La musicòloga Glòria Ballus cita en l'article La música pròpia de les festivitats de Manresa que els Goigs de la Llum han sigut utilitzats algunes vegades per a fer sàtira.
Em vaig alegrar de llegir-ho, perquè vaig trobar que una de les sàtires la sap i me la canta (amb bastant pudor) la meva mare.
Els pagesos van al Carme /
només fan que veixinar
fan pudor de cols i trunfos /
i ganyes de bacallà.
El rector i la majordoma /
feien beguda al balcó
veient la llum que venia /
els va caure el petricó.
I tots hi anaven corrent /
al darrera de la gent
menos el capellà de la Guia /
que es bevia I'aiguardent.
Una altra (aquesta no me la cantava ma mare) treta del Setmanari La llanterna del dia 23 de febrer de 1899 ironitzant sobre la llum elèctrica:
Goigs de'l Llum Eléctrich
Aquella llum inclement,
tant opaca y tant impura
un triumvirat nos figura
que pelà l'Ajuntament
Per lo mal lIum que donaba
de’'l gas avants I'alumbrat
molt amohinada estaba
aquesta noble ciutat.
molts anys continuament
durá semblan desventura,
fins que n’arribà la cura
ab la lIum incandescent.
Cinch anys fá qu'al mateix dia
vintihú del mes de Febrer,
ab gran pompa y alegriasa inauguració es va fer.
en pels, per tot ornament
coberts de blava pintura d
’aquella lIum de foscura
se rebé l'adveniment.
