dimecres, 4 de juny de 2014

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa

Avui penjo un petit compendi de compositors i compositores de sardanes relacionats d'alguna manera amb Manresa.

Compositors de sardanes relacionats amb Manresa. PDF

No cal dir que si hi ha errors m'ho podeu fer saber i faré els canvis.

dilluns, 28 d’abril de 2014

Cobles, Orquestres i Conjunts de Manresa

Josep Loredo i Moner ha construit un blog que recull totes les cobles i orquestres (sobretot històriques) de Catalunya:


Hi ha tres apartats que parlen de formacions manresanes. Tant de cobles:
La principal de ManresaCobla-Orquestra AtlàntidaCobla BagesCobla ManresaCobla-orquestra Farrés, i La Principal del Bages 

com de grups, orquestres, i orquestrines:
Club VirginiaOrquestrina RoyalSeyson clubOrquestra IrisOrquestrina TardàOrquestrina MaricelCobla Orquestra RosaledaYokohamaOrquestra Remembrança, The Galis Boys
L'Empordanesa (Orquestra Massana)

Animo a qui sàpiga més formacions, informacions o fotografies que s'hi posi en contacte per fer créixer el blog. També es pot seguir pel Facebook.

dissabte, 29 de març de 2014

La Pista Castell

Construïda el 1966, més enlla`de l'esport i dels actes polítics i sindicals de la transició, la Pista Castell va ser un centre musical de Manresa molt potent. A cada època amb el seu estil, i també del gust del promotor que ho impulsava. Així doncs s'hi va poder sentir Carmen Sevilla, Los Cinco Latinos, Los Bravos, Duo Dinàmico, Josep Guardiola, Rudy Ventura, Kevin Ayers, Soft Machine, Gong, Matching machine, National Health, Pip Pyle, Tim Blake, LLuís Llach, Brams, Inadaptats, l’Orquestrina Galana, Dr. Calypso, Huapachacombo, Companyia elèctrica Dharma, K.Melot, Mandarina, Kangrena, Mercado negro, Zeus, Alan Moon, Lone Star, Peret, Baron Rojo.....
Foto de l'Arxiu Comarcal
Ball a la Pista Castell 1969 Foto: Antoni Quintana

Per saber-ne més:

diumenge, 5 de gener de 2014

Josep Padró i Sala

És difícil explicar tota l'activitat del Pep en el món de la música. En l'obituari que signava Jordi Sardans a regio7 de 14 d'abril de 2012 n'hi ha un precís resum:

"(...) Intel·ligent, modest, perseverant i patriota, fou sensible a diverses inquietuds culturals, però va dedicar la major part dels 73 anys de la seva vida a la música, que l'apassiona i en viu professionalment. Nebot del pintor Josep Padró González, des de ben jovenet, s'interessa per les arts plàstiques i assisteix a xerrades de caire cultural en què intervenen els pintors Marzo-Mart i Josep M. Massegú, entre d'altres. Compositor vocacional, però no professional, com li agradava definir-se, compon la seva primera sardana Il·lusió, als catorze anys. Del 1956 al 1987 en farà nou més. Tan sols a disset anys ja crea el seu primer poema simfònic. La seva biografia lliga plenament amb la música ja des de ben jove. Estudia als conservatoris de música de Manresa i Barcelona i és diplomat en Pedagogia Musical Moderna per l'Institut Lemmens, de Bèlgica. S'especialitza en flauta travessera i de bec i actua com a solista a l'Orquestra de Cambra de Manresa i la Mediterrània. Anys més tard, exerceix de professor del Conservatori Professional Municipal de Música, de flauta travessera i música de cambra.
Forma part de l'Agrupació Municipal de Música i toca amb la Banda Municipal. A la pràctica es fogueja a la Cobla Manresa, funda l'Orquestra Atlàntida amb el seu germà Joan i amb Narcís Juanola i es consolida amb la Cobla Bages, on s'estarà fins al 1975. Quatre anys abans començava a dirigir el Quartet de Flautes Dolces, que forma amb Manuel Oliveras i els germans Ignasi i Onofre Boqué, dins les Joventuts Musicals, de les quals és directiu del 1966 al 1971. Amb el quartet, estudien, redescobreixen i donen a conèixer la música antiga del país. El 1974 guanyen el Premi Nacional d'Interpretació de Música de Cambra Josep M. Ruera. Dos anys més tard, Padró constitueix Esclat, escola de pedagogia activa, que sorgeix com una alternativa al Conservatori, per a l'aprenentatge de la música. Amb el seu peculiar esperit crític assoleix canviar la manera d'ensenyar música. Així, dins la nova escola, és el responsable de la part pedagògica, mentre que Onofre Boqué s'encarrega de l'organització del centre. Més endavant sorgiran l'Aula d'Adults i el Taller de Música Moderna, dirigit per Manel Camp.
Padró també havia participat en enregistraments per a discogràfiques, tant per a la Cobla Bages, com per a cantants com ara Ramon Muntaner o els populars Esquirols, com també en la recreació del Poema de Nadal, a càrrec de l'Orfeó Manresà. També havia practicat el jazz amb la Big Band del Bages. Padró va formar part activa i va compartir experiències amb el col·lectiu cultural Art Viu, i l'any 1983 fou un dels fundadors de Quaderns de Taller, amb els qui ha mantingut una estreta col·laboració. El seu esforç per divulgar la música l'havia portat a produir el programa Mikrokosmos a Ràdio Manresa, amb Manel Camp i Josep M. Escribano. També havia estat comentarista musical, al periòdic Manresa i posteriorment al diari Regió7. Membre del consell assessor inicial de la revista manresana El Pou de la gallina, l'any 2009 obté el premi Oleguer Bisbal, que atorga l'esmentada revista, per votació popular. L'any passat va superar un procés de crisi i va publicar el CD Policromies. La seva filla, la violinista Ariadna, continua la nissaga musical. Descansi en pau."
Tercer pessebre al cim de Collbaix pujat la nit de Nadal sortin de la missa del gall pel Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Els germans Joan i Josep Padró tocant la flauta travessera, l'any 1965. Foto: Antoni Quintana i Torres

Per saber-ne més:
El Pep pel propi Pep
Ball dels nans de Manresa
Josep Padró i la gralla.
Entrada a wikipedia de Josep Padró.

dijous, 5 de desembre de 2013

Joan Ballús

Jo no coneixia personalment a Joan Ballús però recordó perfectament la seva figura dirigint la cobla Ciutat de Manresa en els ball protocolaris de la Imatgeria de Manresa a la Festa Major.



Va morir el 26 d'octubre de 2013 (va néixer el 29-8-1950)  i als diaris l'he vist adjectivat d'activista cultural. Potser queda curt i tot:





  • Director musical de l'Esbart
  • Expresident de l'Agrupació Cultural del Bages
  • Activitat sardanista a la Colla Dintre el bosc i Nova Crida
  • Director del cor Sant Josep i de la Capella de Música de la Seu
  • Dir de la cobla Ciutat de Manresa, de la coral Font del fil i el cor Divina Pastora
  • Un dels coordinadors de la processó de Semana Santa
  • Teatre amb el grup Nostra Llar i el grup teatral del Poble Nou
  • Havia participat en algunes Innocentades
  • Cantava en corals i tocava l'orgue.
  • Harmonitzador per a cobla del Ball dels Gegantons de Manresa
  • Treballador de Ràdio Manresa durant 40 anys (programes "Jazz cava", "Ser joven", "Área 51"...)
  • Va formar part del grup musical "Los Silents"
  • .....



  • dimarts, 3 de desembre de 2013

    Arthur Rubinstein i la rata del Teatre Conservatori

    Un dels millors pianistes del segle XX, Arthur Rubinstein (1887-1982) va actuar dos cops a Manresa: al Teatre Conservatori el dimecres dia 15 de noviembre de 1916 (organitzat per l'Orfeó Manresa) i al Teatre Kursaal el divendres 13 de març de 1931 (organitzat per l'Associació de Música de Manresa) pel que va cobrar 1500 pessetes.



    En el primer, al Teatre Conservatori: el programa que va interpretar va ser: 
    • Fantasia i fuga en Sol menor de J.S.Bach
    • Escenes de Carnaval de Schumann
    • Balada en La bemoll, Nocturn, Scherzo, Mazurca i Polonesa en La bemol de F. Chopin
    • La Maja y el Ruiseñor de Granados
    • Ondina, de Ravel
    • Nocturn per a la mà esquerra sola, d’Scriabine i 
    • Rapsodia húngara núm. XII de Liszt. 
    Degut a l'iniciativa de L'Orfeó Manresa, L'eminent pianista polac, Mr. A. Rubinstein, donà un conoert en el Teatre Conservatori d'aquesta ciutat, el dimecres dia 15 del més que som .L'espectació que aquest acte havia despertat entre els devots del diví art, se veié comblada de les més grans satisfaccions, car tothom qui assistí al concert, àdhuc els qui res entenen en música, quedaren meravellats del treball prodigiós realitzat per l'artista que aquests dies manté concentrada en son esguard l'atenció de tota la crítica musical d'Espanya. Començà la primera part amb la Fantasia i fuga en sol meaor, de J. S. Bach i amb les inefables Escenes de Carnaval de Schumann, on en Rubinstein mostrà totes les seves facultats en el domini tècnic del piano, no igualades tal volta per cap més virtuós del món. Un ritme intern, poderós, diria 's que menava la seva voluntat fent-la fluir per cadascuna d'aquelles notes sòbries i justes on d'en tant s'hi ovirava la mescolada poesia del séu esperit pres d' agüitat. La Balada en la bemol de Chopin i i la Polonesa ibid., pertanyents a la segona part refermaren la impresió rebuda. En les obres de Chopin, si veié potser com en cap d'altres la compenetració intuitiva de l'intèrpret amb el compositor i això explica la incomparable valentia que fou la nota característica de la segona part. En la tercera part, la més espiritual sens dubte, hi figurava La maja y el ruiseñor de Granados, que Rubinstein descapdellà d'un modo admirable com la meliflua Ondina de Ravel. Cal fer especial menció del Nocturn (per a la mà esquerra sola) de Scriabine, en qual interpretació no sabem pugui oomparar-se-li ningú més i que meresqué els aplausos unanims i sostinguts de la concurrencia que escoltava embadalida la pulcritut dql séu treball. Finalitzà l'acte amb l'execució de la Rapsodia núm. XII de Liszt i fou tan gran l'ovació que se li tributà que en remerciament a la admiració del públic, l'eminent pianista, l'obsequià amb una nova composició executada amb el mateix sentiment i consciència artística de les anteriors.




     I a mig concert, mentre tocava el gran pianista, va succeir que una rata es va passejar per la barana del segon o tercer pis. Terror?, Crits?.......Doncs no!


    "(...) en Rubinstein no sapigué que mentres tenia en contemplació a la concurrencia, per una coronisa del tercer pis, s’hi passejá una rata com un conill, que a altres hores hauria sembrat un pánic i un desconcert de xisclets de dona i que en aquells moments tingué més força la devota contemplació que l’incident esmentat."  de "Cròniques de l'Orfeó Manresa" (1916)
     

    " (...) un ratoli va tenir la sorprenent originalitat de passejar-se per la barana del segon pis; va resseguir tota la gran ferradura felpada del teatre i s’entornà al seu forat. Diuen que ningú no va fer el més lleu gest ni soroll i que el concertista no va donar-se compte de res. Després, assabentat, proclamà que enlloc del món s’hauria vist un cas col·lectiu de semblant capteniment." (de "Un llibre verd" de Vicenç Prat (2002))

    Per saber-ne més: