En la direcció artística d'entitats culturals i/o artístiques hi ha variables força complexes: les qualitats i la formació personals, els valors estètics, artístics i morals propis o de l'entorn,...Normalment de la mateixa autocrítica del director i de la discussió amb tot l'entorn sorgeix la innovació i la vitalitat per tirar endavant. Però hi ha vegades que el malestar, la incomprensió i la confrontació provoca situacions de conflicte i trencament. És el cas de Manuel Jovés i l'Orfeó Manresà el 1905.
Després de la mort del primer director de l'Orfeó Manresà ,Estanislau Casas el 1905 als 22 anys, la Junta va triar Manuel Jovés (19 anys) per dirigir el cor. Jovés, de qui ningú dubtava les qualitats musicals i la volada que donava a l'Orfeó, per complementar la minsa remuneració de dirigir el cor, tocava el piano en cafès, en el cinema o en balls. Jutjant poc digne aquesta activitat i censurant algun tret del seu caràcter, el Consell directiu de l'Orfeó, en sessió extraordinària celebrada el dia 28 de juliol de 1908, va acordar cessar-lo com a director. Manuel Jovés, el 5 d'agost de 1908, abans que el Consell es tornes a reunir, va presentar la seva dimissió, i el dia 11 d'octubre el Consell General Extraordinari li acceptà. Seguidament van nomenar Joaquim Pecanins (25 anys) com a director. Jovés decideix marxar cap a Amèrica i el 1909 arriba a Buenos Aires. A Argentina fa de mestre de cant, organista, acompanya figures de la canço de primera línia, va ser un dels primers pianistes de Carlos Gardel (amb qui grava set tangos), tenia septet propi, composa cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas i sobretot tangos i dirigeix espectacles de revista...amb un èxit i estima considerables.
Posteriorment Narcís Martrus va dedicar un article al mestre Manuel Jovés al diari El Pla de Bages en la commemoració de les Noces d'Argent de l'Orfeó Manresa, l’any 1927 i hi deia coses com aquestes:
Després de la mort del primer director de l'Orfeó Manresà ,Estanislau Casas el 1905 als 22 anys, la Junta va triar Manuel Jovés (19 anys) per dirigir el cor. Jovés, de qui ningú dubtava les qualitats musicals i la volada que donava a l'Orfeó, per complementar la minsa remuneració de dirigir el cor, tocava el piano en cafès, en el cinema o en balls. Jutjant poc digne aquesta activitat i censurant algun tret del seu caràcter, el Consell directiu de l'Orfeó, en sessió extraordinària celebrada el dia 28 de juliol de 1908, va acordar cessar-lo com a director. Manuel Jovés, el 5 d'agost de 1908, abans que el Consell es tornes a reunir, va presentar la seva dimissió, i el dia 11 d'octubre el Consell General Extraordinari li acceptà. Seguidament van nomenar Joaquim Pecanins (25 anys) com a director. Jovés decideix marxar cap a Amèrica i el 1909 arriba a Buenos Aires. A Argentina fa de mestre de cant, organista, acompanya figures de la canço de primera línia, va ser un dels primers pianistes de Carlos Gardel (amb qui grava set tangos), tenia septet propi, composa cuplets, fados, pasdobles, valsos, zambas i sobretot tangos i dirigeix espectacles de revista...amb un èxit i estima considerables.
Posteriorment Narcís Martrus va dedicar un article al mestre Manuel Jovés al diari El Pla de Bages en la commemoració de les Noces d'Argent de l'Orfeó Manresa, l’any 1927 i hi deia coses com aquestes:
“En Manuel Jovés -que en tingué de bones i de dolentes” (...)
“De petit va entrar a l’Escolania de Montserrat, va sortir-ne abans d'hora sense haver acabat els estudis i, per aquest motiu, amb una incompleta formació musical” (...)
“Fou en la seva primera joventut un temperament sanguini, inconstant i exaltat; de la mateixa manera la passió barborava per una acció, un treball o per la consecució d'una identitat, com la indolencia i la lassitud s'apoderaven d'ell l’endemá i abandonava ço comensat, o be una entremaliadura qualsevol de joventut li trabucava els bons propósits i el feia canviar de ruta." (...)
“És per aquests motius que influí mes, en els destins posteriors de la seva vida, el frivol papalloneig de la vida lleugera de certs llocs que frecuentava per guanyar-se la vida, que l’ambient de superació espiritual que representava la direcció d'una massa orfeónica.” (...)
“Quan l’Orfeó Manresa, per defunció de N'Estanislau Casas el seu fundador, l’escollí per director artístic -cárrec que ocupa des de gener de 1906 fins a juliol de 1908- en Jovés amb el fi d'atendre les seves necessitats, puix que els honoraris que rebia de la corporació eren una cosa irrisòria, compartí aquelles tasques amb les de pianista de café, de cinema, de ball, etc.; aquest fet que encara actualment el trobariem en molts indrets de Catalunya i que per això mateix no ha d'estranyar a nnigú, creiem que en aquest cas concret fou la causa que provoca la seva fallida.”
Per saber-ne més:
El compositor de tangos manresà (Cronologia)
BALLÚS i CASÒLIVA, Glòria. El Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Farell, Manresa
2006.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
