divendres, 10 d’octubre del 2014

Dites sobre Manresa i els manresans

Quan ja tenia preparada una entrada per a les dites sobre Manresa i els manresans ressenyades al Costumari de Joan Amades, vaig topar-me amb el recull que en fa l'Inventari del Patrimoni Immaterial de Manresa (fitxa feta per Helena Garcia / Francesc Comas) amb un llistat molt més extens. És molt interessant, també, l'explicació que es fa de cada una d'elles.

“La Tirallonga dels Cossos Sants
Tots són sants, xics i grans
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós"
La cançó recorda el trasllat dels Cossos Sants de Sant Fruitós de Bages a Manresa el 30 i 31 d’agost
de 1372, quan van esdevenir patrons de la ciutat. En la versió de joc, la Tirallonga dels Cossos Sants consistia en formar una llarga fila de persones agafades de les mans i anar amunt i avall del carrer o del pati tot cantant aquesta corranda. Quan s’arribava a la paraula “gloriós” es deia més forta i els infants es deixaven caure asseguts a terra. Referit al mateix fet hi ha la cantarella:
"Manresans budellans
Que heu robat els cossos Sants
Santa Agnès, Sant Fruitós
Sant Maurici gloriós
Forasters, putiners
Que els teniu als galliners”


"Festes manresanes, focs i campanes"
Segons Joan Amades, la importància de les tronades a les festes manresanes arriba fins al punt que s’ha creat el proverbi que diu “festes manresanes, focs i campanes”. Salvador Ginesta també relaciona aquesta dita amb els pirotècnics locals i els focs d’artifici de les festes de la ciutat. J. M. Gasol l’esmenta com a Festes manresanes: trons i campanes també en relació amb els molins polvorers de Manresa.


(també hi ha la versió “A Manresa, empaitabisbes”)
La dita fa referència al plet de la Sèquia entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa.


"De Montserrat a Manresa hi ha tres horetes; 
de Manresa a Montserrat, quatre hores i quart."
Fa referència a que l'anada a Montserrat és camí de pujada i es tarda més que a la tornada.


"Ni paret fesa, ni home de Manresa."
Aquesta frase vol dir que no et pots refiar ni d’una paret esquerdada ni d’un manresà. La tradició diu que el rei Pere III en va donar una versió semblant: Deu te guard de paret fesa, E de hom de Manresa.


"Si a Manresa vas, les pantorrilles hi perdràs."
La dita fa referència a que la ciutat té tantes pujades i baixades que els que hi caminen fan tant d'exercici que enforteixen el tou de la cama.


"Manresà i home de bé no pot ser."
Dita característica que es repeteix en referència a diverses poblacions.


"A les Escodines, per l’Enramada treuen les teranyines."
Fa referència al fet que la majoria de cases feien neteja a fons per deixar-ho tot net per a la festa.


"Sembla l’Enramada de les Escodines."
Es deia quan una cosa o persona anava molt carregada de decoració.


"Per la Llum, bufetada al llum!"
Per aquestes dates, el dia allargava i no calia fer servir el llum per treballar als obradors artesanals.


Entre aquests dos punts es poden donar els fets més inversemblants.


"Per Sant Andreu, la pubilla pesca l’hereu, 
i per l’Ascensió, la minyona fira al minyó."
Fa referència a les dues fires anyals.


"A Manresa vull anar, a cercar una manresana, que sempre m’han agradat, les faldilles d’indiana."
Fa referència a les fàbriques d’indianes que hi havia a principis del segle XIX a Manresa, on es tenyien teixits de cotó manualment. Es cantava com una corranda o cançoneta.

Al Blog Paremiologia tòpica de Víctor Pàmies i Riudor, a més a més, hi té recollides les seguents:

Per saber-ne més:
Inventari del patrimoni immaterial manresa

http://topica.dites.cat/search/label/Manresa

http://etimologies.dites.cat/search/label/manres%C3%A0

diumenge, 5 d’octubre del 2014

Amics del cant gregorià

Interessant article d'Ignasi Torras sobre una de les corals remarcables manresanes del segle XX:


"La passió pel cant gregorià va arribar a Manresa a finals de la dècada dels vint i, després de la Guerra Civil, va anar creixent progressivament. El Concili Vaticà II va introduir el català dels fidels en el culte religiós i va relegar a segon terme el cant gregorià articulat en llatí.

Una tradició centenària atribueix al papa sant Gregori I, dit el Gran (Roma, 540-604), d’haver organitzat definitivament el tresor de melodies litúrgiques antigues confiades a l’Església romana. Durant el seu pontificat, Lleó XIII i Pius X van propiciar-ne l’ús, amb l’establiment de normes. L’Escola de Solesmes va ser capdavantera en l’estudi i ordinació del cant gregorià amb André Mocquereau. Així mateix, a l’Abadia de Montserrat, Gregori M. Suñol es va dedicar a estudiar-lo, va ampliar-ne els coneixements a Solesmes, amb Dom Mocquereau i J. Pothier, i va elaborar el mètode complet de cant gregorià, segons l’Escola de Solesmes. L’any 1952 va publicar-ne la novena edició. 
L’any 1927, arran d’un acte religiós a l’església de la Cova de Manresa, es va començar a formar el nucli fundacional del que seria l’associació Amics del Cant Gregorià, encapçalat pels músics Joan Ferrer i Blai Padró. El 16 de juliol, la formació, ja constituïda però encara sense nom, va fer la seva primera actuació cantant les vespres a l’església del Carme. El mes d’octubre del mateix any, i ja amb el nom d’Amics del Cant Gregorià, van prendre part en les noces d’argent de l’Orfeó Manresà. Durant els anys següents, els Amics del Cant Gregorià, amb Miquel Blanch com a organista i director, es van consolidar com a grup coral especialitzat en cant litúrgic. Participaven en als oficis que se celebraven al Carme. Així mateix, l’entitat va adquirir un cert prestigi fora de la ciutat gràcies a les diades litúrgico-gregorianistes que van organitzar a Montserrat, el Miracle, Poblet, entre d’altres.


La guerra civil de 1936 va suposar un obligat parèntesi, durant el qual van cessar totes les activitats de l’entitat. Acabada la maltempsada, el grup es va reorganitzar a l’entorn del nucli format per Valentí Torra, Agustí Coll i Pere Claret, i van emprendre les activitats. 

Als anys seixanta, les disposicions del Concili Vaticà II van introduir el català per potenciar la participació dels fidels en el culte i va relegar a segon terme el cant gregorià, en tant que era en llatí.
A la fotografia, els Amics del Cant Gregorià, en la festa de Santa Cecília de l’any 1953. Hom hi reconeix Valentí Torra, A. Serra, J. Miravitlles, E. Noguera, Mn. Boqué, P. Claret, A. Coll, F. Torra, F. Comellas, J.M. Ballonga, J. Masuet, E. Roca, B. Sanmiquel, Ll. Pujol, A. Merly, i al fons, a l’esquerra, Ignasi Feu, entre altres."
Ignasi Torras a el Pou de la gallina.

Els Amics del cant gregorià van cesar l'activitat el 1965

divendres, 3 d’octubre del 2014

Sardanova

Buscant informació sobre la Sardanova, vaig topar amb aquest text  de la Web oficial de Santi Arisa. És força aclaridor.
"Sardanova neix de la inquietud musical en la cerca de nous camps sonors dins la música popular. Santi Arisa, empès per aquest neguit innovador, el mes de juny de 1992 entra en converses amb la Cobla Montgrins proposant-els-hi fussionar dos estils musicals a fi d'aconseguir la conjuminació de la instrumentalització de la Cobla amb un grup de rock-jazz-fussió.

Del treball conjunt del grup de Santi Arisa & Lakatans (piano, baix, guitarra i bateria) i la Cobla Montgrins en sorgeixen un reguitzell de composicions pròpies, les quals s'aniran enregistran en diferents CD's:

• Sardanova (1993 PICAP)

• Punts Lliures (1993 PICAP)
• Sardanova dance (1993 PICAP)
• Aires (1995 PICAP)

Les composicions de Santi Arisa es basen en l'estructura de la sardana de manera que poden ser ballades amb la mateixa base, però aportant-hi innovacions.
Des de la presentació al I Congrés Sardanista celebrat a Calella el febrer de 1993, Sardanova agafa gran ressò per arreu de Catalunya i moltes colles sardanistes l'acullen i la ballen, de manera que, per a molts, representa la revitalització de la sardana. Tanmateix aquest fenomen també crea molta polèmica. Considerant aquest resultat com a positiu per a la normalització de la cultura catalana, molts dels seus detractors comencen a veure-ho amb bons ulls ja que la cutura popular s'introdueix en molts camps.
La complexitat sonora permet jugar amb nous moviments i els punts lliures que utilitzen les colles sardanistes de tot Catalunya es complementen molt bé amb sardanova. Santi Arisa i el seu grup han volgut fer tribut a aquestes colles que fan punts lliures amb tanta imaginació, creant el tema Punts Lliures (una sardana rap), en que tots els noms que hi surten són inventats per les colles. En aquest treball també hi intervé la prestigiosa Polifònica de Puig Reig interpretant diferents temes en diversos estils.
Dels treballs Sardanova i Punts Lliures s'estrenen els seus respectius vídeo-clips que s'emten a diverses televisions, entre elles Televisió de Catalunya.
El primer disc de sardanova queda setè en els Premis Èxits d'or , atorgats per votació popular. També, l'any 1993, se li concedeix el Premi de noves experiències per la recerca de noves expressions musicals en la sardana i en la música de cobla otorgat per L'obra de Ballet Popular. I l'any 1994, Santi Arisa, també és premiat pel Premi Nacional de Música Tradicional per la Generalitat de Catalunya.". 



Podeu sentir-la aquí:

dissabte, 20 de setembre del 2014

Els garrapates

Manresa té una mida que propicia que hi hagin més d'una entitat dedicada a un mateix tema. Moltes vegades la segona és una escisió de la primera i massa sovint són segurament rivals. 
L'any 1830 es fundà una segona capella de música a la Ciutat, a part de la de la Seu, fundada pel Rnt Josep Obiols. De seguida van rebre un mal nom: GARRAPATES, nom que feia referència "a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori".
L'anècdota és extreta d'un document titulat "Història de l'Art Musical en Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós (Manresa, 4 d'agost de 1853- Manresa, 26 de setembre de 1935), que fou arxiver de Manresa. És un document inèdit dipositat a l'Arxiu Comarcal al fons Sarret i Arbós amb la signatura V/88. Sota el títol duu un lema: "La música parla á l'anima" que és prou bonic. Reprodueixo la Portada:



Transcric el fragment de l'anècdota explicada per Sarret i Arbós:

"A l'any 1830 es creà a Manresa una capella de música separada de la Seu, essent fundador el Rnt Josep Obiols, gran músic compositor i, a l'ensems, Mestre de primera ensenyança que fou del Col.legi de Sant Ignasi, Prior de l'Hospital de Sant Andreu d'aquesta ciutat.
La creació d'aquesta nova Capella mogué una revolució entre els músics i cantaires, formant-se dos partits que es disputaven la prioritat en l'execució de la música religiosa originant-se una competència extraordinaria, la qual va arribar fins a privar que els individus de la Capella de la Seu prenguèssin part en les funcions de l'altre; i que la nova, fundada pel Rnt Obiols se la motegés amb el nom de garrapata, fent alusió a les notes musicals antigues, anomenades garrapatejades per la pressa que empleaven en l'execució del repertori.
Aquesta nova capella subsistí amb el mateix nom fins a la mort del darrer mestre que fou en Francisco March, successor del Rnt, Estanislao Font, pvre. durant quina direcció, la Garrapata competia amb la Capella de la Seu.(...)"



divendres, 19 de setembre del 2014

La festa popular alternativa (2)

Dos anys després de l'entrada dedicada a la festa popular alternativa i en fa un del Cor de queixa. M'agradaria actualitzar d'alguna manera aquelles entrades vista l'extraordinària vitalitat de tots aquests col.lectius i la força que encomanen.


COLLA BASTONERA AUTOGESTIONADA MANRÚSSIA VAN DEL PAL que a part de sortides a Calaf o Sant Llorens de Morunys aquest any han celebrat el quart aniversari amb una extraordinària trobada on van participar: la Colla Picarols de Santpedor, Cop de Garrot de Berga, Colla bastonera de Sans, Colla bastonera de Sant Andreu i la colla bastonera de l'Eixample

Grup de tabalers BATRAKES amb molts més components una gran quantitat de sortides, incloses dues a Andorra.



El COR DE QUEIXA que segueix amb la seva activitat. Gran concert a Cal Cases al juliol i  comença el curs 2014-15 amb un increible concert a la FMA de Manresa.


Colla de diables (segon any que reciten versots a la FMA) i la guita de la GATZARA amb molta activitat a Manresa i sortides a Vic.



El nou gegant "boig" del CARNABARS estrenat el 2014 amb música pròpia.




El nou gegant

El 22 d'agost de 2014 a les 19 hores es va cel.lebrar al barri antic La Nit Boja, acte organitzat pel Carnabars de Manresa (Cafè l'Havana i Associació de joves La Gatzara). En el transcurs de l'acte va ser presentat el nou gegant apadrinat pel gegant vell del Carnabars. Tot i poder-se presentar el gegant, es va haver de suspendre l'acte pel continuat xàfec.



L'acte es va repetir el dilluns 25.



El gegant és obra dels escultors Joan Viladomat i Sara Reig, del fuster Domènec Forns, de la botiga de Roba Sellarès i el taller Parentel.la.



I va ser batejat amb la seva pròpia música interpretada pel grup de grallers els Quatre arreplegats. La composició és per a dues veus de gralla i és obra de Martí Forns. Es titula La Primera.



http://www.naciodigital.cat/manresainfo/noticia/45729/nit/boja/estrena/nou/gegant/carnabars

dijous, 18 de setembre del 2014

Cançó de Joia

El 3 d'agost de 2011 es va presentar el 3er Concurs de música per a Ball de Bastons en el marc de la Festa Major de Vilanova organitzat per la Coordinadora de balls de bastons de Catalunya. Només tenia una categoria que incloïa qualsevol formació instrumental amb que s'acompanyen els balls de bastons.
El jurat es va reunir a Manresa el 8 de desembre i estava format per Xavier Orriols, Daniel Vilarrubias, Carles Llongueras, Joan Pedrós, Josep Guillén, Marc Galí i Òscar Martí de secretari. El concurs tenia primer, segon premi i dos accèssits.
Els premis es van lliurar el 17 de desembre a Agramunt:
1er Premi: "Ball de bastons de Joan Cuscó.
2on Premi: "La closca de nou" de Marta Pujades.
Accèssit: "Cançó de joia" de Ferran Barrios.
Accèssit: "La llavor" de Marta Pujades.
Moltes felicitats al Ferran Barrios per aquest premi, per pensar en la gralla i sobretot per la gran melodia. Aquí a Manresa Manrússia van del Pal i Geganters de Manresa l'han incorporat al seu repertori