divendres, 2 d’octubre del 2015

Els carrers de Manresa amb nom musical

Revisant els carrers de Manresa es poden trobar aquests, amb el nom relacionat amb la música (si n'he oblidat algun feu-m'ho saber):

 Carrer Agustí Coll. Agustí Coll i Herbera mestre de capella de la Seu (1957-1965) i director de l'Orfeó Manresa 1947-1976.

Carrer i passatge Amadeu Vives. Amadeu Vives i Roig (Collbató, 1871-Madrid, 1932) compositor i creador de l'Orfeó Català.
Plaça d'Anselm Clavé. Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona,1824-1874) compositor i creador dels cors Clavé.

 Carrer de Caietà Mensa. Caietà Mensa (Manresa, 1765-1845) organista, mestre de capella de la Seu i compositor.

 Carrer de les Campanes.

 Carrer de la Concepció Piniella. Concepció Piniella i Blanqué (Prats de Lluçanès, 1877-Santander, 1953) professora de cant i solfeig.

Carrer de Damià Rius. Damià Rius Vilella (Sanaüja, 1904-Manresa, 1983) trombonista i director de l'escola municipal de música de Manresa.

 Carrer d'Enric Granados. Enric Granados i Campiña (Lleida, 1867–canal de la Mànega, 1916) compositor i pianista.

 Carrer d'Enric Morera. Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) compositor.

7-6-1931. Ventura Gassol a Manresa, amb motiu de la commemoració de les Bases de Manresa. Al costat de Ventura Gassol, Farreras i Duran, Enric Morera (amb ulleres i bigoti)

(Arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona a memoria.cat)

Carrer Estanislau Casas. Estanislau Casas i Sanmartí (Manresa,1883-1905) fundador i primer director de l'Orfeó Manresà.

Carrer dels Estornells.

 Carrer de Flors de maig. Sardana d'Anselm Clavé.

 Carrer de Francesc Juanola. Francesc Juanola i Reixach (Tortellà,1891-Manresa,1968) fiscornaire i compositor de sardanes.


Passeig de Joaquim Serra. Joaquim Serra i Corominas (Peralada, 1907 - Barcelona,1957) pianista i compositor, sobretot de sardanes.

Carrer de Lluís Millet. Lluís Millet i Pagès (el Masnou,1867-Barcelona, 1941) músic i fundador de l'Orfeó Català.

 Carrer de Marcos Redondo. Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco,1893-Barcelona,1976) baríton.

 Carrer de Mestre Blanch. Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, 1889-Barcelona, 1936) director de l'Orfeó Manresà i director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.

 Plaça de la Música

 Carrer d'Oleguer Miró. Oleguer Miró i Borràs (Manresa, 1849-1926) metge, relacionat amb el CECB i l'Orfeó i floklorista.

 Carrer de les Orenetes

 Carrer i passatge de Pau Casals. Pau Carles Salvador Casals i Defilló (Vendrell, 1876-San Juan de Puerto Rico, 1973) compositor i violoncel.lista.

l’Orquestra Pau Casals, amb 90 intèrprets i la col·laboració de l’arpista Rosa Balcells, dirigida pel propi mestre Pau Casals, que llavors amb 54 anys, va oferir un concert al Kursaal de Manresa el dimarts dia 14 d’octubre de 1930, a les deu de la nit.
L’orquestra va interpreta el Concert de Brandenburg núm. 1, en Fa, de Johann Sebastian Bach i el poema dramàtic Liliana, d’Enric Granados, a la primera part. La Sisena Simfonia en Fa Major “Pastoral”, de Beethoven s’interpretà a la segona; i a la tercera el “Minuet de foc-follets” de La Damnació de Faust, de Berlioz; la Introducció i Allegro per a arpa i orquestra, de Ravel; per acabar amb l’obertura de Els mestres cantaires, de Wagner.

Carrer i passatge de Pep Ventura. Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, 1817-Figueres, 1875) músic, compositor, consolidador de la sardana llarga i reformador de la cobla.

 Carrer dels Rossinyols.

 Carrer de la Sardana.

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dimecres, 9 de setembre del 2015

Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Aquest és el cinquè volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la segona de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.
Setembre
El dia 22 és Sant Maurici. Amades solament cita que és venerat a Manresa. (vol V-p. 177)

El dia 29 és el dia de sant Miquel arcàngel. Temps important en la vida agrícola per les veremes i l'inici de la sembrada i dia típic de les fires de bestiar ja que acaba de baixar de les muntanyes. "A Santpedor té lloc una fira de bestiar de peu rodó molt important, coneguda per tota la rodalia per la fira dels ases. Hi acudeix molta gent del Pla de Bages, del Cardener i del Bergadà. De Manresa sol anar-hi gran gentada, encara que no hagi de firar-se. Es obligat menjar cabra per dinar. Per les contrades veïnes, per indicar que van a aquesta fira, és corrent de dir que van a Santpedor a menjar cabra o a canviar de dona." (vol V-p. 233)

Octubre
El dia 2, dia de l'Àngel de la Guarda. "Avui és molt perillós de perdre l'àngel, que mai no ens abandona i ens guarda tota la vida. No s'explica com es pot perdre. Els qui el perden, si el diable no n'heu esment, només resten sense àngel i esdevenen beneitons o boigs pacífics i dòcils, però si el dimoni té coneixement de la pèrdua, ell ocupa el lloc de l'àngel, se n'entra al cos i, com que governa l'enteniment a la seva manera, hom resta endimoniat, esperitat o ferit de mal sagrat, com diuen a Manresa del que no pot guarir fins que assoleix desfer-se del dimoni que s'ha ensenyorit d'ell." 
"A Manresa, a les cases on hi havia mainada, per tal que no tinguessin por, avui penjaven darrera de la porta una ferradura vella, la qual tenia molta virtut si era trobada o robada, i molt poca si hom la comprava. En tenia tanta més com més grossa era; eren millors les de les potes del darrera que les del davant i amb preferència les de l'esquerra." (vol V-p. 439-440)
Amades relata una altra creença manresana, la "que el dimoni es casa tot sovint i muda de dona. Per tal de celebrar les noces, el dia de la boda provoca un cataclisme. Si hom escolta amb força atenció, en una insondable llunyania sent unes grans rialles diabòliques." (vol V-p. 446)

El dia 29 és el dia de sant Narcís i sant Feliu. En el dia d'avui "les bruixes i la gent fetillera de Manresa començaven una pràctica malèfica. Es menjaven tantes faves senceres, seques i ben grosses, com es podien engolir, amb intent de tornar-les a fer també senceres abans del dia dels Difunts. Les que feien les enterraven a un fossar el dia dels Morts i les deixaven estar set dies. Després les desenterraven i les picaven al morter fins a fer-les tornar farina, que, barrejada amb un menjar o una beguda, donava mal de morir i produïa sofriments terribles" (vol V-p. 530-531)

El primer diumenge d'octubre es celebra la festa del Roser de tot el Món i la Mare de Déu del Rosari. "A Manresa es celebrava una processó, de que formaven part diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del Rosari. Hi havia quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent-cinquanta, amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi havien tres pendons al.legòrics. Fins a temps moderns, hi concorrien dotze pobres, als qual era pagat un vestit. Les despeses corrien a càrrec d'una fundació establerta per un canonge manresà. Es feia així mateix una gran tronada, amb la qal també es volia representar el Rosari. Consistia en un regueró de pòlvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d'una renglera de deu trons petits o denes, en venia un de major, anomenat glòria, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l'acabament del Rosari. Aquest tipus de tronada va ésser iniciat per la confraria del Roser, i més tard, adoptat per altres organismes, i es feren tronades per moltes altres festes. Les tronades són típiques de les festes manresanes, fins al punt d'haver-se creat un proverbi que diu:
Festes manresanes,
focs i campanes.
En  moltes esglésies, cap al tard de la tarda, es resava el rosari, en alguns temples, cantat, i al final es cantaven els goigs. N'hi havia on, en dies determinats, feien un sermó que glossaava els quinza misteris del Roser. Aquesta devoció durava tot el mes." (vol V-p. 534)

El segon diumenge de mes és la mare de Déu del Remei i Amades en cita la veneració de la seva imatge a Manresa. (vol V-p. 535)

Novembre
Dia 1, Tot Sants. "A Manresa havien reverenciat els arbres del fossar no menys que als mateixos difunts, car hom creia que eren obra seva i que les arrels sortien de la boca dels morts. Hom hi veia, per tant, en cada arbre una part dels familiars i dels parents soterrats en el fossar." (vol V-p. 620)

Des d'entrada de fosc, les campanes de les esglésies feien el toc de difunts. "Les fadrines de Manresa, mentre durava el toc de difuns, plantaven esqueixos de claveller, cregudes que era el moment més bo de l'any perqué arrelessin.  N'hi havia, però, que refusaven de fer-ho perquè creien que feien clavells vermells." (vol V-p. 633)

Per Tot Sants és hora de recordar què es feia per foragitar fantasmes i dimonis i acontentar les ànimes. "A Manresa i pel Pla de Bages en general, els qui havien de trescar per despoblat a hora fosca portaven al damunt un bocí de pa, cera beneïda o alguna cosa passada per l'església." (vol V-p. 644)

Dia 2. Commemoració dels fidels Difunts. Entre els caçadors hi havia la creença de que avui no es podia sortir a caçar i d'anar-hi i encertar, la presa abatuda no estrobaria o es convertiria en un cap de mort. "A Manresa diuen que si es surt a caçar es troba molta cacera, però que així que hom engega un tret i la càrrega surt de l'arma, la presa, que era el dimoni disfressat de bèstia per tal de temptar al caçador, es torna una serp, fa esclatar l'escopeta i el caçador resta condemnat". (vol V-p. 663)

Dia 25 Santa Caterina, festa dels estudiants. "A Manresa, els nois que anaven a estudi feien festa; al matí celebraven un ofici solemne en l'altar de l'Àngel Custodi, de la Seu. A la tarda, reunits per col.legis, anaven a berenar fora, generalment a l'ermita de Santa Caterina, avui desapareguda. Feta la berenada, s'apedregava el cap de ferro. No se sap de manera certa en què consistia el tal apedregament. Segons una de les dues versions que en corren, la quitxalla s'entretenia a apedregar una carota estranya que hi havia damunt d'un casc de ferro, semblant al usats per l'antiga tropa romana. Un noi portava el casc damunt del cap, i quan era encertat per una de les pedres dels seus companys, se'l treia i li cedia al qui li havia tirat, que havia de fer el seu paper fins que un  altre noi el tocava a ell. Segons l'altre versió, no era apedregat el noi que duia el casc, sinó que aquest empaitava els seus companys, que fugien d'ell, i el que atrapava venia obligat a substituir-lo i a empaitar els altres al seu torn. Aquest costum ha desaparegut del tot, i àdhuc és mig esborrat de la memòria dels manresans.
Actulment es celebra a Manresa la festa de Santa Caterina d'altra manera. Cada noi que va a l'escola posa al balcó de casa seva un pendó de paper. A la tarda surten els nois de l'escola portant cada u el seu pendó. És orgull dels mestres poder-ne portar com més millor. Van a fer un berenada a un lloc exterior de la població, que varia segons el gust dels concurrents. Cada infant es porta de casa seva un paquetet que conté el berenar. Fet l'àpat, són apedregats els pendons fins a destruir-los; no cal dir que amb aquest motiu s'arma gran aldarull i gatzara." (vol V-p. 728)
Dia 30 Sant Andreu, "A Manresa s'havien celebrat unes fires molt importants, a les quals havia estat costum que les fadrines firessin llurs galants, i en aquest sentit diu el refrany:
Per Sant Andreu
la pubilla fira l'hereu.
Per Sant Andreu,
paga la noia,
si no li sap greu.
Les fadrines, per defensar-se del costum, responien:
Per Sant Andreu,
cada u paga el seu.
encara que li sàpiga greu."
(vol V-p. 744)



AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol V. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dijous, 3 de setembre del 2015

Goigs de l'església de la Salut de Viladordis


Goigs a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Imprenta Roca 1867
Hermosa estrella del dia,
de la matinada aurora.
Siau nostra protectora,
arca de salut, Maria.

Sou flor de virginitat,
sou mirall de la puresa,
Mare de tota vellesa
antes y despres del part:
del pobre desconsolat
sou amparo, llum y guia.
...
Ab respecte y reverencia
aquesta Imatge sagrada
fou de sant Ignasi honrada
com á Mare de clemencia;
per Vos, demaná ciencia,
per fundar la Companyía.
...
Viladordis, petit poble,
que ab devoció vos venera,
troba de tota manera
en Vos esperansa doble;
vostra protecció es noble
per aquell que de Vos fia.

Aquest poble te probat,
que per tot dolor y mal
sou medicina cordial:
si de cor vos ha invocat,
prompte se veu deslliurat
del cástich que lo afligía.
...
Deu per Vos los bens envia,
siaunos pues mediadora:
Soberana Emperadora,
Mare de Jesus Maria.


Música: Àngel Noguera
Imprenta Pau Roca 1848

Càntic a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis
Música: Mn. Miquel Augé
Brillant Estrella,
Rosa i Poncella,
de Viladordis vida i salut.
Siau Madona
nostra Patrona
de Viladordis el ferm escut.

Som la fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.

Tres cops al dia
l'Ave Maria
per tres vegades repetirem;
com nostres pares
tots els confrares
el Sant Rosari us resarem.

Ja fa centúries
que a voladúries
ve tot el poble Viladordà,
sent Vós Princesa
d'aital bellesa
qui no us estima i estimarà?

Siau Regina
Mare Divina
de nostra pensa, de nostres cors,
qui s'enamora
de Vós, Senyora,
us fa la Mare dels seus amors.

Siau, Senyora,
la bella aurora
de nostres cases, de nostres camps,
nostra esperança
l'Arc de bonança
de Viladordis el parallamps.

Gireu, Maria,
en l'agonia
en vers nosaltres, els vostres ulls,
vostra mirada
tan demanada,
podrà salvar-nos de grans esculls.





http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

Goigs nous a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Lletra: Lluís Badia i Torras
Música: Àngel Noguera i Alegre
Hermosa Estrella del dia
De la matinada Aurora:
Siau nostra protectora
Arca de la Salut, Maria.

Veieu com ens roda el cap
Entre el progrés i la guerra?
Veieu com l'enuig aterra
L'ignorant i aquell que sap,
I valent no en queda cap?
Vós que sou l'Alba del Dia.

Ens roseguen els orgulls
Perquè sabem de la vida
Una volva mig partida
I encara ens hi fem embulls.
Per fugir de rars antulls
I endevinar bé la vida.

Cap revista no ho ha escrit
Ni la tela no ho projecta
Mes Vós sou l'ésser perfecte
Al pobre món concedit.
Tots els Testaments ho han dit
I ho rubriquen nit i dia.

La mirada vostra clara
—Ben bonica, a fe de món—
No s'imita ni es confon
Amb les serps que corren ara,
Sou del Fill la Verge Mare
Perquè el Pare així ho volia.

Si vau ser dona de poble
Cuidant bé el marit, el Fill,
L'aviram i el camp de mill,
Preserveu la virtut noble
Del qui fa, amb les mans, un moble
Del qui inventa poesia.

Viladordis us venera
Amb cançons i llums i flors,
I us ha fet d'amor un clos
D'una admirable manera,
Avui, com mil anys enrera
Acolliu qui en vós confia.

Si féreu d'Ignasi un sant
—Que us pregava sense treva
Amb la fe valenta seva,
Quan no ho era, encara tant
Empenyeu-nos endavant
Cap al bé i a l'harmonia.

Puix que havent passat molts anys
De llavors, del temps la roda
Caducava alguna moda
Però queden molts paranys,
Aparteu-nos els lleganys
I del cel feu-nos de guia.

Deu-nos pau i dignitat
—Com Vós les doneu, tan netes—
Des del Bosc de les Marcetes
Fins al cim del Montserrat.
Mare del somriure alat,
Far de llum i d'alegria.

Dels mil anys tombant la vida,
I en la ruta perdedora,
Siau nostra protectora
Arca de Salut, Maria.



Aplec de Viladordis a principis de XX (Arxiu Jaume Pons)
Goigs a sant Ignasi de Loiola de la Salut de Viladordis.
Lletra: Anònim 1780
Música: Àngel Noguera i Alegre
1999
Puig volèm que 'l cor s' abrasi
Ab l' amor que 'us consumia:
Alcansaunos sant Ignasi
Ser ben devots de Maria.

Seguint la santa pobresa
Per Viladordis passabau
Y á can Mercetas captabau
Com ho feyau en Manresa,
Entrant abans ab prestesa
A saludar á Maria.

En eix temple parroquial
De la Mare de Salut
Tresors grans hi habeu rebut
De la gracia Divinal,
Los vehins memoria tal
Celebran ab alegria.
...
Puig que en vida edificau
Aqueix terme, Sant gloriós,
Benehiunos piadós
Ara que en lo cel reynau,
Feu que tots morint en pau
Siam de vostra companyía.



Goigs a la Mare de Déu de l'Autopista.
Lletra: Mn. Sabastià Molina
Música: Àngel Noguera i Alegre

Quan un fill us perd de vista
i de Vós no en fa cabal:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!

Als afores de Manresa
en un lloc de vinya i blat
ningú hi palpa l'orfanesa:
el Bon Déu l'ha assolellat.
Fa mil anys que un gran artista
us bastia aquest Casal.
...
És mig món que tafaneja
Viladordis i els voltants.
Prop de Vós quilometreja
un esplet de ciutadans.
I s'encanta el paisatgista
amb l'Emita del bancal.
...
Accepteu-nos a la llista
dels qui piulen al Nial:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!





Fotos de manresaturisme.cat
Per saber-ne més:
Altres goigs de Manresa
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 15 d’agost del 2015

La Festa Major Alternativa

L'Alternativa de Manresa és una festa molt remarcada a les agendes dels joves de Manresa. És la cara paral.lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana. L'Alternativa de Manresa també va ser la primera festa d'aquest estil als Països Catalans, posteriorment altres llocs com Sants, Gràcia o Vilafranca han optat per fer-la.
 Tot va començar quan el 1992 un grup de joves va decidir organitzar una programació paral.lela a l’oficial a la plaça Europa, sense permís i amb l’handicap de trencar amb la dinàmica majoritària a Manresa d’anar-se’n a la platja per Festa Major. Un any més tard, la festa es va traslladar a la plaça Puigmercadal, el seu emplaçament actual, i mica en mica va anar creixent organitzativament i de pùblic fins avui,en què és una cita ineludible del calendari local.

Cartell de la primera FMA del 1992 del blog Històries manresanes.
Però com va començar tot? Adam Majó ho resumeix ras i curt al Regió7 : "anàvem a la Festa Major d'Oló i a l'aquelarre de Cervera perquè eren més divertides que la de Manresa". A partir d'aquí es van plantejar fer alguna cosa. Però cal tenir en compte els antecedents. L'any abans, el 1991, hi va haver aldarulls durant la Festa Major de Manresa que van acabar amb enfrontaments entre un grup de gent i la policia a la plaça Infants. Hi va haver 7 detinguts. L'any a sobre, quan els impulsors de l'Alternativa van anar a exposar la seva idea a l'Ajuntament, els regidors de Cultura i de Seguretat Ciutadana d'aleshores, Marcel·lí Llobet i Josep Vilarasau, respectivament, els van dir que no. "Però la cosa va quedar així. Ni ens van donar permís ni ens ho van impedir. No es van veure amb cor de prohibir-la" per por que es puguessin repetir els incidents de l'any anterior.

Foto de Fotografies antigues de Manresa de la primera FMA el 1992

Actualment, a finals d’agost, podem participar i gaudir d’una festa que dura pràcticament 8 dies, amb cercatasques, xerrades, tallers, sopars populars, pregó alternatiu, actuacions de música, dansa, teatre i cultura popular i la crema de la falla, en una plaça que vol ser un aparador de les lluites que es duen a terme durant l’any a la ciutat i un reflex de l’eix temàtic sobre el qual gira cada edició, com han estat l’antifeixisme, la defensa del territori, la memòria històrica, l’anticapitalisme o la lluita de gènere.
Completament autogestionada, aparador de propostes compromeses i amb una programació festiva, popular, reivindicativa i independent, la FMA ha esdevingut un referent del panorama cultural de la Catalunya central. La FMA organitza calçotades, tornejos de futbol sala i de bàsquet, paelles populars, carnestoltes, cinema a la fresca, aplecs del bolet, pedalades, caga tió popular i altres actes infantils i familiars, tot procurant no perdre mai de vista el missatge de lluita i transgressió dels valors imperants.



Des de el 2010 també organitzen la Festa Major Alternativa Infantil.
La FMA ha fet clàssics actes com el Cercatasques, la crema de la falla, la mostra de cultura popular, sopar popular...
També va ser bressol de l’Orquestra Alternativa, un grup de rock format a Manresa l’any 1999.
  
En un principi va ser un encàrrec de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa, que volia comptar amb una orquestra que portés el nom de la festa i que en tanqués els actes cada any. De seguida, però, el projecte va tenir continuïtat i es va convertir en una de les bandes de versions més populars de la Catalunya Central. Per l’Alternativa hi han anat passant multitud de músics en diferents temporades, 
L’any 2002, l’Orquestra Alternativa ja es va autodeditar un primer disc, en aquella ocasió enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001.
Després de 9 anys als escenaris, l'Orquestra Alternativa edita el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit han tingut durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda.
 FMA 2013
FMA Infantil 2013

Moltes entitats i col.lectius han donat feina i dedicació: Ateneu Popular la Seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Casal d’Amistat Catalanocubà, les Dones Inquietes, la SHARP Manresa, l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, Manrúsia van del Pal, els i les Joves Independentistes Revolucionaris/-àries (JIR), l’Assemblea del Bages, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), el Club de Futbol Barri Antic, la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), el col.lectiu ecologista l’Alzina, Maulets, Endavant, els Fora Dubtes, Xàldiga, la colla castellera Tirallongues, el CSA La Fona, el CSO Na Bastardes, el Casal Popular La Fadulla, l’Assemblea de Joves de Manresa, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la Columna Clitoriana, el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), l’Ateneu Popular la Séquia, Acció Lila, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); sense oblidar la col.laboració inestimable de la gent de Propaganda pel Fet o les col.laboracions de l’Alternativa Cultural, d’Ictineu, Boicot Preventiu, l’Almàixera, el JALE i tantes i tantes persones a títol individual que han aportat el seu granet de sorra per tal que aquest projecte hagi estat i sigui una realitat i continuï ben viu.

Per saber-ne més:
Web festes.org
L'origen de la FMA del blog Històries manresanes
Facebook de la FMA
20 anys de FMA a Regió 7
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , ,

divendres, 14 d’agost del 2015

Les gravacions de les músiques del Correfoc

En aquesta entrada proposo de repassar les gravacions que s'han fet de les músiques del Correfoc de Manresa.
El 1997 Masos Rònecs fan la primera versió i que segurament, encara ara, tothom té com a referència a la memòria auditiva,

El 2002 Jordi Badia fa per encàrrec del Grup de Dansa Cor de Catalunya la música per a l'espectacle "Foc en dansa". Evidentment no té la voluntat de gravar integrament les músiques del Correfoc, però si que en fa una bona repassada.


El 2013 Quants Band (de la Unió Musical del Bages) i els Tabalers de Xàldiga en fan la darrera. Amb un so de banda, la voluntat del treball va ser la de fer públiques les partitures i les gravacions a la web de l'Ajuntament.
Títol: CORREFOC DE MANRESA. MÚSIQUES DE LA MOSTRA.
Grup: MASOS RÒNECS.
Intèrprets: Roger Fonts (saxo i gralla), Oscar Castellà (flauta travessera), Sergi Oms (guitarres), Oriol Torras (teclats), Ensic Mieza (baix el'ectric), Joel Lliró (bateria)
Col.laboradors: Joan Sardans, Gabriel Coll, Goretti Montero, Alicia Montero, Anna Costa, Mònica Blanqué, Miquel Coll.
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Disseny gràfic: Mireia Estefanell
Fotografies Jordi Serra i Mireia Estefanell
Any: 1997.
Dipòsit Legal: B- 26725-1997
Escoltar-ho online: http://www.xaldiga.cat/correfoc/musica.php
Índex de Temes:
  1. Tabals i Moscada
  2. Víbria
  3. Drac
  4. Valset (elèctric)                                            
  5. Asmodeo
  6. Dimonis
  7. Tabals i Vacances
  8. La plaça (Masos Rònecs)
  9. Mort en dansa (Anònim segle XV)
  10. Valset (acústic)





Títol: FOC EN DANSA. (Música per a l'espectacle "Foc en dansa" del Grup de Dansa Cor de Catalunya).
Grup: JORDI BADIA PUIG.
Intèrpret: Jordi Badia Puig
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Disseny gràfic: EME/Sandra Bertral
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Fotografies: Carles Francitorra
Textos: No consta
Any: 2002  
Dipòsit legal: B-27127-2002
Escoltar-ho online: http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm
Índex de Temes:

  1. El festeig                                                     
  2. Festa a la plaça
  3. Moscada
  4. El rapte
  5. Angoixa
  6. Les danses del mal
  7. L'infern
  8. La força de les tenebres
  9. Diableses
  10. Lúxuria
  11. La força vençuda
  12. El poder de la seducció
  13. La lluita
  14. El retrobament
  15. Alegria
  16. Moscada final


 Títol: LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA.
Grup: QUANTS BAND I TABALERS DE XÀLDIGA.
Intèrprets: Lluí Sarró (teclats), Gerard Martínez (baix), Martí Cordon (guitarra), Jordi Fontanet (bateria), Guillem Vilar (oboè), Susana Jaen (flauta travessera), Laia Meritxell Toses i Miquel Pascual (clarinets), Montse Caparrós (saxo alt), Jordi Lladó (saxo tenor), Josep Ignasi Garcia i Sergi Marquilles (trompetes), Joan Ramon Quirante (trombó), Miquel Vilalta (clarinet baix), Alba Logan, Andreu Cano i Marc Comaposada (gralles)
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño
Fotografies: Genís Sáinz
Textos: Carles Jodar
Any: 2013.
Dipòsit legal: B-15887-2013
Escoltar-ho online: http://www.manresa.cat/musiquesdelcorrefoc
Índex de Temes:
  1. Tongo
  2. Gàrgola
  3. Asmodeu
  4. Ball de la Víbria
  5. Ball del Drac
  6. Valset
  7. Mulassa, coll.llarg i Nas de Sutge              
  8. Ball de Dimonis
  9. Tacatà Pum
  10. La nova criatura
  11. Ball de Diablons
  12. Repic d'Esquerres
  13. Marxa del Correfoc
  14. Vacances


 Per saber-ne més:
Masos Rònecs

Jordi Badia (Regió7, 10 de juny de 2002)

Quants band (Regió7 de 26 juliol de 2013)
http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm
Totes les músiques del Correfoc
Les figures del Correfoc

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,

dissabte, 1 d’agost del 2015

Auques manresanes

Joan Vilamala Terricabras, va néixer a Folgueroles (Osona) l’any 1949. Cantant, compositor, filòleg, professor de llengua i literatura catalana, historiador, verdaguerista, escriptor de versos i auques, cofundador del grup Esquirols lletrista del cd Història de Catalunya amb cançons 2.0....i manresà d'adopció. 
Arran d'un projecte i activitats a  l'IES Pius Font i Quer de Manresa va fent i recopilant infinitat d'auques a: http://www.auques.cat.
El mateix Joan Vilamala ho explica en una entrevista:

 "Una altra faceta vostra, i no menys significativa, és la relacionada amb el món de les auques...
Sempre n’estic fent. De fet en porto gairebé dues-centes de fetes. En aquest darrers anys en faig de mitjana dotze per any.
Jo vaig decobrir el món de l’auca fent de mestre de català. Em trobava que quan havies de fer la síntesi biogràfica d’algun personatge, o perquè a l’alumne li comencin a sonar les quatre obres més signifcatives d’un autor determinat, la forma de l’auca em servia de molt de cara a recordar aquests trets essencials, i això possibilitava generar interès per aprofundir en la matèria concreta. Com a treball iniciàtic per a alumnes de 3er i 4art d’ESO i fins i tot de primer de batxillerat és un mètode força efectiu i interessant. Un gènere simpàtic, en forma de còmic, que té el seu mèrit lingüístic quan és un relat ben dit i ben rimat."

Em va encuriosir llegir les que estaven relacionades amb Manresa, em permeto enumerar-les i animar-vos a llegir-les. Gràcies Joan!!!
Començo per L'auca de les auques on s'explica què és una auca:

1."Què és un auca, senyor mestre?
Què és una auca i com es fa?"
"Es un joc hàbil i destre
que amb els mots pretén jugar		9."I la llargada del versos?"
"Heptasíl·labs, solen ser;
n'hi ha d'altres i diversos.
Comencem per l'abecé.
2....col·locant-los com pertoca
a sota d'un dibuixet.
El nom ve del joc de l'oca,
un joc del segle XVII.		10.Amb les rimes vés alerta,
no et confonguis amb els sons,
i amb l'orella ben desperta
vés triant els que són bons.
3.On més d'un feia fortuna
apostant el seu calé
per l'oca, el sol o la lluna
al damunt d'un vell tauler.		11.En les auques hom estima
que la rima consonant
és la més perfecta rima
de les que es fan i es desfan.
4.Amb dibuixos s'acompanya,
amb dibuixos o gravats,
que si són traçats amb manya
ens deixen bocabadats.		12.Si vols fer uns versos ben gràcils
has de ser una mica viu:
guarda't de les rimes fàcils
de gerundi i infinitiu.
5.Com els que feia en Junceda,
en Pahissa i en Castanys...
Prova-ho tu, no siguis bleda.
Vés, anima els teus companys.		13.Perquè el vers tingui musica
i camini més lleuger
accentua'l una mica,
fent que tingui un cert vaivé.
6.Has de fer quaranta-vuit
rodolins o bé quartetes,
que dictats sense un descuit
s'ajustin amb les vinyetes.		14.Han fet auques grans poetes
com Carner o com Martí i Pol,
i escriptors més tastaolletes.
Qui no en fa és perquè no vol.
7.També poden ser tercets
o tercetes, tant se val!
No pretenguis fer sonets,
que hi podries prendre mal.		15.S'han fet auques a balquena,
d'efemèrides d'arreu,
de tot i de tota mena,
i la vostra no fareu?
8.Si quaranta-vuit són massa
fes-ne setze o fes-ne vint...
Cal només un xic de traça,
ja veuràs com van sortint."		16.Que molt sovint en la vida
si un sap fer tots els papers
de l'auca, té una sortida
que resulta d'allò més."

Joan Vilamala, 2004

I ara les "manresanes":
  • Auca de la Llum de Manresa Ramon Albareda, (1959) 2003 Il·lustracions: Joan Vilanova Edita: Unió de botiguers i comerciants de Manresa
  • Auca de la Història de Manresa Joan Vilamala, 2006 Il·lustracions: Dani Hernàndez Massegú Edita: Llibres PARCIR i ZENOBITA Edicions "La meva primera història de Manresa" F.Comas i D. Hernàndez
  • Auca del Kursaal Joan Vilamala, 2002 Il·lustracions: Isaac Bosch Edita: Comissió Kursaal
  • Auca de la Renaixença Joan Vilamala, 1995 Il·lustracions: Àngels Iglesias i Àlex Bou Edita: Departament d'Ensenyament.Generalitat de Catalunya
  • Auca de l'11 de setembre Joaquim Aloy, 1978 Il·lustracions: Miquel Esparbé Edita: AAVV Plaça de Catalunya (Manresa)
  • Auca de les Caramelles Joan Vilamala, 2008 Il·lustracions: Manel Edita: Generalitat de Catalunya / Ajuntament de Súria
  • Auca d´en Wenceslau Soler Joan Vilamala, 2009 Il·lustracions: Aleix Saló Edita: Associació d'Espectadors del Teatre del Mercat Vell de Ripollet

Per saber-ne més:

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , , , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)