Escoles de Dansa a Manresa

L'Oficina Jove del Bages edita de tant en tant el llistat d'on es pot aprendre dansa a Manresa. Cal recordar que casals, ateneus i associacions de veïns fan moltes activitats en aquest sentit.

Lloc: Associació per la Dansa Estudi Folc
Especialitat: dansa tradicional
Contacte: Tel: 938 771 804, Mòv: 667 335 835 dansacor@yahoo.es http://estudifolk.galeon.com/index.html       https://www.facebook.com/Estudifolk

Lloc: BIG’S GYM – Studio Dance Fitness
Especialitat: funky, hip-hop, balls de saló, ragga, llatins, liric, etc.
Contacte: c/ Circumval·lació, 25 Tel: 938 772 524

Lloc: Casal Cultural de Dansaires Manresans
Especialitat: dansa tradicional catalana
Contacte: Font dels Capellans, bloc 15, porta 3 baixos Mòv: 676 152 346 casalcultural1947@hotmail.com
casal@casalcultural.org
http://casalcultural.org/index.html

Lloc: Centro Cultural de Andalucia
Especialitat: flamenc
Contacte: C/ Angel Guimerà, 16, 1a Tel: 938 721 234
secretaria@andaluciaenmanresa.com
http://andaluciaenmanresa.com/

Lloc: Escola de Ballet Olga Roig
Especialitat: ballet clàssic i contemporani
Contacte: C/ Sant Francesc, 11 Tel: 938 721 123, T: 677 008 191
olgaroig@yahoo.es

Lloc: Escola de Dansa Julieta Soler
Especialitat: hip-hop, flamenc, ballet clàssic, salsa, dansa
contemporània
Contacte: C/ Cós,11 Tel: 938 728 395, Mòv: 606 074 265
dansa@julietasoler.cat
www.dansajulietasoler.com
https://www.facebook.com/pages/Escola-de-dansa-Julieta-
Soler/366450429585

Lloc: Escola de Dansa Roser
Especialitat: clàssic, contemporani, tonificació, jazz,
castanyoles, claqué, manteniment, pilates
Contacte: C/ Les piques 2, entresol 3a Tel: 938 726 041
https://www.facebook.com/RoserEscolaDeDansa/

Lloc: Feel Good Reiki
Especialitat: dansa oriental
Contacte: c/ La Codinella, 5-7, 2º-1ª Mòv: 653 008 763
http://www.feelgood.cat

Lloc: Frak-Manresa
Especialitat: ball de saló
Contacte: C/ Sant Antoni Ma. Claret, 10 int. Tel: 938 731 394
secretaria@frakmanresa.com
http://www.frakmanresa.com/joomla/

Lloc: Grup de Dansa Cor de Catalunya
Especialitat: dansa catalana
Contacte: Avda. Tudela 22, 3er - 1a Tel: 938 734 323, Mòv: 639 720 513
info@dansacorcatalunya.cat http://www.dansacorcatalunya.cat/

Lloc: Grup Sardanista Dintre el Bosc
Especialitat: sardanes
Contacte: C/ Na Bastardes, 10 Tel: 938 725 725
http://www.dintreelbosc.cat/
https://www.facebook.com/dintreelbosc

Lloc: Grup Sardanista Nova Crida
Especialitat: sardanes
Contacte: C/ de l'Era d'en Coma, 16 Tel: 938 720 593
isabelileadre@gmail.com

Lloc: Grup Sardanista Sempre Junts
Especialitat: sardanes
Contacte: C/ Roger de Flor, 39 baixos Tel: 938 744 544
http://www.minorisa.es/semprejunts/


Lloc: Swing Manresa
Especialitat: salsa, ball de saló, ball en línia, funky / hip-hop,
Lindy-hop, Sevillanes, dansa del ventre, rock, tango argentí, etc.
Contacte: C/ del Sol, 5 Tel: 938 745 659
info@swingmanresa.cat
http://www.swingmanresa.cat/

Lloc: Zona Salsa Manresa
Especialitat: salsa, ball de saló
Contacte: Agustí Coll, 2-12 · P.l. Els Trullols Tel: 619 77 41 65
zonasalsa@hotmail.com
https://www.facebook.com/zonasalsamanresa

Lloc: Escola de Dansa Pas A Dos
Especialitat: ballet clàssic, jazz, funky, hip hop, comèdia musical, bolliwood, breakdance, sevillanes, flamenc, pakua, etc.
Contacte: C/ Sant Martí 22, 08250 San Juan de Torruella Tel: 938 750 605
https://www.facebook.com/pages/ESCOL A-DE-DANSA-PASADOS/282041981822809

Lloc: + K Dansa
Especialitat: ballet clàssic, hip hop, mètode pilates, big dance,
linedance i ball de saló
Contacte: C/ Maria Gimferrer, 32, Sant Vicenç de Castellet
Tel: 669 065 807
reichms@hotmail.com
https://www.facebook.com/pages/-K-Dansa/116362075135889

Actualitzat: febrer 2015

Edita: Oficina Jove del Bages
C/Sant Blai, 14. Espai Joan Amades
08243 Manresa
93. 877 13 60
bages@oficinajove.cat

Damià Cots, pianista de jazz

Un interessantíssim  concert es va fer a Manresa el 1982. Ho explica Albert Biescas:
"El fet més important, pero, d'aquest 1982 va ser la mort de Damià Cots un músic i jazzman manresà que havia actuat a El Sielu el novembre del 82 després de no haver-ho fet a Catalunya des dels anys 50. Damià Cots va tenir la seva epoca dels anys 50 actuant regularment als Jamboree i Hot Club de Barcelona. dos locals tipicament jazzístics de I'epoca. (...) Va morir a Holanda, on feia uns 20 anys que residia, després d'haver deixat una mica de costat el jazz per dedicar-se a la música clàssica. Darrerament, i com ell mateix em va comentar, havia estat molt temps sense tocar el piano com a consequència d'un accident, i va ser precisament a El Sielu el 82 on, primer en una jamsession acompanyat per Lluis Ribalta i Jaume Badrenes i posteriorment amb Xavier Ortiz i Adrià Font, va tornar a tocar aquest instrument que havia format part de la seva vida musical"
Devia ser un concert extraordinari: el retorn al jazz i a les arrels del pianista, la generositat demostrada en tocar amb les joves promocions del jazz a la ciutat, la sensibilitat demostrada pel local i els programadors...
Però es que Damia Cots va tenir com alumne més destacat un dels millors pianistes de jazz del nostre país: Tete Montoliu (28 de març de 1933 - 24 d'agost de 1997)!! 

21-11-1981 Tete Montoliu a la inauguració de El Sielu
Foto de La transició 1975 1983 Vol II PARCIR EDICIONS SELECTES

Ho recorda  el mateix Tete:
"Hubo un grupo que se llamaba Clippers, con un pianista al que le agradeceré muchas cosas, un pianista que se llamaba Damiá Cots, que murió en Holanda. Me encaminó muy bien. Después vino a Barcelona un señor que se llamaba Don Byass, se quedó dos años a vivir aquí y llegó a hablar en catalán, cosa que a mí me gustaba muchísimo -yo ya era catalanista de pequeño-, y venía cada día a comer a casa"

Aquest mestratge es va realitzar al  Conservatori Superior de Música de Barcelona en uns moments en que Damià Cots tocava en l'orquestra de ball Los Clippers de Barcelona

Los Clippers anys 40:

Darrere: Manuel Biete i Antoni Lizándara (trompetes)

Al mig: Antoni Bardají ["Chispa"] (bateria)

En segon terme: Juan Torres (trombó) i Damià Cots (acordió)

Davant: Miguel Manzano (guitarra) i Joan Boldú (clarinet)
Foto de: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

i estava al centre de la vida del jazz barceloní en jams i actuacions al Jamboree i Hot Club de Barcelona. Com explica Montoliu, entre el 1947 i el 1948 el llegendari saxofonista Don Byas estava vivint a Barcelona, temps en que la revista Ritmo y Melodía va organitzar una sessió, el 11 de octubre de 1947, on Byas va grabar conjuntament amb músics destacats de l'escena musical del moment, entre ells Damià Cots, José Puertas, Luís Rovira, José Ballester y Antonio Bardají, als que es va afegir el saxofonista de Nueva York George Jonson en una de les sessions.

Segurament, però, el que fa extraordinari tots aquests fets i activitats que centra la figura del pianista Damià Cots és que es desenvolupen en plena postguerra, on mana la grisor intel.lectual i artística de la oficialitat del règim. Demostren, amb força, la voluntat de seguir estimant el jazz i no deixar perdre tot el bagatge anterior a la guerra. Només cal recordar que a Manresa mateix Amat-Piniella el 1932 oferia una conferència sobre el tema amb il.lustracions en directe del pianista Ramir Torres i també amb una gramola. I més endavant, l’octubre del 1935, es fundà l’entitat Hot Club Manresa –del qual Amat era el vice-president i Ramir Torres, el president- com a filial del Hot Club de Barcelona i el 1936 es creà a Manresa l’orquestra amb el mateix nom.

Fonts:
BIESCAS, Albert. La música moderna en la dècada dels 80. Dovella 1990: Núm. 34
Don Byas a Barcelona
Amat i Piniella i el Jazz

Els carrers de Manresa amb nom musical

Revisant els carrers de Manresa es poden trobar aquests, amb el nom relacionat amb la música (si n'he oblidat algun feu-m'ho saber):

Carrer Agustí Coll. Agustí Coll i Herbera mestre de capella de la Seu (1957-1965) i director de l'Orfeó Manresa 1947-1976.

Carrer i passatge Amadeu Vives. Amadeu Vives i Roig (Collbató, 1871-Madrid, 1932) compositor i creador de l'Orfeó Català.

Plaça d'Anselm Clavé. Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona,1824-1874) compositor i creador dels cors Clavé.

Carrer de Caietà Mensa. Caietà Mensa (Manresa, 1765-1845) organista, mestre de capella de la Seu i compositor.

Carrer de les Campanes.

Carrer de la Concepció Piniella. Concepció Piniella i Blanqué (Prats de Lluçanès, 1877-Santander, 1953) professora de cant i solfeig.

Carrer de Damià Rius. Damià Rius Vilella (Sanaüja, 1904-Manresa, 1983) trombonista i director de l'escola municipal de música de Manresa.

Carrer d'Enric Granados. Enric Granados i Campiña (Lleida, 1867–canal de la Mànega, 1916) compositor i pianista.

Carrer d'Enric Morera. Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865-1942) compositor.

7-6-1931. Ventura Gassol a Manresa, amb motiu de la commemoració de les Bases de Manresa. Al costat de Ventura Gassol, Farreras i Duran, Enric Morera (amb ulleres i bigoti)

(Arxiu fotogràfic de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona a memoria.cat)

Carrer Estanislau Casas. Estanislau Casas i Sanmartí (Manresa,1883-1905) fundador i primer director de l'Orfeó Manresà.

Carrer dels Estornells.

Carrer de Flors de maig. Sardana d'Anselm Clavé.

Carrer de Francesc Juanola. Francesc Juanola i Reixach (Tortellà,1891-Manresa,1968) fiscornaire i compositor de sardanes.

Passeig de Joaquim Serra. Joaquim Serra i Corominas (Peralada, 1907 - Barcelona,1957) pianista i compositor, sobretot de sardanes.

Carrer de Lluís Millet. Lluís Millet i Pagès (el Masnou,1867-Barcelona, 1941) músic i fundador de l'Orfeó Català.

Carrer de Marcos Redondo. Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco,1893-Barcelona,1976) baríton.

Carrer de Mestre Blanch. Miquel Blanch i Roig (Castellbisbal, 1889-Barcelona, 1936) director de l'Orfeó Manresà i director de l'Escola Municipal de Música de Manresa.

Plaça de la Música

Carrer d'Oleguer Miró. Oleguer Miró i Borràs (Manresa, 1849-1926) metge, relacionat amb el CECB i l'Orfeó i floklorista.

Carrer de les Orenetes

Carrer i passatge de Pau Casals. Pau Carles Salvador Casals i Defilló (Vendrell, 1876-San Juan de Puerto Rico, 1973) compositor i violoncel.lista.

l’Orquestra Pau Casals, amb 90 intèrprets i la col·laboració de l’arpista Rosa Balcells, dirigida pel propi mestre Pau Casals, que llavors amb 54 anys, va oferir un concert al Kursaal de Manresa el dimarts dia 14 d’octubre de 1930, a les deu de la nit.
L’orquestra va interpreta el Concert de Brandenburg núm. 1, en Fa, de Johann Sebastian Bach i el poema dramàtic Liliana, d’Enric Granados, a la primera part. La Sisena Simfonia en Fa Major “Pastoral”, de Beethoven s’interpretà a la segona; i a la tercera el “Minuet de foc-follets” de La Damnació de Faust, de Berlioz; la Introducció i Allegro per a arpa i orquestra, de Ravel; per acabar amb l’obertura de Els mestres cantaires, de Wagner.

Carrer i passatge de Pep Ventura. Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, 1817-Figueres, 1875) músic, compositor, consolidador de la sardana llarga i reformador de la cobla.

Carrer dels Rossinyols.

Carrer de la Sardana.

Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Aquest és el cinquè volum del Costumari de Joan Amades (edició 1984) del qual n'he extret les referències a Manresa que hi surten. És la segona de les cinc entrades, corresponents als cinc volums de l'obra, que aniré editant.

Setembre

El dia 22 és Sant Maurici. Amades solament cita que és venerat a Manresa. (vol V-p. 177)

El dia 29 és el dia de sant Miquel arcàngel. Temps important en la vida agrícola per les veremes i l'inici de la sembrada i dia típic de les fires de bestiar ja que acaba de baixar de les muntanyes. "A Santpedor té lloc una fira de bestiar de peu rodó molt important, coneguda per tota la rodalia per la fira dels ases. Hi acudeix molta gent del Pla de Bages, del Cardener i del Bergadà. De Manresa sol anar-hi gran gentada, encara que no hagi de firar-se. Es obligat menjar cabra per dinar. Per les contrades veïnes, per indicar que van a aquesta fira, és corrent de dir que van a Santpedor a menjar cabra o a canviar de dona." (vol V-p. 233)

Octubre

El dia 2, dia de l'Àngel de la Guarda. "Avui és molt perillós de perdre l'àngel, que mai no ens abandona i ens guarda tota la vida. No s'explica com es pot perdre. Els qui el perden, si el diable no n'heu esment, només resten sense àngel i esdevenen beneitons o boigs pacífics i dòcils, però si el dimoni té coneixement de la pèrdua, ell ocupa el lloc de l'àngel, se n'entra al cos i, com que governa l'enteniment a la seva manera, hom resta endimoniat, esperitat o ferit de mal sagrat, com diuen a Manresa del que no pot guarir fins que assoleix desfer-se del dimoni que s'ha ensenyorit d'ell." 

"A Manresa, a les cases on hi havia mainada, per tal que no tinguessin por, avui penjaven darrera de la porta una ferradura vella, la qual tenia molta virtut si era trobada o robada, i molt poca si hom la comprava. En tenia tanta més com més grossa era; eren millors les de les potes del darrera que les del davant i amb preferència les de l'esquerra." (vol V-p. 439-440)

Amades relata una altra creença manresana, la "que el dimoni es casa tot sovint i muda de dona. Per tal de celebrar les noces, el dia de la boda provoca un cataclisme. Si hom escolta amb força atenció, en una insondable llunyania sent unes grans rialles diabòliques." (vol V-p. 446)

El dia 29 és el dia de sant Narcís i sant Feliu. En el dia d'avui "les bruixes i la gent fetillera de Manresa començaven una pràctica malèfica. Es menjaven tantes faves senceres, seques i ben grosses, com es podien engolir, amb intent de tornar-les a fer també senceres abans del dia dels Difunts. Les que feien les enterraven a un fossar el dia dels Morts i les deixaven estar set dies. Després les desenterraven i les picaven al morter fins a fer-les tornar farina, que, barrejada amb un menjar o una beguda, donava mal de morir i produïa sofriments terribles" (vol V-p. 530-531)

El primer diumenge d'octubre es celebra la festa del Roser de tot el Món i la Mare de Déu del Rosari. "A Manresa es celebrava una processó, de que formaven part diversos components, els quals, per llur nombre i ordre, volien representar l'oració del Rosari. Hi havia quinze confrares amb ciris grossos, i altres cent-cinquanta, amb ciris de tres unces, figurant el Pare Nostre i Avemaries del Rosari. També hi havien tres pendons al.legòrics. Fins a temps moderns, hi concorrien dotze pobres, als qual era pagat un vestit. Les despeses corrien a càrrec d'una fundació establerta per un canonge manresà. Es feia així mateix una gran tronada, amb la qal també es volia representar el Rosari. Consistia en un regueró de pòlvora, amb trons al damunt, que donava la volta a la plaça i acabava al mig. Després d'una renglera de deu trons petits o denes, en venia un de major, anomenat glòria, i així anaven seguint per quinze vegades, representant els misteris; venien altres petits trons, que eren la lletania, i rematava amb un tro gros, que era l'acabament del Rosari. Aquest tipus de tronada va ésser iniciat per la confraria del Roser, i més tard, adoptat per altres organismes, i es feren tronades per moltes altres festes. Les tronades són típiques de les festes manresanes, fins al punt d'haver-se creat un proverbi que diu:

Festes manresanes,

focs i campanes.

En  moltes esglésies, cap al tard de la tarda, es resava el rosari, en alguns temples, cantat, i al final es cantaven els goigs. N'hi havia on, en dies determinats, feien un sermó que glossaava els quinza misteris del Roser. Aquesta devoció durava tot el mes." (vol V-p. 534)

El segon diumenge de mes és la mare de Déu del Remei i Amades en cita la veneració de la seva imatge a Manresa. (vol V-p. 535)

Novembre

Dia 1, Tot Sants. "A Manresa havien reverenciat els arbres del fossar no menys que als mateixos difunts, car hom creia que eren obra seva i que les arrels sortien de la boca dels morts. Hom hi veia, per tant, en cada arbre una part dels familiars i dels parents soterrats en el fossar." (vol V-p. 620)

Des d'entrada de fosc, les campanes de les esglésies feien el toc de difunts. "Les fadrines de Manresa, mentre durava el toc de difuns, plantaven esqueixos de claveller, cregudes que era el moment més bo de l'any perqué arrelessin.  N'hi havia, però, que refusaven de fer-ho perquè creien que feien clavells vermells." (vol V-p. 633)

Per Tot Sants és hora de recordar què es feia per foragitar fantasmes i dimonis i acontentar les ànimes. "A Manresa i pel Pla de Bages en general, els qui havien de trescar per despoblat a hora fosca portaven al damunt un bocí de pa, cera beneïda o alguna cosa passada per l'església." (vol V-p. 644)

Dia 2. Commemoració dels fidels Difunts. Entre els caçadors hi havia la creença de que avui no es podia sortir a caçar i d'anar-hi i encertar, la presa abatuda no estrobaria o es convertiria en un cap de mort. "A Manresa diuen que si es surt a caçar es troba molta cacera, però que així que hom engega un tret i la càrrega surt de l'arma, la presa, que era el dimoni disfressat de bèstia per tal de temptar al caçador, es torna una serp, fa esclatar l'escopeta i el caçador resta condemnat". (vol V-p. 663)

Dia 25 Santa Caterina, festa dels estudiants. "A Manresa, els nois que anaven a estudi feien festa; al matí celebraven un ofici solemne en l'altar de l'Àngel Custodi, de la Seu. A la tarda, reunits per col.legis, anaven a berenar fora, generalment a l'ermita de Santa Caterina, avui desapareguda. Feta la berenada, s'apedregava el cap de ferro. No se sap de manera certa en què consistia el tal apedregament. Segons una de les dues versions que en corren, la quitxalla s'entretenia a apedregar una carota estranya que hi havia damunt d'un casc de ferro, semblant al usats per l'antiga tropa romana. Un noi portava el casc damunt del cap, i quan era encertat per una de les pedres dels seus companys, se'l treia i li cedia al qui li havia tirat, que havia de fer el seu paper fins que un  altre noi el tocava a ell. Segons l'altre versió, no era apedregat el noi que duia el casc, sinó que aquest empaitava els seus companys, que fugien d'ell, i el que atrapava venia obligat a substituir-lo i a empaitar els altres al seu torn. Aquest costum ha desaparegut del tot, i àdhuc és mig esborrat de la memòria dels manresans.

Actulment es celebra a Manresa la festa de Santa Caterina d'altra manera. Cada noi que va a l'escola posa al balcó de casa seva un pendó de paper. A la tarda surten els nois de l'escola portant cada u el seu pendó. És orgull dels mestres poder-ne portar com més millor. Van a fer un berenada a un lloc exterior de la població, que varia segons el gust dels concurrents. Cada infant es porta de casa seva un paquetet que conté el berenar. Fet l'àpat, són apedregats els pendons fins a destruir-los; no cal dir que amb aquest motiu s'arma gran aldarull i gatzara." (vol V-p. 728)

Dia 30 Sant Andreu, "A Manresa s'havien celebrat unes fires molt importants, a les quals havia estat costum que les fadrines firessin llurs galants, i en aquest sentit diu el refrany:

Per Sant Andreu

la pubilla fira l'hereu.

Per Sant Andreu,

paga la noia,

si no li sap greu.

Les fadrines, per defensar-se del costum, responien:

Per Sant Andreu,

cada u paga el seu.

encara que li sàpiga greu."

(vol V-p. 744)

AMADES, Joan: Costumari Català. El curs de l'any. Vol V. Salvat Editores i Edicions 62 Barcelona, 1982.

Els altres volums:

Costumari català de Joan Amades I (Hivern)
Costumari català de Joan Amades II (Carnestoltes, Quaresma, S. Santa i Pasqua)
Costumari català de Joan Amades III (Primavera)

Costumari català de Joan Amades IV (de Juny a Agost)
Costumari català de Joan Amades V (Setembre i Tardor)

Goigs de l'església de la Salut de Viladordis

Goigs a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Imprenta Roca 1867

Hermosa estrella del dia,

de la matinada aurora.

Siau nostra protectora,

arca de salut, Maria.

Sou flor de virginitat,

sou mirall de la puresa,

Mare de tota vellesa

antes y despres del part:

del pobre desconsolat

sou amparo, llum y guia.

...

Ab respecte y reverencia

aquesta Imatge sagrada

fou de sant Ignasi honrada

com á Mare de clemencia;

per Vos, demaná ciencia,

per fundar la Companyía.

...

Viladordis, petit poble,

que ab devoció vos venera,

troba de tota manera

en Vos esperansa doble;

vostra protecció es noble

per aquell que de Vos fia.

Aquest poble te probat,

que per tot dolor y mal

sou medicina cordial:

si de cor vos ha invocat,

prompte se veu deslliurat

del cástich que lo afligía.

...

Deu per Vos los bens envia,

siaunos pues mediadora:

Soberana Emperadora,

Mare de Jesus Maria.

Música: Àngel Noguera

Imprenta Pau Roca 1848

Càntic a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis

Música: Mn. Miquel Augé

Brillant Estrella,

Rosa i Poncella,

de Viladordis vida i salut.

Siau Madona

nostra Patrona

de Viladordis el ferm escut.

Som la fillada

de l'encontrada,

per Vós, Maria, deixem la llar;

ens plau cantar-vos

i visitar-vos

i dir-vos Salves en vostre altar.

Tres cops al dia

l'Ave Maria

per tres vegades repetirem;

com nostres pares

tots els confrares

el Sant Rosari us resarem.

Ja fa centúries

que a voladúries

ve tot el poble Viladordà,

sent Vós Princesa

d'aital bellesa

qui no us estima i estimarà?

Siau Regina

Mare Divina

de nostra pensa, de nostres cors,

qui s'enamora

de Vós, Senyora,

us fa la Mare dels seus amors.

Siau, Senyora,

la bella aurora

de nostres cases, de nostres camps,

nostra esperança

l'Arc de bonança

de Viladordis el parallamps.

Gireu, Maria,

en l'agonia

en vers nosaltres, els vostres ulls,

vostra mirada

tan demanada,

podrà salvar-nos de grans esculls.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

Goigs nous a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.

Lletra: Lluís Badia i Torras
Música: Àngel Noguera i Alegre

Hermosa Estrella del dia

De la matinada Aurora:

Siau nostra protectora

Arca de la Salut, Maria.

Veieu com ens roda el cap

Entre el progrés i la guerra?

Veieu com l'enuig aterra

L'ignorant i aquell que sap,

I valent no en queda cap?

Vós que sou l'Alba del Dia.

Ens roseguen els orgulls

Perquè sabem de la vida

Una volva mig partida

I encara ens hi fem embulls.

Per fugir de rars antulls

I endevinar bé la vida.

Cap revista no ho ha escrit

Ni la tela no ho projecta

Mes Vós sou l'ésser perfecte

Al pobre món concedit.

Tots els Testaments ho han dit

I ho rubriquen nit i dia.

La mirada vostra clara

—Ben bonica, a fe de món—

No s'imita ni es confon

Amb les serps que corren ara,

Sou del Fill la Verge Mare

Perquè el Pare així ho volia.

Si vau ser dona de poble

Cuidant bé el marit, el Fill,

L'aviram i el camp de mill,

Preserveu la virtut noble

Del qui fa, amb les mans, un moble

Del qui inventa poesia.

Viladordis us venera

Amb cançons i llums i flors,

I us ha fet d'amor un clos

D'una admirable manera,

Avui, com mil anys enrera

Acolliu qui en vós confia.

Si féreu d'Ignasi un sant

—Que us pregava sense treva

Amb la fe valenta seva,

Quan no ho era, encara tant

Empenyeu-nos endavant

Cap al bé i a l'harmonia.

Puix que havent passat molts anys

De llavors, del temps la roda

Caducava alguna moda

Però queden molts paranys,

Aparteu-nos els lleganys

I del cel feu-nos de guia.

Deu-nos pau i dignitat

—Com Vós les doneu, tan netes—

Des del Bosc de les Marcetes

Fins al cim del Montserrat.

Mare del somriure alat,

Far de llum i d'alegria.

Dels mil anys tombant la vida,

I en la ruta perdedora,

Siau nostra protectora

Arca de Salut, Maria.

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-nous-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

Aplec de Viladordis a principis de XX (Arxiu Jaume Pons)

Goigs a sant Ignasi de Loiola de la Salut de Viladordis.

Lletra: Anònim 1780
Música: Àngel Noguera i Alegre
1999

Puig volèm que 'l cor s' abrasi

Ab l' amor que 'us consumia:

Alcansaunos sant Ignasi

Ser ben devots de Maria.

Seguint la santa pobresa

Per Viladordis passabau

Y á can Mercetas captabau

Com ho feyau en Manresa,

Entrant abans ab prestesa

A saludar á Maria.

En eix temple parroquial

De la Mare de Salut

Tresors grans hi habeu rebut

De la gracia Divinal,

Los vehins memoria tal

Celebran ab alegria.

...

Puig que en vida edificau

Aqueix terme, Sant gloriós,

Benehiunos piadós

Ara que en lo cel reynau,

Feu que tots morint en pau

Siam de vostra companyía.

Goigs a la Mare de Déu de l'Autopista.

Lletra: Mn. Sabastià Molina

Música: Àngel Noguera i Alegre

Quan un fill us perd de vista

i de Vós no en fa cabal:

Parallamps de l'Autopista

sou del cel el camí ral!

Als afores de Manresa

en un lloc de vinya i blat

ningú hi palpa l'orfanesa:

el Bon Déu l'ha assolellat.

Fa mil anys que un gran artista

us bastia aquest Casal.

...

És mig món que tafaneja

Viladordis i els voltants.

Prop de Vós quilometreja

un esplet de ciutadans.

I s'encanta el paisatgista

amb l'Emita del bancal.

...

Accepteu-nos a la llista

dels qui piulen al Nial:

Parallamps de l'Autopista

sou del cel el camí ral!

Fotos de manresaturisme.cat

Per saber-ne més:

Altres goigs de Manresa

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/03/goigs-sant-ignasi-de-loiola-viladordis.html

http://bibliogoigs.blogspot.com.es/search/label/Manresa

http://www.rostoll.cat/obaga/Faristol/Goigs/BB_Vic.htm

La Festa Major Alternativa

L'Alternativa de Manresa és una festa molt remarcada a les agendes dels joves de Manresa. És la cara paral.lela a la festa major convencional. Aquesta festa ha passat a ser al llarg dels anys, un mite per la joventut Manresana. L'Alternativa de Manresa també va ser la primera festa d'aquest estil als Països Catalans, posteriorment altres llocs com Sants, Gràcia o Vilafranca han optat per fer-la.
Tot va començar quan el 1992 un grup de joves va decidir organitzar una programació paral.lela a l’oficial a la plaça Europa, sense permís i amb l’handicap de trencar amb la dinàmica majoritària a Manresa d’anar-se’n a la platja per Festa Major. Un any més tard, la festa es va traslladar a la plaça Puigmercadal, el seu emplaçament actual, i mica en mica va anar creixent organitzativament i de pùblic fins avui,en què és una cita ineludible del calendari local.

Cartell de la primera FMA del 1992 del blog Històries manresanes.

Però com va començar tot? Adam Majó ho resumeix ras i curt al Regió7 : "anàvem a la Festa Major d'Oló i a l'aquelarre de Cervera perquè eren més divertides que la de Manresa". A partir d'aquí es van plantejar fer alguna cosa. Però cal tenir en compte els antecedents. L'any abans, el 1991, hi va haver aldarulls durant la Festa Major de Manresa que van acabar amb enfrontaments entre un grup de gent i la policia a la plaça Infants. Hi va haver 7 detinguts. L'any a sobre, quan els impulsors de l'Alternativa van anar a exposar la seva idea a l'Ajuntament, els regidors de Cultura i de Seguretat Ciutadana d'aleshores, Marcel·lí Llobet i Josep Vilarasau, respectivament, els van dir que no. "Però la cosa va quedar així. Ni ens van donar permís ni ens ho van impedir. No es van veure amb cor de prohibir-la" per por que es puguessin repetir els incidents de l'any anterior.

Foto de Fotografies antigues de Manresa de la primera FMA el 1992

Actualment, a finals d’agost, podem participar i gaudir d’una festa que dura pràcticament 8 dies, amb cercatasques, xerrades, tallers, sopars populars, pregó alternatiu, actuacions de música, dansa, teatre i cultura popular i la crema de la falla, en una plaça que vol ser un aparador de les lluites que es duen a terme durant l’any a la ciutat i un reflex de l’eix temàtic sobre el qual gira cada edició, com han estat l’antifeixisme, la defensa del territori, la memòria històrica, l’anticapitalisme o la lluita de gènere.
Completament autogestionada, aparador de propostes compromeses i amb una programació festiva, popular, reivindicativa i independent, la FMA ha esdevingut un referent del panorama cultural de la Catalunya central. La FMA organitza calçotades, tornejos de futbol sala i de bàsquet, paelles populars, carnestoltes, cinema a la fresca, aplecs del bolet, pedalades, caga tió popular i altres actes infantils i familiars, tot procurant no perdre mai de vista el missatge de lluita i transgressió dels valors imperants.

Des de el 2010 també organitzen la Festa Major Alternativa Infantil.
La FMA ha fet clàssics actes com el Cercatasques, la crema de la falla, la mostra de cultura popular, sopar popular...
També va ser bressol de l’Orquestra Alternativa, un grup de rock format a Manresa l’any 1999.

  

En un principi va ser un encàrrec de la comissió organitzadora de la Festa Major Alternativa de Manresa, que volia comptar amb una orquestra que portés el nom de la festa i que en tanqués els actes cada any. De seguida, però, el projecte va tenir continuïtat i es va convertir en una de les bandes de versions més populars de la Catalunya Central. Per l’Alternativa hi han anat passant multitud de músics en diferents temporades, 

L’any 2002, l’Orquestra Alternativa ja es va autodeditar un primer disc, en aquella ocasió enregistrat íntegrament en directe, que recollia l’actuació a la Festa Major Alternativa de Manresa de l’any 2001.
Després de 9 anys als escenaris, l'Orquestra Alternativa edita el seu primer disc d’estudi. L’àlbum porta per títol Des de la reserva i consta de 13 talls on es fa un repàs de les cançons que més èxit han tingut durant aquests anys dins del repertori festiu de la banda.

 FMA 2013

FMA Infantil 2013

Moltes entitats i col.lectius han donat feina i dedicació: Ateneu Popular la Seca, els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC), el Casal d’Amistat Catalanocubà, les Dones Inquietes, la SHARP Manresa, l’Assemblea Antimilitarista del Bages, l’Ateneu Llibertari l’Estaca, Manrúsia van del Pal, els i les Joves Independentistes Revolucionaris/-àries (JIR), l’Assemblea del Bages, l’Assemblea d’Unitat Popular (AUP), el Club de Futbol Barri Antic, la Plataforma per la Unitat d’Acció (PUA), el col.lectiu ecologista l’Alzina, Maulets, Endavant, els Fora Dubtes, Xàldiga, la colla castellera Tirallongues, el CSA La Fona, el CSO Na Bastardes, el Casal Popular La Fadulla, l’Assemblea de Joves de Manresa, la Coordinadora Antirepressiva de Manresa, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), la Columna Clitoriana, el Jovent de l’Esquerra Independentista (JEI), l’Ateneu Popular la Séquia, Acció Lila, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC); sense oblidar la col.laboració inestimable de la gent de Propaganda pel Fet o les col.laboracions de l’Alternativa Cultural, d’Ictineu, Boicot Preventiu, l’Almàixera, el JALE i tantes i tantes persones a títol individual que han aportat el seu granet de sorra per tal que aquest projecte hagi estat i sigui una realitat i continuï ben viu.

Per saber-ne més:
Web festes.org
L'origen de la FMA del blog Històries manresanes
Facebook de la FMA
20 anys de FMA a Regió 7

Les gravacions de les músiques del Correfoc

En aquesta entrada proposo de repassar les gravacions que s'han fet de les músiques del Correfoc de Manresa.

El 1997 Masos Rònecs fan la primera versió i que segurament, encara ara, tothom té com a referència a la memòria auditiva,

El 2002 Jordi Badia fa per encàrrec del Grup de Dansa Cor de Catalunya la música per a l'espectacle "Foc en dansa". Evidentment no té la voluntat de gravar integrament les músiques del Correfoc, però si que en fa una bona repassada.

El 2013 Quants Band (de la Unió Musical del Bages) i els Tabalers de Xàldiga en fan la darrera. Amb un so de banda, la voluntat del treball va ser la de fer públiques les partitures i les gravacions a la web de l'Ajuntament.

Títol: CORREFOC DE MANRESA. MÚSIQUES DE LA MOSTRA.
Grup: MASOS RÒNECS.
Intèrprets: Roger Fonts (saxo i gralla), Oscar Castellà (flauta travessera), Sergi Oms (guitarres), Oriol Torras (teclats), Ensic Mieza (baix el'ectric), Joel Lliró (bateria)
Col.laboradors: Joan Sardans, Gabriel Coll, Goretti Montero, Alicia Montero, Anna Costa, Mònica Blanqué, Miquel Coll.
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Disseny gràfic: Mireia Estefanell
Fotografies Jordi Serra i Mireia Estefanell
Any: 1997.
Dipòsit Legal: B- 26725-1997
Escoltar-ho online: http://www.xaldiga.cat/correfoc/musica.php
Índex de Temes:

1. Tabals i Moscada
2. Víbria
3. Drac
4. Valset (elèctric)                                            
5. Asmodeo
6. Dimonis
7. Tabals i Vacances
8. La plaça (Masos Rònecs)
9. Mort en dansa (Anònim segle XV)
10. Valset (acústic)

Títol: FOC EN DANSA. (Música per a l'espectacle "Foc en dansa" del Grup de Dansa Cor de Catalunya).
Grup: JORDI BADIA PUIG.
Intèrpret: Jordi Badia Puig
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Disseny gràfic: EME/Sandra Bertral
Tècnic de so: J.A. Castaño "Nyanyo"
Fotografies: Carles Francitorra
Textos: No consta
Any: 2002  
Dipòsit legal: B-27127-2002
Escoltar-ho online: http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm
Índex de Temes:

1. El festeig                                                     
2. Festa a la plaça
3. Moscada
4. El rapte
5. Angoixa
6. Les danses del mal
7. L'infern
8. La força de les tenebres
9. Diableses
10. Lúxuria
11. La força vençuda
12. El poder de la seducció
13. La lluita
14. El retrobament
15. Alegria
16. Moscada final

Títol: LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA.
Grup: QUANTS BAND I TABALERS DE XÀLDIGA.
Intèrprets: Lluí Sarró (teclats), Gerard Martínez (baix), Martí Cordon (guitarra), Jordi Fontanet (bateria), Guillem Vilar (oboè), Susana Jaen (flauta travessera), Laia Meritxell Toses i Miquel Pascual (clarinets), Montse Caparrós (saxo alt), Jordi Lladó (saxo tenor), Josep Ignasi Garcia i Sergi Marquilles (trompetes), Joan Ramon Quirante (trombó), Miquel Vilalta (clarinet baix), Alba Logan, Andreu Cano i Marc Comaposada (gralles)
Enregistrat i mesclat: Estudis KAY
Tècnic de so: J.A. Castaño
Fotografies: Genís Sáinz
Textos: Carles Jodar
Any: 2013.
Dipòsit legal: B-15887-2013
Escoltar-ho online: http://www.manresa.cat/musiquesdelcorrefoc
Índex de Temes:

1. Tongo
2. Gàrgola
3. Asmodeu
4. Ball de la Víbria
5. Ball del Drac
6. Valset
7. Mulassa, coll.llarg i Nas de Sutge              
8. Ball de Dimonis
9. Tacatà Pum
10. La nova criatura
11. Ball de Diablons
12. Repic d'Esquerres
13. Marxa del Correfoc
14. Vacances

Per saber-ne més:

Masos Rònecs

Jordi Badia (Regió7, 10 de juny de 2002)

http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/entrada.htm

Quants band (Regió7 de 26 juliol de 2013)

http://www.naciodigital.cat/manresainfo/generapdf.php?id=37439

http://www.dansacorcatalunya.cat/focendansa/musica.htm

Totes les músiques del Correfoc
Les figures del Correfoc