dissabte, 1 de setembre del 2012

La meva col.lecció de gralles

Desde jove vaig anar col.leccionant instruments d'arreu del món que comprava o em feia portar pels amics quan viatjaven. Així vaig poder participar a l'exposició del 1994-95. Però, per problemes d'espai, ja fa un temps que solament col.lecciono "gralles" o per dir-ho ben dit: aeròfons de canya doble d'arreu del món. 
En la mesura del possible, de cada un, n'explico: Nom-País-Luhier-Any d'adquisició i Donant.

Esquerra OBOE de Nepal (2005. Xavier Coma).
Dreta OBOE de Nepal (2011. Quico Mestres).
Esquerra GRALL de Catalunya del luthier Pratdesaba d'Olost de Lluçanès (1995).
Centre GRALL de Catalunya de boix de Sans Luthier amb embocadura per bufar (2006).
Dreta GRALL de Catalunya d'atmetller de Sans Luthier (ap 2007).



Esquerra SOUO-NA o SO-NA de Xina (2006 Gemma Buisan). Campana encaixada al cos.
Dreta SO-NA de Xina (1994 Fam. Morros-Ortega).







Esquerra CHIRIMIA de Antigua, Guatemala. (1997. Alba Parcerisa).
Dreta CHIRIMIA de Guatemala (2009).


Esquerra DUDUK turc de Sans Luthier Distribució (2009).
Dreta DUDUK de Turquia (2010. Maria Diaz).


Esquerra ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).
Dreta ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).




Esquerra ZURNA de Tetuan, Marroc (2010 Jaume i Lídia).
Dreta ZURNA de Ceuta, Marroc (1996).


Esquerra BOMBARDE de França de Sans Luthier Distribució (2009)
Dreta DOLÇAINA valenciana de Paco Bessó (2010)










Esquerra GRALLA SECA de granadillo de Catalunya. Luthier Sans (2004?).
Dreta GRALLA SECA de Catalunya d'Orriols (1983?).







Esquerra ZURNA de Turquia (1994. Mas-Soler).
Dreta SHENAI d'India (2010).

D'esquerra a dreta:
GRALLA de claus de Catalunya de Xavier Orriols (2006).
TAROTA de cinc claus de Catalunya de Sans Luthier (2010).
GRALLET de Catalunya de Sans Luthier (2010).
GRALLA SECA de Catalunya de Xavier Orriols (1983?).
Per saber-ne més: http://www.music-ceret.com/consulter_fonds.php

La festa popular alternativa (1)

Fora del circuit oficial de la festa manresana popular, des de fa uns anys, Manresa disposa de dos grups, potser poc coneguts a nivell general, però d'una extraordinària força, vitalitat, poder de convocatòria i d'aportació d'idees noves: la Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal i Alternativa Cultural. Com no pot ser d'altra manera en aquest blog, també relacionats amb la música:


Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal (CBAMVDP)
Va néixer al setembre-octubre de 2009 i està formada, generalment, per vuit balladors acompanyats de dues o tres gralles i tabal. Els segells propis del grup són les noves actituds d'interacció amb el públic, la recerca de nous espais i ocasions on exercir l'activitat, la innovació en el repertori...

Llista de balls:
La masovera (popular catalana),
Vacances (del correfoc de Manresa música de Lluís Toran),
Tetris (adaptació d'una cançó popular russa),
Polca d'ours (popular occitana),
Inana-inene (popularitzada pel grup Dharma),
Marxa del Baridà (Pep Lizandra),
Marxa del Comare de Toloriu (Josep Jordana).
.....
Sortides:
Festa Major Alternativa de Manresa, Cercatasques de FMA de Manresa, aniversaris de l'Ateneu La Sèquia, casa de colònies Can Joval, Caga tió de la FMA Infantil, Cardona, Can Romu (Manresa)....
Els podeu veure a la Festa Major alternativa 2010:
http://www.youtube.com/watch?v=2csq4WKbqNo
o a la Festa Major Alternativa 2011 (de tenir feisbuc)
http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10150323754875706&set=t.100000386023913&type=3&theater



Associació de Joves Alternativa Cultural.
L'interès incondicional d'en Martí Forns pel que fa a tot allò que representi cultura popular va fer que s'anés aglutinant amb ell una pila de persones que van encetar l'activitat pública el 7 de maig de 2011, amb la posada de llarg d'una guita anomenada Rauxa, construida per ells mateixos. Fa poc han ampliat la imatgeria amb un gegant.

Sobre el novembre del mateix any, el grup de tabals de la mateixa Associació també encetava activitat. Uns tabals que eren, al principi, fets de bidons i aquest 2012 han deixat pas a instruments a l'ús. En formen part unes 12-14 persones.
Diria que el que caracteritza aquesta associació és la trobada de gent nova interessada en la cultura popular, la búsqueda de nous espais i ocasions on mostrar l'activitat i l'extraordinari entusiasme i iniciativa...
Sortides:
Festa Major de Vic, Festa Major de Santpedor, Presentació de la candidatura de la CUP Manresa, Trobada d'Esplais de Catalunya....

Podeu veure Alternativa Cultural a:
https://www.youtube.com/watch?v=G4daCGB0WI4

dimecres, 29 d’agost del 2012

Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359
Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":


Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.
A partir d'aquí....


Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

dilluns, 27 d’agost del 2012

Ball dels Gegantons de Manresa

Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. 
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.




Per saber-ne més:
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu dels Geganters de Manresa.

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.
  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.

Ball de la Pubilla i l'Hereu de Manresa

Ball de la Pubilla i l'Hereu.
La Pubilla va ser creada el 1951 per Josep Diamant.
Té un pes de 40 kg i mesura 3'23m.
L'Hereu va "néixer" el 1974 obra del Taller El Ingenio de Barcelona. Pesa 45 kg i fa 3'34 m d'altura.
La melodia del ball va ser transcrita per Ignasi Torras i harmonitzada per Ramon Estrada.
Coreografia de la colla de Geganters i estrenada el 1986.

  • TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
  • http://www.gegantsdemanresa.cat/
  • Arxiu de Geganters de Manresa.
Ball de la Pubilla i l'Hereu .PDF

L'any 2014 i degut a  l'incorporació de terceres veus als grups de grallers de Geganters de Manresa amb l'incorporació d'una tarota, l'Alba Logan va fer una tercera veu.

Ball dels pubills a tres veus .PDF

Toc d'inici i Xasoil

Aquest any 2012 els Gegants de Manresa per Festa Major han estrenat dos temes nous. Tots dos són obra d'Alba Logan Sallent i serveixen per a dos propòsits també nous.
Un és el Toc d'inici per a dues veus de gralla i tarota que han tocat els grallers de l'entitat amb tots els grallers que s'hi han volgut afegir, per anar tocant durant tot el cercavila que s'ha organitzat per portar la imatgeria de la ciutat des de Casa Caritat fins la que és la seva residència durant les festes: l'Ajuntament.


El segon és el ball Xasoil que també es va estrenar el mateix dia (22 d'agost) a la plaça de l'Ajuntament. Un ball que executen dos nans, els dos gegantons i l'Hereu i la Pubilla que són les figures que més viatgen representant la nostra ciutat.


Els podeu veure i sentir a aquests dos vídeos: