Algunes entrades poden interessar desde el punt de vista musical com les dedicades a festes, tradicions, llegendes, poesia popular...
dissabte, 2 d’agost del 2014
Històries Manresanes
Jordi Bonvehí i Castanyer mena un blog interessantíssim i amè sobre història de Manresa.
Algunes entrades poden interessar desde el punt de vista musical com les dedicades a festes, tradicions, llegendes, poesia popular...
Algunes entrades poden interessar desde el punt de vista musical com les dedicades a festes, tradicions, llegendes, poesia popular...
dimarts, 1 de juliol del 2014
Himne de l'Orfeó Manresà
Cant de l’Orfeó
Manresà
Catalans,
que's fassi enrera
qui a n'
els seus no tinga amor,
y que
vòltin la bandera
els qui
sentim batre'l còr.
Y
arborantla còm se puga
fins que
vinguen jorns mès grans
la
ventada que s'enduga per la
tèrra
nòstres cants.
Cantèm la
Pátria ond nòstre còr s'afèrra
cantèm el
món agermanat;
mès per
sobre del món hi ha nòstra térra
cantèm la
nóstra llibertat.
Som la
rassa mal ferida
que ha
trencat l'ensopiment,
y ara
s'alsa dexondida am-b-els ulls a sòl ixent.
Y putj
som un pòble encara,
alt el
front sènse desdir
per la
tèrra nòstra mare
treballem
fins a morir.
Cantèm la
Pátria ond nòstre còr s'afèrra
cantèm el
món agermanat
mès per
sobre el món hi ha nòstra tèrra
cantèm la
nòstra llibertat.
¡Visca la
nòstra llibertat!
ÀNGEL GUIMERÀ
El primer himne de l'Orfeó Manresà tenia el text d'Àngel Guimerà i la música del seu fundador el i Mestre Estanislau Casas i va ésser estrenat a Manresa el 30 d'abril de 1905.
Avui reprodueixo el segon, amb música del Mestre Honorari de l'Orfeó Manresà Joan Lamote de Grignon amb el mateix text de Guimerà i que va ser estrenat per l'Orfeó Manresà, el 30 d'agost de
1909, sota direcció del Mestre Director Joaquim Pecanins.
dimecres, 4 de juny del 2014
Compositors de sardanes relacionats amb Manresa
Avui penjo un petit compendi de compositors i compositores de sardanes relacionats d'alguna manera amb Manresa.
Compositors de sardanes relacionats amb Manresa. PDF
No cal dir que si hi ha errors m'ho podeu fer saber i faré els canvis.
Compositors de sardanes relacionats amb Manresa. PDF
No cal dir que si hi ha errors m'ho podeu fer saber i faré els canvis.
diumenge, 4 de maig del 2014
Sardanes i balls relacionats amb Manresa
Quines sardanes i balls per a cobla s'han compost pensant amb Manresa?
dilluns, 28 d’abril del 2014
Cobles, Orquestres i Conjunts de Manresa
Josep Loredo i Moner ha construit un blog que recull totes les cobles i orquestres (sobretot històriques) de Catalunya:
Hi ha tres apartats que parlen de formacions manresanes. Tant de cobles:
com de grups, orquestres, i orquestrines:
Club Virginia, Orquestrina Royal, Seyson club, Orquestra Iris, Orquestrina Tardà, Orquestrina Maricel, Cobla Orquestra Rosaleda, Yokohama, Orquestra Remembrança, The Galis Boys,
L'Empordanesa (Orquestra Massana)
L'Empordanesa (Orquestra Massana)
Animo a qui sàpiga més formacions, informacions o fotografies que s'hi posi en contacte per fer créixer el blog. També es pot seguir pel Facebook.
dissabte, 29 de març del 2014
La Pista Castell
Construïda el 1966, més enlla`de l'esport i dels actes polítics i sindicals de la transició, la Pista Castell va ser un centre musical de Manresa molt potent. A cada època amb el seu estil, i també del gust del promotor que ho impulsava. Així doncs s'hi va poder sentir Carmen Sevilla, Los Cinco Latinos, Los Bravos, Duo Dinàmico, Josep Guardiola, Rudy Ventura, Kevin Ayers, Soft Machine, Gong, Matching machine, National Health, Pip Pyle, Tim Blake, LLuís Llach, Brams, Inadaptats, l’Orquestrina Galana, Dr. Calypso, Huapachacombo, Companyia elèctrica Dharma, K.Melot, Mandarina, Kangrena, Mercado negro, Zeus, Alan Moon, Lone Star, Peret, Baron Rojo.....
..jpg)
Foto de l'Arxiu Comarcal
Ball a la Pista Castell 1969 Foto: Antoni Quintana
Per saber-ne més:
diumenge, 5 de gener del 2014
Josep Padró i Sala
És difícil explicar tota l'activitat del Pep en el món de la música. En l'obituari que signava Jordi Sardans a regio7 de 14 d'abril de 2012 n'hi ha un precís resum:
"(...) Intel·ligent, modest, perseverant i patriota, fou sensible a diverses inquietuds culturals, però va dedicar la major part dels 73 anys de la seva vida a la música, que l'apassiona i en viu professionalment. Nebot del pintor Josep Padró González, des de ben jovenet, s'interessa per les arts plàstiques i assisteix a xerrades de caire cultural en què intervenen els pintors Marzo-Mart i Josep M. Massegú, entre d'altres. Compositor vocacional, però no professional, com li agradava definir-se, compon la seva primera sardana Il·lusió, als catorze anys. Del 1956 al 1987 en farà nou més. Tan sols a disset anys ja crea el seu primer poema simfònic. La seva biografia lliga plenament amb la música ja des de ben jove. Estudia als conservatoris de música de Manresa i Barcelona i és diplomat en Pedagogia Musical Moderna per l'Institut Lemmens, de Bèlgica. S'especialitza en flauta travessera i de bec i actua com a solista a l'Orquestra de Cambra de Manresa i la Mediterrània. Anys més tard, exerceix de professor del Conservatori Professional Municipal de Música, de flauta travessera i música de cambra.
Forma part de l'Agrupació Municipal de Música i toca amb la Banda Municipal. A la pràctica es fogueja a la Cobla Manresa, funda l'Orquestra Atlàntida amb el seu germà Joan i amb Narcís Juanola i es consolida amb la Cobla Bages, on s'estarà fins al 1975. Quatre anys abans començava a dirigir el Quartet de Flautes Dolces, que forma amb Manuel Oliveras i els germans Ignasi i Onofre Boqué, dins les Joventuts Musicals, de les quals és directiu del 1966 al 1971. Amb el quartet, estudien, redescobreixen i donen a conèixer la música antiga del país. El 1974 guanyen el Premi Nacional d'Interpretació de Música de Cambra Josep M. Ruera. Dos anys més tard, Padró constitueix Esclat, escola de pedagogia activa, que sorgeix com una alternativa al Conservatori, per a l'aprenentatge de la música. Amb el seu peculiar esperit crític assoleix canviar la manera d'ensenyar música. Així, dins la nova escola, és el responsable de la part pedagògica, mentre que Onofre Boqué s'encarrega de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna, dirigit per Manel Camp.
Padró també havia participat en enregistraments per a discogràfiques, tant per a la Cobla Bages, com per a cantants com ara Ramon Muntaner o els populars Esquirols, com també en la recreació del Poema de Nadal, a càrrec de l'Orfeó Manresà. També havia practicat el jazz amb la Big Band del Bages. Padró va formar part activa i va compartir experiències amb el col·lectiu cultural Art Viu, i l'any 1983 fou un dels fundadors de Quaderns de Taller, amb els qui ha mantingut una estreta col·laboració. El seu esforç per divulgar la música l'havia portat a produir el programa Mikrokosmos a Ràdio Manresa, amb Manel Camp i Josep M. Escribano. També havia estat comentarista musical, al periòdic Manresa i posteriorment al diari Regió7. Membre del consell assessor inicial de la revista manresana El Pou de la gallina, l'any 2009 obté el premi Oleguer Bisbal, que atorga l'esmentada revista, per votació popular. L'any passat va superar un procés de crisi i va publicar el CD Policromies. La seva filla, la violinista Ariadna, continua la nissaga musical. Descansi en pau."
Per saber-ne més:
El Pep pel propi Pep
Ball dels nans de Manresa
Josep Padró i la gralla.
Entrada a wikipedia de Josep Padró.
"(...) Intel·ligent, modest, perseverant i patriota, fou sensible a diverses inquietuds culturals, però va dedicar la major part dels 73 anys de la seva vida a la música, que l'apassiona i en viu professionalment. Nebot del pintor Josep Padró González, des de ben jovenet, s'interessa per les arts plàstiques i assisteix a xerrades de caire cultural en què intervenen els pintors Marzo-Mart i Josep M. Massegú, entre d'altres. Compositor vocacional, però no professional, com li agradava definir-se, compon la seva primera sardana Il·lusió, als catorze anys. Del 1956 al 1987 en farà nou més. Tan sols a disset anys ja crea el seu primer poema simfònic. La seva biografia lliga plenament amb la música ja des de ben jove. Estudia als conservatoris de música de Manresa i Barcelona i és diplomat en Pedagogia Musical Moderna per l'Institut Lemmens, de Bèlgica. S'especialitza en flauta travessera i de bec i actua com a solista a l'Orquestra de Cambra de Manresa i la Mediterrània. Anys més tard, exerceix de professor del Conservatori Professional Municipal de Música, de flauta travessera i música de cambra.
Forma part de l'Agrupació Municipal de Música i toca amb la Banda Municipal. A la pràctica es fogueja a la Cobla Manresa, funda l'Orquestra Atlàntida amb el seu germà Joan i amb Narcís Juanola i es consolida amb la Cobla Bages, on s'estarà fins al 1975. Quatre anys abans començava a dirigir el Quartet de Flautes Dolces, que forma amb Manuel Oliveras i els germans Ignasi i Onofre Boqué, dins les Joventuts Musicals, de les quals és directiu del 1966 al 1971. Amb el quartet, estudien, redescobreixen i donen a conèixer la música antiga del país. El 1974 guanyen el Premi Nacional d'Interpretació de Música de Cambra Josep M. Ruera. Dos anys més tard, Padró constitueix Esclat, escola de pedagogia activa, que sorgeix com una alternativa al Conservatori, per a l'aprenentatge de la música. Amb el seu peculiar esperit crític assoleix canviar la manera d'ensenyar música. Així, dins la nova escola, és el responsable de la part pedagògica, mentre que Onofre Boqué s'encarrega de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna, dirigit per Manel Camp.
Padró també havia participat en enregistraments per a discogràfiques, tant per a la Cobla Bages, com per a cantants com ara Ramon Muntaner o els populars Esquirols, com també en la recreació del Poema de Nadal, a càrrec de l'Orfeó Manresà. També havia practicat el jazz amb la Big Band del Bages. Padró va formar part activa i va compartir experiències amb el col·lectiu cultural Art Viu, i l'any 1983 fou un dels fundadors de Quaderns de Taller, amb els qui ha mantingut una estreta col·laboració. El seu esforç per divulgar la música l'havia portat a produir el programa Mikrokosmos a Ràdio Manresa, amb Manel Camp i Josep M. Escribano. També havia estat comentarista musical, al periòdic Manresa i posteriorment al diari Regió7. Membre del consell assessor inicial de la revista manresana El Pou de la gallina, l'any 2009 obté el premi Oleguer Bisbal, que atorga l'esmentada revista, per votació popular. L'any passat va superar un procés de crisi i va publicar el CD Policromies. La seva filla, la violinista Ariadna, continua la nissaga musical. Descansi en pau."
Tercer pessebre al cim de Collbaix pujat la nit de Nadal sortin de la missa del gall pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Els germans Joan i Josep Padró tocant la flauta travessera, l'any 1965. Foto: Antoni Quintana i Torres
Per saber-ne més:
El Pep pel propi Pep
Ball dels nans de Manresa
Josep Padró i la gralla.
Entrada a wikipedia de Josep Padró.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)