Marxa de Sant Ignasi de Loyola

Amb tot l'enrenou de l'elecció del Papa Francesc i les "arrels" manresanes dels jesuites he recordat que la meva mare m'havia cantat, quan era jo petit, una cançó sobre Sant Ignasi. Té bona memoria i encara la recorda. És la Marxa de Sant Ignasi. En un temps, a mitjans del segle XX, on el catolicisme imposava moral i cultura, és una cançó que van conèixer molt bé tota una generació de manresans i manresanes.

Jordi Franch interpreta la marxa de Sant Ignasi a l'orgue de la Seu:

Marxa de Sant Ignasi per a piano

Marxa de Sant Ignasi a 6 v.

Marxa de Sant Ignasi per a orgue

En mp3 a:
http://www.jesuitasdeloyola.org/recursos-es/musica.HTML

Partitura per a piano:
http://musicatolica.me/displayimage.php?pid=413

Partitura per a cor:
http://www.scholacantorumdecomillas.es/DOCUS/PARTITURAS/part_marcha_sanignacio_ota.pdf

Origen de la Marxa:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/21/21634644.pdf

Música de xeremies a la Seu de Manresa (1)

Josep Maria Vilar signa aquest article:

Sobre la música barroca per a xeremies a Catalunya i la seva evolució posterior. Musiker. cuadernos de música. nº 5 de 1991(p.109-153)

El podeu trobar de manera pública a:

http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/musiker/05/05109153.pdf

En l'article, treballant sobre manuscrits de l'Església del Pi de Barcelona, de Vilafranca del Penedès i de la Seu de Manresa, exposa la influència de la tradició de música per a xerimies del renaixement i barroc en la producció musical que arriba fins el primer romanticisme.
Article sencer .PDF

Dos fragments:

"Pero està perfectament clar que continuen designant un gènere de música per a instruments de vent amb una funció itinerant, i concretament per a aquell diumenge dels volts de Pasqua (...) en que els barris propers a la parroquia eren recorreguts pel que uns anomenaven el Viàtic i altres el Combregar General."

"Aquest compositor anònim hauria escrit tenint en compte una doble vinculacio: d’una banda, un cert lligam amb un repertori anterior, potser volent imitar concretament el regust d’aquelles peces que haurien sonat fins llavors en el Combregar General i a les quals aquestes, per alguna raó que de moment desconeixem, ara haurien substituït; de l’altra, una clara assumpció dels models, sobretot melódics, que predominen en tota la música instrumental del primer romanticisme a Catalunya i que està marcat quasi exclusivament per la influència de les òperes de Rossini."

De totes formes em vaig fixar en les dues peces de la Seu de Manresa transcrites per Josep Maria Vilar i vaig voler escoltar-les. Són dues peces del manuscrit n. 1729 de l'arxiu de la Seu de Manresa i són per a fagot i dues flautes i la data de la còpia seria sobre 1840.

Partitura tocata n.1 .PDF  Escolta Tocata n. 1
Partitura tocata n. 2 .PDF Escolta Tocata n. 2

Lupulus Emsembla

El març de 2011 un grup d'homenots a qui unia la devoció pel bon beure, l'oci, la tertúlia i la música, van decidir provar de cantar a veus...em sembla.  Els dirigia l'Oriol Torras i a l'estiu, el cor ja va fer el primer concert amb una espectació i èxit considerable...emsembla.

Logo de Roger Fonts

Desde principis de 2012 gosa dirigir el cor Oriol Vila i segueix la música i la cervesa.

Assaig al Beer Centre posteriorment convertida en 

La panxa del bou.

Lúpulus a  Sant Benet

Concerts any 2011
Manresa. Cicle L'hora del Pati a la Casa Lluvià
Santa Maria d'Oló. Església vella.

Concerts any 2012
Cardona, Sant Llorenç de Morunys, Cabrianes, Manresa (Nits musicals Vic-Remei) i La Bisbal del Penedès (XXIII tardoral d'orgue del Penedès).

Concerts any 2013
Sant Joan de Vilatorrada, Escola de música Esclat (audicions de Santa Cecília) i Talamanca.

Concerts any 2014
Súria (Cicle de Concerts de l'Escola de Música), Santa Maria d'Oló i L'Estany (concert de la Fira).

Concerts any 2015
Calders, Rocafort (concert de Festa Major), Terrassa...

Concert a La Bisbal del Penedès

Col.laboracions
Amb Feliu Ventura i Borja Penalba a Stroika,  Carles Belda a la fira Mediterrània al restaurant d'Arrel, Coral Eumèlia de Sant Vicenç de Castellet pel seu desè aniversari, Coral Escriny al concert del cicle l'Hora del pati, La Caravaggia al cicle Música i Romànic...

Aportacions (entre d'altres):
Estrena cervesa Mandril (novembre '11), Nadales pel Barri Antic de Manresa (desembre '11).  Festes Barri Antic (Juny '12), Inauguració de la carpa del restaurant Kursaal (juny '12), Acte CUP d'11 de setembre '12, Sopar 40 anys d'Omnium Cultural Manresa (setembre '12), Homenatge a l'afusellament de Lluis Companys (octubre '12), Suport a la campanya Amat i Piniella al Kursaal (novembre '12) i Primer aniversari cervesa Mandril (novembre de '12). Concert de clausura curset cuina monacal a Fund. Alicia (març '13), Dinar Amics Art Romànic (abril '13), Sopar Bages per la independència (abril '13), Homenatge afusellament Lluís Companys (nov '13). Homenatge afusellament Lluís Companys (oct '14), Marxa de les torxes a Manresa (set '14). El Franquisme ha mort? Al refugi de la Renaixença (gen '15)...

HITS (repertori de cançons de taverna)
Taverna dels Predicadors, La Tosca, d'Arrel, Bar Sical, Bodega del senyor Gat, La Panxa del Bou, El trasteret, Taverna 7 turons...

Cançons de taverna al d'Arrel amb Carles Belda

El repertori de concert el conformen obres religioses i profanes d’autors renaixentistes, barrocs, romàntics i peces tradicionals catalanes. El cor també prepara algunes peces pròpies, per exemple l'arranjament de Tio Canya de Vicent Torrent arranjada per Jaume Serra: 

Partitura de Tio Canya

(Les dades sobre els concerts han sigut aportades per l'arxiver del grup: David Guell)

Esteve Martí i Firmat i II

Per la xarxa he pogut trobar dues obres seves.
La Leçon de Chant (una de les obres citades a CIVTAT)
Òpera còmica en un acte amb llibret de Jules Gondoin. Editat a Paris per C. Joubert Editor el 1903.
Partitura de LA LEÇON DE CHANT .PDF

Les Chansons.
Recull de cinc cançons de Martí amb diversos lletristes. Editat a Paris per la Libraire Contemporaine.
Interessant la fotografia de Martí de la coberta i el comentari de la introducció.
Llistat:
"Pierre et Suzon" (Jules Gondouin - Estéban Marti) paysannerie, musique, chantée par Paul Pecquery de l'Opéra Comique à la Bodinière,
"Lettre à une petite femme" (Charles Quinnel - Estéban Marti) chansonnette, musique, chantée par M. Dicksonn (sic) au Cabaret des Quat'z'Arts,
"Restons tous deux" (Mary Belly - Estéban Marti) valse chantée, musique, chantée par Mlle Lucette de Valy à la Scala,
"Madrigal moderne" (Charles Quinel - Estéban Marti) musique, créé par Mlle Rachel Launay au Tréteau de Tabarin,
"Lisette" (Stéphane Servant - Estéban Marti) bluette, musique, chantée par Mlle Jeanne Lacroix au Moulin-Rouge.
Partitura de LES CHANSONS .RAR

Altres obres

Operes, operetes
La femme du monde. Pantomima en un acte. salle Hoche, representació 1909.
Rose pom-pom.Òpera Bruseles, 1912
Julot la Balafre. Llibret d'Alin Monjardin Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
La Leçon d'amour. Llibret d'Alin Monjardin Paris, representació 1920.
Les Nymphes et le Satyre. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, representació 1920.
Pa-Pou-Yette. Llibret d'Alin Monjardin. Paris, Bouffes du Nord, representació 1920.
Folie d'amour. Llibret de Gleize-Merouvel. Paris, representació 1921.
Les Passionnées. Paris,representació 1923.
Les Mille et une voluptés. Llibret d'Alin Monjardin, Georges Lewe. Paris, Moulin Rose, representació 1923.
La Source d'amour. Llibret d'Alin Monjardin, Verdus, Fabien Leroy. Paris, Folies Belleville,representació 1934.
Le Coucher de la Pompadour. Opereta en tres actes. Llibret de M.F. Puget. 1920
Léger nuage. Sainet. Llibret de Félix Puguet.
I Iisella. Drama líric.....

Obres per a piano sol:
A La Plaza. Marxa.
Doux Murmure.
Gai Retour. Vals lent.
Timide berceuse 
Bonjour Pierrette (1904)
Le chant de la brise
....
Cançó:
Éternel Cantique. Text: Lucien Boyer.
Gavotte et chanson.
Rédemption. Text: Charles Vincent.
Doux mensonge. Tex:t Charles Quinel.
La berceuse de ma poupee. Text: Charles Quinel
Les beguins de Cunegonde.Text; Didier Gold
Serenade railleuse. Text: Gabriel Montoya
....
Altres (sense classificació)
Tes yeux.
Myosotis.
L'abeille.
Rédemption. Text Charles Vincent.
L' Amour à la moukère. 1923.
Si je t'aime

Per saber-ne més:

Esteve Martí i Firmat I

Blanca Selva i Blanca Morera

Ja explicava a l'entrada Blanca Selva i CIVTAT com vaig fer conèixer un article que Selva havia escrit per a una revista de Manresa als qui guarden memòria del seu patrimoni. Però qui era Blanca Selva?

Blanca Selva va néixer a Brives (França) el 1884 i va ser una remarcable pianista, compositora, professora i estudiosa de la tècnica i obra pianística. Va estudiar i exercir a França fins que el 1924 va fixar la residència a Barcelona. Una breu cronologia d'aquests temps podria ser:
1924. Ja havia estat a Catalunya en altres ocasions però ara s'hi estableix. Aprèn català amb entusiasme i retroba la coneixença amb Joan Llongueres i comença a fer concerts amb el violinista Joan Massià.
1926. Fa concerts a duo amb Pau Casals i els dos crearan el 1934 els Estudis Musicals Blanca Selva per organitzar l'ensenyament musical obrer fins 1937.
Des de 1921 ja impartia cursos a BCN però ara ja esdevenien més regulars a l'Acadèmia Blanca Selva que contava com a professors amb Llongeres, Massià, Dalcroze....
1927. El dia 18 de desembre primer concert a Manresa.
1928. El dia 10 de juny darrer concert a Manresa. Publicació de l'anàlisi i comentaris de César Franck preludi, coral i fuga a CIVTAT nº 16.
1929. Crea amb Joan Llongueres l'Acadèmia de Música de Barcelona. És aquí on Blanca Morera, que havia sigut i era alumne seva, també col.labora en l'escola.
1930. Al voltant d'aquest any la seva salut s'afebleix, pot continuar la vessant pedagògica però no la pianística.
1932. Mor la seva mare a l'Hospital Sant Pau.
1935. Dificultats econòmiques.
1936. Inici de la guerra civil i Blanca Selva torna a França.
1942. Mor el 3 de desembre a Clermont-Ferrant i talla el projecte força avançat de tornar a Barcelona.

Blanca Selva va fer en total (segons consta a l'arxiu Blanche Selva)  nou concerts-audicions a Manresa i tots amb Joan Massià al violí. El primer a la sala d'audicions de l'Orfeó Manresà i els altres a l'Escola francesa i italiana. El programa sempre va ser variadíssim: Bach, Couperin, Corelli, Rameau entre els "antics" fins compositors més contemporanis: Franck i Séverac per exemple. Comenta Guy Selva a: SELVA, Guy. Blanche Selva. Selva, 2010, pp. 173-174.
"(...)Aquestes dues ciutats (Barcelona i Manresa) van ser probablement les primeres a Europa que van escoltar compositors com Vivaldi, acabats de redescobrir i que Blanche ja havia identificat" (traducció pròpia del francès).
Sobre Blanca Morera (que morí el 17 de febrer de 2006) poca cosa en puc dir del meu record com a professora meva de piano del Conservatori Municipal de Música de Manresa. Si de cas, i considerant la visió d'un vailet ben menut, una certa severitat i que molts manresans-nes en molts anys la van tenir de professora de piano. Segons m'explica Guy Selva que va poder parlar amb ella: "j'ai rencontré Blanca Morera, il y a quelques années, elle était extraordinaire de dynamisme et jouait encore  au piano avec vivacité et sensibilité". Tampoc he sabut trobar més informació de la seva vida i potser caldria fer-ne un esbós algun dia.
Blanca Morera, doncs, va rebre classes de Blanca Selva mentre aquesta va ser a Barcelona. I segurament gràcies a aquesta relació i a la vitalitat de l'Orfeó Manresà i la vida cultural de la ciutat que vam poder gaudir a Manresa dels concerts de Blanca Selva i de la col.laboració que va fer a la revista CIVTAT.
Programes dels concerts de Blanca Selva a Manresa .PDF

Agraïments:
A l'Association Blanche Selva i a Guy Selva en particular per la generositat mostrada.
A Benjamí Santacana pels llibres sobre Blanca Selva i la posada en valor d'aquestes dues artistes.

La meva col.lecció de gralles

Desde jove vaig anar col.leccionant instruments d'arreu del món que comprava o em feia portar pels amics quan viatjaven. Així vaig poder participar a l'exposició del 1994-95. Però, per problemes d'espai, ja fa un temps que solament col.lecciono "gralles" o per dir-ho ben dit: aeròfons de canya doble d'arreu del món. 
En la mesura del possible, de cada un, n'explico: Nom-País-Luhier-Any d'adquisició i Donant.

Esquerra OBOE de Nepal (2005. Xavier Coma).

Dreta OBOE de Nepal (2011. Quico Mestres).

Esquerra GRALL de Catalunya del luthier Pratdesaba d'Olost de Lluçanès (1995).
Centre GRALL de Catalunya de boix de Sans Luthier amb embocadura per bufar (2006).
Dreta GRALL de Catalunya d'atmetller de Sans Luthier (ap 2007).



Esquerra SOUO-NA o SO-NA de Xina (2006 Gemma Buisan). Campana encaixada al cos.
Dreta SO-NA de Xina (1994 Fam. Morros-Ortega).







Esquerra CHIRIMIA de Antigua, Guatemala. (1997. Alba Parcerisa).
Dreta CHIRIMIA de Guatemala (2009).

Esquerra DUDUK turc de Sans Luthier Distribució (2009).

Dreta DUDUK de Turquia (2010. Maria Diaz).

Esquerra ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).
Dreta ZURNA o ZORNA de Marraqueix, Marroc (2011).

Esquerra ZURNA de Tetuan, Marroc (2010 Jaume i Lídia).

Dreta ZURNA de Ceuta, Marroc (1996).

Esquerra BOMBARDE de França de Sans Luthier Distribució (2009)
Dreta DOLÇAINA valenciana de Paco Bessó (2010)










Esquerra GRALLA SECA de granadillo de Catalunya. Luthier Sans (2004?).
Dreta GRALLA SECA de Catalunya d'Orriols (1983?).







Esquerra ZURNA de Turquia (1994. Mas-Soler).
Dreta SHENAI d'India (2010).

D'esquerra a dreta:

GRALLA de claus de Catalunya de Xavier Orriols (2006).

TAROTA de cinc claus de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLET de Catalunya de Sans Luthier (2010).

GRALLA SECA de Catalunya de Xavier Orriols (1983?).

Per saber-ne més: http://www.music-ceret.com/consulter_fonds.php

La festa popular alternativa (1)

Fora del circuit oficial de la festa manresana popular, des de fa uns anys, Manresa disposa de dos grups, potser poc coneguts a nivell general, però d'una extraordinària força, vitalitat, poder de convocatòria i d'aportació d'idees noves: la Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal i Alternativa Cultural. Com no pot ser d'altra manera en aquest blog, també relacionats amb la música:

Colla Bastonera Autogestionada Manrússia Van del Pal (CBAMVDP)
Va néixer al setembre-octubre de 2009 i està formada, generalment, per vuit balladors acompanyats de dues o tres gralles i tabal. Els segells propis del grup són les noves actituds d'interacció amb el públic, la recerca de nous espais i ocasions on exercir l'activitat, la innovació en el repertori...

Llista de balls:
La masovera (popular catalana),
Vacances (del correfoc de Manresa música de Lluís Toran),
Tetris (adaptació d'una cançó popular russa),
Polca d'ours (popular occitana),
Inana-inene (popularitzada pel grup Dharma),
Marxa del Baridà (Pep Lizandra),
Marxa del Comare de Toloriu (Josep Jordana).
.....
Sortides:
Festa Major Alternativa de Manresa, Cercatasques de FMA de Manresa, aniversaris de l'Ateneu La Sèquia, casa de colònies Can Joval, Caga tió de la FMA Infantil, Cardona, Can Romu (Manresa)....
Els podeu veure a la Festa Major alternativa 2010:
http://www.youtube.com/watch?v=2csq4WKbqNo
o a la Festa Major Alternativa 2011 (de tenir feisbuc)
http://www.facebook.com/#!/photo.php?v=10150323754875706&set=t.100000386023913&type=3&theater



Associació de Joves Alternativa Cultural.
L'interès incondicional d'en Martí Forns pel que fa a tot allò que representi cultura popular va fer que s'anés aglutinant amb ell una pila de persones que van encetar l'activitat pública el 7 de maig de 2011, amb la posada de llarg d'una guita anomenada Rauxa, construida per ells mateixos. Fa poc han ampliat la imatgeria amb un gegant.

Sobre el novembre del mateix any, el grup de tabals de la mateixa Associació també encetava activitat. Uns tabals que eren, al principi, fets de bidons i aquest 2012 han deixat pas a instruments a l'ús. En formen part unes 12-14 persones.
Diria que el que caracteritza aquesta associació és la trobada de gent nova interessada en la cultura popular, la búsqueda de nous espais i ocasions on mostrar l'activitat i l'extraordinari entusiasme i iniciativa...
Sortides:
Festa Major de Vic, Festa Major de Santpedor, Presentació de la candidatura de la CUP Manresa, Trobada d'Esplais de Catalunya....

Podeu veure Alternativa Cultural a:
https://www.youtube.com/watch?v=G4daCGB0WI4