Esteve Martí i Firmat i II

Per la xarxa he pogut trobar dues obres seves.
La Leçon de Chant (una de les obres citades a CIVTAT)
Òpera còmica en un acte amb llibret de Jules Gondoin. Editat a Paris per C. Joubert Editor el 1903.
Partitura de LA LEÇON DE CHANT .PDF

Les Chansons.
Recull de cinc cançons de Martí amb diversos lletristes. Editat a Paris per la Libraire Contemporaine.
Interessant la fotografia de Martí de la coberta i el comentari de la introducció.
Llistat:
"Pierre et Suzon" (Jules Gondouin - Estéban Marti) paysannerie, musique, chantée par Paul Pecquery de l'Opéra Comique à la Bodinière,
"Lettre à une petite femme" (Charles Quinnel - Estéban Marti) chansonnette, musique, chantée par M. Dicksonn (sic) au Cabaret des Quat'z'Arts,
"Restons tous deux" (Mary Belly - Estéban Marti) valse chantée, musique, chantée par Mlle Lucette de Valy à la Scala,
"Madrigal moderne" (Charles Quinel - Estéban Marti) musique, créé par Mlle Rachel Launay au Tréteau de Tabarin,
"Lisette" (Stéphane Servant - Estéban Marti) bluette, musique, chantée par Mlle Jeanne Lacroix au Moulin-Rouge.
Partitura de LES CHANSONS .RAR

Altres obres

Operes, operetes
La femme du monde. Pantomima en un acte. salle Hoche, representació 1909.
Rose pom-pom.Òpera Bruseles, 1912
Julot la Balafre. Llibret d'Alin Monjardin Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
La Leçon d'amour. Llibret d'Alin Monjardin Paris, representació 1920.
Les Nymphes et le Satyre. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, representació 1920.
Pa-Pou-Yette. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
Folie d'amour. Llibret de Gleize-Merouvel. Paris, representació 1921.
Les Passionnées. Paris,representació 1923.
Les Mille et une voluptés. Llibret d'Alin Monjardin, Georges Lewe. Paris, Moulin Rose, representació 1923.
La Source d'amour. Llibret d'Alin Monjardin, Verdus, Fabien Leroy. Paris, Folies Belleville,representació 1934.
Le Coucher de la Pompadour. Opereta en tres actes. Llibret de M.F. Puget. 1920
Léger nuage. Sainet. Llibret de Félix Puguet.
I Iisella. Drama líric.....

Obres per a piano sol:
A La Plaza. Marxa.
Doux Murmure.
Gai Retour. Vals lent.
Timide berceuse 
Bonjour Pierrette (1904)
Le chant de la brise
....
Cançó:
Éternel Cantique. Text: Lucien Boyer.
Gavotte et chanson.
Rédemption. Text: Charles Vincent.
Doux mensonge. Tex:t Charles Quinel.
La berceuse de ma poupee. Text: Charles Quinel
Les beguins de Cunegonde.Text; Didier Gold
Serenade railleuse. Text: Gabriel Montoya
....
Altres (sense classificació)
Tes yeux.
Myosotis.
L'abeille.
Rédemption. Text Charles Vincent.
L' Amour à la moukère. 1923.
Si je t'aime

Per saber-ne més:

Esteve Martí i Firmat I

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

La meva col.lecció de gralles

Desde jove vaig anar col.leccionant instruments d'arreu del món que comprava o em feia portar pels amics quan viatjaven. Així vaig poder participar a l'exposició del 1994-95. Però, per problemes d'espai, ja fa un temps que solament col.lecciono "gralles" o per dir-ho ben dit: aeròfons de canya doble d'arreu del món. 
En la mesura del possible, de cada un, n'explico: Nom-País-Luhier-Any d'adquisició i Donant.

Esquerra OBOE de Nepal (2005. Xavier Coma).

Dreta OBOE de Nepal (2011. Quico Mestres).

Esquerra GRALL de Catalunya del luthier Pratdesaba d'Olost de Lluçanès (1995).
Centre GRALL de Catalunya de boix de Sans Luthier amb embocadura per bufar (2006).
Dreta GRALL de Catalunya d'atmetller de Sans Luthier (ap 2007).



Esquerra SOUO-NA o SO-NA de Xina (2006 Gemma Buisan). Campana encaixada al cos.
Dreta SO-NA de Xina (1994 Fam. Morros-Ortega).







Esquerra CHIRIMIA de Antigua, Guatemala. (1997. Alba Parcerisa).
Dreta CHIRIMIA de Guatemala (2009).

Esquerra DUDUK turc de Sans Luthier Distribució (2009).

Dreta DUDUK de Turquia (2010. Maria Diaz).

Esquerra ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).
Dreta ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).

Esquerra ZURNA de Tetuan, Marroc (2010 Jaume i Lídia).

Dreta ZURNA de Ceuta, Marroc (1996).

Esquerra BOMBARDE de França de Sans Luthier Distribució (2009)
Dreta DOLÇAINA valenciana de Paco Bessó (2010)










Esquerra GRALLA SECA de granadillo de Catalunya. Luthier Sans (2004?).
Dreta GRALLA SECA de Catalunya d'Orriols (1983?).







Esquerra ZURNA de Turquia (1994. Mas-Soler).
Dreta SHENAI d'India (2010).

D'esquerra a dreta:

GRALLA de claus de Catalunya de Xavier Orriols (2006).

TAROTA de cinc claus de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLET de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLA SECA de Catalunya de Xavier Orriols (1983?).

Per saber-ne més: http://www.music-ceret.com/consulter_fonds.php

La festa popular alternativa (1)

Fora del circuit oficial de la festa manresana popular, des de fa uns anys, Manresa disposa de dos grups, potser poc coneguts a nivell general, però d'una extraordinària força, vitalitat, poder de convocatòria i d'aportació d'idees noves: la Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal i Alternativa Cultural. Com no pot ser d'altra manera en aquest blog, també relacionats amb la música:

Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal (CBAMVDP)
Va néixer al setembre-octubre de 2009 i està formada, generalment, per vuit balladors acompanyats de dues o tres gralles i tabal. Els segells propis del grup són les noves actituds d'interacció amb el públic, la recerca de nous espais i ocasions on exercir l'activitat, la innovació en el repertori...

Llista de balls:
La masovera (popular catalana),
Vacances (del correfoc de Manresa música de Lluís Toran),
Tetris (adaptació d'una cançó popular russa),
Polca d'ours (popular occitana),
Inana-inene (popularitzada pel grup Dharma),
Marxa del Baridà (Pep Lizandra),
Marxa del Comare de Toloriu (Josep Jordana).
.....
Sortides:
Festa Major Alternativa de Manresa, Cercatasques de FMA de Manresa, aniversaris de l'Ateneu La Sèquia, casa de colònies Can Joval, Caga tió de la FMA Infantil, Cardona, Can Romu (Manresa)....
Els podeu veure a la Festa Major alternativa 2010:
http://www.youtube.com/watch?v=2csq4WKbqNo
o a la Festa Major Alternativa 2011 (de tenir feisbuc)
http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10150323754875706&set=t.100000386023913&type=3&theater



Associació de Joves Alternativa Cultural.
L'interès incondicional d'en Martí Forns pel que fa a tot allò que representi cultura popular va fer que s'anés aglutinant amb ell una pila de persones que van encetar l'activitat pública el 7 de maig de 2011, amb la posada de llarg d'una guita anomenada Rauxa, construida per ells mateixos. Fa poc han ampliat la imatgeria amb un gegant.

Sobre el novembre del mateix any, el grup de tabals de la mateixa Associació també encetava activitat. Uns tabals que eren, al principi, fets de bidons i aquest 2012 han deixat pas a instruments a l'ús. En formen part unes 12-14 persones.
Diria que el que caracteritza aquesta associació és la trobada de gent nova interessada en la cultura popular, la búsqueda de nous espais i ocasions on mostrar l'activitat i l'extraordinari entusiasme i iniciativa...
Sortides:
Festa Major de Vic, Festa Major de Santpedor, Presentació de la candidatura de la CUP Manresa, Trobada d'Esplais de Catalunya....

Podeu veure Alternativa Cultural a:
https://www.youtube.com/watch?v=G4daCGB0WI4

Esteve Martí i Firmat I

De casualitat vaig llegir en el nº 8 de la revista CIVTAT (setembre-desembre de 1926) un article de Pere Vilaplana fent una petita ressenya d'un compositor (Esteve Martí) que havia mort un any enrera. Aquest compositor era manresà: "(...) parisenc des de jovençana edat, no oblidà, per això, la seva terra ni la seva ciutat. Vàries vegades tornà a Manresa(...)".
Text complet de l'article CIVTAT nº 8 p. 201
Em va recordar el cas de Manuel Jovés (1886-1927) que, format i havent fet mestratge a Manresa, va fer fortuna com a compositor de tangos a Argentina. Si havia fet una entrada d'aquest compositor bé podia fer-ne una altra d'Esteve Martí. Dons som-hi. L'article deia que Martí va néixer a Manresa i es va formar a la "Capella musical de l'església de la Seu". De "jovençana edat" va anar a París atret per una altra de les seves facetes, la pintura. Però va ser en la música on va trobar el camp que li va donar una certa notorietat a la capital francesa. Hi va escriure alguna òpera, un drama líric, i va ser director del Théatre Chrétien. Va tornar a Manresa per un breu parèntesi on va donar classes de piano i va morir més tard a París el 25 de març de 1925.
Podia trobar res més sobre ell per internet? No ho semblava, però de seguida em sortien referències d'Estéban Marti. Era el mateix? Qui era Estéban Martí?
En un cercador de partitures diuen que va morir el 1925. Anem bé.
http://www.imagesmusicales.be/search/composer/Esteban-Marti/504/ShowImages/8/Submit/

Era espanyol, també anem bé:
http://194.254.96.55/cm/?for=fic&clecomp=359Però va ser en aquest recull de cançons on citen una obra d'Estéban Marti que és a l'article de la revista CIVTAT, "Tes Yeux":

Recull de cançons d'Estéban Marti
Dons si són la mateixa persona la seva cara és aquesta:

I coincideix molt amb el dibuix que il.lustra l'article de CIVTAT.

A partir d'aquí....



Jo no sóc musicòleg ni estudiós de la història. Es pot dir que he jugat a deduir sobre un compositor del qual semblava que no hi havia referències. L'insinuació ja l'he fet i és molt probable que a la llista de compositors manresans de principis del segle XX hi poguem posar un altre nom.

Per saber-ne més:
Esteve Martí i Firmat II

Ball dels Gegantons de Manresa

Ball dels Gegantons de Manresa.
Creats el 1995 per Manel Casserres i guarnits recordant els gegants de la ciutat de principis del segle XX.
El gegantó pesa 18 q, i fa 2'40 m, i la gegantona 15 q i 2'10 metres d'alt.
La música del ball és original de Josep Noguera i la coreografia de Marta Mercadal. Van ser estrenats tots dos el 1995. Joan Ballús en va fer l'adaptació per a cobla.
Els gegantons ballen el su ball el diumenge després de l'Ofici de Festa Major i la Festa de la Llum a la plaça de l'Ajuntament amb l'acompanyament de la cobla i el dissabte de Festa Major acabada la cercavila a la plaça de l'Ajuntament acompanyats pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. 
Les figures les porten els nens i nenes de l'entitat de cara a fer planter de geganters.

Vídeo del Ball de Gegantons

Partitura a dues gralles del Ball dels Gegantons .PDF

Per saber-ne més:

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu dels Geganters de Manresa.

Ball de Nans de Manresa

Ball de Nans de Manresa.
El nans centenaris són al Museu Comarcal i els que ara ballen per Festa Major són reproduccions exactes fetes per Manel Casserras i Antoni Mujal a les acaballes del segle XX. Pesen uns 25 kg.
La música i l'harmonització són originals de Josep Padró.
Voldria dir que és una composició exquisita i que agrada molt de tocar malgrat la seva considerable dificultat tècnica.
Coreografia d'Antoni Navarro i estrenada el 1991.
La primera referència dels Nans és de l’agost de 1851, quan s’estaven construint. Inicialment anaven per separat dels gegants i tenien un músic propi.

• TORRAS SERRA, Marc i altres. El patrimoni festiu de Manresa. La Imatgeria. Manresa: Ajuntament de Manresa i CEB, 2007.
• http://www.gegantsdemanresa.cat/
• Arxiu de Geganters de Manresa.

El dissabte de Festa Major acabada la cercavila es fa el ball a la plaça de l'Ajuntament interpretat pels grallers i gralleres de Geganters de Manresa. Diumenge després de l'Ofici de Festa Major i per la Festa de la Llum després també de l'ofici, es balla a la plaça de l'Ajuntament acompanyat de cobla. Tot i que viatgen la majoria de vegades amb les sortides dels gegantons i/o pubills el seu ball s'interpreta poc.

Ball de Nans .PDF