Joan Ballús

Jo no coneixia personalment a Joan Ballús però recordó perfectament la seva figura dirigint la cobla Ciutat de Manresa en els ball protocolaris de la Imatgeria de Manresa a la Festa Major.

Va morir el 26 d'octubre de 2013 (va néixer el 29-8-1950)  i als diaris l'he vist adjectivat d'activista cultural. Potser queda curt i tot:

Director musical de l'Esbart

Expresident de l'Agrupació Cultural del Bages

Activitat sardanista a la Colla Dintre el bosc i Nova Crida

Director del cor Sant Josep i de la Capella de Música de la Seu

Dir de la cobla Ciutat de Manresa, de la coral Font del fil i el cor Divina Pastora

Un dels coordinadors de la processó de Semana Santa

Teatre amb el grup Nostra Llar i el grup teatral del Poble Nou

Havia participat en algunes Innocentades

Cantava en corals i tocava l'orgue.

Harmonitzador per a cobla del Ball dels Gegantons de Manresa

Treballador de Ràdio Manresa durant 40 anys (programes "Jazz cava", "Ser joven", "Área 51"...)

Va formar part del grup musical "Los Silents"

.....

Arthur Rubinstein i la rata del Teatre Conservatori

Un dels millors pianistes del segle XX, Arthur Rubinstein (1887-1982) va actuar dos cops a Manresa: al Teatre Conservatori el dimecres dia 15 de noviembre de 1916 (organitzat per l'Orfeó Manresa) i al Teatre Kursaal el divendres 13 de març de 1931 (organitzat per l'Associació de Música de Manresa) pel que va cobrar 1500 pessetes.

En el primer, al Teatre Conservatori: el programa que va interpretar va ser: 

• Fantasia i fuga en Sol menor de J.S.Bach
• Escenes de Carnaval de Schumann
• Balada en La bemoll, Nocturn, Scherzo, Mazurca i Polonesa en La bemol de F. Chopin
• La Maja y el Ruiseñor de Granados
• Ondina, de Ravel
• Nocturn per a la mà esquerra sola, d’Scriabine i 
• Rapsodia húngara núm. XII de Liszt. 

Crítica del concert de la revista CENACLE any II n. 12 de 1916

Degut a l'iniciativa de L'Orfeó Manresa, L'eminent pianista polac, Mr. A. Rubinstein, donà un conoert en el Teatre Conservatori d'aquesta ciutat, el dimecres dia 15 del més que som .L'espectació que aquest acte havia despertat entre els devots del diví art, se veié comblada de les més grans satisfaccions, car tothom qui assistí al concert, àdhuc els qui res entenen en música, quedaren meravellats del treball prodigiós realitzat per l'artista que aquests dies manté concentrada en son esguard l'atenció de tota la crítica musical d'Espanya. Començà la primera part amb la Fantasia i fuga en sol meaor, de J. S. Bach i amb les inefables Escenes de Carnaval de Schumann, on en Rubinstein mostrà totes les seves facultats en el domini tècnic del piano, no igualades tal volta per cap més virtuós del món. Un ritme intern, poderós, diria 's que menava la seva voluntat fent-la fluir per cadascuna d'aquelles notes sòbries i justes on d'en tant s'hi ovirava la mescolada poesia del séu esperit pres d' agüitat. La Balada en la bemol de Chopin i i la Polonesa ibid., pertanyents a la segona part refermaren la impresió rebuda. En les obres de Chopin, si veié potser com en cap d'altres la compenetració intuitiva de l'intèrpret amb el compositor i això explica la incomparable valentia que fou la nota característica de la segona part. En la tercera part, la més espiritual sens dubte, hi figurava La maja y el ruiseñor de Granados, que Rubinstein descapdellà d'un modo admirable com la meliflua Ondina de Ravel. Cal fer especial menció del Nocturn (per a la mà esquerra sola) de Scriabine, en qual interpretació no sabem pugui oomparar-se-li ningú més i que meresqué els aplausos unanims i sostinguts de la concurrencia que escoltava embadalida la pulcritut dql séu treball. Finalitzà l'acte amb l'execució de la Rapsodia núm. XII de Liszt i fou tan gran l'ovació que se li tributà que en remerciament a la admiració del públic, l'eminent pianista, l'obsequià amb una nova composició executada amb el mateix sentiment i consciència artística de les anteriors.

 I a mig concert, mentre tocava el gran pianista, va succeir que una rata es va passejar per la barana del segon o tercer pis. Terror?, Crits?.......Doncs no!

"(...) en Rubinstein no sapigué que mentres tenia en contemplació a la concurrencia, per una coronisa del tercer pis, s’hi passejá una rata com un conill, que a altres hores hauria sembrat un pánic i un desconcert de xisclets de dona i que en aquells moments tingué més força la devota contemplació que l’incident esmentat."  de "Cròniques de l'Orfeó Manresa" (1916)

 

" (...) un ratoli va tenir la sorprenent originalitat de passejar-se per la barana del segon pis; va resseguir tota la gran ferradura felpada del teatre i s’entornà al seu forat. Diuen que ningú no va fer el més lleu gest ni soroll i que el concertista no va donar-se compte de res. Després, assabentat, proclamà que enlloc del món s’hauria vist un cas col·lectiu de semblant capteniment." (de "Un llibre verd" de Vicenç Prat (2002))

Per saber-ne més:

La música al Kursaal. Glòria Ballús .PDF

InCordis

Des d’abans de l’estiu de 2013 es va començar a construir a Manresa un nou cor que estava vinculat a l’Ateneu Popular “La Sèquia”, un antic convent “okupat” del barri vell de Manresa. El concert de presentació va ser al mateix Ateneu el diumenge 10 de novembre. Va néixer amb la idea d'esdevenir un "cor de queixes".

A Finlàndia fan servir l’expressió «cor de queixes» quan hi ha un grupet de persones que es queixen d’alguna cosa. Algú va decidir agafar-ho en sentit literal i crear el primer “COR DE QUEIXES”, és a dir una coral que exposa en forma de cançons les queixes d’una societat. La idea va quallar en altres cors de molts països

El procés és el següent: pluja d’idees dels cantaires (de què ens queixem?); construcció del text; encàrrec de la música a un músic; assaig de la cançó; interpretació en públic, preferentment en format flashmob (actuació inesperada en lloc públic); enregistrament de l’actuació i penjada a Internet.

A partir de mitjans de 2014 el cor abandona els pressupòsits de Cor de queixa i contiua la seva vida com a InCordis amb un repertori de protesta i reivindicatiu.

No es demana cap tipus experiència coral prèvia ni de coneixement específic, solament ganes d'expressar-se i cantar. La direcció és de J. M. Vilar i assagen els divendres de dos quarts de nou a les deu a l'Ateneu La Séquia, hi sereu molt benvinguts.

LA CANÇÓ DE L'ATENEU LA SÈQUIA

Música: Raimon Bonvehi
Lletra: Montse Masdeu i Cor de Queixes.

La terra per a qui la treballa.
Els espais per a qui els utilitza.
L'autogestió i l'assemblearisme
és el nostre crit!

Som l'Ateneu la Sèquia,
espai alliberat.
Som l'Ateneu la Sèquia,
estem per la llibertat.

Els col·lectius som l'Ateneu,
les nostres lluites són en peu.
Veniu, entreu, participeu:
ecologistes, feministes i anticapitalistes.

Fem xerrades i formacions,
debats, trobades i accions
festes i reivindicacions
i fins i tot cançons!

Som l'Ateneu la Sèquia,
espai alliberat.
Som l'Ateneu la Sèquia,
ningú ens mourà d'aquí!

Som l'Ateneu la Sèquia
regirant consciències,
clamant les injustícies,
creant alternatives.

La terra per a qui la treballa!
Els espais per a qui els utilitza!
L'Ateneu la Sèquia per a totes!
L'Ateneu la Sèquia per a totes!

Cançó de l'Ateneu .PDF

Concerts de l'any 2013

• 19 de novembre: Presentació del Cor de queixes.
• 21 de novembre: Manifestació contra el desallotjament de l'Ateneu la Séquia.

inCORdis amb Bella ciao

Concerts de l'any 2014

• 18 de gener: Quart aniversari de l'Ateneu la Séquia.
• 14 de març: Participació a capitanes de abril.
• 25 d'abril: Cinquè aniversari de la colla bastonera Manrússia van del pal.
• 28 de maig: Inauguració de la biblioteca de l'Ateneu la Séquia.
• 5 de juliol: Concert a Cal Cases.
• 31 de juliol: Concert a la FMA.
• 10 de setembre: Actes de l'11 de setembre.
• 26 de setembre: Col.laboració amb el casal Flors Sirera.
• 20 de desembre: Cagatió popular de la FMA.

Concerts de l'any 2015

• 6 de febrer: Concert a l'Ateneu de Berga.
• 21 de març: Trobada amb la coral desaCORd de Gràcia.

Trobada amb la coral desaCORd de Gràcia.

• 9 d’abril: Col·laboració en l’Acte de la CUP de la Catalunya central, al Teatre Conservatori
• 18 d’abril: Col·laboració en l’acte de la CUP, a la Plana de l’Om.
• 30 d’abril: Trobada de cors socials, a Manresa.
• 4 de juliol: Concert a la festa major-8è aniversari de Cal Cases.
• 10 d’octubre: Col·laboració en l’acte Tots som Estrep, a la Plaça Major
• 17 d’octubre: Col·laboració en l’acció d’Ada Vilaró, a la Fira Mediterrània.
• 15 de novembre: Concert al bar La Figuera, d’Artés.
• Finals de desembre i principis de gener cantada de nadales reivindicatives pels carrers de Manresa.

Concerts de l'any 2016

• 12 de febrer: Col·laboració en el concert de la Dharma, al Kursaal.
• 16 d’abril: Trobada amb desaCORd a Cal Cases.
• 22 d’abril: Col·laboració amb la concentració de rebuig per l’atac a l’Estrep, a la Plana de l’Om.
• 29 d’abril: Concert-presentació del llibre “Llibertat, 50 poemes de revolta” de Jaume Subirana, a la biblioteca de Navarcles.
• 28-29 de maig: viatge a Brussel·les amb concert
• 16 de juliol: Concert a la festa major- 9è aniversari de Cal Cases.

Per saber-ne més:

Partitures d'inCORdis
I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

El Conservatori de Música a Manresa

És evident que la necessitat d'ensenyament musical a la nostra ciutat ha anat lligat sempre a l'ordenament social, polític, pedagògic i de pensament de cada época. Durant molts segles l'ensenyament musical va estar en mans de l'Església a través de la Capella de la Seu (documentada des del 1611). A mitjans del segle XIX la desamortització, el romanticisme i noves necessitats musicals mouen l'ensenyament musical cap als Conservatoris, que eren d'orígen fonamentalment privat. O consolidat el segle XX i amb els corrents de democratització de l'ensenyament i la cultura, governs i ajuntaments també hi participen. I a les darreries del segle XX amb l'adveniment de noves músiques, expressions musicals i la renovació pedagógica es creen noves formes d'ensenyar-la (es crea l'escola de música Esclat el 1976).
Així doncs la historia del Conservatori de Manresa esdevé a través de tot el segle XX un reflex de tot aquest camí:

1845 (Reial Ordre del 17 de març). Es cedeix l’edifici que havia estat el Convent de Sant Domènec a l’Ajuntament per finalitats docents.

1849. L’Ajuntament ho cedeix a dues escoles d’ensenyament primari i comencen els projectes per construir-hi un Conservatori.

1855. Projecte elaborat per Marià Vallès i Julio César Tantalora com a còpia dels esquemes de funcionament de les Capelles (s’aprèn mentre s’exerceix com a músic a la banda). S’estableix al col·legi Sant Ignasi.

1876. L’Ajuntament accepta la proposta d’un grup de manresans per establir a l’ex convent de Sant Domènec la “Sociedad del Conservatorio de Música y Declamación de Manresa” que ha de nodrir de músics el teatre (acabat el 1878).

1897. Es presenta el projecte de creació d'un Conservatori auspiciat per I’Ajuntament que encara estava en funcionament els primers anys del segle XX.

1910 (març). Creació de l’escola de música de l’Orfeó Manresà en conveni amb la Junta de Govern del Conservatorio de Música y Declamación  Es donen classes de solfeig i gimnàstica rítmica (mètode Dalcroze). S’instal·la a l’edifici del Conservatori.

1911 i 1913. L’Orfeó demana a l’ajuntament reconeixement i pressupost fix.

1914 (15 de gener). En Joaquim Pecanins, com a mestre - director de I ‘Orfeó Manresa, proposa la creació d'una Escola Municipal de Música  que fos ampliació dels estudis del Orfeó Manresà.

1914 (3 de setembre). A proposta de Joaquim Pecanins es transforma l’escola de l’Orfeó en I'Escola Municipal de Música i obté assignació de pressupost municipal.

1930. Es pren la decisió de municipalitzar el Conservatori de Música.

1932. Creació definitiva de I'Escola Municipal de Música.  Guanya el concurs de director Miquel Blanch i es confecciona el reglament.

1936-1948. Ocupa un pis al carrer Sobrerroca.

1966. Decret de 10/9/66 (BOE 24-10-66) pel qual es reconeix com a Conservatori elemental de música.

1979. Decret de 13/7/79 (BOE 27-8-79), pel que s'autoritza el grau professional.

2002. Instal·lació del Conservatori a l’antiga fàbrica Balcells.

Cronología extreta de:

Consevatori al segle XIX de J. M. Vilar .PDF

Conservatori. Antecedents i orígen. J. M. Vilar .PDF

Conservatori. La història. Valentí Vilar .PDF

http://www.conservatori-manresa.cat/historia.php

La música a la Innocentada

Si no m'he descontat, aquest any es farà la 56ena edició de la Innocentada de Manresa. Agustí Soler Mas en va ser l'iniciador i l'alma mater fins la seva mort (ens va deixar l'any 2002), però malgrat no ser-hi, cada any hi ha hagut proposta i representació nova.
Conegut és que la Innocentada és, per dir-ho d'alguna manera, una obra total, és a dir, un compendi de text, dansa, música, escenografia...
Em voldria centrar, tal com correspon a aquest blog, en la música. És ben significatiu el gran nombre de músics i grups tant de Manresa com del Bages que hi han participat.

Músics i grups que han compost o intervingut en la Innocentada: (esbós proporcionat per Anna Soler)

1957 1ª Innocentada: “La sardana dels geperuts”. Interpretació del cant dels ocells a càrrec de Manuel Font.

1958 2ª Innocentada: “El pati de les oques”. Cor de cambra de l’Orfeó Manresa.

1959 3ª Innocentada“: Tres dragons” Josep Forradellas. Coral infantil AFM (o agrupació manresana del folklore).

1960 4ª Innocentada: “Qui soc?” Josep Forradellas. Coral infantil Sant Jordi (Dir. J.Mª Bozzo).

1961 5ª Innocentada: “El casament” (d’humor i sàtira). Tuna universitària de l’Agrupació MF. “Los Álamos”, conjunt musical (son 5 però sonen com 10)

1962 6ª Innocentada: “El natalici”. Conjunt “Bufaimou”.

1963 7ª Innocentada: “Tele-innocentada” (Carlins).

1964 8ª Innocentada: “Som nosaltres”. Rondalla de l’AMF, Germanes ROS. Speedy Jets, amb el seu cantant Ignasi Bohigas (los muchachos rápidos del instrumento). Direcció musical: Josep Mª Solà.

1965 9ª Innocentada: “El tren de la felicitat”. Germanetes Vilaseca (germanes ye-ye), Josep Forradellas, veu.

1966 10ª Innocentada “Desè aniversari, gran innocentada”: Conjunt Royal, Germanes ROS.

1967 11ª Innocentada “La innocentada submarina”.

1968 12ª Innocentada “ La Innocentada en festes”.

1969 13ª Innocentada “La innocentada supersticiosa”.

1970 14ª Innocentada “ Parador el Cèrvol” (Sala Loyola).

1971 15ª Innocentada “Oh any 3.000”.

1972 16ª Innocentada “ El nen de Li-Dom”.

1973 17ª Innocentada “ Els llits de Valldemosa”.

1974 18ª Innocentada: "Vessa Vesubi!”. Tercet Cap de Creus de Cadaqués, Josep Canamasas, veu, Rondalla popular de l'Agrupació Manresana del folklore, Orquestra de la Innocentada (dir musical Josep Mª Solà).

1975 19ª Innocentada: "Ja sé que no s’estila" (interpretada al Casino). Amb l’orquestra de corda “Art”, el tercet “cap de creus” de Cadaqués, Josep Canamasas  (veu), Rondalla popular AMF.

1976  20ª Innocentada “Listz Evasió” (Hotel Pere III). Josep Canamasas i Marcel Gros, veu

1977  21ª Innocentada  “Apartat 279”(Pista Castell). Rondalla popular AMF, Josep Canamasas.

1978  22ª Innocentada “El Califa sabater” (Carlins). Josep Canamasas, veu.

1979  23ª Innocentada “La filo i el filet”.

1980  24ª Innocentada “ Barroc shop”. Director musical Josep Mª Solà.

1981  25ª Innocentada: “Noces d’argent” (Teatre Conservatori). Rondalla A.C.B., Estudi 80, Josep Mª Solà

1982  26ª Innocentada: “Fromm, Fromm, xim, pom!”.

1983  27ª Innocentada- “I jo què?” (Sala Ciutat). Música original i tocada en directe per Manel Camp (i Lluís Ribalta, Jordi Camp i Toni Xuclà).

1984  28ª Innocentada: “Tagore sir o no sir”. Música original i tocada en directe per Manel Camp (i Lluís Ribalta, bateria, Jordi Camp, baix i Josep Padró flauta travessera).

1985  29ª Innocentada: “Lladres pillos i gormands”. Música original i interpretada per Ramón Escalé.

1986  30ª Innocentada: “Hola Norbert!”. Música original i interpretada per Celestí Vall.

1987  31ª Innocentada: “El gronxador”.

1988  32ª Innocentada: “Simposi”.

1989 (gener 90)  33ª Innocentada: “Casting”. Música de Fabius Cata (Jordi Ribot, Xavi Serrano i Miquel Serra)

1990  34ª Innocentada: “Telefoni’m, si us plau”( Conservatori).

1991  35ª Innocentada: “Colli’m l’aixeta, que balla!”. Gabriel Coll, violí, Anna Soler , veu (Sala Ciutat).

1992 (gener 93), - 36ª Innocentada: “Manca parket” (Reatre Conservatori).

1994 (gener)  37ª Innocentada:  “Parit al maig“ (Sala ciutat). Cor de la Innocentada. Arranjaments cor: Pep Torras.

1995  38ª Innocentada: “Prohibit ballar”. Cor de la Innocentada amb 20 cantants. Arranjaments cor: Pep Torras.

1996  39ª Innocentada: “Llocs perillosos” (Conservatori). Cor de la Innocentada.

1997  40ª Innocentada: “Stenka Razin”. Cor de la Innocentada amb 21 veus.

1998   41ª Innocentada: “Sifilis Daurada”. Viviana Salisi, piano , Isidre Badia i Àngels Padró veu i Cor de la Innocentada amb 16 veus.

1999  42ª Innocentada: “Erectina 3000”. 18 veus al cor, Big Band de Santpedor de la fundació Cerdans-Sallés, Pep Torras , sardana (cor)

2000  43ª Innocentada: “Favets i Tremendos”.

2001  44ª Innocentada: “Black, la Manresa fosca”. Ramón Escalé, Lluís Ribalta (bateria) i Ignasi Zamora (baix) amb el cor: Esclat Gospel Singers.

2002  45ª Innocentada: “ Minorisa mon amour”. (7-11-2002 Mor Agustí Soler).

2003  46ª Innocentada: “ Fum, fum, fum, Salelles”.

2004  47ª Innocentada: “ El musical d’en Bisbal”.

2005  48ª Innocentada: “Cantant viva el Rey”.

2006  49ª Innocentada: “ Habemus Cristo”.

2007  50ª Innocentada: “La revolta dels Innocents”.

2008  51ª Innocentada: “ Noces d’or”.

2009  52ª Innocentada: “M’apunto a Manresa, i tu…t’hi apuntes?”. Música de Toni Santiago.

2010  53ª Innocentada: “Oms i la Llum filosofal”.

2011  54ª Innocentada: “ Paco No-Do”.

2012  55ª Innocentada: “La profecia, l’Il·luminat i el Déu que els afarta"

2013  56ª Innocentada: “Manrúsia, ciutat olímpica"
2014  57ª Innocentada: "L'alcalde i la cupletista"
2015  58ª Innocentada: "Francesc, véns o no véns?"

La Innocentada explicada per l'Agustí .PDF

La Innocentada de Manresa (anys 70 fins 1988).

La Innocentada de Manresa (de 1988 a 1993)

La Innocentada de Manresa (de 1993 a 1998)

La Innocentada de Manresa (de 1998 a 2001)

Ball de gralles

El primer ball de gralles a Manresa es va celebrar el passat 30 d'agost de 2013 a la Plana de l'Om com a acte de la Festa Major.
Els balls de gralles és una tradició de fa anys de moltes poblacions de la Catalunya nova (Vilafranca, Sitges, Tarragona, Reus...) en la qual els grallers locals fan ballar als assistents amb peces de moda, ritmes nous, ballables, estrenes... Un gran moment per fer lluir el treball realitzat per cada colla.
L'Alba Logan és la "culpable" de que tots els grallers de Manresa ens poguéssim trobar en aquest primer ball i demostrar que el nivell de la gralla a la ciutat és més que correcte i que té el futur ben viu.

Tots els grups participants i les peces interpretades.

Una de les partitures: The Final Countdown by Europe 

(No he pogut trobar més fotos.

Si algú en tingués dels altres grups m'agradaria incorporar-les a l'entrada)

Josep Maria Descarga i Obradors

Josep M. Descarga i Obradors, neix a Manresa el 9 d’octubre de 1927. L’any 1935 li proposen cantar al Cor de la Cova de Sant Ignasi. Durant la guerra li fa de mestre Mn. Valentí Santamaria. L’any 1939 va al Col·legi La Salle com alumne i formant part de la coral. L’any 1941 inicia els estudis musicals a l’Escola de Música, del carrer de Sobrerroca i forma part de la Capella de Música de la Cova i, alhora, de la Congregació Mariana. Amb el P. Ferran Torra funden la Coral Sant Lluís, assajant i cantant les caramelles, a la processó de Corpus, i en concerts literari-musicals al local del carrer de la Mel (antic Casal Regionalista). Havia estat membre del doble Quartet Santa Maria de l’AC de la Seu que dirigia Mn. Pla, i amb alguns dels seus components ingressen a la Secció Coral Mixta que dirigia el mestre Agustí Coll (a l’espera que un dia pogués actuar amb el nom de l’Orfeó Manresà, fet que s’esdevingué el febrer de l’any 1948). Josep M. Descarga posseía una preciosa veu, i alhora coneixia la litúrgia, qualitats per les quals era requerit sovint, per la cobla La Principal de Bages o l’Orquestra Farrés per dirigir i reforçar el cant de les misses polifòniques, en festes majors de molts pobles.
Interpreta unes cançons davant el mestre Pere Vallribera, Director del Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, on entra com a becari estudiant tota la carrera de cant entre els anys 1950-1958. Reb consells especialment del professor Josep M. Roma i, d’italià de la Sra. Negre, mestres que li fan classes els diumenges, per compaginar amb la seva feina laboral de forner, treball aquest, que deixa aviat per un altre que li permet compaginar els estudis a Barcelona, mantenint contacte amb persones vinculades al Teatre Liceu. Les seves qualitats musicals li permeteren estar tres temporades al Liceu, estrenant entre d’altres l’òpera “Il ritorno de Don Pietro” de Mozart. Opta a les oposicions per la càtedra de cant, assolint el Diploma i Medalla de plata. Reb propostes per actuar a altres escenaris, però hi renuncia.

Josep Maria Descarga cantant en un concert a la Sala d’Actes del Coro el 19 de març de 1954. 

Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

L’any 1956, el director de la Capella de Música de la Seu, Agustí Coll, el nomena Subdirector de la mateixa. Nomenat tembé director de la Societat Coral Sant Josep de Manresa, que li transforma la manera de cantar, aconseguint una millora en l’emissió de les veus i l’expressió, per un repertori i estil poc valorat, a causa de la falta de coneixement d’aquestes formacions, sens oblidar però, la il·lusió i l’abnegació que els cantaires hi dedicaven, assajant els vespres després de la jornada de treball. 

Josep Maria Descarga dirigint el Coro en un concert 

de Caramelles a la Plaça de l’Ajuntament l’any 1958.

Foto del llibret del Centenari del Coro (1877-1977).

És així quan l’any 1959 participa en la 1a Trobada de Cors de Clavé a la Plaça Major de Manresa i se li confia la direcció durant tres temporades del Cor Federatiu, en la trobada de corals claverianes a la Plaça de Catalunya de Barcelona. És nomenat Subdirector de l’Orfeó Manresà. Paral·lelament funda el Cor de Cambra de l’Orfeó Manresà format per setze cantaires i fa el muntatge de les il·lustracions musicals d’El Poema de Nadal, de Josep M. De Sagarra, amb un recitador extraordinari, l’Àngel Tulleuda, i que dirigirà fins l’any 1986, unes cent-trenta vegades, en nombroses poblacions de tot Catalunya, destacant les interpretacions al Monestir de Montserrat (1968); Palau de la Generalitat (1979) Auditori Pau Casals-El Vendrell (1983) Ajuntament de Manresa (1985) entra d’altres.

Interpretació del Poema de Nadal el dia de Nadal de 1972 a la Sala del Conservatori Municipal de Música.

Fotografia d’Antoni Quintana Torres a El Pou de la gallina Desembre de 2007

Canta de baríton solista a la “IX Simfonia” de Beethoven (1962) i en la “Missa de la Coronació” de Mozart (1966). 

Amb la il·lusió de renovar el repertori de l’Orfeó per fer-lo atraient a nous públics, incorpora negro spirituals, a veus soles, primerament, i després en ocasions amb acompanyament d’un trio rítmic (format per Batista Solans, Vilanova, i Joan Adam, i en alguna ocasió excepcional, l’organista Lou Bennet). L’any 1976 es nomenat Director de l’Orfeó Manresà, un substitució d’Agustí Coll, que morí el novembre de 1976. L’any 1977 l’Orfeó Manresà celebra el 75è aniversari de la fundació, i li correspon preparar a l’Orfeó les obres escollides: la Missa de la Coronació i la difícil cantata “Alexander Newsky” de Prokofiev 

L’agost de 1980 dirigeix diversos concerts a l’Orfeó Manresà, de viatge a la Catalunya Nord. Tanmateix, el 1981 al Mozarteum de Salzburg, i a l’Ambaixada d’Espanya a Viena. 

Com a vicepresident de Joventuts Musicals, coordinà les jornades de Direcció Coral, treballà per portar la música als barris, amb l’Orfeó i la Banda de Música. Fomentà els cicles de Nits Musicals. L’any 1981 participa en l’elaboració dels estatuts de la Federació Catalana d’Entitats Corals, que s’aproven a Manresa, l’any següent. Dirigeix el Cant Comú en diversos aplecs i rodes corals, en especial les del Bages-Berguedà. L’any 1989, dirigeix el concert de cloenda del 75è aniversari de la fundació de l’Orfeó Berguedà. Una altra activitat especialment cuidada fou el Concert Claverià de la Festa Major de Manresa, durant més de 10 anys, on s’aplegaven més de cinc-cents cantaires, en ocasions acompanyats per la Banda Municipal de Música o La Principal de Bages. Treballà amb un esforç extraordinari en els assaigs del Te Deum (de Purcell i de Charpentier) 

A la tardor de l’any 1986, Josep M. Descarga renuncià voluntàriament, de forma irrevocable a la direcció de l’Orfeó Manresà, sens deixar però de complir els concerts i activitats compromeses.

Mor l'any 2006.

Partitura de Vinyes verdes amb música de J.M. Descarga