Minorisa de Fusioon, 40 anys.

Aquest 2015 farà 40 anys d'aquest gran disc, el tercer i últim, de la carrera musical del grup manresà Fusioon: MINORISA. Recordeu que formaven el grup: Manel Camp (piano i teclats), Jordi Camp (baix), Santi Arisa (percussió) i Martí Brunet (guitarra i sintetitzadors). Fusioon va ser un grup d'avantguarda a nivell mundial del rock progressiu, simfònic i/o electrònic, trieu l'etiqueta que volgueu.

En aquest disc crearen un tema, el segon, que és tot un himne a Manresa i que ens va cridar a obrir definitivament les portes a la "modernitat" musical: MINORISA (SUITE). En forma de suite i utilitzant sons (campanes de la Seu, sons de la processó de Divendres Sant) i músiques de la ciutat (Marxa de la Llum, Goigs de la Llum i Marxa dels armats) enfilen una narració amb el seu propi llenguatge de la seva visió de Manresa. Jo crec que tard o dora l'heu sentit i sino és fonamental de conèixer-lo. No dirieu que és més recent dels 40 anys que té?

El disc té dos temes més. El primer, EBUSUS (adaptació llatina del nom d'Eivissa donat pels fenicis), el van dedicar a les experiències i les visions de l'illa dels components dels grup, que coneixien i estimaven bé, degut a les seves estades allà. I el tercer, LLAVES DEL SUBCONSCIENTE, que el van deixar a Marti Brunet perquè desenvolupés tot el seu món tan en la vessant musical com en la tècnica, fent servir les últimes novetats en electrònica o sintetitzadors construits per ell mateix. En el text de la reedició en CD hi ha algunes explicacions més sobre els tres temes.

El gener del 1976 amb dos grans concerts a la Sala Loiola es van acomiadar com a grup, però individualment van seguir els seus propis camins musicals.

Vinil (1975) per Ariola

1.- Ebusus (Suite)

2.- Minorisa (Suite)

3.- Llaves del Subconsciente. I Parte: Mente II Parte: Cerebro

Gravat als Esturios Kirios 

(segons la revista Rollingstones un dels 25 llocs mítics del pop-rock español de tots els temps)

Tècnic de so Enrique Rielo

Reedició en CD (1997) per Ariola

Suite Minorisa

Escolteu tot el disc

Entrevista al grup a TVE, 1975.

El món coral manresà després de 1900 fins avui

Exactament l’any 1900 hi havien aquests cors en funcionament:

Capella de Música de la Seu nascuda el 1611.

Societat Coral Sant Josep fundada 1877.

Societat Coral la Unió Manresana nascuda el 1882.

Cor Obrer nascut el 1898 i desaparegut poc més enllà de 1904.

Posteriorment es van crear:

Orfeó Manresà nascut el 1901, el primer director del qual va ser Estanislau Casas. Va tenir un Cor de Cambra dirigit per Josep Maria Descarga a la dècada dels 60 que es va fer càrrec de l’acompanyament del Poema de Nadal de Sagarra. 

Coral de la Joventut Carlista (de principis dels anys vint fins 1936) Activitat centrada en cantar les Caramelles, cantar la Passió el Divendres Sant, i sardanes cantades.

Cor de l’Ateneu Obrer manresà. 1925 amb la seva seu al carrer de les Piques. En complir els vint-i-cinc anys, el dirigia el mestre Joan Miralles.

Amics del Cant Gregorià (1927-1965) encapçalada al principi per Joan Ferrer i Blai Padró.

Secció Orfeónica Mixta Fundada el 1927 i que subsistí fins a 1935. Era la branca mixta del Coro Sant Josep. La substitueix la Coral Mixta de l'entitat que va fer el concert de presentació el dia de Sant Josep de 1948.

Cor les Escodines nascut el 1929 per la voluntat dels veïns del barri i posteriorment Societat Coral Les Escodines. Al 2013 es fusiona amb la Coral del Caravaning club i a 2014 la dirigeix Josep Guiteras.

Societat Coral Penya Joia activa els anys '30 amb la seva seu al Cafè Mundial i amb equip de futbol.

Agrupación Coral Mixta del Conservatorio Municipal de Música dirigida per Agustí Coll i activa a la primera meitat dels anys quaranta, manté viu l'esperit de cantar mentre l'Orfeó Manresà va cesar l'activitat (!936-1948)

Colla dels Tranquils al café del mateix nom.

Coral Aliret de Joventuts Musicals de Manresa. Dirigida entre d’altres per Imma Pla, M. Teresa Masachs Felisa Albàs, Josep Maria Vilar i Anna Armengol.

Coral del Círculo familiar Recreativo (1973-1977) Coral infantil dirigida per Francesc Torra.

Coral Ariadna dirigida per Josep Maria Vilar. Sorgida d’un anterior nucli de cantadors/es de l’Institut Lluís de Peguera i centra l’activitat de  1978 a 1983.

Coral Discantus dirigida per Marcel Oliveres i activa un parell d'anys pels volts de 1980.

Cor Elaia de JJMM de Manresa (1974-81?) dirigida per Mariangels Serra i Jaume Espinal. Formada per 35 cantaires de 17 a 30 anys i concerts per la comarca, Catalunya nord i Mallorca.

Cor Parroquial de Sant Josep. L'any 2011 es va fer un homenatge a Joan Ballús pels 33 anys de director del cor.

Coral Joan XXIII vinculada a la parròquia de Crist Rei i desapareguda. Entre d'altres dirigida per Josep Maria Basiana Cornet. Des de fa anys la parròquia a través del grup MIJAC manté la tradició de cantar les caramelles.

Cor Rodamons dirigida per Onofre Boqué i Joan Maria Bozzo en activitat a la dècada dels '70.

Cor Athana (nom llegendari de Manresa) en actiu de 1970 al 1975 dirigida per Joan Maria Bozzo amb un repertori clàssic i romàntic.

Cor Ixent i Coral Ressò respectivament cors infantil  i juvenil de l’Orfeó Manresà, dirigides per Montserrat Sobrevias, Mariàngels Serra, Maria Díaz, Judit Camprubí, Montse Fernàndez, Antònia Capellà, Jordina Fernandez, Oriol Vila, Maria del Mar Orriols, Andreu Cano, Mònica Vilaseca, Anna Sala, Maria Batlle, Jaume Serra entre d’altres i en diferents etapes.

Coral Ressò el 1986 (arxiu Maria Díaz)

Primer concert de la Coral Ixent, el cor infantil de l'Orfeó Manresà, en la missa d'homenatge al mestre Agustí Coll i Herbera, l'1 d'abril de 1973. (Cedida per Montserrat Sobrevias a Fotografies antigues de Manresa)

Coral Eixam vinculada a la Parròquia de la Sagrada Família dirigida per Dolors Bonet. Activa pels volts de 1977.

Diferents grups del Conservatori Professional de música de Manresa amb Cors infantils, juvenils i d’adults en l’actualitat dirigits per Francesc Vallés i David Sisó. Va ser remarcable el projecte del Cor de Cambra de principis dels anys noranta dirigits per Jordi Noguera.

Grup Coral del Centre Excursionista de Bages (1956) convertit en Coral Eswertia al 1978. L'han dirigit, Imma Serra i Joan Mª Bozzo. Actualment segueix en actiu.

La Coral Font del Fil es va constituir a finals de 1980 per les inquietuds culturals d'una vintena de persones del barri Mion-Puigberenguer de Manresa i és batejada amb el nom d'una antiga font que hi havia al veïnat. En un principi la direcció anava a càrrec d'Anna Maria Armengol i posteriorment (i en ordre) per Maria Comas, Marta Valero, Anna Maria Riera, Jordi Usan, Francesc Vallès, Joan Ballús i actualment per Rosa Maria Ortega.

La Flor de Sant Pere té la seva activitat als voltants de 1990 a la AAVV de la carretera Santpedor amb una vintena de cantaires de segona i tercera edat i dirigits pel mestre Noguera

La Coral de la FUB activa de 1997 fins 1999 i dirigida per Jaume Serra és expressió de cor universitari. Es torna a revitalitzar a partir del 2013 donant crèdits per l'assistència. Al 2014 en sorgeix el grup Cub Girls integrat per sis noies amb acompanyament de piano.

Coral l'Albada del Caravaning club del Bages dirigida per Josep Guiteras.

Esclat Góspel Singers (fundada el 2000 i encara en funcionament). Cor góspel sorgit de l’escola de música Esclat dirigit per Ramon Escalé. Cinc cd’s editats dels seus espectacles. Té una secció jove anomenada Esclat Góspel Júnior dirigida per Laia Badrenas.

A Capel·la Punk. Dirigida bàsicament per Òscar Castellà amb repertori centrat únicament en els temes del grup punk La Polla Records. Va tenir quatre anys d'activitat a principis del segle XXI.

Actuació del 25è aniversari de la FMA (2016)

Escola de Cant Coral de l’Orfeó Manresà. Creada al 2004 i dirigida al principi per Miquel Núñez de Arenas i Lluis Arguijo. Aquest últim encara la dirigeix juntament amb Alba Cols i la Berta (Laia Badrenas també havia participat en alguns cursos). En l’actualitat té aquestes seccions: Cor d’Iniciació, Cor Infantil, Cor Jove i Cor Universitari.

Coro Rociero Esperanza Macarena nascut a redós del Centre Cultural d'Andalusia de Manresa.

Actuació a la Festa Major de 2016

Camerata Harmonica creada el 2007 i dirigida per Joan Maria Bozzo. El 14 de Març de 2009 realitza la seva presentació oficial a Manresa. Cor de cambra que fa una especial atenció en la música religiosa. Cessa l’activitat el 2013.

Lúpulus emsembla (2011). Cor masculí dirigida primer per Oriol Torras i posteriorment per Oriol Vila. El repertori inclou tant obres sacres com de taverna.

Cor de Queixa (2012). Dirigida per Josep Maria Vilar. Nascuda en les directrius d'un Complaint choir les abandona any 2014 i es converteix en el Incordis Cor Reivindicatiu.

Coral a Cor (2014). Autoanomenat com a cor professional i integrat per vuit noies.

Vocal Sclat's dirigida per Laia Boixadors neix el curs 2014-15 a l'escola de música Esclat amb un repertori obert i per a tothom que vulgui experimentar amb la música.

Als barris de Manresa també hi ha hagut molt moviment, sobretot de la mà de Pep Torras: el curs 2014-15 hi ha deu corals actives del Taller de cançons de tots els temps.

També s'han muntat molts cors per esdeveniments especials com per la Innocentada en diverses ocasions, el Cor de la Creu Roja (dirigida per Rosa Ortega) per cantar al carrer per les festes de Nadal, per caramelles, el cor del Poema de Nadal dels Carlins, i la Coral de L'Aixada entre molts d'altres.

El grup dels petits caramellaires de la Parròquia del Poble Nou, l'any 1953. 

Foto de Manresa a cop d'ull.

Coral de l'aixada acompanyant el bisbe el 2012

L'activitat coral manresana també pot incloure els manresans i manresanes que han reforçat altres corals de fora de la ciutat com la Coral Czarda de Sant Joan, Escriny de Santpedor, Polifònica de Puig-reig, Escolania de Montserrat o Coral Càrmina per citar-ne alguns exemples. També els cursets que s'han organitzat: des del mític del Cançoner d'Uppsala de Jordi Casas als vuitanta fins al més recent de Basílio Astúlez. O per finalitzar, els grans programes i trobades que han permès intercanvi d'experiències i més coneixement.

A nivell organitzatiu a Manresa:
1918. "Germanor d'Orfeons"
1931. Aplec dels Orfeons de l’Alt i el Baix Llobregat, el 25 d’octubre.1964 es va organitzar l'Aplec de Corals.
1967. Es crea el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya.
1967. S'organitza la Primera Trobada de corals infantils de Catalunya.
1981. El 28 i 29 de novembre se celebra l’Assemblea anual del Secretariat d’Orfeons de Catalunya, en la qual s’acorda la dissolució del SOC per donar pas al naixement de la Federació Catalana d’Entitats Corals, FCEC.
1982. El 5 de juny es va constituir la Federació Catalana d'Entitats Corals.
2004. Amb altres seus el 18 de maig es fa la primera Trobada de Cant Coral a l'Educació Infantil i Primària.
2011. El 31 de març acull la XVII Trobada de corals de secundària
2015. Primera trobada de Cors Socials de Catalunya.

Així doncs, dóna la impressió que el cant coral ha tingut una notable presència a la nostra ciutat i una excel.lent vitalitat que en algun moment ens ha fet punters en l'adequació del cant coral als gustos de cada època.

Per saber-ne més:
http://www.memoria.cat/republica/content/la-m%C3%BAsica

http://issuu.com/editorilaefados/docs/man

Diversos Autors Història de la Ciutat de Manresa (1900-1950). Editat per Caixa de Manresa.

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. L’Abans. Manresa recull gràfic 1876-1965. El Papiol: Editorial Efados, 2001

GARCIA i CASARRAMONA, Gal.la. Els Carlins. Farell 2004

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2012/12/lupulus-emsembla.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2013/11/cor-de-queixes-manresa.html

http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2014/10/amics-del-cant-gregoria-acabat.html

Himne a Santa Cecília de Miquel Augé

No sé si sabieu que una de les víctimes de la guerra del 36 va ser Miquel Augé i Vila, Mestre de Capella de la Seu de Manresa de 1919 a 1936 i també en va ser l'organista. Va ser assassinat al principi de la guerra civil. També va ser l'últim organista que va tocar en el vell orgue de la Seu del segle XVII-XVIII, ja que va ser cremat el 29 d'abril de 1937. Les seves composicions van ser força estimades i en destaca l'Himne de Manresa a Sant Ignasi, el Gradual Corpora Sanctorum que es canta la Capella a l'Ofertori de la Missa solemne, una harmonització dels Goigs de la Llum a tres veus, les Vespres Als gloriosos Sants Martirs Agnès, Fructuós i Maurici de l’any 1920 a 3 veus i orgue que també s’havien interpretat amb instrumentistes o un arranjament per a harmònium de la Marxa de la Llum. És també autor també dels Goigs dels Cossos Sants. A les fotografies la partitura de l'Himne a Santa Cecília.

                                                                 
Himne de Santa Cecília interpretat a l'orgue de la Seu per Jordi Franch

Josep Esquius Bertran explica la mort d'Augé

                                                

Dibuix de Joan Vilanova de Dibuixos d'una època. Ed.: Llibreria Sobrerroca, S.A.

Per saber-ne més:

La música pròpia de les festivitats de Manresa. BALLÚS, Glòria.

L'orgue a la Seu de Manresa. TORRAS, Ignasi.

Silvestre Peñas músic militar

Des de 1850 fins 1965 Manresa, a la caserna del Carme, va ser seu de diversos batallons de l'exèrcit. Uns tenien bandes de cornetes i tambors i uns altres bandes de música que a part d'acompanyar les seves pròpies festes també ho feien en les celebracions locals, cosa que els donava molta popularitat. 

Concert a càrrec de la banda Militar l’any 1900

a la plaça Major. (Arxiu Jaume Pons)

El 1906 arriba el Batalló de caçadors de muntanya de Reus, va estar aquí 25 anys, que també contava amb banda. Durant un temps va ser dirigida per Silvestre Peñas, músic notable que també va participar de la vida musical manresana.

Silvestre Peñas va néixer a Dicastillo el 31 de desembre de 1896. Es va iniciar en el solfeig, l'harmonia i el piano en el seu poble  El 1914 entra com a organista a Abárzuza on va viure tres anys, fins que va passar a ser-ho de San Pedro de la Rúa de Estella el 1917. Va estudiar a Madrid harmonia amb Alfonso Ugarte i composició i direcció d'orquestra amb E. Vega y Esvrí. El 1924 ingressa per oposició al Cuerpo de directores de Música del Ejército i el seu primer destí va ser Manresa. Aquí va formar part com a vicepresident el 1930 de la comissió organitzadora de l’Associació de Música de Manresa juntament amb Dídac Baget Firmat, president: Antoni Muset Ferrer, secretari; i Ignasi Clop Pons, Ramon Gorgui, Damià Rius Vilella, i Lluis Rubiralta. L’objecte de l’Associació era fomentar i propagar "el divi Art dels sons", i amb aquest objectiu principal van organitzar concerts al teatre Gran Kursaal, Entre altres: l’Orquestra de Cambra de Sabadell, la Banda Municipal de Barcelona dirigida per Lamote de Grignon, l’Orquestra Simfònica de Madrid, la Societé des Instruments Anciens de París, el Quintet Català de Barcelona, i els artistes Mercè Plantada, Marcos Redondo i E. Cohen. També deixa per la ciutat un arranjament de la Marxa de la Llum.

Marxa de la Llum de Silvestre Peñas

Com a músic militar va exercir a Catalunya i Aragó fins que va ocupar una vacant a Pamplona el 1947. Es va retirar de l'exèrcit el 1956 i a partir de 1959 va seguir treballant al Conservatorio "Pablo Sarasate" en diverses matèries (estètica i harmonia) i on els últims anys va dirigir la Iniciació Musical. El 1976 abandona l'activitat musical pública i morí a Pamplona el 18 de febrer de 1985. 
Com compositor, S. Peñas Echeverría trabajó en tres gèneres molt marcats: religiós, banda (militar) i popular. Les obres de caràcter religiós, nombroses, són peces per a veu sola i orgue i també per a veus mixtes: "Tota pulchra" motet per la coronació de la Verge del Puy (1958);  l'himne "Christus vincit";  "Tesoro sacro-musical"; l'antifonia "Elegit eum Dominus"; nadales i villancicos (El sueño del niño Jesus); un Réquiem per a tres veus i orgue; una missa per a quatre veus mistes, orgue i instruments dedicada a Sant Francesc Xavier premiada en concurs nacional (1955).

Entre la gran producció per a banda destaquen la sardana "Merceneta", "Cantan y juegan los navarricos", la jota "Ligera" (amb temes populars) i la instrumentació per a banda i gaites de la "Marcha de San Andrés estellesa".

De la tercera època són les composicions per a veu sola, veus iguals, veus i instruments, aires i melodies populars. destinades a finalitats pedagògiques (també vàries peces per a instrumental Orff). Peñas Echeverría va prestar molta atenció a l'estudi de la música popular les cançons (Ro, mi niño, ro) i les danses de Navarra, Catalunya i Aragó que que va recollir,ordenar i utilitzava en les seves composicions. Aquestes col.leccions encara són inèdites. Destaquen "Tierra Estella" o algún repertori de la pròpia ciutat, com el de Juániz, el auroro, que va revisar i depurar abans d'harmonitzar-lo per a veus mixtes i instruments amb força senzillesa perquè les aurores fossin interpretades pels tradicionals grups d'aficionats.

Música de Silvestre Peñas Echeverría para Coros y Grupos Instrumentales (Vol I i II)

El paper rellevant de les bandes militars a Manresa. 
"Segons la importancia del batalló, aquest tenia banda de cornetes (formada d'un grup de cornetes sense pistons i timbales), xaranga (quan hi havia instruments de vent-metall) o banda de música (amb vent, fusta i percussió). A comengament de segle actuava la Banda de Cornetes i Música del Batallón de Cazadores de Montaña Alfonso XII, i n'era el músic major Juan Rivas Carpintero, i, a partir del 1902, Juan Viñolo. Al novembre del 1903, per sorteig, fou rellevat peí Batallón de Cazadores de Montaña «Mérida». La seva Banda tenia com a músic major Ángel Gelardi.
El 1906 arriba a Manresa el Batallón de Cazadores de Montaña «Reus», i com a músic major comptava amb Fernando Cabeño i, posteriorment, amb Silvestre Peñas Echevarría. A Silvestre Peñas, la llarga i satisfactoria trajectória musical al capdavant de la Banda li dona un gran prestigi, albora que va integrar-se plenament amb altres músics manresans, fins al punt de ser un component de la Comissió Organizadora de l'Associació de Música de Manresa. Totes aqüestes bandes citades van oferir una gran col.laboració i servei a la ciutat arran de les grans festivitats, com la Festa Major, festes de la Llum, Corpus, enramades, processons, i altres efemérides locáls, albora que durant llargs períodes van executar concerts a l'aire lliure (en general al Passeig i a la plaça Major) que se solien fer el diumenge al migdia, o el dimecres o dijous al vespre (segons els mesos de l'any).
El repertori s'alternava segons el gust de 1'época. En general, constava de cinc peces, que solien ser: vals, pas-doble, polka o masurca, selecció —fantasia d'una sarsuela— ópera, i un vals-jota. També executaven composicions deis mateixos directors, com per exemple: Pujolet, de Rivas Carpintero, i Montserrat, de Juan Viñolo. A partir de l'any 1936 els batallons existents a la nostra ciutat només han tingut formacions de bandes de cornetes per acompanyar els actes militars propis."
Glòria Ballús a Historia de la ciutat de manresa 1900-1950

Banda militar 1910. (L'Abans)

Banda cornetes i tambors de l'exèrcit a principis del franquisme. (Memòria.cat)

Fotògraf Josep Gaspar. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Reproduida a memòria.cat)

Per saber-ne més:

Música editada per a Cors i Grups instrumentals

la caserna del Carne (1850- 1965)

la vida i obra de Silvestre Cañas
BALLÚS, Glòria. El teatre Kursaal, receptor de grans personalitats musicals. Dovella 95, 2008

Els canelons Rossini són manresans

Quan pensem en els canelons Rossini ens venen a la memòria els dinars de Sant Esteve, la recepta secreta de l'àvia, i segurament que va ser el gran compositor italià i gran aficionat a la gastronomia Gioachino Rossini (1792-1862) qui els va inventar. Doncs no és gens clar que en fos ell l'inventor. Rossini, amant i practicant de la bona cuina i dels plaers de la vida, "amania" molts dels seus plats amb dos dels gustos que més l'hi agradaven: la tòfona i el foie. D'aquest fet la cuina clàssica francesa va crear el codi "alla Rossini" quan el plat era fet amb aquests dos ingredients. De fet eren els macarrons farcits (strozzapreti farcits una pasta amb paté de foie, tòfona i moll de vedella) el que Rossini cuinava i el feren popular.

Així doncs sembla que va ser el gran cuiner i gastrònom manresà Ignasi Domènech (1874-1956) qui va posar el nom de Rossini als canelons i també la beixamel. Actualment no s'acostuma a posar tòfona i foie als canelons per ser massa cars però hi ha receptes que recomanen una bona cullerada de paté Mina o posar-hi cervell per fer-los més melosos, cosa que fa memòria de l'origen "rossinià" de la recepta.

Gioachino Rossini                                                                                             Ignasi Domènech

                                                                 
 Per saber-ne més:

Conversa amb Jaume Biarnés, xef a la Fundació Alícia

http://m.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/regust-medieval-2280839

Sobre els canelons. MIQUEL SEN

Amics del cant gregorià

Interessant article d'Ignasi Torras sobre una de les corals remarcables manresanes del segle XX:

"La passió pel cant gregorià va arribar a Manresa a finals de la dècada dels vint i, després de la Guerra Civil, va anar creixent progressivament. El Concili Vaticà II va introduir el català dels fidels en el culte religiós i va relegar a segon terme el cant gregorià articulat en llatí.

Una tradició centenària atribueix al papa sant Gregori I, dit el Gran (Roma, 540-604), d’haver organitzat definitivament el tresor de melodies litúrgiques antigues confiades a l’Església romana. Durant el seu pontificat, Lleó XIII i Pius X van propiciar-ne l’ús, amb l’establiment de normes. L’Escola de Solesmes va ser capdavantera en l’estudi i ordinació del cant gregorià amb André Mocquereau. Així mateix, a l’Abadia de Montserrat, Gregori M. Suñol es va dedicar a estudiar-lo, va ampliar-ne els coneixements a Solesmes, amb Dom Mocquereau i J. Pothier, i va elaborar el mètode complet de cant gregorià, segons l’Escola de Solesmes. L’any 1952 va publicar-ne la novena edició. 

L’any 1927, arran d’un acte religiós a l’església de la Cova de Manresa, es va començar a formar el nucli fundacional del que seria l’associació Amics del Cant Gregorià, encapçalat pels músics Joan Ferrer i Blai Padró. El 16 de juliol, la formació, ja constituïda però encara sense nom, va fer la seva primera actuació cantant les vespres a l’església del Carme. El mes d’octubre del mateix any, i ja amb el nom d’Amics del Cant Gregorià, van prendre part en les noces d’argent de l’Orfeó Manresà. Durant els anys següents, els Amics del Cant Gregorià, amb Miquel Blanch com a organista i director, es van consolidar com a grup coral especialitzat en cant litúrgic. Participaven en als oficis que se celebraven al Carme. Així mateix, l’entitat va adquirir un cert prestigi fora de la ciutat gràcies a les diades litúrgico-gregorianistes que van organitzar a Montserrat, el Miracle, Poblet, entre d’altres.

La guerra civil de 1936 va suposar un obligat parèntesi, durant el qual van cessar totes les activitats de l’entitat. Acabada la maltempsada, el grup es va reorganitzar a l’entorn del nucli format per Valentí Torra, Agustí Coll i Pere Claret, i van emprendre les activitats. 

Als anys seixanta, les disposicions del Concili Vaticà II van introduir el català per potenciar la participació dels fidels en el culte i va relegar a segon terme el cant gregorià, en tant que era en llatí.

A la fotografia, els Amics del Cant Gregorià, en la festa de Santa Cecília de l’any 1953. Hom hi reconeix Valentí Torra, A. Serra, J. Miravitlles, E. Noguera, Mn. Boqué, P. Claret, A. Coll, F. Torra, F. Comellas, J.M. Ballonga, J. Masuet, E. Roca, B. Sanmiquel, Ll. Pujol, A. Merly, i al fons, a l’esquerra, Ignasi Feu, entre altres."

Ignasi Torras a el Pou de la gallina.

Els Amics del cant gregorià van cesar l'activitat el 1965

http://www.elpou.cat/noticia/1267/retrospectiva/amics/cant/gregoria

Trio ars

En la REVISTA CIVTAT de 1927 no 12, (p. 88) Ramon Pujol i Alsina (1903-1986) signa aquesta crítica al primer concert del Trio Ars. Concert que volia commemorar a la ciutat el centenari de la mort de Ludwig van Beethoven (Bonn, 16 de desembre de 1770-Viena, 26 de març de 1827). 

"De totes les activitats que a Manresa s'han produït en la música instrumental, és, sense cap mena de dubte, la millor, el Trio Ars.

Amb l'acurada interpretació dels trios de Beethoven i Mozart, en el concert-presentació del dia 29 de maig, al Teatre Conservatori, col.locaren a un lloc albirador en el món de la música, el nom de Manresa.

La unitat de sentiment i justesa d'expressió que eixí de la dicció de totes les composicions, ens dóna idea exacta del continuat estudi preparatori a què se sotmeteren els artistes esmentats i valora llur fermesa en llur esperit de continuïtat, ço que els permetrà, amb temps relativament curt, d'arribar a obtenir aquella refinada fussió del temperament dels tres per poder interpretar amb tota la seva valor i riquesa de matisos la música més sublim, qualitat que sols possseeixen els conjunts més selectes que hom coneix.

Per què analitzar detalladament i minuciosament la labor dels tres artistes en el seu primer Concert? Ens satisfà plenament llur existència i això, que és per a nosaltres el principal motiu de joia, ens plau de fer-ho constar públicament i més havent estat com fou, la seva execució, tant escel.lent ço que justifica en ells les més falagueres esperances per a l'esdevenidor.

Posseïm amb el Trio Ars, una gran posssibilitat artística; ara ens serà permès de sentir amb més freqüència, i sense recórrer a elements extranys, totes les produccions de la música clàssica i contemporània consagrades pels intel.ligents i que fins ara ens estava vedat. Això contribuirà al refinament del gust musical, bastant mediocre per cert, del nostres poble.

Del contingut del programa se'n desprèn que dedicaven les primícies dels seus estudis amb la primera audició, a honorar la memòria del gran romàntic de la música, Beethoven, bellíssima idea, i si d'altra manera Manresa no commemora el centenari de la mort de Beethoven, geni de la tècnica, del pensament i del sentiment alhora, no podrà pas dir.se que l'aportació del Trio Ars no hagi estat ja de la més alta valor."

La significació dels músics que en formàven part em va impulsar a mirar de trobar el recorregut en el temps i l'activitat del grup. No va ser possible trobar-ne gaire documentació, però de totes formes contrueixo l'entrada per reflectir que a mitjans dels anys vint del segle passat la nostra ciutat tenia una estructura musical i cultural per fer neixer un grup d'aquestes característiques i amb aquest repertori.

Formaven part del TRIO ARS:

Antoni Muset i Ferrer. Violoncel (1892-1968)

Poeta. President de l'entitat esperantista

Bela Espero. President del Centre

Excursionista de la Comarca de Bages.

Autor del llibre Quan el cor i el

cervell parlen (1932).

Marià Homs Montserrat. Violí (1901-1975)

Mœúsic. Polí’tic. Jugador del CE Manresa,

jugˆà tambéŽ al FC Barcelona i al

RCD Espanyol. Membre de la Junta de

Govern Republicana Provisional de

Manresa, del 14 d'abril de 1931. President

de les Joventuts d'Estat Catalˆà a Manresa. Fou

ferit en un atemptat el 20 de març de 1934.

Membre del Trio Ars. Director de l'Escola Municipal

de Mœúsica, desprŽés de l'assassinat del

Mestre Blanch. Sotsdirector de l'Orfeó— Manresà

ˆ. President del Sindicat Musical de Manresa

Miquel Blanch i Roig. Piano (1889-1936)

Director de l'Orfeó— Manresàˆ. Director de l'Escola

Municipal de MϜsica de Manresa (1932). Assasinat

per elements d'extrema esquerra el

1936.

A l'època els diaris en van reflectir l'activitat:

Se asegura que en breve tendá  lugar en Gerona una exposición de obras de los artistas de esta ciudad Veciana y Corrons. Probablemente la expresada exosición será inaugurada i clausutada con importantes actos en los que tomará parte el "Trio Ars", tambien de Manresa.
La Vanguardia Edición del viernes, 16 de diciembre 1927, pag 26

A aquesta notable agrupació "Trio Ars", composta dels coneguts artistes Miquel Blanch  (piano), Marian Homs (violí) i Antoni Muset (violoncel),  ha estat encomanada la seva valuosa cooperació en el festival selecte organitzat per l'Associació de la Premsa de la veïna ciutat de Manresa que tindrà lloc en la nit de demà, al coliseu Gran Kursaal. En aquest festival interpretaran el bell Trio op.5, de Mozart.

La Veu de Catalunya. Any 38, 1.15 de gener 1928

Se celebró en el gran Kursaal el festival organizado por la Asociación de la Prensa. El selecto público premió con muchos aplausos a los diversos elementos artísticos que desarrollaron el programa. Fueron estos la orquesta Masanas, Agrupación Artística del Ateneo Obrero, compañía manresana de Declamación, Trío Ars, Troupe Island Kelty y la canzonetista Rosita Surdé, todos los cuales pusieron el mayor interés en el desempeño de su cometido.
La Vanguardia Edición del martes, 17 enero 1928, pag 34

Bibliografia:

• Joves i republicans. La Repúœblica a Manresa (1931-1936) Pere Gasol i Pujol Joaquim Aloy i Bosch. CEB.
• Wikipedia.
• Revista CIVTAT abril-maig 1927.
• Hemeroteca en línea de La Vanguàrdia i La Veu de Catalunya.
• Intent d'assassinat de Marià Homs
• Crítica al concert de commemoració del 250è. aniversari del naixement de Bach

Himne de l'Orfeó Manresà

Cant de l’Orfeó Manresà

Catalans, que's fassi enrera

qui a n' els seus no tinga amor,

y que vòltin la bandera

els qui sentim batre'l còr.

Y arborantla còm se puga

fins que vinguen jorns mès grans

la ventada que s'enduga per la

tèrra nòstres cants.

Cantèm la Pátria ond nòstre còr s'afèrra

cantèm el món agermanat;

mès per sobre del món hi ha nòstra térra

cantèm la nóstra llibertat.

Som la rassa mal ferida

que ha trencat l'ensopiment,

y ara s'alsa dexondida am-b-els ulls a sòl ixent.

Y putj som un pòble encara,

alt el front sènse desdir

per la tèrra nòstra mare

treballem fins a morir.

Cantèm la Pátria ond nòstre còr s'afèrra

cantèm el món agermanat

mès per sobre el món hi ha nòstra tèrra

cantèm la nòstra llibertat.

¡Visca la nòstra llibertat!

ÀNGEL GUIMERÀ

El primer himne de l'Orfeó Manresà tenia el text d'Àngel Guimerà i la música del seu fundador el i Mestre Estanislau Casas i va ésser estrenat a Manresa el 30 d'abril de 1905.

Avui reprodueixo el segon, amb música del Mestre Honorari de l'Orfeó Manresà Joan Lamote de Grignon amb el mateix text de Guimerà i que va ser estrenat per l'Orfeó Manresà, el 30 d'agost de 1909, sota direcció del Mestre Director Joaquim Pecanins.

Marxa de Sant Ignasi de Loyola

Amb tot l'enrenou de l'elecció del Papa Francesc i les "arrels" manresanes dels jesuites he recordat que la meva mare m'havia cantat, quan era jo petit, una cançó sobre Sant Ignasi. Té bona memoria i encara la recorda. És la Marxa de Sant Ignasi. En un temps, a mitjans del segle XX, on el catolicisme imposava moral i cultura, és una cançó que van conèixer molt bé tota una generació de manresans i manresanes.

Jordi Franch interpreta la marxa de Sant Ignasi a l'orgue de la Seu:

Marxa de Sant Ignasi per a piano

Marxa de Sant Ignasi a 6 v.

Marxa de Sant Ignasi per a orgue

En mp3 a:
http://www.jesuitasdeloyola.org/recursos-es/musica.HTML

Partitura per a piano:
http://musicatolica.me/displayimage.php?pid=413

Partitura per a cor:
http://www.scholacantorumdecomillas.es/DOCUS/PARTITURAS/part_marcha_sanignacio_ota.pdf

Origen de la Marxa:
http://www.euskomedia.org/PDFAnlt/riev/21/21634644.pdf