), el van dedicar a les experiències i les visions de l'illa dels components dels grup, que coneixien i estimaven bé, degut a les seves estades allà. I el tercer, LLAVES DEL SUBCONSCIENTE, que el van deixar a Marti Brunet perquè desenvolupés tot el seu món tan en la vessant musical com en la tècnica, fent servir les últimes novetats en electrònica o sintetitzadors construits per ell mateix. En el text de la reedició en CD hi ha algunes explicacions més sobre els tres temes.

El gener del 1976 amb dos grans concerts a la Sala Loiola es van acomiadar com a grup, però individualment van seguir els seus propis camins musicals.

Vinil (1975) per Ariola