Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partitura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Partitura. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de setembre del 2015

Goigs de l'església de la Salut de Viladordis


Goigs a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Imprenta Roca 1867
Hermosa estrella del dia,
de la matinada aurora.
Siau nostra protectora,
arca de salut, Maria.

Sou flor de virginitat,
sou mirall de la puresa,
Mare de tota vellesa
antes y despres del part:
del pobre desconsolat
sou amparo, llum y guia.
...
Ab respecte y reverencia
aquesta Imatge sagrada
fou de sant Ignasi honrada
com á Mare de clemencia;
per Vos, demaná ciencia,
per fundar la Companyía.
...
Viladordis, petit poble,
que ab devoció vos venera,
troba de tota manera
en Vos esperansa doble;
vostra protecció es noble
per aquell que de Vos fia.

Aquest poble te probat,
que per tot dolor y mal
sou medicina cordial:
si de cor vos ha invocat,
prompte se veu deslliurat
del cástich que lo afligía.
...
Deu per Vos los bens envia,
siaunos pues mediadora:
Soberana Emperadora,
Mare de Jesus Maria.


Música: Àngel Noguera
Imprenta Pau Roca 1848

Càntic a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis
Música: Mn. Miquel Augé
Brillant Estrella,
Rosa i Poncella,
de Viladordis vida i salut.
Siau Madona
nostra Patrona
de Viladordis el ferm escut.

Som la fillada
de l'encontrada,
per Vós, Maria, deixem la llar;
ens plau cantar-vos
i visitar-vos
i dir-vos Salves en vostre altar.

Tres cops al dia
l'Ave Maria
per tres vegades repetirem;
com nostres pares
tots els confrares
el Sant Rosari us resarem.

Ja fa centúries
que a voladúries
ve tot el poble Viladordà,
sent Vós Princesa
d'aital bellesa
qui no us estima i estimarà?

Siau Regina
Mare Divina
de nostra pensa, de nostres cors,
qui s'enamora
de Vós, Senyora,
us fa la Mare dels seus amors.

Siau, Senyora,
la bella aurora
de nostres cases, de nostres camps,
nostra esperança
l'Arc de bonança
de Viladordis el parallamps.

Gireu, Maria,
en l'agonia
en vers nosaltres, els vostres ulls,
vostra mirada
tan demanada,
podrà salvar-nos de grans esculls.





http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-la-mare-de-deu-de-la-salut.html

Goigs nous a la Mare de Déu de la Salut de Viladordis.
Lletra: Lluís Badia i Torras
Música: Àngel Noguera i Alegre
Hermosa Estrella del dia
De la matinada Aurora:
Siau nostra protectora
Arca de la Salut, Maria.

Veieu com ens roda el cap
Entre el progrés i la guerra?
Veieu com l'enuig aterra
L'ignorant i aquell que sap,
I valent no en queda cap?
Vós que sou l'Alba del Dia.

Ens roseguen els orgulls
Perquè sabem de la vida
Una volva mig partida
I encara ens hi fem embulls.
Per fugir de rars antulls
I endevinar bé la vida.

Cap revista no ho ha escrit
Ni la tela no ho projecta
Mes Vós sou l'ésser perfecte
Al pobre món concedit.
Tots els Testaments ho han dit
I ho rubriquen nit i dia.

La mirada vostra clara
—Ben bonica, a fe de món—
No s'imita ni es confon
Amb les serps que corren ara,
Sou del Fill la Verge Mare
Perquè el Pare així ho volia.

Si vau ser dona de poble
Cuidant bé el marit, el Fill,
L'aviram i el camp de mill,
Preserveu la virtut noble
Del qui fa, amb les mans, un moble
Del qui inventa poesia.

Viladordis us venera
Amb cançons i llums i flors,
I us ha fet d'amor un clos
D'una admirable manera,
Avui, com mil anys enrera
Acolliu qui en vós confia.

Si féreu d'Ignasi un sant
—Que us pregava sense treva
Amb la fe valenta seva,
Quan no ho era, encara tant
Empenyeu-nos endavant
Cap al bé i a l'harmonia.

Puix que havent passat molts anys
De llavors, del temps la roda
Caducava alguna moda
Però queden molts paranys,
Aparteu-nos els lleganys
I del cel feu-nos de guia.

Deu-nos pau i dignitat
—Com Vós les doneu, tan netes—
Des del Bosc de les Marcetes
Fins al cim del Montserrat.
Mare del somriure alat,
Far de llum i d'alegria.

Dels mil anys tombant la vida,
I en la ruta perdedora,
Siau nostra protectora
Arca de Salut, Maria.



Aplec de Viladordis a principis de XX (Arxiu Jaume Pons)
Goigs a sant Ignasi de Loiola de la Salut de Viladordis.
Lletra: Anònim 1780
Música: Àngel Noguera i Alegre
1999
Puig volèm que 'l cor s' abrasi
Ab l' amor que 'us consumia:
Alcansaunos sant Ignasi
Ser ben devots de Maria.

Seguint la santa pobresa
Per Viladordis passabau
Y á can Mercetas captabau
Com ho feyau en Manresa,
Entrant abans ab prestesa
A saludar á Maria.

En eix temple parroquial
De la Mare de Salut
Tresors grans hi habeu rebut
De la gracia Divinal,
Los vehins memoria tal
Celebran ab alegria.
...
Puig que en vida edificau
Aqueix terme, Sant gloriós,
Benehiunos piadós
Ara que en lo cel reynau,
Feu que tots morint en pau
Siam de vostra companyía.



Goigs a la Mare de Déu de l'Autopista.
Lletra: Mn. Sabastià Molina
Música: Àngel Noguera i Alegre

Quan un fill us perd de vista
i de Vós no en fa cabal:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!

Als afores de Manresa
en un lloc de vinya i blat
ningú hi palpa l'orfanesa:
el Bon Déu l'ha assolellat.
Fa mil anys que un gran artista
us bastia aquest Casal.
...
És mig món que tafaneja
Viladordis i els voltants.
Prop de Vós quilometreja
un esplet de ciutadans.
I s'encanta el paisatgista
amb l'Emita del bancal.
...
Accepteu-nos a la llista
dels qui piulen al Nial:
Parallamps de l'Autopista
sou del cel el camí ral!





Fotos de manresaturisme.cat
Per saber-ne més:

dilluns, 1 de juny del 2015

I Trobada de CORS SOCIALS de Catalunya

Dissabte dia 30 de maig de 2015 a Manresa, va tenir lloc la primera Trobada de cors socials de Catalunya, organitzada per desaCORd, de l’Ateneu Rosa de Foc de Gràcia i per inCORdis vinculat a l’Ateneu La Sèquia, de Manresa.
Si a finals del segle XIX Catalunya va viure el moviment dels cors de Clavé, a principis del segle XX el dels Orfeons, i als anys 60 del segle passat el de les corals –cada un d’ells imprimint un accent diferent al fenomen del cant coral-, d’un temps ençà, i en sintonia amb moviments semblants en altres països de l’entorn, han nascut a Catalunya un bon grapat de cors socials.
Els Cors Socials són grups corals que integren persones d’edats, procedències, trajectòries i idees diferents, que promouen el canvi social a través de la pràctica del cant coral, i ho fan amb un repertori bàsicament integrat per cant revolucionaris i cançons de protesta. Molts d’ells han nascut vinculats a Ateneus.
Al Blog de desaCORd es defineixen com:

"Som un grup de persones de diferents edats, procedències i idees, que entenem l’acció musical com una eina d'intervenció noviolenta per a la transformació individual i col·lectiva.
A través del cant, pretenem donar veu a missatges subversius, que es troben a una àmplia varietat de lletres, tant les que parlen d’amor com de cultura, d’història o de la vida quotidiana. L'acció musical esdevé aixi una forma d’activisme i de mobilització politica, que ens porta als carrers a denunciar i lluitar contra situacions d'injustícia":

Aquests cors, avui en dia, no configuren un moviment articulat i coordinat. I és precisament això el que aquestes trobada volia ajudar a potenciar, enfortir cada cor i enfortir aquest sentit de pertinença a una tipologia de cor que comença a fer-se present a Catalunya. Si l’any 1967 Manresa va organitzar i acollir la primera trobada de corals infantils de Catalunya, ara la mateixa ciutat acollia de nou una primera trobada d’un altre tipus de cors emergents.
Hi participaren els següents cors:
Normalment 6 persones i amb acompanyament de guitarra.
Directora: Rita.
Interpreten a la presentació: "A las barricades" (en esperanto)

de Barcelona.. (vinculat a l'Ateneu Popular la Flor de Maig)
Normalment 14/15
Director: Teo Wrönskiano Gözman que acompanya al piano
Interpreten a la presentació: "Palestina Por la Paz" (música pròpia) i "Yo te nombro...Libertad"
(poema Liberté de Paul Eluard, música de Gian Franco Pagliaro popularitzada per Nacha Guevara).

Cor de Sabadell
de Sabadell. 
Normalment uns 10 components.
Director: Alguer Vendrell.
Interpreten a la presentació: "Ay Carmela" (Popular de la Batalla de l'Ebre).
Cor dels Iaioflautas
de Barcelona.
Normalment uns 26 components.
Director: Jorge Sarraute.

Normalment 39 components.
Directores: Ingrid Pujol Rovira.
Elena Zanzu

Albert Urgell
Interpreten a la presentació: "Txoria txori" (Lletra i música Mikel Laboa) i "Que volen aquesta gent" (composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima).


de Manresa (vinculat a l'Ateneu La Séquia).
Normalment 18-20 components.
Director: Josep Maria Vilar i Torrents.

La jornada va començar amb uns quants jocs de dinàmiques de presentació i l'escalfament de veu i cos a l'exterior, ja que el dia prometia acompanyar. 
Tot seguit, ja a l'interior, les corals, una per una, es van anar presentant i cantant dues cançons del seu repertori. Acabat això, la vuitantena llarga de persones que ens haviem trobat ens vam repartir en tres veus per aprendre el cant comú: "El pueblo unido". Posada en comú i cap a dinar (que van fer el grup "El coño de la Bernarda"). Després d'una sobretaula ben musical vam anar a fer una passejada per les places del barri antic cantant, en cada una, algunes cançons:
A la plaça Gispert, amb la sorpresa de poder cantar "Bella ciao" acompanyats d'una xaranga i amb una llarga cantada de les corals que quedaven, va acabar la trobada.

En el repertori de les corals participants es pot observar un grup de cançons comunes del repertori "clàssic": "A las barricadas", "Txoria Txori", "Bella ciao", "Ay Carmela", "Grândola vila morena", "En el pozo Maria Luisa"... amb les lletres originals, tot i que en ocasions la lletra pot ser del propi grup. I un reguitzell d'altres propostes com: "Albada" i "Canto a la libertad" de Labordeta, "Què volen aquesta gent" de Mª de Mar Bonet, "Abril 74" i "Corrandes d'exili" de Lluís Llach, "En la plaza de mi pueblo" popular adaptada per Lorca, "A desalambrar" de Daniel Viglietti, "A la huelga" de Sánchez Ferlosio, "Plus rien ne m'etonne" de Tiken Jah Fakoly, "Hasta siempre comandante" de Carlos Puebla, Ebri Knight entre moltes d'altres.

La manera de treballar les cançons per part de les corals també està allunyada dels cànons del món coraler habitual. Per suposat que totes filen prim perquè la tria de cançons sigui el màxim de consensuada amb el gust i el sentir de tothom. A l'hora d'ensenyar-les cada una té la seva manera de fer. Hi ha coral que canta la cançó, fa proves de diferents possibilitats de fer veus de manera improvisada i participativa i les va fixant. Hi ha coral que el director de manera intuitiva (sense partitura) proposa les harmonies. Altra que el fet de cantar l'entén més holística de moviment, ritmes corporals i d'improvisació....

Per acabar, destacaria la implicació i el compromís de tots els participants tant en la trobada com en el fet mateix de cantar. Un fet que, tot trencant barreres generacionals, desprèn molta energia i un munt d'emocions.

Gràcies a totes!!!!

dimarts, 12 de maig del 2015

Manel Camp, 30 anys de "Poesia Secreta"

Poesia Secreta va ser el primer disc en solitari de Manel Camp. No és pas una d'aquelles gravacions per fer carrera. Ell ja havia fet bandes sonores de pel.lícules, havia entrat en la història de la música amb Fusioon, tenia moltes composicions a les espatlles, i havia col.laborat amb Llach, Muntaner, Isaac, Feliu, Raimon, Rossell, Labordeta.... Però si que és la primera producció on s'ensenya a si mateix, el seu llenguatge, el seu interior i les seves inquietuds tant en solitari, com és el cas, com posteriorment tasmbé ho faria amb grup reduits. Al seu Feisbook complementa la fotografia que reprodueixo a sota, amb un sentit comentari; "Va ser un somni poder presentar Poesia secreta, el meu primer treball en solitari, al Saló del Tinell de Barcelona el 15-05-1985. I haver rebut el Premi al millor disc de l'any que atorgava la Generalitat de Catalunya. Gràcies a tots."
Felicitats i gràcies Manel!


Foto de la pàgina oficial del Facebook de Manel Camp

Poesia secreta Vinil Pegasus Records PSG-003. Any 1985

Poesia Secreta  CD Picap ‎– 91 016503. Any 2000


Música per al cinema
1979 - Composa la música de la pel.lícula "La muchacha de las bragas de
1980 - Composa la música de la pel.lícula "Historias de mujeres", de Prozesa Films.
1981 - Composa la música de la pel.lícula "Asesinato en el comité central", de Vicente Aranda.
1983 - Direcció musical de la versió catalana de la pel.lícula "Les aventures de Tobby Nelson".
1984 - Composa la música de la pel.lícula "Fanny pelopaja", de Vicente Aranda.
1987 - Composa la música de la pel.lícula "El complot dels anells", de Francesc Bellmunt.
1988 - Composa la música de la pel.lícula "Un negre amb un saxo", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent
Composa la música de l'episodi "La mala companyia", per a
Crònica negra de TV3, de Ricard Reguant.
1991 - Composa la música de la pel.lícula "L'última frontera", de Manuel Cussó-Ferrer, sobre Walter Benjamin.
1993 - Composa la música de la pel.lícula "Monturiol, el senyor del mar", de Francesc Bellmunt.
1995 - Composa la música per a la mel.lícula muda "The Crowd", de King Vidor, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
Composa la música per al curt-metratge "Anèmic Cinema" de Marcel Duchamp, interpretada en directe en motiu del centenari del cinema.
1997 - Composa la música de la pel.lícula "Gràcies per la propina", de Francesc Bellmunt i Ferran Torrent.
1998 - Composa la música de "Babaouo", de Manuel Cussó-Ferrer, un antic guió de Salvador Dalí.

Discografia 
1971 - Enregistra les seves composicions "Ciclos" i "No hay habitación para..."(Belter) en el primer disc de Fusioon.
1972 - Enregistra "La danza del molinero" (Belter), 1er. LP de Fusioon.
1973 - Enregistra obres seves a "Rapsodia per a un violí" (Belter), de Fusioon.
1974 - Enregistra obres seves a "Concerto Grosso" (Belter), per a Fusioon.
1975 - Enregistra obres seves a "Minorisa" (Ariola/BMG), de Fusioon.
1985 - Es publica el seu 1er. LP en solitari "Poesia secreta", amb obres seves (Pegasus Records). Es publica el LP amb el seu Trio de Jazz "Primer viatge" (Audiovisuals de Sarrià).
1986 - Es publica el disc "La meva petita terra" (Pegasus Records).
Es publiquen 2 obres seves en el disc "Jazzaldia 86", amb el seu trio de jazz.
1987 - Es publica el disc "El complot dels anells" (GBBS), banda sonora de la pel.lícula del mateix nom.
1988 - Es publica el disc "Escàndols" (discos Origen).
1989 - Es publica el disc "Viu" (discos Origen), enregistrat en directe i inspirat en l'obra de l'artista plàstic Salvador Alibau.
Es publica "Ben a prop" /Ariola/BMG), disc enregistrat conjuntament amb Mª del Mar Bonet.
1992 - Es publica el CD "Diàlegs" (Origen), duet de pianos amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe.
1993 - Es publica la seva obra "Ressorgir" (Origen), amb Anna Ricci i l'Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana.
1994 - Es publica el CD "Duets" (Horus), amb Josep Mas "Kitflus", enregistrat en directe a L'Espai de Barcelona.
1995 - Es publica el CD "Contrast", amb Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda) fusió de barroc i jazz.
Es publica el CD "Coratge", a piano sol, amb obres pròpies (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD "Rosebud", amb Matthew Simon i l'Acústic Jazz Quintet (Fresh Sound).
Es publica l'enregistrament de la versió de la peça "Coratge" per la Cobla Mediterrània (Picap).
1997 - Es publica el CD que ha enregistrat amb Santi Arisa: "Complicitats", (Actual Records).
Es publica el CD "L'última frontera", banda sonora de la pel.lícula del mateix nom /(Audiovisuals de Sarrià).
1998 - Es publica el CD "Contrast II", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó", amb versions jazzístiques de les cançons més emblemàtiques de la Nova Cançó Catalana, enregistrat en directe a la sala Paper de Música de Capellades "(Picap).
1999 - Es publica el CD "Canigó", amb 4 ballets compostos per a l'Esbart de Rubí (Actual Records).
Es publica el CD "Contrast III", amb la pianista Ludovica Mosca (Edicions A. Moraleda).
Es publica el CD a piano sol "Cançó 2", on versiona en clau de jazz peces de la cançó catalana d'autor.
Es publica la seva peça "Anhels", en un CD homenatge als 150 de la tenora (Picap).
2000 - Es publica el CD "Bach-Jazz", amb la pianista Ludovica Mosca (Discmedi- Blau).
Es publica "Musiques de Festa", amb la seva peça Marxa de cercavila.

Música de Ballets i Simfòniques
1986 - Composa "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Manuel Cubeles.
1991 - Composa "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart dansaire Sanvicentí, amb coreografia de Manuel Miquel.
1996 - Composa "Canigó" i "L'estona de filar", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
1998 - Composa "Sentí d'amor delit" i "El llibre de les bésties", per a l'Esbart dansaire de Rubí, amb coreografia d'Eduard Ventura.
- Composa "Gegants 98" per a la Banda musical La Unó del Bages.
- Composa la Suite Nova Cançó per a la Banda Simfònica de Barcelona, per al Grec 98.
1999 - Composa "L'avalot", per a l'Esbart manresà de dansaires, amb coreografia de Magí Guitart.
- Composa l'obertura i la cantata per a la cerimònia d'apertura de la Universíada 99 de P. de Mallorca.
- Composa la cantata "El capità Popocateptl", per a la Banda Simfònica de Barcelona i 4.000 escolars.
- Composa la Suite Popular Internacional per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears i els escolars.
2000 - Composa el musical "El retaule de la Llum", en commemoració del centenari de l'Orfeó Manresà.

Música de Cambra i Teatre Musical
1967 - Composa "Tres Farses Russes", per al grup de teatre "Art Viu".
Composa "A Salvait Papasseit", per al grup de teatre "Art Viu".
1968 - Composa "Comunicació-Incomunicació" per a flauta i piano, estredada a JJMM de Manresa
1980 - Composa l'himne de Rialles, a Manresa, amb l'Obrador Instrumental
i Joan Crosas.
Composa l'espectacle musical per a nois i noies "Al ritme de la Big
Band", produït per Esclat i Rialles.
1984 - Composa "Museu Zoològic" per a soprano, contralt i piano.
1983 - Composa el musical "I jo qué! " , amb text d'Agustí Soler Mas.
1984 - Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb text d'Agustí Soler Mas.
1985 - Composa "Divertiment", per a piano.
1986 - Composa "Fantasia", per a piano.
1988 - Composa "Amb l'ai al cor", per a piano.
1996 - Composa "Símbols", per a violoncel sol.
1997 - Composa "Petita Suite per a orquestra de joves", estrenada al Premi Ciutat de Manresa.
1998 - Composa "Miratge", per a violoncel i piano. Composa "Enyors", per a piano i grup instrumental, en homenatge a Mompou. Estrenada al Teatre Grec.
1999 - Composa "Oasi", per a piano, violí, trompeta, clarinet i percussió. Estrenada al CCCB.
2000- Composa el musical "El retaule de la LLum", encàrrec de l'Orfeó Manresà en el seu Centenari.

Edicions musicals
1985 - Divertiment, per a piano (Quaderns de Taller).
1986 - Fantasia, per a piano (Quaderns de Taller).
1988 - Amb l'ai al cor, per a piano (Quaderns de Taller).
1994 - Àlbum Jazz nº 1 per a piano (Editorial Boileau).
1995 - Àlbum Jazz nº 2 per a piano (Editorial Boileau).
1996 - Serie "Basic Jazz" per a piano a 2 mans I i II, i per a piano a 4 mans I i II, (Editorial Boileau).
1997 - Símbols, per a violoncel sol (Quaderns de Taller).
1998 - Miratge, per a violoncel i piano (Quaderns de Taller).
1999 - Petita Suite per a orquestra de joves (Amalgama Edicions).
Les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

Guardons obtinguts 
1972 - Primer premi "II Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya, amb "Vistes al mar".1971 - Primer premi "I Concurs de cançons infantils" de JJMM de Catalunya amb Cànon de les avellanes.
1984 - Premi Bages de Cultura, atorgat per Omnium Cultural.
1985 - Premi a la millor composició discogràfica, atorgat per la Generalitat de Catalunya per disc "Poesia secreta".
1986 - Premi al millor solista del Concurs Internacional del Festival de Jazz de Sant Sebastià.
1987 - Premi 7 de l'Espectacle, atorgat per Regió 7.
1989 - Menció honorífica pel disc "Escàndols" en els Premis discogràfics que atorga la Generalitat de Catalunya.
Seleccionat pels "Èxits d'or" de Xarxa Cultural el tema "Escàndols".
1990 - Premi a la millor interpretació de RNE-Ràdio 4 pel disc "Viu".
1992 - Premi iniciativa, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1993 - Premi Nacional de Cinematografia, per la música de la pel.lícula "L'última frontera", atorgat per la Generalitat de Catalunya.
1996 - Premi Altaveu, pels seus 25 anys d'obra creativa.
1998 - Premi Iniciatives renovadores, atorgat per l'Obra del Ballet Popular.
1999- Nominat als Premis Puig Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2000 - Premi Personatge Bagenc, atorgat per Jove Cambra.
- Nominat als Premis Puig-Porret de periodisme musical del Mercat de Música Viva de Vic.
2001-Menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any, atorgat per Ràdio 4 l’any.

Activitats pedagògiques
1979 - Crea el Taller de Música Modenra i Jazz "L'Esclat" de Manresa (on continúa col.laborant).
Forma part de l'equip de direcció de "L'Àula de Música Moderna i Jazz de Barcelona" (fins el 1989).
1982 - Comença a impartir cursos, seminaris i tallers pràctics sobre Composició, Instrumentació, Interpretació Pianística i Improvisació arreu de l'Estat espanyol.
1996 - Crea el seu propi departament al "Taller de Músics de Barcelona".
1994- Va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston
1996-Va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou.
1999 - És director del Curs Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000 - És convidat a presentar la seva obra musical a la Universitat Catalana d'Estiu, de Prada de Conflent.
2002-Va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris a Sant Petersburg.

-Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) 2001 al 2013.
-És col.laborador habitual en  els cursos de formació del professorat de l'escola EPM de Terrassa, de
l'Institut d'Estudis Musicals d'Andorra i de l'escola Artmusic de Barcelona,

Encàrrecs destacables
1971 - Dirigeix l'orquestra en la gravació del disc "El retaule del  flautista", per a la companyia de Pau Garsaball.
1972 - Arranjaments i direcció musical del disc "Dolça Catalunya" del grup Estel.
1973 - Direcció d'orquestra i arranjaments del disc de cançons d'Antoni Parera Fons.
1975 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viatge a Ítaca" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cançó de carrer" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "És tard" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Boleros" del grup Estel.
1976 - Composició, interpretació i enregistrament del disc de l' "Orquestra Carioca".
- Concert amb Lluis Llach al Palau d'Esports de Barcelona, i disc en directe "Gener 76".
- Arranjaments i direcció musical del disc "Presagi" de Ramon Muntaner.
1977 - Arranjaments i direcció musical del disc "Campanades a morts" de Lluis Llach.
- Arranjaments, direcció i piano en els espectacles del cantant Miguel
Gallardo i en el disc "Otro ocupa mi lugar" (edició especial per a Amèrica).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Cròniques" de Ramon Muntaner.
1978 - Arranjaments i direcció musical del disc "Viure a Barcelona" de Núria Feliu.
- Direcció musical i arranjaments del disc "Barri Chinu" del grup Tribu i Santi Arisa.
1979 - Arranjaments i direcció musical del disc "Somiem" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc i espectacle "Per Corpus al Romea", de Mª del Mar Bonet i Quico Pi de la Serra.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Balades i cançons" de Ramon Muntaner.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Quan l'aigua es queixa" de Raimon.
- Direcció musical del disc "Què hem de fer" de Tribu i Santi Arisa.
1980 - Composició, piano i direcció musical de la Big Band del Bages.
- Composició, piano i direcció musical de l'espectacle "La història del jazz en conte" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments i direcció musical del disc "Barcelona ciutat gris" de Joan Isaac.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Verges 50" de Lluis Llach.
- Direcció musical del disc "Torna, torna Serrallonga" del grup Esquirols.
1981 - Composició i direcció musical de l'espectacle "Al ritme de la Big Band" (Esclat - Rialles).
- Arranjaments de 80 de les cançons de la 1ª integral discogràfica de Raimon.
-Arranjaments i direcció musical per a la banda sonora d' "El timbaler del Bruc", de Jordi Grau i música de Santi Arisa.
1982 - Arranjaments i direcció musical del disc "I amb el somriure la revolta" de Lluis Llach.
- Arranjaments i direcció musical del disc "Secrets del cor" de Santi Vendrell.
- Direcció musical del disc "Com un arrel" del grup Esquirols.
- Arranjaments per al disc i l'espectacle "Fulgor y muerte de Joaquin Murrieta", produït pel Teatre Lliure.
1983 - Orquestració de un Medley de temes popular catalans i un altre de cançons de Raimon per al disc de la London Simphony Orchestra (Discos Zafiro).
- Composa la música del musical "I jo què" d'Agustí Soler i Mas.
- Arranjaments, direcció musical i pianista en la presentació al Palau de la Música Catalana de Barcelona de Marina Rossell.
- Direcció musical del disc "Licor d'herbes bones" del grup Esquirols.
- Inicia un seguit de concerts de piano, amb la col.laboració de la cantant americana Marisol Morales, en com memoració del 50è aniversari de la mort de George Gershwin.
1984-Composa el musical "Tagore, sir o no sir", amb Agustí Soler Mas.
-Arranjaments i direcció musical del disc T'estimo de Lluis Lach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Negre i blanc" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Que queda de mi" de Labordeta.
1985-Arranjaments i direcció musical del dsc "Maremar" de Lluis Llach.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Prima dona" de Donna Hightower.
-Arranjaments i direcció musical del macro concert de Lluis Llach al Camp del Barça.
1986-Composa la música del ballet "La nit de Sant Joan", per a l'Esbart manresà de dansaires.
-Arranjaments per a l'Orquestre Simfònica de Lille de les peces que amb Lluis Llach interpreten al Palau de la -Música de Barcelona, a Paris i a Lille, sota la direcció de Jean Claude Casadessus.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Dia a dia" de Santi Vendrell.
1987-Arranjaments i direcció musical del disc "Homenatge a Esteve Fortuny, de l'Elèctrica Dharma, amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona.
-Arranjaments, composició de dues cançons i direcció musical del disc "Gavines i dragons" de Mª del Mar Bonet.
-Arranjaments per a l'Orquestra Ciutat de Barcelona de les cançons que Raimon cantà a la plaça de la Catedral durant les Festes de la Mercè.
-Crea el trio de pianos amb Josep Mas "Kitflus" i Ricard Miralles per al programa "La buena música" de TVE.
1988 -Crea amb Mª del Mar Bonet l'espectacle "Ben a prop", amb Horacio Fumero i Xavier Figuerola.
- Comparteix cartell amb Nina Simone al macre-concert del 5è aniversari de Catalunya Ràdio.
- Intervé en diferents programes musicals de TV2 i TV3.
- Imoparteix cursos i tallers arreu del país sobre composició, improvisació i tècniques pianistiques en el jazz.
1989 -Improvisacions al piano sebre l'obra plàstica de Salvador Alibau al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa.
-És nomenat conseller de la Sicietat General d'Autors i Editors.
-És jurat dels Premis Plató de composicions per a Big Band .
-És jurat del Concurs per a joves intèrprets de jazz a Eivissa.
-Imparteix un curs sobre Improvisació en l música moderna i el jazz a l'Institut Joan Llongueras de Barcelona.
1990-És jurat seleccionador per Catalunya del concurs "Band Explosion" per a grups de - Imparteix conferències-concert a la Fundació Miró de Barcelona sobre
Música i Cinema "Ambaixador d'enlloc" de Miquel Pujadó.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Mercat de Calaf" de Celdoni Fonoll.
-Col.labora com a pianista i arranjador en el disc "Núria Feliu 25 anys" i en la seva presentació al Palau de la Música Catalana.
1991-Composa la música del ballet "Festa de Nostra Senyora", per a l'Esbart Santvicentí.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Aigua secreta" de Celdoni Fonoll.
-Orquestració, arranjaments i direcció musical del concert de Pegasus i l'Orquestra Ciutat de Barcelona.
-Composició de la música per a un video programa de la Universitat Pompeu Fabra.
-Arranjaments i direcció musical, juntament amb "Kitflus" del disc de
cançons de Pedro Ruiz.
-Arranjaments de temes nadalencs internacionals per a la Polifònica de
Puigreig i la Philarmònica del Mediterràni, per a TVE.
-Arranjaments i direcció musical del disc "Somnis i Cançons" de Montserrat Caballé.
1992-Arranjaments i direcció musical música per a la pel.lícula "L'orquestra Club Virginia", dirigida per Manuel Iborra.
-Pianista, arranjador i director musical de la gira 92 de Joan Manuel Serrat.
1993-Arrajnaments i direcció musical del disc "Canciones de amor" de J.A. Labordeta.
1994-Arranjaments i direcció musical del disc "Molt personale" de Santi Vendrell.
-Arranjaments i direcció musical de la cançó "Sento plors", pel disc Us ho devia de Núra Feliu.
-Arranjaments i direcció musical del disc de Toni Subirana cantant poemes de Josep Mª de Segarra.
-Arranjaments de la cançó "Escolta es vent" per a Joan Pons i l'Orquestra Simfònica de les Balears.
1995-Col.labora en el disc "Brasa de Fènix" de Miquel Pujadó.
-Intervé en la gravació de la banda sonora de "Pareja de tres" de Carles Casas.
-Assumeix la direcció artística de l'obra "Verdaguer, canço de la terra" de Rafael Subirachs.
1997-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD "Cançons de mai" de Raimon.
-Arranjaments, direcció musical i piano en el CD i concert al Palau Sant Jordi de "El cor del temps" de la Mª del Mar Bonet.
1998-Arranjaments i direcció musical del CD "Planeta imaginari" de Joan
Isaac.
-Composa la música per a l'audiovisual "L'eix transversal"
-Arranjaments i orquestració de "Soundtrack" per a l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure de Barcelona.
1999-Composició de ls Cantata "Popocatepetl" per a la Banda Musical de Barcelona i els escolars de les escoles públiques de Barcelona,estrenada a la Sala Oval del MNAC i també es recull en CD.
-Arranjament, piano i direcció musical del tema "Youkali" de Kurt Weill, per al CD de Lucrecia i per a la pel.lícu la "La segunda piel" de Gerardo Vera.
-Arranjaments i orquestració per al disc de Chago Meliàn, amb la Simfònica de Tenerife.
-Composició de l' Obertura i la Cantata (sobre una cançó de Joan Bibiloni) de l'Universíada 99 de Palma de Mallorca.
-Composició de la cantata "Suite Popular Internacional", per a l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears" i els alumnes de música de les escoles públiques.
-Director musical del I Seminari Internacional de Jazz Ciutat d'Igualada.
2000-Arranjaments i direcció muusical de 10 cançons de Raimon per als CD de l' integral.
-Producció artistica del CD "De vacances" de Joan Isaac.
-Direcció artística i producció del CD "Musiques de Festa" per a l'Ajuntament de Manresa.
-Composa el musical "El retaule de la LLum", per a solistes, cor, piano i grup instrumental, en motiu del centenari de l'Orfeó Manresà.
-Estrena "Banda Sonora", una adaptació i orquestració d'algunes de les músiques més representatives de la seva carrera com a compositor de bandes sonores.
-Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA).

Produccions
Ressorgir 2014.
JZ Bach.
Concertem?.
Camp & Gershwin.
Miscel.lània.
Jazz Nadal.
Fantasia en blau.
Banda Sonora.
Tangram.

Partitures



dissabte, 2 de maig del 2015

Himne de Manresa a Sant Ignasi de Loyola

Hi ha diferents obres dedicades a Sant Ignasi, fruit de la gran tradició que ha generat al llarg dels segles l’estada de Sant Ignasi de Loiola a Manresa. L’Himne de Manresa a Sant Ignasi, amb música de mossèn Miquel Augé i lletra de Ramon M. De Bolós, es canta tradicionalment en la missa solemne que se celebra a la Cova de Sant Ignasi, el dia 31 de juliol (festivitat del Sant). Es va estrenar l'any 1922 arran de la festa del IV centenari de l'arribada de Sant Ignasi a la ciutat. Al final de la mateixa missa s’interpreta la Marxa de Sant Ignasi, en català, amb música i text tradicional i harmonització de José M. Berbide, que realitzà coincidint amb el IV Centenari dels Exercicis Espirituals, l’any 1948. 

Sant Penitent de nostra Cova,
Sant Pelegrí de Montserrat,
rebeu d'amor una altra prova
l'himne que us canta la Ciutat.
Puix vostre nom amb ella es troba
dins nostra historia agermanat,
feu-hi florir, Sant de la Cova,
feu-hi florir la pietat.
Pregueu a Déu pel la Ciutat que us vol fill seu.
Com un estel de clara llum, lluïu damunt de la Ciutat,
i dissipeu el negre fum que escampa arreu la impietat.


Transcripció de Glòria Ballús 
a "Patrimoni festiu de Manresa. La festa" CEB 2008.

Per Saber-ne més:

TORRA SISQUELLA, Ferran (1984) "Rutas Ignacianas en la ciudad de Manresa" Manresa Bausili

BALLÚS, Glòria (2008). “La música pròpia de les festivitats de Manresa”. Revista Dovella, núm. 95.  

dimecres, 8 d’abril del 2015

Llibres de Manresa on line

Sorpresa i agraïment a la iniciativa de l'Ajuntament de Manresa, que a la seva web, publica tres dels llibres de la col.lecció El patrimoni festiu de Manresa i les partitures del Correfoc. 


LA FESTA (2008). Amb el text de Marc Torras Serra, les fotografies de Genís Sáez Molina i diversos col.laboradors més. Ofereix una visió de les festes a Manresa tant en els aspectes històrics com els cicles i el calendari i les músiques que l'acompanyen.


LA DANSA (2009). Amb el text de Glòria Ballús Casòliva i la fotografia i imatge de Genís Sáez Molina repassa la història i l'actualitat de les danses antigues, la sardana, els balls de la imatgeria i del bestiari del Correfoc, esbarts i escoles de dansa.




ELS PASTORETS (2010). Amb text de Josep M. Soler i Bonet i fotografia i imatge de Genís Sáez Molina. Fa una extensa repassada a aquests aspectes:
Els Pastorets, un espectacle “popular”
La significació d’Els Pastorets. Què són?
Els orígens i l’evolució dels Pastorets
Història dels Pastorets a Manresa .
Les entitats dels Pastorets
La música a la representació d’Els Pastorets, per Glòria Ballús
Cent anys dels Pastorets a la Sala Els Carlins, una mirada en imatges




LES MÚSIQUES DEL CORREFOC DE MANRESA (2014). Compostes per Lluis Toran i Lluís Sarró i hamonitzades per Jordi Gozàlez. Amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors: Gàrgola, Asmodeu, Ball de la Víbria, Ball del Drac, Valset de la Víbria i el Drac, Mulassa, Coll-llarg i Nas de Sutge, Ball de Dimonis, La Nova Criatura, Ball dels Diablons, Marxa del Correfoc i Vacances.

També destaquen:

dimecres, 18 de febrer del 2015

Totes les partitures del correfoc de Manresa

Moltes gràcies per la generositat de Lluis Toran, Lluís Sarró (autors), Jordi Gozàlez (arranjador), Ajuntament de Manresa (editor), Carles Jodar i la Unió Musical del Bages, per posar a l'abast de tothom les partitures de les músiques del Correfoc de Manresa. Una edició molt completa amb partitures a dues veus amb acompanyament de piano i versions per a instruments transpositors.
En línea a:

Per saber-ne més:
Moscada, Vacances i Valset a tres veus
Moscada per a cor infantil i piano
Vacances per a dos gralles
Les figures del correfoc

dilluns, 2 de febrer del 2015

Cor Ariadna

A mitjans i finals dels anys setanta del segle XX van néixer a Manresa algunes corals (Elaia, Discantus, Eswertia, Eixam o Ariadna) que renovaren el món coral manresà. Allunyades del "poder" musical manresà, aconseguiren tornar a popularitzar el cant coral i a tornar-lo a situar en els estàndards europeus.
Una de les més destacades va ser el Cor Ariadna. 
"A principis del curs 1978-79, i a partir d'un petit nucli anterior de cantaires, es forma el Cor Ariadna que aglutinava a un grup de nois i noies d'edats compreses entre els 14 i 17 anys (la majoria d'ells estudiants de formació professional, BUP i COU) que tenien com a objectiu comú el cant coral, el treball de la pròpia veu juntament amb el treball de grup, i el coneixement i interpretació de la música coral d'èpoques passades, del present i de la cançó popular harmonitzada. De llavors ençà hem treballat peces del Renaixement, de l'època barroca, i populars (...) Des dels seus inicis el Cor Ariadna es membre dels "Grups Intermedis de Catalunya", moviment coral català que agrupa a un bon nombre de corals d'arreu del país que tenen característiques semblants a aquesta" 
(d'un programa de ma de concert)






Dirigida des del principi per Josep Ma. Vilar, va fer múltiples concerts a Manresa, Bages i comarques veïnes tant com a cor sol com en trobades amb altres corals. Destaquen per la magnitud de la producció el repertori a dos i tres cors (amb el cor Elaia i Eswèrtia) i el Magníficat de Joan Pusalgues amb la cor Albada instrumentistes l'Obrador instrumental de Manresa i de l'Orquestra de cambra de l'Escola de música de Vic.
                                                                                       

         




El repertori comprenia composicions del segle XIII fins a contemporanis, música popular catalana o de tot el món i també compositors de casa nostra com Joan Pusalgues, Josep Padró, Ramon Escalé o música de l'arxiu de la Seu de Manresa. 
La llista de persones que van passar per cor és considerable i també hi destaca la quantitat  que més endavant han dedicat la vida a l'ofici de músic. Les pianistes més habituals van ser Mireia Datzira i Pilar Pla.


La coral tampoc va oblidar els aspectes organitzatius i socials: diverses comissions, caps de setmana cantant, i fins i tot tres números de la revista Ariadna-News:

El Cor Ariadna va cessar l'activitat el 1983 i crec que té encara una gran presència en la memòria dels cantaires.

Fragment de uma auca del curs 1989 aparegut a la revista Aura de l'Institut Lluís de Peguera


*   *   *   *   *   

Del programa citat de música per a dos i tres cors i fruit de la recerca musicològica del director de la coral, podeu consultar una de les peces:
Per saber-ne més:
http://musiquesdemanresa.blogspot.com.es/2015/01/el-mon-coral-manresa-despres-de-1900.html