El segle XXI ens ha portat un nou gènere emparentat amb la música, la dansa i el music-hall: libdubs flashmobs...He triat quatre que van ser realitzats a Manresa amb música. músics i "actuants" manresans.
Xàldiga amb Vacances de Masos rònecs:
http://www.youtube.com/watch?v=UnTscCOslKA
Cal Manel amb Corren de Gosso i Macaco:
http://www.youtube.com/watch?v=-5MHECW8c2E
Tradifira amb la Moscada (atenció amb la versió i els músics):
http://www.youtube.com/watch?v=NvgnSAD8CAw&feature=related
Grup sardanista Dintre el bosc Ballada 2.0 amb cobla:
http://www.youtube.com/watch?v=yJyri2s66sE
Si me'n falta algun amb aquestes característiques, feu-m'ho saber!!!!
dimecres, 4 de juliol del 2012
Tirallongues
L'Oriol Vila graller de la colla castellera Tirallongues de Manresa em fa arribar la partitura amb la versió del toc que ells toquen per les construccions
Toc de castells dels Tirallongues .PDF
Toc de castells dels Tirallongues .PDF
Com la interpreten:
Per saber-ne més:
diumenge, 1 de juliol del 2012
Manresanes que han fet història
Conxita Parcerisas i Lluïsa Font i Garcia menen un blog (http://manresanes.blogspot.com.es/) dedicat a fer "un recull d'històries de dones manresanes" amb l'objectiu de recuperar-les de l'oblit. he triat les relacionades amb el món de la música. Si em poso a pensar amb la meva formació musical penso en Blanca Morera i Filomena Comellas Altimira, que formen part també de la memòria de molts manresans i manresanes del món de la música.
Al blog hi ha les ressenyes de:
Dolors Viladrich i Pascual (1936-2010) Compositora de sardanes.
Rosa Miró i Camps (1893-1967) Mestre de música.
Teresa Borràs i Fornell (Manresa 1923- Mataró 2010) Compositora, pianista i professora de música.
Margarida Elias i Casals (1923-1980). Soprano.
Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953). Professora de cant i solfeig.
Manresanes que han fet història. MÚSICA
Al blog hi ha les ressenyes de:
Dolors Viladrich i Pascual (1936-2010) Compositora de sardanes.
Rosa Miró i Camps (1893-1967) Mestre de música.
Teresa Borràs i Fornell (Manresa 1923- Mataró 2010) Compositora, pianista i professora de música.
Margarida Elias i Casals (1923-1980). Soprano.
Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953). Professora de cant i solfeig.
Manresanes que han fet història. MÚSICA
dissabte, 30 de juny del 2012
Música per a la guerra, música per a la Pau
Crec que aquest blog és per mostrar la música, en el més ampli ventall del mot, que s'ha fet i es fa a Manresa. Però desde Manresa també s'ha pensat la música que hi ha al món. És aquest el sentit d'aquesta entrada.
Amb l'aixopluc de l'Escola de Cultura de Pau (http://escolapau.uab.cat/) Alba Sanfeliu reflexiona i fa un compendi de la música per/per a la Pau i Josep Maria Vilar en un article de Prespectiva Escolar n 279 de novembre de 2003 ho fa de
la música de la guerra.
La música i els Drets Humans .PDF
La música i la guerra .PDF
Amb l'aixopluc de l'Escola de Cultura de Pau (http://escolapau.uab.cat/) Alba Sanfeliu reflexiona i fa un compendi de la música per/per a la Pau i Josep Maria Vilar en un article de Prespectiva Escolar n 279 de novembre de 2003 ho fa de
la música de la guerra.
La música i els Drets Humans .PDF
La música i la guerra .PDF
Campanes de la Seu
En motiu del canvi dels motors de la campana Sant Ignasi (1974) i la Santa Maria (1941) de la Seu de Manresa, Regió 7 va fer aquest article per explicar-ho. És interessant perquè aprofita per fer una repassada de les característiques i funcions d'aquests instruments.
Fitxes de les campanes
El rellotge de la Seu
L'última campanera de Manresa
Campanes de la Seu, l'any 1969. (Foto d'Antoni Quintana i Torres)
Els campaners de la Seu: Ignasi Augé i Pau Blas en plena activitat (Foto de L'Abans)
Campanes de la Seu .PDF
Fitxes de les campanes
El rellotge de la Seu
L'última campanera de Manresa
divendres, 29 de juny del 2012
Colla castellera Tirallongues
No cal dir que els castells porten també la música en el seu ADN. Encara no he penjat les partitures que toquen, ja arribarà. Permeteu-me primer ensenyar la interessant ressenya que fa Carles Jodar dels començaments de la colla. L'article també és extret de festes.org.
dijous, 28 de juny del 2012
Goigs de la Llum II
Peça vocal molt popularitzada que es canta en diferents actes de la Festa de la Misteriosa Llum.
La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.
Llibret Llum 2015
Imprenta llibreria Roca 1867
Ignasi Abadal Plana del Olm
Vich: Pere Morera Impressor
Manresa: Imprenta Roca 1877
Manresa, Vi Centenari de la Llum, 1945
Imprenta Roca
Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95
Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.
Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
La primera versió del text és de l’any 1739 (impressor Joan Veguer, de Barcelona). Encara que sense música, formen part de la col·lecció de Joan Baptista Batlle, editada l’any 1925. L’anotació del text amb música la trobem l’any 1882 a la monografia dedicada al Misteri de la Llum de l’humanista manresà Oleguer Miró. Mossèn Francesc de Paula Baldelló els anotà, també amb música, en el seu Cançoner Popular Religiós, publicat el 1932.
Aquesta és la partitura coral que més s'empra per cantar els goigs.
Imprenta llibreria Roca 1867
Imprenta Roca
Dibuix Joan Vilanova
Ballús, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95
Gasol, Josep M (1975). Els goigs de la Llum de Manresa. Manresa: Banc Mercantil de Manresa.
Torras Serra, Marc (2008). El patrimoni festiu a Manresa. La Festa. Manresa: Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)